¡Descarga Comentari de text y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ ................................................................................................... 1
RESUM DEL TEXT ...............................................................................................
CONFRONTACIÓ ................................................................................................
CONCLUSIONS ...................................................................................................
BIBLIOGRAFIA ....................................................................................................
INTRODUCCIÓ
Biografia
Oswald Külpe va néixer al 1862 a Kandau, Letònia. Va anar-se’n a Alemanya a per estudiar història, filosofia, fisiologia i psicologia a les universitats de Leipzig, Berlin i Göttingen. Un cop va acabar els seus estudia, va torna a Leipzig, on durant uns anys va exercir com a ajudant de Wundt. Al llarg d’aquests anys, va escriure el seu primer manual de psicologia (Grundriss der Psychologie). En aquest manual reflectia el compromís amb la nova psicologia experimental. Va estar influït tant per Wundt, com per altres autors positivistes com Mach i Avenarius. Al 1894 va obtindre una càtedra a Würzburg, on va fundar un laboratori psicològic. Allà va impulsar una nova linia de pensament que es va arribar a conèixer com “l’Escola de Würzburg”. Al 1912 Külpe imparteix una conferència on presenta les investigacions fetes per l’Escola de Würzburg. Una de les obres més importants de Külpe es el Compendio de Psicología (1893). Külpe va se condemnat a mort a la foguera per la Inquisició, degut a la seva crítica a l’autoritat eclesiàstica al 1915.
Escola de Würzburg
Oswald Külpe va crear l’Escola de Würzburg. En aquesta escola es va iniciar un corrent de pensament que modificava alguns aspectes del pensament wundtià. Per exemple, Külpe va modificar la tècnica de la introspecció. Va començar a utilitzar informes que realitzava als individus durant el transcurs dels seus pensaments. Aquest nou mètode es va anomenar introspecció experimental sistemàtica.
A nivell teòric, l’aportació més important d’aquesta escola va ser l’afirmació de que el pensament es podia produir sense necessitat de reproduir l’experiència sensorial: El pensament sense imatges.
RESUM DEL TEXT
CONFRONTACIÓ
Külpe vs. Wundt
Durant uns quants anys, Külpe va exercir com a assistent i ajudant de Wund i va estar d’acord amb les afirmacions del corrent wundtià. Però al cap del temps i pel fet d’investigar pel seu compte, Külp es va convertir en un digne oponent de Wundt.
Anteriorment a Külpe, Wilhelm Wundt va estudiar experimentalment processos de la ment que mai s’havien estudiat abans, els processos mentals, com ara les sensacions, les idees, els sentiments... tot processos inferiors, la percepció sensorial, es a dir processos pel quals podem adquirir una experiència immediata.
El seu objectiu era desenvolupar mètodes que li permetessin descobrir les lleis naturals que regien la ment humana. El mètode que feia servir era la introspecció. Mitjançant aquesta tècnica el subjecte tenia que manifestar les primeres associacions que se li apareixien a la consciència al percebre qualsevol paraula o estímul. En diversos estudis es va observar que quan se li presentava una paraula al subjecte, es referien imatges generals d’allò presentat.
Com a producte de les seves investigacions, Wundt afirmava la idea de que els pensaments i els sentiments poden reduir-se a elements simples com les sensacions, els sentiments i les imatges.
Però hi havia informes en els que els subjectes no feien menció a capa imatge que se’ls hagués passat per la consciència al rebre l’estímul o al sentir la paraula.
És a partir d’aquí quan Külpe i la se va escola de Würzburg, influenciats pels estudis de Wundt, inicien un camí diferent, afirmant que existeixen els processos de pensament sense imatges. “La actividad es el hecho principal; la receptividad y el mecanismo de las imágenes son secundarios” (Külpe, O.).
Per arribar a aquesta conclusió va tenir que modificar el mètode del seu mestre, la introspecció, creant un de nou, la introspecció sistemàtica. Aquest procediment es la combinació de dos mètodes, l’introspectiu i l’experimental.
La tècnica que s’utilitzava consistia en provocar-li al subjecte un procés de tipus intel·lectual i aquest tenia que introinspeccionar-se. Desprès tenia que descriure tot allò que havia pogut observar en si mateix durant la introspecció. Amb aquesta tècnica s’intentava demostrar, per una banda, que els processos superiors
es constituïen en una relativa independència de les sensacions i les associacions elementals, D’altra banda, que els processos superiors es caracteritzaven per una orientació finalitzada o encara per l’existència d’esquemes de pensament.
Finalment, amb aquesta tècnica es va observa que efectivament, els subjectes interpretaven les connexions sense necessitat d’imatges a la seva consciència. Això es produïa normalment durant la comprensió de frases o estímuls difícils.
D’aquesta manera s’arribava a la conclusió de que el pensament no necessita d’imatges en el sentit biològic. Però per a que el pensament sigui complet s’ha d’encarnar. Per tant, si posseeix imatges, però només motores.
La psicologia d’Oswald Külpe va influir més tard als autors de la Gestalt, entre altres, a traves de Wertheimer, que va ser alumne seu a Würzburg. La Gestalt, però, protestava en contra de la tendència que nomes admetia els continguts sensorials com a dades de l’experiència i afirmava que els objectes es donen com a tal en l’experiència, que son dades immediatament observables i que allò inferit és l’anàlisi sensorial que es fa d’ells.
BIBLIOGRAFIA
Sáiz, M., Sáiz, D., Mülberg, A., Tortosa, F., Pastor, JC., Civera, C., Ruíz, G., Sánchez, N., Gonzalo, L., Pérez, A., Anguera, B. y Vera, JA. La Psicología en la primera mitad del siglo XX. Segunda parte: escuelas y sistemas psicológicos. UOC.
Santamaría, C. (2001). Historia de la Psicología. El nacimiento de una ciencia. Barcelona: Ariel.
Hergenhahn, B.R. (2005). An introduction to the history of psychology. USA: Cengage Learning.
Cuenca, E., Rangel, B. y Rangel, M. (2004). Psicología. México: International Thomson Editores.
Best, J. B. (2002). Psicología cognoscitiva. USA: Cengage Learning.
Reale, G. y Antíseri, D. (2010). Historia de la filosofía VII. De Freud a nuestros días. Italia: La Scuola.
Velázquez, J.M. (1961). Curso elemental de psicología. México: Compañía General de Editores S.A.
Riestra, D. (2010). Saussure, Voloshinov y Bajtin revisitados. Estudios históricos y epistemológicos. Buenos Aires: Miño y Dávila.
Santa Cruz, J. (2007). Los orígenes del conocimiento. Madrid: Editorial compútense.
Harrsch, C. (2005). Identidad del Psicólogo. México: Pearson Educación.
