COMENTARI DE TEXT
Unitat 10 (La literatura medieval: dels orígens al segle XIV
OPCIÓ: 2
COM CAMINANT QUE VA MARRANT LA VIA
Aquest poema fou escrit per Cerverí de Girona (1259-1285). Trobador, anomenat realment
Guillem de Cervera, adscrit a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis
Jaume I i Pere II, on percebia salari com a joglar. El seu poema anomenat: Com caminant que
va marrant la via, és una alba religiosa, que descriu el disgust dels amants i el desig del poeta
perquè arribi el matí. L'autor volia plasmar en aquest poema com el trobador “emmiralla el
seu sentiment envers la Mare de Déu amb els sentiments que els trobadors mostren envers les
seves dames”. Originàriament està escrit en occità. Va ser escrit al segle Xlll, però la temàtica
és contrària a molts poemes trobadorescos d'amors clandestins.
El tema principal del qual parla el poeta és el seu desig perquè arribi el matí i el com vol
que la nit s'acabi. Com això està lligat a la religió, el poeta fa simbolitzacions com, per
ejemplo, el matí, símbol de la glòria divina: la Verge; l'alba és la Mare de Déu, el matí és el
cel, el paradís. D'aquesta manera, l'autor fa un tipus de referències i comparacions religioses.
Respecte a l'estructura, la primera i la segona estrofa expressen el desig que el matí arribi i es
quedi aquí, de la tercera a la cinquena estrofa explica perquè la nit és roïna, i des de la sisena
estrofa fins al final menciona el motiu pel qual es desitja l'Alba.
Ara bé, respecte a la mètrica, el text està estructurat en sis estrofes, i per cada estrofa hi ha
set versos. Cada vers té exactament deu síl·labes, per tant, es tracta de versos decasíl·labs i la
rima és consonant. La rima té un patró que repeteix els versos ABBA adjunts amb tres versos
de rima lliure cada estrofa, en les quals, els tres primers versos són femenins, el quart i cinquè
vers masculí, i l'últim femení. Aquesta composició de la rima es veuria més endavant amb el
sonet.
A la primera estrofa diu "Com caminant que va marrant la via que ha de seguir, quan marxa
en nit obscura, i un mal indret trepitja, que el detura, i ja no sap on és que es foravia, sofrint
mal temps, amb perill de morir, talment vaig jo, que vull veure finir la nit que així m'allunya
el goig de l'alba." Fa referència al tòpic Homo Viator, que parla de l'home que fa camí, de la
vida com un viatge. Al final de cada estrofa repeteix el mot refrany "Alba", essent aixó un cas
de paral·lelisme. A la segona estrofa "La nit és aquest món ple de falsia, camí d'infern, temps
cruel de tortura i vall de plors com ja diu l'Escriptura. "En entrar al món, l'infant ja ho
anuncia, que amb plors hi ve i hi roman, i en eixir, torna a plorar. Oh Déu, féu-me seguir amb
bon juí la via devers l'alba!" descriu la nit amb adjectius molt negatius, el jo poètic veu a la
nit com a una cosa molt trista i obscura, és a dir, la veu molt negativa. Ell només vol que
arribi ja d'una vegada la seva estimada Alba. La tercera estrofa segueix descrivint la nit i
