Selectivitat juny 2014 (sèrie 4)
I si els que amb la força usurpen el poder legislatiu són rebels, els legisladors, com ja hem
vist, no ho seran pas menys si, havent estat designats per a protegir el poble, les seves
llibertats i els seus béns, intenten d’usurpar-los-hi per la força, perquè d’aquesta manera
es posaran en estat de guerra amb aquells que els havien nomenat protectors i guardians
de la seva pau i esdevindran autèntics rebels […]. Els que afirmen que dir al poble que
resta eximit d’obediència quan s’atempta iŀlegalment contra les seves llibertats i propietats
[…] és establir els fonaments de la rebeŀlió, i que això pot ocasionar guerres civils o
tumults interns, i que per tant és una doctrina que cal rebutjar com a destructiva per a la
pau del món, també haurien d’afirmar, seguint el mateix criteri, que els homes honrats no
poden plantar cara als lladres ni als pirates perquè això podria ocasionar desordres o
vessament de sang. Qualsevol dany ocasionat en aquests casos no és pas imputable a
aquell qui defensa els seus propis drets, sinó a aquell qui envaeix els del seu veí.
John LOCKE. Segon tractat sobre el govern civil, capítol XIX
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com
hi apareixen relacionades. [2 punts]
En aquest fragment del ‘Segon Tractat sobre el govern civil’ del capítol XIX, Locke
equipara als individus que trenquen amb l’harmonia del poder legislatiu amb els
legisladors que no busquen els benestar civils. Es refereix a que en el cas de que no es
busqui el benefici general per el poble, la gent té el dret a revoltar-se i començar una
rebel·lió ja que l’objectiu d’un estat és buscar el benestar comú i no la tirania. També
inclou en el text com en un estat regulat, un individu no pot buscar la justícia per la seva
pròpia mà, sinó que ha de confiar en l’estat per fer-se càrrec de l’injustícia.
2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en
el text les expressions següents: [1 punt]
a) «rebels»: individus que irrompeixen amb el funcionament d’un Estat.
b) «legisladors»: persones que s’encarreguen del poder legistatiu en un Estat.
3. Expliqueu quines raons té John Locke per a afirmar que «[el poble] resta eximit
d’obediència quan s’atempta il·legalment contra les seves llibertats i propietats […]». (En
la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents,
encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
Amb aquesta frase extreta del ‘Segon Tractat sobre el govern civil’, del capítol XIX, trobem
com Locke explica com si en un estat regulat (en el qual se suposa que el govern ha de
buscar el benestar comú) ens trobem amb una tirania per part dels dirigents polítics el
poble té dret a rebel·lar-se i transmetre el seu descontent. L’autor afirma que en només
aquesta situació els ciutadans es poden permetre revolucionar-se; quan es trobin amb un
descontent majoritàri. A partir d’aqui, podem al·legar a la visió d’una forma d’estat perfecte
per Locke; la democràcia. Segons ell, aquesta es la millor opció comparant-la amb altres
formes de govern. Per exemple, rebutja la monarquia, explicant que tot el poder d’un estat
no pot recaure en una sola persona, tenint en compte que es pot corrompre molt més
fàcilment que una agrupació política. Compara la ineficàcia de la monarquia amb la
concepció paterno-filial de la societat de la època. Locke declara que en una família els
fills no poden ser criats i educats per un sol progenitor; poden ser-ho, pero de manera
incorrecta. Per a ell, en aquesta situació, equipara el sol pare amb el rei, i els fills amb el
poble. L’autor explica que es necessita també a una mare, és a dir, la tasca de criar a un
poble no pot ser donada a terme individualment. Això és perquè es necessita a una
societat política, un connjunt de gent amb ideologies compartides que siguin escollides pel
poble en si. Conseqüentment, aquesta agrupació ha de ser encarregada majoritàriament
del poder legislatiu, que era el més important segons ell. Apart d’aquest n’hi ha també el
