2n BATXILLERAT MAIG 2021
PRACTICA DE COMENTARI DE TEXT DE NIETZSCHE
Però, per què parleu vós encara d’ideals més nobles? Acceptem els fets: ha vençut el
poble (o «els esclaus», o «la plebs», o «el ramat», o com vulgueu anomenar-ho) i, si
això s’ha esdevingut mitjançant els jueus, oidà!, aleshores és que dins la història
universal cap poble mai no havia tingut una missió com aquesta. «Els senyors» han
perdut. Ha guanyat la moral de l’home vulgar. Hom pot considerar alhora aquesta
victòria com un enverinament de la sang […]. Però, sens dubte, aquesta intoxicació ha
reeixit. L’«alliberament» del gènere humà (el seu alliberament respecte als «senyors»,
vull dir) va per bon camí. Palesament, tot esdevé jueu, o cristià, o plebeu (tant se val
quin mot s’empri!). L’avanç d’aquest enverinament a través de tot el cos de la
humanitat sembla impossible d’aturar. Friedrich NIETZSCHE. La
genealogia de la moral, I
1.Expliqueu breument (entre seixanta i vuitanta paraules) les idees principals del text
i com hi apareixen relacionades. [2 punts)
Parla d’una victòria dels esclaus sobre els senyors. I amb aquest
“enverinament” es vol referir a una incapacitat de generar valors propis i per
tant una nul·la individualització
2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que
tenen en el text els mots següents: [1 punt]
a) «senyors» : Els que tenen els seus propis valors /MORAL/ home fort
b)«enverinament» : Representa la conseqüència del domini de la moral esclava i la
impossibilitat de produir valors
3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «ha vençut el poble». (En la
resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin
pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts] La filosofia de
Nietzsche està considerada com una filosofia molt destructiva amb els fonaments de la cultura
occidental. Bona part de la seva crítica la dirigeix a figures gregues tals com Plató i Sòcrates,
però també cap a les religions com el cristianisme. Segons Nietzsche, el cristianisme no és més
que el platonisme pel poble.
Una part de la crítica cap a aquests autors grecs és el seu menyspreu a l'esdevenir. Nietzsche
és considerat un seguidor del pensament d'Heràclit, pel qual tot és canviant i res idèntic en si
mateix. Això s'entén si situem a l'autor en un context de canvi intens, probablement influït per
Charles Darwin, amb la seva teoria de l'evolució de les espècies, negant el creacionisme i
defensant el canvi.
En la crítica al cristianisme, aquest pensador s'oposa fermament a la moral dels esclaus. Per a
Nietzsche, la religió cristiana, així com d'altres religions han manllevat a l'home la seva
capacitat per ser únic, la capacitat a la individualitat que els és negada, no reconeguda des dels
presocràtics. La moral esclava és la que se sotmet a idees com les d'una vida després de la
mort, restant importància a la vida, amb la idea d'aquest consòl que ofereix el més enllà cristià.
Aquest filòsof, doncs, és un autor vitalista. (NIETZSCHE) La seva filosofia defensa la vida. Plató
va escriure que la filosofia serveix per aprendre a morir. Nietzsche es contraposa totalment a
aquest pensament. Filosofar és viure, ens dirà, utilitzant la voluntat de poder. Aquesta voluntat
de poder no és més que l'autoafirmació d'un mateix, les ganes de viure per sobre de qualsevol
altra cosa.
Des de la visió vitalista del món és capaç de proporcionar una solució a la moral dels esclaus.
Considera necessari canviar aquesta moral per una que superi la imposició de valors a la que
el poble es troba sotmesa. Des d'aquesta perspectiva proposa la moral dels senyors. Els
senyors són aquells qui superen els valors preestablerts per la cultura europea i arriben al
nihilisme actiu.
Algú catalogat com a senyor és aquell qui no té por a l'esdevenir del món. No necessita
preocupar-se per qüestions metafísiques perquè és capaç d'acceptar el dolor present a la seva
vida i superar-lo mitjançant les ganes de viure. Els senyors són capaços de construir els seus
propis judicis morals mitjançant valors que ells mateixos inventen, en funció dels seus
sentiments i els seus interessos, indiferent al fet que el canfi pugui fer-los variar. Nietzsche,
