TALAOITS
Hi ha un racó de la marina
que té mon cor encativat:
ullastres vells i soledat
i cards ressecs d’aguda espina.
Entre els ullastres centenaris
qualque bordall de magraner
bada soliu en l’arrecer
ses flors roents com encantaris.
Per l’enderroc d’una paret,
talment armats que fessin guarda,
aguaiten punxes de donarda
que mai doblega vent ni set.
I uns talaiots allà escampats
en llur decrèpita ruïna,
pel sec terrer de la marina
semblen ossams mal soterrats.
La ment es perd dins la foscor.
Qui mai dirà com fou la vida
d’aquella gènera extingida
pel temps remot de l’antigor?
Un negre corb que l’aire bat
al talaiot son vol atura;
d’un alt cairell de roca dura
un mot d’enigma s’ha esbombat.
Misteriós, l’aucell en dol
ha dit un mot d’estrany llenguatge;
i fuig el corb. I aquell paratge
roman més mut i més tot sol.
ACTIVITATS PÀG. 132:
1.Análisis d'un talaoit.
Un talaiot és una estructura prehistòrica de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres
de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada. Es tracta de construccions
exclusives de les illes de Mallorca i Menorca. Aquests edificis han donat nom a la cultura talaiòtica.
Són un element sempre present en els assentaments humans del Bronze final i de l'Edat del Ferro de
les Illes Balears.
3.Quin és el tema del poema?
La temàtica principal del poema és el paisatge on destaca la terra on va néixer la poeta, on en el
poema ella expressa sentiments i emocions d'aquell mateix paisatge, records i sensacions que li
transmeten el paisatge de la seva terra nativa.
