COMENTARI PLATÓ
—Compara la nostra naturalesa, pel que fa a l’educació o a la manca d’ella, amb el cas següent.
Imagina uns homes en un habitacle sota terra, com en una caverna, que té un accés obert a
contrallum al llarg de tota la cova. A dintre hi viuen aquells homes, encadenats des d’infants de
cames i de braços, de manera que romanen en el mateix lloc i només veuen el que tenen
davant, perquè la cadena no els permet de girar el cap. Tanmateix tenen la llum d’un foc que
crema darrere d’ells […].
»[…] aquests homes no han vist res que no siguin les ombres que el foc projecta a la paret de la
cova que tenen al davant.
»[…] Si un d’ells fos deslligat i de cop i volta me’l fessin redreçar i girar-se d’esquena, i caminar,
i mirar la llum que ve de fora, quan fes tot això es trobaria malament, els ulls li farien
pampallugues i no podria contemplar les coses de les quals abans veia les ombres…
»[…] primer el que veuria més fàcilment serien les ombres, i a continuació, reflectides en les
aigües, les imatges dels homes i de les altres coses, i, finalment, les coses en si […] i al final
podria mirar el sol.
»[…] Tota aquesta imatge, estimat Glaucó —vaig dir-li—, cal que l’enllacis amb el que hem dit
abans; la regió que ens és revelada per la vista, l’has de comparar amb l’estança de la presó; la
llum del foc que hi ha en ella, amb la força del sol; i si ara compares la pujada i la contemplació
de les coses de dalt amb l’ascensió de l’ànima cap al món intel·ligible, no t’apartaràs de la
meva conjectura. […]
»Creus que seria sorprenent —vaig continuar— que quan un home passi de la contemplació de
les coses divines a les misèries humanes es mostri maldestre i ridícul si, quan encara està
enlluernat i sense haver-se acostumat a les tenebres que l’envolten, es veu obligat a discutir,
en un tribunal o a qualsevol altre lloc, sobre imatges de la justícia o sobre les ombres de les
imatges de la justícia i s’ha d’enfrontar a la manera en què interpreten aquestes coses aquells
que mai no han vist la justícia en si?
—No, no em sorprendria gens —va dir.
Plató. La República, llibre vii
Exercici 1 [6 punts en total]
Pregunta I. Expliqueu breument (entre cent i cent cinquanta paraules) les idees principals del
text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Plató fa referència al mite de la caverna. Explica la situació dels empresonats. Diu que si els
homes de la caverna poguessin parlar entre ells, designarien com a objectes reals les ombres
que veuen.
A més, explica la hipotètica situació i procés en que un dels homes s’aconseguís deslligar i sortir
a l’exterior; al principi no es creuria que el que veu és la realitat i seria un procés llarg ja que
primer quedaria enlluernat per la llum del sol, després veuria les ombres i reflexes de l’aigua i
finalment l’essència de les coses. Tot seguit, fa un símil entre la nostra realitat diària i la vida
dels presoners (línies 15-19). En aquest darrer fragment parla sobre l’ànima. Ens vol
