COMENTARI DE TEXT 1 - SOCIOLINGÜÍSTICA
No cal una particular agudesa per a advertir que un dels processos que impulsen dins la nostra societat el canvi d
´idioma és aquest sentiment d´autoodi. Seria, però, inexacte de generalitzar aquest mecanismo a tots els estrats
socials. Entenc que el fenomen d´autoodi está íntimament lligat al procés de mobilitat social i, pel que fa al nostre
país, és summament característic de les classes mitjanes urbanes. És a dir, sol produir-se dins aquells nivells que han
esdevingut de manera més directa l´escenari de les pressions contraposades (cross pressures) provinents els grups
socials lingüístics més clarament antagònics.
Dins d´aquests nivells l´autoodi és una forma extrema de resposta a les lleialtats en conflicte. Amb això vull dir que,
en termes generals, l´autoodi no apareix: 1) ni entre els individus de la classe dominant – per definició –, 2) ni als
estrats més baixos de l´escala social, on sol existir una consciència lingüística bastant espontània. Presicant-ho més,
aquest fenomen implicaria principalment dos sectors: 1) els individus econòmicament ascendents, els quals no
poden veure en l´idioma d´origen un llast per a llur ingrés dins els estrats superiors,i 2) els sectors castellanòfons
urbans: 2) els sectors castellanòfons urbans: a) no inclosos en la classe dominant, b) ni forasters.
Diem que l´autoodi és el sentiment d´inferioritat que experimenten determinats individus per posseir els trets que
els identifquen com a membres d´un grup. L´actitud més simple és, naturalment, negar la pertinença a aquest grup.
Quan una comunitat lingüística és objecte de discriminació els seus membres poden generalment adoptar l´idioma
dominant i abandonar el propi. Però llur conducta no sol ésser simplement passiva, perquè l´aboandonament dle
grup lingüístic d´origen sovint comporta el sentiment d´hostilitat contra aquells que hi continuen integrats. L´individu
que s´esforça a negar els seus vincles amb el propi grup, normalment pateix un greu conflicte. El canvi d´identitat
cultural no es produeix sense resistècies internes. Però, en tot cas, no es tracta d´això, únicament.
De fet, en qualsevol grup hi ha l´antagonisme contra aquells membres que intenten d´assimilar-se als sectors
dominants. I, davant l´animositat provinent del propi grup, aquells poden sentir-se com a “traïdors” o deslleials als
seus congèneres, i menysprear-los des d´una posició d´avantatge.
Rafael L. Ninyoles, Conflicte lingüístic valencià, Ed. Bromera
COMPRENSIÓ DEL TEXT
1-. Desciu el tema i les parts bàsiques del text.
2-. Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 6 línies.
3-.Identifica la tipologia textual del text i especifica almenys dos trets característics d´aquesta tipologia presents al
text.
4-. Identifica cinc marques de modalització al text.
ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT
1-. Indica la pronunciació dels elements subratllats pertanyents.
a) Estrats socials(l.): sorda o sonora?
b) Classes mitjanes (l.):sorda o sonora?
c) Propi(l.): oberta o tancada?
d) Esforça (l.): oberta o tancada?
2-. Substitueix els elements subratllats per un pronom feble i indica la funció que realitzen.
a) L´individu que s´esforça a negar els vincles amb el propi grup
b) Seria, però, inexacte generalitzar aquest mecanisme
c) Entenc que el fenomen d´autoodi està íntimament lligat al procés de mobilitat social
d) L´actitud més simple és naturalment negar la pertinença
3-.