SEGON COMENTARI DE TEXT
L’Edat Contemporània està marcada per evolucions econòmiques i socials que han donat com
a resultat una burgesia que poc a poc s’ha enriquit i finalment s’ha convertit en propietària
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: fonaments del món contemporani, Profesor: , Carrera: Història, Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
2016/2017
1 / 7
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga Comentari de text primer curs y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
SEGON COMENTARI DE TEXT
L’Edat Contemporània està marcada per evolucions econòmiques i socials que han donat com a resultat una burgesia que poc a poc s’ha enriquit i finalment s’ha convertit en propietària
del món. Marx i Engels deien al Manifest del Partit Comunista que “el poder de la burgesia s’havia creat dins la societat feudal”. És el moment on comença a adquirir significat les paraules com nació, pàtria, poble i Estat. 1
La França del segle XVIII estava cansada de l’antic sistema de producció i les relacions socials. Els luxes de la monarquia van arruïnar l’antiga classe dominant, és a dir; l’aristocràcia terratinent. Com a resultat va significar el triomf de l’inici del capitalisme. 2
El poble francès estava submergit en una gran crisis i alguns gremis van decidir agrupar-se, organitzaven reunions al monestir de Saint Jacob per això són coneguts com jacobins. Volien lluitar perquè l’Assemblea adquirís el poder necessari, demanaven una ampliació de les reformes i llibertats. Un dels personatges més destacats va ser Robespierre, tenia el poder de dirigir als jacobins i era un expert en conduir pel seu camí a les classes populars. El 1792 va sorgir un nou moviment revolucionari anomenat la Comuna, el formaven diferents ciutadans que s’havien agrupat per barris i districtes i van ataca al Palau Reial emportant-se com a presoner al rei Lluís XVI. Per aquest motiu es va declarar la República. L’any següent van dur a la guillotina al rei i posteriorment a la seva esposa. Els jacobins, sota la pressió dels sans-culottes, van establir una Dictadura ja que s’havien de resoldre problemes de forma ràpida. Aquesta època és coneguda amb el nom de jacobinisme robespierra perquè era un dels líders encarregats del poder executiu on es van fer canvis aguts: una nova Constitució democràtica que incloïa el sufragi universal masculí, preu màxim per les mercaderies, abolició de la religió, etc. Però també va ser una època de terror a conseqüència de dues lleis: una és la de lleves on eren cridats els homes per anar a la guerra i l’altra era la “llei dels Sospitosos” que consistia en condemnar a tots aquells ciutadans que anessin en contra de la revolució. Aquesta última llei va provocar enfrontaments dins el mateix partit ja que van ser jutjats i condemnats molts membres del Comitè de Salut Pública. Finalment la gran burgesia veia com els jacobins perdien suport i van decidir posar fi a la dictadura, alhora que empresonaven a Robespierre com a dirigent i a altres membres del partit per fer-li suport.
1 CASTILLO, D., De l’Absolutisme a l’Estat Consitucional. La Revolució Francesa, Graó, Barcelona, 1988. p. 2 AYMES, J. i BERTAUD, J. i PÉREZ, J. i ROURA, Ll. i VOVELLE, M., Prespectives entorn de la Revolució Francesa, L’Avenç S. A., Barcelona, 1988.
Aquestes nacions llatinoamericanes a diferència de la Revolució Francesa no segueix el model de la ciutadania enfrontada a un petit sector privilegiat; sinó que en aquest cas és l’elit
- la qual té coneixements polítics- la que lluita per una unitat nacional que pugui arribar a tenir un projecte comú. La Constitució, altra vegada, es mantindrà estricta en els tres principis que van adjudicar-li els francesos: la sobirania, la llibertat i la igualtat. A més també tenen fam de revolta i seguint el procés francès per evitar una revolució van decidir, des de la Península, tenir representants i establir un poder executiu més fort.
Segons Bolívar el poble estava necessitat d’una dictadura on al cap damunt hi hagués una elit d’il·lustres, perquè el poble es converteix en una amenaça quan intenta controlar els negocis públics. És pot dir que el poble dóna el poder a uns personatges seleccionats els quals presumeixen d’una educació que deixa molt que desitjar pel que fa als principis. 5 Per concloure, la nació és una idea i el poble la unitat de les ciutadanes i ciutadans; per creuers nació ha de sacrificar, moltes vegades, altres reivindicacions.
Anys posteriors, concretament el 1848 van sorgir, novament, al continent europeu noves revolucions resultat de les crisis econòmiques i els pobles estaven decebuts amb la política del moment. Novament la primera revolució va ser al febrer a França i en onada van sumar-s’hi diferents capitals europees incloent-hi Viena i Berlín. Entres aquests països destaca Irlanda, Flandes, Països Baixos i Alemanya on no podien recolzar-se ni amb crèdits ni amb subvencions de l’Estat per poder aconseguir obres que ajudessin al país ha modernitzar-se.
Hi ha dues versions de la crisis una es que la crisis prové de l’agricultura i l’economia va caure, per tant, els aliments eren escassos a conseqüència de la malaltia de la patata i va impedir que molts camperols poguessin collir. La primavera del 1947 es van veure afectats també els cereals i per un altre costat les indústries tèxtils van submergir-se en un atur total o parcial. I l’altra part diu que la crisis ve provocada per una crisis econòmica ja que en un primer moment les inversions es fan amb eufòria i són abundants. Aquest abús, sobretot, dels camperol que van tenir la necessitat d’intervenir amb inversions immobiliàries van veure
5 SOBOUL, A., La Revolucion Francesa, Tecnos S. A., Madrid, 1979.
com es creava un estat de pànic bancari a conseqüència de les fallides. Per tant, els preus van augmentar però els salaris eren molt baixos. 6 Però el que més falta els feia era la llibertat i aquest motiu va ser el principal per lluitar per la nació:
- A França tenien el desig de tenir una sobirania universal amb una monarquia però el rei no volia compartir el poder.
- A Alemanya estava instal·lat l’absolutisme ja que consideraven que un Estat més lliure els provocava inseguretat als ciutadans. La vida intel·lectual estava molt controlada i els personatges il·lustrats eren afusellats.
- A Àustria dominava, encara, l’antic règim que es basava amb la censura i la policia secreta que controlava aquells que volguessin revelar-se.
- A Itàlia hi regnava l’absolutisme combinat amb l’espionatge.
A tot Europa van adquirir importància les revolucions liberals, la capital d’aquest liberalisme va ser París on s’exiliaven els refugiats polítics d’altres països. Per tant, els conflictes eren socials on es distingeix la burgesia gran a diferència de la petita i per un altre costat la massa popular. Aquesta burgesia gran va ser atacada per la Revolució del Febrer però van crear una aliança amb la petita burgesia i unides atacaren al proletariat. Aquests últims van convertir-se amb els enemics els quals no estaven educats per poder revolucionar-se contra la indústria, poc a poc.
Exceptuant els grecs i belgues l’element principal d’aquestes revolucions és un Estat nacional que lliga amb l’idea de la Revolució Francesa però un dels inconvenients més grans és que no hi ha unitat perquè els líders tenen expectatives de futur diferents, especialment els russos que no compartien interessos amb els europeus, tot i ser veïns.
Per finalitzar, la Revolució Industrial va ser diferent segons els territoris. Per exemple, Alemanya i França van convertir-se en rivals a conseqüència de les inversions fetes als Estats balcànics on van pagar per la creació de ferrocarrils i ports. Pel que fa a Amèrica Llatina, a diferència d’Europa, les inversions arribaven per l’interès de les quatre grans potències industrials.
6 DROZ, J., Europa: Restauracion y Revolucion. 1815-1848, Siglo Veintiuno S. A., Madrid,
7 BRIGGS, A. i CLAVIN, P., Historia contemporánea de Europa 1789- 1989, Crítica, Barcelona, 2000.
PAREDES, J., Historia universal contemporànea i de las Revoluciones Liberales a la Primera Guerra Mundial , Ariel, Barcelona, 1999.
SOBOUL, A., La Revolucion Francesa, Tecnos S. A., Madrid, 1979.