¡Descarga comentari crític y más Apuntes en PDF de Ciencia Política solo en Docsity!
Després d’haver llegit el llibre d’ El príncep de Maquiavel puc dir que he arribat a una sèries de conclusions. A continuació seran exposades i comparades amb l’actualitat i amb el pensament d’altres autors.
Només començar el llibre, se’ns exposa la idea de que “els Estats són repúbliques o principats”, això avui en dia ja no és així ja que en el món existeixen altres formes alternatives de govern en funció de l’organització territorial ( centralista, autonòmic,...) o en funció de la seva forma de govern (monarquia parlamentaria,...), però el que si que és cert és que les persones estan acostumades a ser lliures o a estar sotmesos i no se’ls ha de faltar en aquest sentit perquè sinó crearàs odi entre el poble i això no interessa. Tot príncep o cabdill ha de buscar tenir el suport del poble, ja que si no l’aconsegueix no tindrà cap remei davant les diverses adversitats, per tant, el que ha de buscar el príncep es satisfer les necessitats de la població, fent que la població el necessiti a ell i al Estat, d’aqueta manera s’aconseguirà que la gent visqui pacífica i que pugui preservar el seu poder. També s’ha de tenir en compte que quan un príncep viu en el lloc on ell governa, això li crea estima, ja que els seus súbdits veuen que poden recórrer a ell amb facilitat ja que no està lluny i ,per tant, es crea un sentiment d’unió i de pàtria i fa que el conjunt en si sigui més poderós.
Trobo curiós, també, que al llibre es defensi la idea de que és més important tenir colònies de civils en un territori, que tenir bases militars. Crec que aquest concepte és important i s’hauria de tenir en compte, ja que quan no poses el teu exèrcit en una localitat que acabes de conquerir no dones sensació d’opressió i d’aquesta manera és més fàcil d’anar-te guanyant a la població de la localitat.
Un altre tema que cal destacar és el de resoldre problemes que ocorren en una localitat. Al llibre se’ns diu que, “al principi del mal és fàcil guarir i difícil de veure, però amb el pas del temps, si no s’ha detectat i medicat des del començament esdevé fàcil de veure però difícil de guarir”. Aquesta frase podria ser aplicada en l’actualitat, ja que si s’hagués aplicat aquesta frase, no hauríem tingut una crisis econòmica com la que estem tenint, ja que s’hagués pogut parar a temps la inflació que s’estava produint i no s’hagués produït l’anomenat “boom econòmic”.
En el capítol V se’ns apareix la idea de que “no hi ha cap manera més segura de posseir els estats que es conquereixen que la destrucció d’aquests”, a més, els habitants s’han de dispersar i dividir, per tal de que s’oblidin de les seves antigues institucions i dels seus noms per tal d’evitar una revolta contra el poder establert. Jo crec que aquesta idea es podria aplicar en la relació que han tingut sempre Catalunya i Espanya, ja que en nombrosos casos el Regne espanyol ha intentat acabar amb la
cultura i institucions catalanes per tal de crear “una grande y libre 1 ”. Per tal d’aconseguir-ho sempre s’ha intentat introduir noves formes de govern i noves institucions estatals. Molts cops s’ha intentat crear desordre, per al de ser l’Estat qui torni a restituir l’ordre i d’aquesta manera aconseguir el suport públic.
Podem veure que ens apareix un concepte que posteriorment serà tractat per Karl Marx en el seu Manifest comunista l’any 1848. Aquest concepte és la continua lluita entre classes. Maquiavel diu que el poble no vol ser oprimit ni governat pels grans i, en canvi, els grans volen dominar i oprimir el poble. D’aquesta manera es pot veure que hi ha un conflicte inherent en la societat, hi ha que sempre hi haurà dominats i dominants o, com a mínim, s’intentarà.
Una altra cosa que m’ha sorprès és que es defensi la idea d’anar a caçar per acostumar el cos a les inconveniències i d’aquesta manera s’aprèn a conèixer el propi país i així se’n pot copsar millor la defensa i també podrà comprendre amb facilitat qualsevol altre nou territori que hagi d’explorar. M’ha sobtat perquè la caça abans estava ben vista i ara està molt mal vista i en molts casos està penalitzada per la llei.
També he pogut veure que el concepte de llegir llibres d’història per tal de no equivocar-se en els errors comesos per altres en temps anteriors i copiar les bones decisions, s’ha mantingut al llarg dels temps.
Dependre d’un mateix per tal de crear els canvis que un cregui necessari i no dependre de ningú per tal d’executar-los, d’aquesta manera és impossible de fracassar, ja que quan és difícil de mantenir un canvi és essencial de poder disposar de capacitat suficient com per forçar la situació, si cal, i fer-los creure per força. ________antiglobalització.(creació d’interrelacions que fan impossible l’actuació per separat sense tenir en compte el que diu el conjunt de la societat.
S’ha d’aconseguir el poder per mèrits propis, construir-se els seus propis fonaments perquè en cas d’adversitat poder-se defensar, el que costa d’aconseguir es pot conservar amb molt poc esforç. No s’ha de dependre mai de les armes i de la fortuna d’altri. S’ha de crear un conjunt d’interrelacions per tal d’aconseguir suport dels demés. Ha de tenir bones lleis i bones armes per tal de no esfondrar-se. No supeditar les teves
1 Un del crits patriòtics més populars durant el franquisme (1939-1975)
Frases rellevants:
Un canvi sempre deixa la llavor perquè en pugui sorgir un altre
El temps tot s’ho emporta, i tant pot dur-nos bé per mal, com mal per bé.
Qui és causa del poder d’un altre, es provoca la pròpia ruïna, perquè aquell poder l’ha obtingut o amb destresa o amb força, i tant una com l’altra són suspectes per a qui ha esdevingut poderós.
Un home prudent sempre ha d’entrar pels camins transitats pels grans homes
Els homes no creuen en les coses noves, fins que no en tenen una ferma experiència.
Els homes fan mal per por o per odi.
Els nous beneficis no fan que els grans homes oblidin les antigues ofenses.
La fama del poder s’ha de fomentar en la pròpia força.
Sóc contrari a defensar l’expoliació de béns. Es defensa que quan s’els espolia, al quedar pobres i dispersos, no poden fer mai mal i llavors no cal que siguin respectats. Encara que en aquest llibre es defensi aquesta idea, jo crec que no s’ha d’espoliar mai a ningú sinó és que el país es troba en una situació d’emergència o de risc. Ja que, quan s’espolia estas ferin la dignitat de les persones. És un error destruir als menys poderosos.
Primer de tot, podríem dir que aquest llibre es un tractat teòric realista, ja que no busca imaginar-se un possible príncep o cabdill idíl·lic, sinó el que es busca es exposar característiques reals dels bons prínceps, les quals es poden dur a terme si un vol. Per tant, no es tracta d’una utopia sinó que es tracta d’una “veritat efectiva”.
Per acabar, m’agradaria dir per què he escollit aquest llibre en comptes d’algun altre. Aquest llibre sempre m’ha interessat degut a que una de les frases més importants d’aquest llibre “el fi justifica els mitjans” va ser emprada per Hitler en la seva destrucció massiva de vides. Tenint en compte això, m’interessava saber de què anava la resta de llibre per tal de conèixer un dels clàssics de la literatura universal.
http://es.wikipedia.org/wiki/Lemas_del_franquismo
http://es.wikipedia.org/wiki/Manifiesto_comunista
