Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Comentari de text històric, Monografías, Ensayos de Historia

Casas de Recogidas y Galeras de mujeres en la Edad Moderna: moralidad, asistencia y represión contra las mujeres en los siglos XVII y XVIII, és un article de José Luis de las Heras Santos del 2014, inclòs al llibre de Óscar Fernández Álvarez, Mujeres en riesgo de exclusión social y violencia de género, de la Universitat de Lleó al 2014

Tipo: Monografías, Ensayos

2019/2020

Subido el 29/04/2020

susanabravo10
susanabravo10 🇪🇸

5

(1)

1 documento

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Susana Bravo Bola
Curs 2020 / 2n semestre
Història de l’Educació Social
Comentari de text històric
Casas de Recogidas y Galeras de mujeres en la Edad Moderna: moralidad,
asistencia y represin contra las mujeres en los siglos XVII y XVIII, és un article
de José Luis de las Heras Santos del 2014, inclòs al llibre de Óscar Fernández
Álvarez, Mujeres en riesgo de exclusin social y violencia de g nero, de la
Universitat de Lleó al 2014, el qual pretén fer una investigació sobre la
moralitat, l’assistència i la repressió que hi havia cap a les dones que
pertanyen a grups amb risc d’exclusió social als segles XVII i XVIII.
En primer lloc, ens situarem en el context històric el qual està basat el text a
comentar; l’Edat Moderna, etapa posterior a l’Edat Mitjana que s’inicia amb el
descobriment d’Amèrica l’any 1492, i acaba amb la Revolució Francesa a l’any
1789. Tot i que és en l’època de l’Edat Mitjana on hem de començar a
endinsar-nos per poder arribar a entendre el tema de les dones tancades, tema
que abasta l’article.
A l’Edat Mitjana, l’església, entre altres coses, defensava la sexualitat orientada
a la procreació, però també altres formes d’unió carnal com per exemple la
barragania (unió de fet entre un home, sigui solter o casat, i una dona soltera), i
l’amancebament (convivència de fet d’un home i una dona solters, o d’un home
casat i una dona soltera). Però això va canviar quan el matrimoni va començar
a ser sagrat per l’església i va ser escollit com l’única forma de propagació de
l’espècie. Com a conseqüència, quan van començar els primers temps de
l’Edat Moderna, la prostitució era legal, però des del punt de vista moral aquest
fet era censurable. Va ser després de l’any 1563, amb el concili Tridentí, una
reunió dels principals encàrrecs de l’església per tractar temes eclesiàstics els
quals repercutien a tota la cristiandat, on es va regular extremadament el
matrimoni i es van prohibir les relacions clandestines fora del matrimoni. Felipe
III a l’any 1623 va aconseguir prohibir tots els prostíbuls.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comentari de text històric y más Monografías, Ensayos en PDF de Historia solo en Docsity!

Curs 2020 / 2n semestre Història de l’Educació Social Comentari de text històric Casas de Recogidas y Galeras de mujeres en la Edad Moderna: moralidad, asistencia y represión contra las mujeres en los siglos XVII y XVIII, és un article de José Luis de las Heras Santos del 2014, inclòs al llibre de Óscar Fernández Álvarez, Mujeres en riesgo de exclusión social y violencia de género, de la Universitat de Lleó al 2014, el qual pretén fer una investigació sobre la moralitat, l’assistència i la repressió que hi havia cap a les dones que pertanyen a grups amb risc d’exclusió social als segles XVII i XVIII. En primer lloc, ens situarem en el context històric el qual està basat el text a comentar; l’Edat Moderna, etapa posterior a l’Edat Mitjana que s’inicia amb el descobriment d’Amèrica l’any 1492, i acaba amb la Revolució Francesa a l’any

  1. Tot i que és en l’època de l’Edat Mitjana on hem de començar a endinsar-nos per poder arribar a entendre el tema de les dones tancades, tema que abasta l’article. A l’Edat Mitjana, l’església, entre altres coses, defensava la sexualitat orientada a la procreació, però també altres formes d’unió carnal com per exemple la barragania (unió de fet entre un home, sigui solter o casat, i una dona soltera), i l’amancebament (convivència de fet d’un home i una dona solters, o d’un home casat i una dona soltera). Però això va canviar quan el matrimoni va començar a ser sagrat per l’església i va ser escollit com l’única forma de propagació de l’espècie. Com a conseqüència, quan van començar els primers temps de l’Edat Moderna, la prostitució era legal, però des del punt de vista moral aquest fet era censurable. Va ser després de l’any 1563, amb el concili Tridentí, una reunió dels principals encàrrecs de l’església per tractar temes eclesiàstics els quals repercutien a tota la cristiandat, on es va regular extremadament el matrimoni i es van prohibir les relacions clandestines fora del matrimoni. Felipe III a l’any 1623 va aconseguir prohibir tots els prostíbuls.

Curs 2020 / 2n semestre Història de l’Educació Social Un cop fet aquest recorregut històric podem fer l’anàlisi de l’article a comentar. És en l’Antic Règim, i amb els principis morals del catolicisme on neix la idea de defensar a una societat on el que era bo o dolent es basava segons aquests principis morals. L’església tenia un paper molt important, i el seu objectiu principal era l’erradicació dels pecats públics, els quals en aquella època eren vistos com a escàndols socials. Les dones que es dedicaven a la prostitució eren una part de la població que l’església considerava com a pecat públic, i va ser en aquesta època on aquestes dones patien una penalitat discriminatòria. En les lleis penals és on es va començar a veure les desigualtats entre uns i altres. Com explica Fernández (2014), aquestes lleis penals fueron el instrumento de la violencia institucional contra “las mujeres extraviadas que eran la perdición de los hombres (pàg. 418, 1r paràgraf). És a partir d’aquests ideals quan sorgeix la creació de les Cases de Penedides, les Cases de Recollides, i La Galera o presó de dones. Les Cases de Penedides eren institucions on les mateixes dones escollien per voluntat pròpia viure allà, i així fer penitència pel que havien fet. Les Cases de Recollides , fundades al segle XVI, eren aquelles fundacions que pretenien corregir per la força a aquelles dones que consideraven que estaven creant molt escàdal social. El que es pretenia era que un cop sortissin d’allà, fossin acceptades per la societat. Eren dones que el que volien era fugir d’aquesta marginació provocada per la societat i de la pobresa. Cal destacar en aquestes cases el control eclesiàstic que s’exercia per part de l’església, per erradicar els pecats públics. És per això que eren finançades per l’església. I per últim, les Galeres de dones, les presons femenines, es van crear al segle XVII, i era on les dones havien de conviure fins que sortissin els seus judicis i es dictes la sentència dels seus pecats. Són aquestes les primeres presons. Totes tres eren uns sistemes benèfic-assistencial i també punitiu que pretenia tenir un control moral basat en una combinació d’assistència i alhora càstig com a forma de disciplinament per a aquestes dones que es considerava que tenien una conducta desviada. Era una manera de corregir aquestes conductes, basant-se en la condemna moral. Tot i que cadascuna tenia una forma d’internament diferent, totes complien la mateixa finalitat. Com bé expliquen Payà i Payà (2020) al mòdul Tancament, reclusió i reinserció laboral (s. XVI-XX), “la presó ha estat al llarg de la història un lloc de custòdia,

Curs 2020 / 2n semestre Història de l’Educació Social Per acabar, finalitzo amb la següent cita: “ són els segles XVII i XVIII els testimonis de la principal transformació històrica de la presó com a sistema social d’exclusió” (Payà, A. I Payà, A, 2020: 5). BIBLIOGRAFIA

  • Planella, J. i Vilanou, C. (2010). Mòdul 2. Compassió, pietat, hospitalitat i humanitat. Història de l’Educació Social. (pp.1-41). Barcelona: FUOC.
  • Payà, A. I Payà, A. (2020). Mòdul 3. Tancament, reclusió i reinserció social (s. XVI-XX). Història de l’Educació Social. (pp.1-27). Barcelona:FUOC.
  • De las Heras, J.L. (2014). Casas de Recogidas y Galeras de mujeres de la Edad Moderna: moralidad, asistencia y represión contra las mujeres en los siglos XVII y XVIII. Inclòs al llibre de Álvarez, Ó. F. (coord.) (2014). Mujeres en riesgo de exclusión social y violencia de género. León, España: Universidad de León, Área de Publicaciones, pàg. 417-
    1. Consultat en https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo? codigo=4691136 (recuperat el 13 de febrer de 2019).
  • Barragania. (n.d). A RAE. Recuperat el 21 de març, 2020, de https://dej.rae.es/lema/barragan%C3%ADa
  • Amancebamiento. (n.d). A RAE. Recuperat el 21 de març, 2020, de https://dej.rae.es/lema/amancebamiento
  • Ballesteros, A. (2010). Trabajo final de Máster. Cárceles y Mujeres: Los centros penitenciarios en España: desigualdad y reproducción de roles de género. (Curs 2008-2010). Document inèdit. En http://repositori.uji.es/ xmlui/bitstream/handle/10234/117722/TFM_2010_ballesterosA.pdf? sequence=1&isAllowed=y