



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Comentari de text del ColosseuComentari de text del ColosseuComentari de text del ColosseuComentari de text del ColosseuComentari de text del ColosseuComentari de text del ColosseuComentari de text del ColosseuComentari de text del ColosseuComentari de text del Colosseu
Tipo: Ejercicios
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




➢ Nom : Colosseu ➢ Autor : Desconegut (encarregat per l’emperador Flavi Vespasià) ➢ Cronologia : Segle I d.C. (72-80) ➢ Localització : Roma ➢ Tipologia : Amfiteatre ➢ Materials : Blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc. ➢ Dimensions : Altura (m) Base (m) Arena (m) Perímetre (m) Área (m 2 ) 48,5 187,75 × 155,60 75 x 44 524 24. ➢ Estil : Romà imperial ➢ Sistema constructiu: arquitravat i voltat
A partir de la segona meitat del segle I aC. L’expansió territorial provoca la crisi de la República. Hi havia conflictes i guerres civils a Roma. Després de la mort de Cèsar, assassinat per part dels partidaris del la República, el seu besnét Octavi va vèncer els seus rivals a la Guerra Civil. L’any 27 aC el senat li va concedir el títol de August “Escollit pels deus”. Octavi August va inaugurar un nou sistema de govern, l’Imperi (30 aC – 14 dC). L’emperador concentrava tots els poders en la seva persona. Al llarg dels segles I i II dC l’imperi va arribar a la seva màxima expansió i prosperitat, és el període conegut com el de la “ pax romana ” en el qual hi va haver pocs conflictes. Pel que fa a l’art, entre els segles I i III dC es pot considerar com l’època del classicisme romà, amb una revifada de les influències gregues. Aquesta obra pertany al segle I, per tant dins d’aquesta etapa de pocs conflictes que permeten els emperadors destinar recursos a la construcció d’obres públiques. colosseu encarregat per Flavi però inaugurat per Tit i acabat per Domicià.
El Coliseu Romà és una gran estructura amb forma ovalada. La part de la façana conservada està articulada en quatre nivells aixecats sobre un estilòbat o podi 1 , que no es corresponen amb els pisos interiors. Els tres primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs de mig punt , acompanyats per columnes adossades que suporten un entaulament 2 purament decoratiu. El quart nivell, o àtic, está format per un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars. De baix a dalt, se superposen aquests ordres: dòric-toscà (primer pis) , jònic (segon pis) i corinti (tercer pis) 3 . ➢ Primer pis: d’odre dòric toscà amb columnes sense estries i té base. Té 80 arcades. ➢ Segon pis: d’ordre jònic i es compon de base. El fust més esvelt i un capitell de volutes que li confereix un aire més delicat. Té 80 arcades. ➢ Tercer pis: d’ordre corinti. És el més elaborat de tots tres i destaca pel capitell amb fulles d’acant. Té 80 arcades. ➢ L’àtic massís (quart pis) : decorat amb lesenes d’estil corinti que emmarquen les finestres quadrades. Aquesta part del Colosseu es va afegir posteriorment. En aquest quart pis hi havia 24 màstils de fusta que servien per subjectar el “ velarium ” que tenia la funció de protegir el Colosseu de la pluja i del so. (^3) | | → Espai exterior (^2) | | → Elements suportats (^1) | | → Elements de suport
El Colosseu es va construir sobre les ruïnes del gran parc creat per Neró al voltant del seu palau, la Domus Aurea, concretament al lloc que ocupava el llac artificial. Situat en un dels extrems dels antics fòrums de la ciutat de Roma i proper al circ Màxim, el les paisatge urbà que envoltava aquest monument es va veure alterat l'any 1936 amb l'obertura de la Via dei Fori Imperiali.
Lúdica (per entretenir)→ Lloc d’espectacles gratuïts per tenir entretingut el poble. S’hi celebraven nombrosos espectacles de lluita entre gladiadors ( munera ) i feres salvatges ( venationes ) i fins i tot batalles històriques i naumàquies ( batalles navals ). També simbolitza i glorifica a l’emperador Vespasià amb una clara intenció propagandística.
Fou situar en el llac Dessecat de l’antiga Casa Daurada de Neró. El nom de Colosseu prové de la colossal estàtua de Neró que l’acompanyava. Era un regal de rei Vespasià al seu poble. Tenia el caràcter públic d’edifici civil on s’oferien espectacles gratuïts. La gent s’asseia segons el seu estatus social.
L'amfiteatre, la planta el·líptica del qual sorgeix de la unió de dos teatres grecs, va ser una tipologia arquitectònica original de l'Imperi Romà. La superposició d'ordres als diferents pisos era habitual en l'època hel·lenística. Ja havia estat utilitzada al teatre Marcello (13 a.C.) i va ser un model molt copiat posteriorment per arquitectes del Renaixemnent i del Barroc. Tant el sistema de graderies com les installacions de l'arena al subsòl van ser un model prototípic molt seguit en la construcció d'altres amfiteatres. Fins i tot, algunes solucions han servit de model per a la construcció de recintes esportius moderns, entre els quals, els estadis de futbol.
La seva estructura que permet aixecar la càvea a base de superposició de voltes , és un exemple del domini que els arquitectes romans van exercir sobre l'enginyeria, igual que la construcció d'aqüeductes, ponts que encara avui es conserven en bon estat.