


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Casas de Recogidas y Galeras de mujeres en la Edad Moderna: moralidad, asistencia y represión contra las mujeres en los siglos XVII y XVIII, és un article de José Luis de las Heras Santos del 2014, inclòs al llibre de Óscar Fernández Álvarez, Mujeres en riesgo de exclusión social y violencia de género, de la Universitat de Lleó al 2014
Tipo: Monografías, Ensayos
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



Curs 2020 / 2n semestre Història de l’Educació Social Comentari de text històric Casas de Recogidas y Galeras de mujeres en la Edad Moderna: moralidad, asistencia y represión contra las mujeres en los siglos XVII y XVIII, és un article de José Luis de las Heras Santos del 2014, inclòs al llibre de Óscar Fernández Álvarez, Mujeres en riesgo de exclusión social y violencia de género, de la Universitat de Lleó al 2014, el qual pretén fer una investigació sobre la moralitat, l’assistència i la repressió que hi havia cap a les dones que pertanyen a grups amb risc d’exclusió social als segles XVII i XVIII. En primer lloc, ens situarem en el context històric el qual està basat el text a comentar; l’Edat Moderna, etapa posterior a l’Edat Mitjana que s’inicia amb el descobriment d’Amèrica l’any 1492, i acaba amb la Revolució Francesa a l’any
Curs 2020 / 2n semestre Història de l’Educació Social Un cop fet aquest recorregut històric podem fer l’anàlisi de l’article a comentar. És en l’Antic Règim, i amb els principis morals del catolicisme on neix la idea de defensar a una societat on el que era bo o dolent es basava segons aquests principis morals. L’església tenia un paper molt important, i el seu objectiu principal era l’erradicació dels pecats públics, els quals en aquella època eren vistos com a escàndols socials. Les dones que es dedicaven a la prostitució eren una part de la població que l’església considerava com a pecat públic, i va ser en aquesta època on aquestes dones patien una penalitat discriminatòria. En les lleis penals és on es va començar a veure les desigualtats entre uns i altres. Com explica Fernández (2014), aquestes lleis penals fueron el instrumento de la violencia institucional contra “las mujeres extraviadas que eran la perdición de los hombres (pàg. 418, 1r paràgraf). És a partir d’aquests ideals quan sorgeix la creació de les Cases de Penedides, les Cases de Recollides, i La Galera o presó de dones. Les Cases de Penedides eren institucions on les mateixes dones escollien per voluntat pròpia viure allà, i així fer penitència pel que havien fet. Les Cases de Recollides , fundades al segle XVI, eren aquelles fundacions que pretenien corregir per la força a aquelles dones que consideraven que estaven creant molt escàdal social. El que es pretenia era que un cop sortissin d’allà, fossin acceptades per la societat. Eren dones que el que volien era fugir d’aquesta marginació provocada per la societat i de la pobresa. Cal destacar en aquestes cases el control eclesiàstic que s’exercia per part de l’església, per erradicar els pecats públics. És per això que eren finançades per l’església. I per últim, les Galeres de dones, les presons femenines, es van crear al segle XVII, i era on les dones havien de conviure fins que sortissin els seus judicis i es dictes la sentència dels seus pecats. Són aquestes les primeres presons. Totes tres eren uns sistemes benèfic-assistencial i també punitiu que pretenia tenir un control moral basat en una combinació d’assistència i alhora càstig com a forma de disciplinament per a aquestes dones que es considerava que tenien una conducta desviada. Era una manera de corregir aquestes conductes, basant-se en la condemna moral. Tot i que cadascuna tenia una forma d’internament diferent, totes complien la mateixa finalitat. Com bé expliquen Payà i Payà (2020) al mòdul Tancament, reclusió i reinserció laboral (s. XVI-XX), “la presó ha estat al llarg de la història un lloc de custòdia,
Curs 2020 / 2n semestre Història de l’Educació Social Per acabar, finalitzo amb la següent cita: “ són els segles XVII i XVIII els testimonis de la principal transformació històrica de la presó com a sistema social d’exclusió” (Payà, A. I Payà, A, 2020: 5). BIBLIOGRAFIA