COMENTARI DE TEXT EPICUR
Igualment, s'ha de saber que, dels desigs, els uns són naturals, els altres vans; i
entre els naturals, n'hi ha que són necessaris i altres solament naturals. Dels
necessaris, uns són indispensables per assolir la felicitat, altres per al benestar
del cos, altres per a la vida mateixa. [...] De manera que si els coneixem bé,
sabrem supeditat cada elecció o cada refús a la salut del cos o a la tranquil·litat
de l'ànima, car aquesta és la finalitat d'una vida feliç, i en vista d'això realitzem
totes les nostres accions, per no sofrir en el cos ni sentir torbació a l'ànima. [...] És
per això que afirmem que el plaer és el principi i el fi de la vida feliç.
Efectivament, nosaltres sabem que és un bé primari i congènit; és el punt de
partida de tota elecció o tot refús i correm cap a ell jutjant tot bé segons la
norma del plaer i del dolor. I com que un bé com aquest és primari i connatural,
per això mateix no triem qualsevol plaer, sinó que, en determinades ocasions,
quan d'ells se'n segueix per a nosaltres el desassossec, renunciem a molts plaers.
I considerem molts dolors com a superiors als plaers, quan el plaer que se'n
segueix, després d'haver suportat molt de temps els dolors, és més gran per a
nosaltres. Així, doncs, tota mena de plaer, per la seva pròpia naturalesa, és un bé;
tanmateix, no qualsevol és elegible; de la mateixa manera, el dolor sempre és un
mal, no sempre, però, s'ha d'evitar. Per tant, convé determinar totes aquestes
coses amb la mesura i consideració dels avantatges i desavantatges, ja que ens
servim del bé, en algunes circumstàncies, com d'un mal, i a l'inrevés, del mal com
d'un bé.
EPICUR. Lletra a Meneceu
