COMENTARI DE L'ALHAMBRA:
Títol
De Granada i el pati dels lleons.
Autor
Desconegut
Cronología
Segle XIII i Segle XIV
Estil
Arquitectura islámica
Tipus d'obra
Arquitectura civil
Sistema constructiu
Arquitravat i voltat
Dimensions
740x220 metres
Materials
Maçoneria, guix, maó i entramat de fusta
CONTEXT HISTÒRIC:
Correspon al regne natzarità de Granada que comprèn des del segle XIII fins a la seva
conquesta pels Reis Catòlics 1492, essent l'última etapa de l'art islàmic a la Península.
L'Alhambra, que en àrab significa fortalesa vermella, és un palau fortalesa que es va
construir majoritàriament al segle XIV baixos els regnats de Iussuf I i Mohamed V.
Al segle XI, en instaurar-se Granada com la capital del Regne de Taifes i amb l'establiment
del regne nassarita a Granada, aquest emplaçament militar va passar a ser la residència
reial i, a més, es va començar la construcció del primer palau d'aquest monument
arquitectònic. Muhammad I Al-Ahmar va ser el primer sultà a traslladar la seva residència a
aquest turó i el seguirien 23 més fins a la Reconquesta cristiana de 1492.
Durant tots els segles XIII i XIV i principis del XV, el conjunt de l'Alhambra passà a ser una
ciutadella d'altes torres i muralles. Podem parlar que la construcció i la història de
l'Alhambra va ser progressiva, ja que es va ajustar a les necessitats dels seus hostes durant
més de cent anys, però sempre conservant el seu estil ornamentat i luxós.
ANÁLISIS FORMAL:
L'Alhambra destaca per la seva diferència entre l'exterior sobri i la profunda decoració
interior. També en el predomini de l'horitzontalitat sobre la verticalitat i del lleuger, i obert
sobre lo sòlid i tancat. Els materials són majoritàriament pobres i l'edifici està integrat en la
naturalesa, essent l'aigua i els jardins un element més d'ell. Presenta un armonia a partir de
la seva articulació en les seves tres unitats espacials: el mexuar, el diwan (o habitació de
comares) i el harem (o habitació dels lleons). També té torres, de les quals destaquen la de
la cautiva i la de les infantes; i portes, com la del vi, la de les armes i la de la justícia.
Está formada per diversos edificis situats a dins del mateix recinte i té diversos punts
d'accés. Els edificis que la formen són l'alcassaba (zona de defensa), els palaus nazarís, les
