¡Descarga Guia comentari de text y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Valenciano solo en Docsity!
Valencià Comentari de Text
Tema, resumen i tesi.
Estructura del text.
Preguntes possibles.
VARIETAT GEOGRÀFICA/DIALECTAL. (1)
N’hi ha que diferenciar: valencià (occidental) o català (oriental). si es q/gua o q/guo se pronuncia la U,
ORIENTAL (CATALÀ) OCCIDENTAL (VALENCIÀ) Present d’indicatiu acavat en -o Jo cant o, jo parlo, ….
acavat en -e Jo Parl e, balle, cante.. Present de subjuntiu acavat en -i Jo bal li, jo parli…
acavat en - e o en - a Fa ça Imperatiu acavat en -i Be gui aigua
acavat en -a Beg a aigua Imperfect de subjuntiu amb -es Jo can tés
amb ara/era/ira Cantara, dormira… CD+CI en pronoms = LA HI = L’HI primer el CD, i el seu CI empra “HI” CD+CI en pronoms = LI LA Pronoms possessius femenins flexionats amb “v” meVa, teVA, seVA
Pronoms possessius femenins flexionats amb “u” meUa, teUa Utilització de la partícula negativa “pas”, únicament en textos catalans. “no m’agrada pas”
No existeix en el valencià. No pots justificar per l’absencia del “pas” Els numerals disset, divuit (vuit) i dinou A diferència del: dèsset, dihuit (huit) i dènou. Vocabulari específic com: Tarda, noi o nen, xoguina, petó, mirai, bermell, sortida, sorra
I les seues correspondencies: Vesprada, xiquet, joguina, bes, espill, roig, eixida, arema Accentuació oberta d’algunes “è”. I en els gentilicis sempre. depèn, cafè, conèixer…. anglès, xinès, francès…
Tancada en el cas occidental café, anglés…. Tancament en “e” d’alguns verbs nedar; xerrar; néixer
Obertura en “a” d’alguns verbs. nadar; xarrar; nàixer.
Tema, resumen i tesi. Estructura del text. Preguntes possibles. VARIETAT GEOGRÀFICA/DIALECTAL. (1) MODALITZACIÓ (2) IMPERSONALITZACIÓ (3) VEUS DEL DISCURS(4) RECURSOS TIPOGRÀFICS (5) TIPOLOGIA TEXTUAL (6) REGISTRE LINGÜÍSTIC (7)
Solament tenen el primer i tercer grau: AQUEST/AQUELL AÇÓ/ALLÓ AQUÍ/ALLÍ
Tres graus per al demostratius: aquest, aqueix , aquell; açó, això , allò aquí, ací , allí
La varietat dialectal del text es (oriental/occidental); podem identificar-ho/saber-ho per les següents característiques: ús de vocabulari específic de dialecte (exemple); tancament en “e” d’alguns verbs (exemple)….
MODALITZACIÓ (2)
Pregunta 2 : Indica i justifica cinc marques de modalització del text. Definició Modalització: ens permet identificar els mecanismes utilitzats per l’emissor per a marcar la seua presencia en el text. “ En aquest text trobem diverses marques de modalització , on el autor reflexà la seua opinió en el text:…” ← eso se pone en el examen como introducción.!! Dixi personal : mitjançant verbs de primera persona; pronoms personals forts en primera persona; pronoms personals febles en primera persona (em, ens, me, nos); possessiu de primera persona Lexic valoratiu: Substantius valoratius: desgracia, llastima… Adjectius valoratius : agradable, lamentable, trist… V erbs valoratius : mereixer, valdre, pretrende… Verbs de dicció : opinar, dir, pensar, considerar… Adverbis i locucions adverbials : perfectament//amb perfecció, sense dubte, desesperadament Expressions quantitatives subjectives : molt, poc, masa, bastant Derivació: diminutius, aumentatius, superlatius, pejoratius Crides al receptor : “en compte ”, “amb alerta ”; intervencions que avisen al receptor. “ei!” una pregunta… “que penses?” Interrogacions retòriques Signes gràfics : usar cometes, emprar parèntesi per a opinar. Modalitats oracionals no assertives : interrogatives, dubitatives, desideratives… oracions que no expressen objetivitat. Perifrasi d’obligació: Cal (que) + verb. Has (de) + verb
IMPERSONALITZACIÓ (3)
Tercera pregunta: impersonalització en el text Manera de amagar-se la seua opinió el autor Identifica i justifica cinc marques d’impersonalització. Si els exemples són diferents, encara que siguen del mateix tipus, la resposta es vàlida [0.5pto] L’emissor intenta amagar la seua apariencia en el text, ja que es un text expositiu, mitjançant procediments d’impersonalització; al text trobem diversos exemples: Absència de dixi personal. Oracions Impersonals amb haver i caldre. Cal deixar de fumar… Construcció amb subjectes genèrics. Tothom , Tot el mòn , La gent , Construccions impersonals amb se. Es parla de…. Es diu…. Es comenta…. S’assenyala Verbs conjugats en 3ª persona. Quan penses, parles …. Construccions d’infinitiu. Parlar valencià es recomanable…
Aclariment objectiu. Valoració subjectiva Traducció d’una paraula Introdueix un exemple (sic) Vol dir “així, d’aquesta manera”. Que la frase anterior està utilitzada conscientment malgrat els errors que puga tenir Guions: Entrada d ’estil directe Aclariment objectiu Valoració subjectiva Introdueix un exemple Negreta: Títol, amb intenció explicativa (objectiva) Destaquen una paraula sentit subjectiu Cursiva: Marca un canvi d’idioma Marca un canvi de registre Indica una cita textual Assenyala el títol d’una obra.
TIPOLOGIA TEXTUAL (6)
Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d’aquesta tipologia presents al text. [0.5 punts]
“El text és de tipología textual…”
- Narrativa : les contes, les narracions. a. Narra uns fets que es desenvolupen en un temps i espai determinats. i. En aquest cas ocurreix en la casa i de vesprada b. Trobem la presència d’un narrador i d’uns personatges. i. Narrador omniscient… personatge Julia… c. El text s’estructura en les 3 parts pròpies d’un text narratiu: plantejament, nus i desenllaç d. El temps verbal predominant és el pasat. Sobretot, preterit perfect, simple o perifràstic i. tingui, havia anat, hagui, vag anar… e. Abunden les expressions i marques temporals i. al despertar, un dia … f. Seqüencia cronològica g. Permet convinar altres tipologies, com, en aquest cas, la descriptiva.
- Expositius : transmeten informació objetiva, sense modalització trets impersonals a. Apareix la impersonalització b. Predomina normalment el present d’indicatiu , tenen un caràcter atemporal c. Predominen les oracions enunciatives i. Joanot martorell va naixer en 1872. d. Ús de lèxic específic de la matèria. e. Presencia de subordinades de relatiu
i. El valencià que es molt bonica… f. Ús de dades concretes. g. Aparició de connectors d’ordre. i. En primer lloc.
- Argumentativa : volen convéncer sobre un raonament o idea a. Expressen una opinió, son textos subjetius, modalitzats. b. Són personals i s’hi defensa una tesi. c. Exemplifica l’argumentació d. Llenguatge valoratiu e. Presència de la primera persona. f. Ús de connectors per exemplificar , seguir el discurs o mostrar contrast. g. Presenta l’estructura típica d’un text argumentatiu: introducció, cos, conclusió
REGISTRE LINGÜÍSTIC (7)
Registre: identifica el registre en què està escrit el text i especifica dos trets Registre Formal Textos academics, tècnics. Registre propi dels textos acadèmics i d’especialitat. Ús d’un vocabulari específic del tema i alt grau de formalitat Ús d’una sintaxi complexa: oracions subordinades Ús de connectors sobretot causals, consecutius i explicatius. Literaris, comptes, narrativa. Registre propi amb alta elaboració lingüística i voluntat estètica Ús de figures retòriques Té la posibilitat d’integrar altres registres. Com en aquest cas el personatge X utilitza coloquial Manté un ordre lògic propi dels registres preparats cal explicar l’estructura Registre informal Varietat col·loquial, espontània i relaxada ; converses espontanies Vocabulari pobre i poc precis pobra maria Grau de formalitat baixa en vocabulari
