Alícia Navarro Paredes 29/09/2019
CATALÀ
COMENTARI BERENGUER DE PALOL
“Tant m’abelis joys et amors et chans” és una cançó de Berenguer de Palol (segona
meitat del s. XII), trobador català, del comtat del Rosselló. Aquest poema té un
gènere literari de la lírica trobadoresca. Al tractar-se al gènere de la cançó, la
temàtica fa referència a l’amor cortès en el qual, el poeta canta la cortesia i la
bellesa de la dama i li manifesta el seu amor més profund.
Quant als continguts, el tema del poema és el pensament i l’amor. L’amor del
trobador és una dama cortesana. Ell manifesta la seva devoció i amor cap a la
dama, explica com anhela la seva conversa, la seva companyia i el seu cos Amorós.
La primera estrofa parla més sobre que sent el trobador envers la dama, ell mostra
un sentiment d’enamorament cap a ella a qui li deu la seva felicitat. Els valors dels
que parla són la joia, l’amor, el cant, l’alegria, la diversió i la riquesa.
La segona estrofa remarca els valors que té aquesta dama com el seu alt mèrit, el
seu humil semblant, la seva gentil conversa i la seva bella companyia. En aquesta
estrofa l’autor mostra el seu desig cap a ella, perquè diu que vol que sigui sempre la
seva senyora i li suplica el seu amor.
En la tercera estrofa, li torna a dir paraules ben sonants i descriu de bona manera a
la dama, cosa que mostra que sempre l’està afalagant, i li explica que tot i que no es
poden veure tant com voldria ell, així ja es complau i el temps que està sense ella
sempre l’està pensant. Aquí es mostra l’estat de bogeria del trobador cap a aquesta
dama, ja que sembla que no pot viure sense ella i n’ha creat una dependència.
I finalment en l’última estrofa admet que no pot deixar de pensar en ella dia i nit i
que és ella qui la fa ser feliç.
En referència als recursos retòrics, hi ha una personificació de la seva dama: quan
escriu la paraula Amor, es refereix a la seva dama. També hi ha l’enumeració o les
series de valors i qualitats (al principi de cada estrofa): consisteix en una
concatenació d’adjectius per expressar els seus sentiments.
Pel que fa a la mètrica, aquest poema està compost per sis estrofes, de les quals,
cinc estan formades per set versos i la última que està formada per tres versos. Tots
els versos del poema són decasíl•labs, i per tant d’art major. La rima és consonant i
l’esquema és el següent: ABBACD.
