COMENTARI DE TEXT: FITXA 3
La presó de Vic era un casalot desballestat que feia cantonada amb un dels carrers dels afores.
Si no hagués set per dues o tres torretes amb espiells i merlets a cada costat, com un castell
trasplantat de la muntanya al pla, l’edifici hauria pogut passar per un dels nombrosos convents
de clausura escampats per la ciutat.
Havíem arribat al matí a primera hora a l’entrada de la presó, ella amb el cabàs de paquets i jo
agafat de la seva mà, com si el lloc suposés un perill. A fora, a la vorera del davant de la porta,
era ple de gent, familiars dels presoners, amb farcells i paperam a les mans i la cara frisosa,
esperant algun senyal o l’hora d’entrada, tots mirant les finestres tancades dels dos pisos i els
moviments i les ullades dels guàrdies civils que es passejaven per les torretes per endevinar
què passava a l’interior del presidi. De tant en tant unes ombres tapaven els forats llargaruts
dels espiells i això feia suposar una desfilada de presoners o guàrdies que passaven al darrere.
La lluentor i les anades i vingudes de les baionetes nues que sobresortien, com ganivets alçats,
pel damunt dels merlets, eren amenaçades que ens arribaven fins i tot a nosaltres.
[...]
La mare i jo ens vam posar al costat de la gentada que esperava a la vorera. La majoria eren
dones amb vestits foscos i mocadors al cap. Hi havia algun vailet com jo, amb el cul de les
calces apedaçat i el cap despentinat, i ens vam mirar amb timidesa, gairebé de reüll, com per
reconèixe’ns pertanyents a la mateixa raça de perdedors, abandonats i aturats a les voreres
d’una ciutat que tirava endavant sense nosaltres.
Al cap d’una estona d’espera, vaig notar que la gent s’agitava, estirava el cap, movia les mans,
alçava els braços, avançava un pas o dos endavant per situar-se al mig del carrer. La mare em va
agafar la mà i tot mirant-me i alçant al cap, va dir:
-Mira, mira... ara passen en fila. Vigila si el veus.
Pa negre, Emili Teixidor (2003)
1.Posa un títol al text i justifica’l
Títol del text: "L'espera angoixada/ La llarga espera
Justificació del títol:
El títol “La llarga espera” és un títol referencial. El substantiu “l’espera” representa l’acció que
fan els personatges mentre observen la presó de Vic, i “llarga” fa referència a la quantitat de
temps que han de passar al fred.
2.Explica el significat dels mots en negreta.
1. "desballestat": (destruït) dit d’una persona o cosa, les parts de la qual son incongruents,
mancades en absolut d’il·lació, etc.
2. "espiells": Obertura estreta i arrodonida, feta en una porta o en un Mur, per la qual una
persona pot mirar a l’exterior i reconèixer qui és fora sense gaire perill d’ésser descobert o ferit
pels de fora.
3. "cabàs": Receptable d’espart, de goma, de plàstic, amb dues nanses, per transportar
materials.
4. "frisosa": Adjectiu que defineix un estat anímic d’inquietud perquè passi una cosa
important.
3. Estructura del text i justificació.
