ELL
2 Com un lliri entre els cards
és la meva estimada entre les donzelles.
ELLA
3 Com un pomer entre els arbres del bosc
és el meu estimat entre els donzells.
Glateixo per seure a la seva ombra,
el seu fruit m'és dolç al paladar.
(Càntic dels càntics, 2:2-3)
La manera vitalista en la que es parla de l’amor en el càntic dels càntics és, si
més no, un crit cap a la creativitat infinita. L’amor és creatiu fins l’infinit. En el
text se’ns parla d’un amor que funciona, però a la vegada no es diu si aquest
ha de durar tota la vida o no. Malgrat això, l’amor sempre tindrà una dimensió
eterna, ja que les experiències que els amants han viscut les tindran presents
fins que la seva pròpia existència els hi permeti recordar-ho, per molt que els
sentiments entre ells s’esfumin (o no), el record i el concepte de l’amor sempre
estaran presents dins de la seva ànima. De fet, el concepte d’experiència com
a tal és el més important per la literatura.
En el text se’ns planteja un amor juvenil, una bellesa pertorbadora. El
llenguatge empleat per definir ambdós termes és suggestiu, el significat no es
precís. Volent dir així que es més important el que connota que no pas el que
denota. Gràcies a aquest llenguatge simbòlic cada lector pot interpretar el text
de maneres diferents.
Quan es menciona al lliri en comparació als cards en el text em sembla una
manera de lloar la bellesa de la dona d’una manera molt passional i exòtica, ja
que simbòlicament la està comparant amb les altres dones del món (els cards).
L’home ens parla de la seva estimada amb un erotisme suau, per això podríem
dir que en el càntic dels càntics entre altres coses també es parla de la
sexualitat, i de les relacions sexuals com a tal, encara que no relacionades amb
la procreació. Aquest erotisme també el podem veure quan la dona relaciona
“el seu fruit” amb el paladar.
Que el text ens plantegi la relació entre els amants com una historia amorosa
continua i complerta em fa qüestionar-me que serà d’ells si aquesta acaba en
algun moment. Només se’ns defineixen les seves experiències de plenitud i
d’amor, del dinamisme que hi ha en la historia i la passió entre ells. No es
plantegen si algun dia la flama del seu amor s’apaga? O es que potser si
existeixen amor purs que durin fins la eternitat?
Paula Fernàndez