COMENTARI DE TEXT
El poema a comentar és “La pàtria” escrit per Bonaventura Carles Aribau. L’autor va
néixer a Barcelona el 4 de novembre l’any 1798 i morí al setembre de l’any 1862.
Bonaventura va ser un gran escriptor, economista, polític i funcionari català. Durant
la seva joventut, l’any 1817, va publicar un recull de poemes en castellà (Ensayos
poéticos), i l’any 1820 participà en la revolució liberal. També va ser un dels
fundadors de la “Sociedad Filosófica” i cofundador i redactor del diari El Europeo.
L’any 1826 es va traslladar a Madrid i durant 20 anys treballà en negocis privats i
com a periodista de diaris com La Nación. El 1847 va ser nomenat director general
del Tresor, de la Junta de Duanes i Aranzels l’any 1850, l’any 1852 de les Mines i
Propietats de L’estat, i 5 anys després de la Casa Reial i Patrimoni.
“La pàtria” va ser escrita durant la seva llarga estada a Madrid, i es va publicar l’any
1833 a la revista El Vapor. L’obra és una oda i segueix el corrent del Romanticisme,
de fet, aquest poema és un model d’obra d’aquest corrent artístic en la literatura
catalana. El poema tracta de l’orgull de l’autor per la seva terra (patriotisme).
El poema està format per 6 estrofes de 8 versos alexandrins, aquests presenten una
cesura de 6+6. La rima és consonant, masculina i femenina, i segueix el següent
esquema: 12A12B12B12A, 12A12C12C12A, 12D12E12E12, 12D12F12F12D,
12G12H12H1G, 12G12I12I12G, 12J12K12K12J, 12J12L12L12J, 12M12B12B12M,
12M12N12N12M, 12O12P12P12O, 12O12Q12Q12O.
A la primera estofa l’autor ens explica l’allunyament de la seva pàtria i descriu la
geografia catalana, fent referència per exemple al Montseny, Illes Mallorquines o
Montserrat. Al següent alexandrí l’autor expressa que coneix molt bé Catalunya i el
seu idioma, i s ‘enorgulleix, expressa també la pèrdua del català. A la tercera estrofa
l’autor expressa que per molt elevat que tingui la posició social a Castella, no és feliç
si a Catalunya s’està perdent la tradició. Expressa amb nostàlgia que el Llemosí
forma part del seu passat, i per tant de les seves arrels. A la següent estrofa
expressa que dóna les gràcies per parlar aquest honrós i gloriós idioma. Aribau ens
expressa també que no és persona aquella que no enyori ni la seva terra ni la seva
llengua en la distància. A continuació el poeta expressa que el català és la seva
