EL CODI HAMMURABI.
La naturalesa del text és un text jurídic, ja que, tant al text com al codi en general, la
seva redacció ha sigut curosament pensada amb un caràcter rígid però també és un
text circumstancial perquè té una declaració de principis. La temàtica principal del
text és arribar al benestar de les persones, és a dir la seguretat. Es pot confirmar
amb el seu camp semàntic on trobem paraules com “asegure, orden justo, ley y la
justicia, bienestar de las gentes.”
entre d’altres.
1L'autor d’aquest fragment del codi és el sisè rei de la dinastia babilònica, el rei
Hammurapi que, heretà el tro de Sînmuballit l’any 1792 a.C. i durarà fins l’any
1750a.C.
Quan Hammurapi puja al poder, tenia a les seves mans un regne de modestes
dimensions, rodejat d'estats molt més grans i governats per reis molt més
poderosos. Els primers anys del regnat els dedica a crear el seu Imperi conquerint
territoris fins a 1783 a.C. Més tard conquistarà Mari l'any 1759 a.C i Assur l'any 1757
a.C. Després, Hammurapi organitzarà l'estat Babilònic unificant així Acad i Súmer.
Durant molt temps Babilònia serà molt important. Dins aquest estat el rei va decidir
no tocar el sistema administratiu municipal de la III dinastia d'Ur, per tant, això
significa que existien alcaldes, l'assemblea d'ancians, una "cambra de comerç i
diversos empleats municipals. Ara bé, s'ha de dir que va augmentar el control del
rei, això va ser possible amb nomenar un governador a cada ciutat important, també
va posar sota el seu control a diversos funcionaris i, proporciona un destacament
militar. A més, els jutges, que en aquell moment eren sacerdots, passen a dependre
del monarca. Inicialment signaven amb els seus cilindres com a "servidors del déu
X" i després van passar a signar com "servidors d'Hammurapi". Per tant, veiem una
victòria de la monarquia sobre els sacerdots, aquests no recuperaran ja el seu poder
econòmic i polític.
S'ha de dir que l'època d’Hammurapi és també, un dels moments més importants en
la qual la llengua acàdia assoleix la seva màxima perfecció clàssica. Serà utilitzada
per a institucions reials com per a documents jurídics i administratius com
1. Informació extreta de: Roux, G., (2002) Mesopotamia : historia política, económica y cultural.
Madrid, Akal
