El Senyor havia disposat que un gran peix engolís Jonàs. I Jonàs va estar dins
el ventre del peix tres dies i tres nits.
D’allí estant va pregar al Senyor, el seu Déu:
—Enmig del perill he clamat al Senyor,
i ell m’ha respost.
Des de l’entranya de la mort he cridat auxili,
i tu, Senyor, has escoltat el meu clam.
(Pregària a Jonás, 1- 4)
Tres dies i tres nits és el que va necessitar Jonàs per adonar-se de que Déu és
la seva salvació, que és l’ésser omnipotent capaç d’estimar a tot home i dona i
de perdonar-los en el cas que es converteixin en els seus enemics en cert
moment, com en el moment del profeta en el qual es sent traït per nostre
Senyor.
Durant l’estància de Jonàs a la balena podem veure com la seva actitud va
canviant, al principi ens trobem amb un profeta que se sent enganyat, de ment
completament tancada, el qual no vol sortir de la seva zona de confort.
Finalment ens trobem amb un Jonàs “renascut”. Serà que l’estància a la balena
i aquells tres dies i tres nits eren el que necessitava per reflexionar i adonar-se
de la misericòrdia de Déu?
La balena és l’element clau per entendre de manera complerta el mite. Podríem
relacionar el seu estómac, el seu interior, com un úter gegant que li dona la
oportunitat a Jonàs de renéixer com a tal. La balena no deixa de ser un símbol
de la maternitat, de la protecció, i fins i tot de la salvació, ja que aquest “úter” és
un espai salvador que li proveeix un lloc a Jonàs per estar tranquil i alimentat.
Déu crea aquesta situació com un càstig per Jonàs, però no per fer-li mal, sinó
per oferir-li la transformació que necessitava per canviar la seva actitud i veure
la llum. Literalment, la llum és la que veu quan es escopit per l’enorme peix a la
platja, però simbòlicament veu la llum quan s’adona, allà dins de l’animal, que
Déu es benèvol. Tres dies i tres nits són les que van transcórrer per dur a terme
tal transformació, no es va necessitar ni una més. Va passar el que calia, com
si fos una vida.
Que en la pregària hi trobem un complert canvi en l’actitud de Jonàs em fa
pensar que malgrat que l’acte de Déu d’introduir al profeta dins de la balena
contra la seva voluntat sembli a priori un “empresonament” o un gran càstig,
realment li està fent obrir els ulls. Podríem dir que sí, en el cas de nostre
Senyor, el fi justifica els mitjans.
Paula Fernàndez