

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


El poema a comentar és “La pàtria” escrit per Bonaventura Carles Aribau. L’autor va néixer a Barcelona el 4 de novembre l’any 1798 i morí al setembre de l’any 1862. Bonaventura va ser un gran escriptor, economista, polític i funcionari català. Durant la seva joventut, l’any 1817, va publicar un recull de poemes en castellà (Ensayos poéticos) , i l’any 1820 participà en la revolució liberal. També va ser un dels fundadors de la “Sociedad Filosófica” i cofundador i redactor del diari El Europeo. L’any 1826 es va traslladar a Madrid i durant 20 anys treballà en negocis privats i com a periodista de diaris com La Nación. El 1847 va ser nomenat director general del Tresor, de la Junta de Duanes i Aranzels l’any 1850, l’any 1852 de les Mines i Propietats de L’estat, i 5 anys després de la Casa Reial i Patrimoni.
“La pàtria” va ser escrita durant la seva llarga estada a Madrid, i es va publicar l’any 1833 a la revista El Vapor. L’obra és una oda i segueix el corrent del Romanticisme, de fet, aquest poema és un model d’obra d’aquest corrent artístic en la literatura catalana. El poema tracta de l’orgull de l’autor per la seva terra (patriotisme).
El poema està format per 6 estrofes de 8 versos alexandrins, aquests presenten una cesura de 6+6. La rima és consonant, masculina i femenina, i segueix el següent esquema: 12A12B12B12A, 12A12C12C12A, 12D12E12E12, 12D12F12F12D, 12G12H12H1G, 12G12I12I12G, 12J12K12K12J, 12J12L12L12J, 12M12B12B12M, 12M12N12N12M, 12O12P12P12O, 12O12Q12Q12O.
A la primera estofa l’autor ens explica l’allunyament de la seva pàtria i descriu la geografia catalana, fent referència per exemple al Montseny, Illes Mallorquines o Montserrat. Al següent alexandrí l’autor expressa que coneix molt bé Catalunya i el seu idioma, i s ‘enorgulleix, expressa també la pèrdua del català. A la tercera estrofa l’autor expressa que per molt elevat que tingui la posició social a Castella, no és feliç si a Catalunya s’està perdent la tradició. Expressa amb nostàlgia que el Llemosí forma part del seu passat, i per tant de les seves arrels. A la següent estrofa expressa que dóna les gràcies per parlar aquest honrós i gloriós idioma. Aribau ens expressa també que no és persona aquella que no enyori ni la seva terra ni la seva llengua en la distància. A continuació el poeta expressa que el català és la seva
llengua materna, i que mai deixarà de parlar-lo ni d’estimar-lo. A l'última estrofa, explica que el català és dolç, i que mai deixarà de sentir-se orgullós de la seva terra, i que aquesta sigui recordada amb glòria i honor.
Pel que fa a les figures retòriques podem torbar hipèrbatons, comparacions, preguntes retòriques, metàfores i paral·lelismes.
Podem trobar hipèrbatons als versos 9, 16 i 21, ja que l’ordre de les frases no és el lògic. Comparacions en podem trobar al vers 10 i al 43 (compara al català amb la mel). Al quinzè vers podem trobar una pregunta retòrica, ja que aquesta no espera cap resposta. Durant la primera estrofa, quan descriu els accidents geogràfics ho fa amb metàfores, com per exemple “turons de serres desiguals” fa referència a Montserrat. I per últim, en els versos 1 i 4, ja que en el cas del primer vers es repeteix “Adéu-siau”, i en el quart es repeteix “per lo” en “per lo repòs etern, per lo color més blau”.
En aquest poema, l’autor fa referència a l’enyorament de la llengua catalana com a símbol patriòtic i la utilitat de la llengua catalana per expressar sentiments. I l’enyorança de la seva bella terra, Catalunya.