



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Historía de la Psicologia i Epistemologia, Profesor: antoni cunillera, Carrera: Psicologia, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




1. Introducció: 1.1 BIOGRAFIA Franz Joseph Gall, filòsof i fisiòleg alemany fundador de la frenologia, va néixer a Tiefenbronn, a prop de Pforzheim, el 9 de març de 1758. Fill d'AnnaMaría Billingerin i deJoseph Anthony Gall, al tenir uns pares catòlics, aquests van intentar canalitzar-lo cap a la vida religiosa, per aquest motiu va rebre ensenyaments del seu oncle, encara que Gall va emprendre un camí molt diferent. Quan tenia 19 anys va començar els seus estudis en medicina a la ciutat d'Estasburg sota la supervisió de Johann Hermann amb l’estudi d’anatomia comparada. Va contraure matrimoni l'any 1777 amb una jove alsaciana, Lieser que va morir a Viena l'any 1825. Anys més tard va casar-se amb Marie Anne Barbe. Quatre anys més tard, sent estudiant de Maximilian Stoll durant els anys 1742-1787 va seguir estudiant medicina a l’escola de Viena on va aconseguir el títol en la doctrina i on va començar a treballar pel seu propi comte amb l'obertura d’una exitosa consulta l'any 1785, adquirint de manera ràpida una fama molt d'èxit. John C. Spürzheim era el seu ajudant amb el qual va fer descobriments neuroanatòmics. Va fer importants contribucions a l'anatomia cerebral, va senyalar les funcions de la substància grisa i el descobriment de les comissures de la substància blanca que unien els hemisferis, demostrant que les lesions d'un hemisferi cerebral afectaven els membres de l'altre costat del cos. Va realitzar conferències i cursos que van augmentar la seva fama, ja que, anaven acompanyades d'activitats i disseccions científiques no solament a Viena, sinó també va divulgar els seus coneixements per París i altres ciutats d'Europa. Napoleó i l’Institut de França van acreditar la seva doctrina d’invàlida però això no va impossibilitar que es fes un lloc en els intel·lectuals salons parisencs l'any 1977. En aquesta ciutat va publicar d'èxit llibre: Anatomía y Fisiología del Sistema Nervioso en General y del Cerebro en Particular, con Observaciones sobre la Posibilidad de Descubrir el Número de Disposiciones intelectuales y Morales de los Hombres y Animales por las Configuraciones de sus Cabezas (Hall,1810.1819). (J.M.Gondra, 1997) Va intentar formar part de l’Acadèmia Francesa de les Ciències sense èxit. La intenció de Gall era integrar els problemes científics relacionats amb la ment i el cervell, a la vida humana i a la societat. Va ser acusat de fomentar l'ateisme i la immoralitat. Va morir, a París l’any 1828. 1.2 CORRENT PSICOLÒGIC Franz Joseph Gall, influenciat pel sensacionalisme francès, grans personatges com el criminòleg Cesare Lombroso que defensava la idea que les causes de la criminalitat d'acord amb la forma, causes físiques i biològiques, i el seu adversari Alexandre Lacassagne, també criminòleg defensava la influència del medi ambient sobre la criminalitat. El sensacionalisme s'aproxima a l'empirisme, que es basa en les sensacions. Afirma tot coneixement què prové de l'experiència i es pugui comprovar. El que el diferència del sensacionalisme és que aquest últim dóna més importància a les sensacions enteses com la base de coneixement. Alguns dels autors citats per Gall eren Condillac, Bonet i Cabannis. (Bentley, 1916).
2. Resum: La Frenologia Per tal de determinar les funcions del cervell i les diferents parts, Franz Joseph Gall va realitzar unes proves i va acabar determinant que l'òrgan que regula la ment és el cervell, on resideix tota intel·ligència fent referència a què les facultats d'aquesta són regides per òrgans particulars tant en homes com animals. Afirma que aquestes facultats es manifesten de manera innata segons estiguin sistematitzades, així com el cervell disposa tant d'òrgans particulars com d'òrgans independents en relació a les facultats que posseeixen els homes i els animals. Després d'establir aquests principis es va preguntar la relació que hi ha entre la forma del crani i el grau de desenvolupament de facultats cerebrals, és a dir la intel·ligència. Per esbrinar-ho va haver d'investigar les funcions cerebrals d'òrgans particulars i diferenciar entre les facultats primitives i els respectius atributs. La investigació sobre la forma del crani i el grau de desenvolupament cerebral va fer suport als principis establerts anteriorment. L'obra desenvolupada per Gall va argumentar una filosofia basada en l'estructura de l'home relacionada amb la seva pròpia naturalesa que va fer que perdessin arguments les teories de filòsofs basades en la moralitat. Encara que la Frenologia també va generar adversaris, ja que va ser considerada una teoria contradictòria i amb falta de proves. Remarca el fet de la realització d'experiments i investigacions sobre l'home, els animals i les seves facultats i que tot està correctament lligat i harmonitzat. A més s'ha aconseguit amb l'obra de Gall arribar a conèixer l'home, analitzant la ment com a òrgan del cervell deixant a banda la intel·ligència i la moralitat tractades amb teories espirituals. 3. Confrontació: La doctrina frenològica de Franz Joseph Gall, basada en la relació estreta entre la ment i el cervell va generar una gran influència i un important canvi en la psicologia així com polèmica entre científics, autors precedents que no compartien les mateixes idees sobre la localització de funcions específiques en diferents parts del cervell. Per una banda, el famós fisiòleg francès Pierre Flourens (1794-1867) que va iniciar l'estudi experimental en la psicologia va contradir la teoria de Gall dient que el cervell actuava com un tot i no es podia subdividir. (Bear, F.M. Connors Barry. Paradiso Michael, 2008) El neuròleg francès Paul Broca va fer suport a l'obra de Gall en què la memòria verbal estava situada en el lòbul frontal de l'hemisferi esquerre. (José María Gondra, 1997) Aquest va generar amb la seva investigació un canvi en l'opinió científica, va trobar què la regió del cervell on es troba el lòbul frontal esquerre produïa la parla en els humans a diferència de Gall que afirmava que la parla es situava a una zona sota els ulls. Va arribar a aquesta conclusió pel fet que va rebre un pacient amb una infecció gangrenosa a una cama que parlava amb molta dificultat encara què els òrgans externs de la gola com la llengua i la laringe estaven intactes. L'home només podia dir la paraula ''Tan'' que va morir pocs dies després de l'operació i a l'autòpsia, Broca es va trobar un tumor a la zona del lòbul frontal esquerre a una zona
4. Conclusió La Frenología ha estat rebatuda en moltes ocasions, demostrada per una sèrie de experiments que la teoria de F.J.Gall era erronea com els investigacions de Broca i Flourens explicades anteriorment. Tot aixi va ser un sistema ideològic que va tenir molta importància en la psicologia. En l'actualitat constitueix nomes el record d'una ideologia que va tenir el seu moment d'interes, que s'ha d'estudiar històricament com un fenòmen important que ha contribuit a crear una ment organicista en la psiquiatria. Una teoria amb bases biològiques, aparentment sòlida. La idea de la relacio entre la forma del crani i el grau de desenvolupament de les funcions va ser correcte en molt dels seus punts, però el principal error va ser apartar-se de la linia de l'observacio cientifica, valorant els dades obtingudes de manera més intuïtiva que clínica i rigorosa. Una de les ultimes finalitats que Gall va introduir a la frenologia va ser la felicitat del gènere humà, però va ser depreciada i oblidada. La influència de la frenología i els estudis neurofisiológicos, craneológicos i psicològics de Gall van aconseguir així la pedagogia, la salut pública, la psiquiatria, la reforma penal en relació amb els dements, l'adaptació i evolució de l'home, i l'antropologia física, entre altres disciplines. Pel que fa al text, arribem a la conclusió que el cervell és l'organ de la ment, verificat per altres autors aixi com que el cervell disposa de diferents localitzacions específiques per a cada funció cognitiva. Aquests dos principis són correctes, encara que ha quedat demostrat que Gall s'equivocava en la relació entre les regions i les funcions del cervell, com suposadament la parla és trobaba a una zona sota els ulls. La teoria de Gall s'ha de dir que ha sigut molt important i que va fer un canvi en la psicologia, el principi que estableix la relació entre la forma cranial dels humans de diferents nacionalitats i el grau de desenvolupament dels funcions cerebrals, conducta i personalitat, no és va demostrar, per tant no hi ha cap motiu per establir aquest principi, des del meu punt de vista, va ser el fet que va fer decaure tota la seva obra i a més va quedar com un personatge amb un coneixement fals, erroni i perniciós. Encara que va ser un pas important per a la ciència, i com a consequència s'ha investigat i és segueix actualment sobre el cervell, gràcies a la neuropsicologia que cada vegada més és coneix la ment, l'òrgan del cervell. 5. Bibliografia i Webgrafia Bibliografia: Gondra, J.M (1997). Historia de la psicologia. Introducción al pensamiento psicologico. Nacimiento de la psicologia cientifica. Madrid: Síntesis. Hergenhahn, B.R (2001). Introducción a la historia de la psicologia. Madrid: Paraninfo-Thomson learning. Psicologia fisiologica. Sistemas Corporales Básicos para la conducta. Bear, F.M. Connors Barry. Paradiso Michael (2008). Neurociencia. La exploración del cerebro.
Lippincott Williams & Wilkins Webgrafia: http://www.filosofia.org/hem/dep/cen/sura118.htm http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=gall-franz-joseph