Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Comentari primer text Òpera, Ejercicios de Sistemas Operativos

Comentari primer text Òpera del curs 2022 / 2023

Tipo: Ejercicios

2022/2023

Subido el 10/04/2023

ACSoto
ACSoto 🇪🇸

4.7

(3)

2 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Aura Chavarria
Soto
NIUB 12857456
Comentari d’un text
El text a comentar pertany al llibre El último Gatopardo, una biografia de la
figura de Giuseppe Tomasi di Lampedusa (Palerm, 1896 Roma, 1957)
publicada per David Gilmour al 1988. El llibre aporta i reflexa l’extensa
documentació que va ser custodiada per la seva vidua durant més de vint-i-
cinc anys. Partint d’aquests documents i d’altres trobats al Palazzo
Lampedusa i gràcies a testimonis directes del seu cercle, Gilmour elabora
aquesta obra que descriu la vida de Giuseppe de Lampedusa des de la seva
infantesa fins a la seva mort, esdevenint, no només, una biografia
documentada sinó també, i com es fa palès en aquest text, també una
crònica cultural de la Itàlia del moment.
Giuseppe Tomasi di Lampedusa, dotzè duc de Palma di Motenchiaro, onzè
Príncep de Lampedusa i Gran d’Espanya, va escriure tant sols aquesta
novel·la. Encara que era un gran lector essencialment de literatura
anglesa i francesa – es va dedicar a escriure tan sols tres anys abans de la
seva mort. Ambientada en el període de l’unificació italiana El Gatopardo
com a protagonista a Don Fabrizio, príncep de Salina i està ambientada en
el desembarcament de Garibaldi a Marsala.
El llibre va ser publicat post – mortem i és considerat una de les obres més
importants de la literatura de la segona meitat del segle XX. Com ens
explica al paràgraf final de la biografia, l’obra esdevé rellevant, a més de
per la seva qualitat excepcional també perquè, no més va retratar temes
d’actualitat, sinó que va tractar preocupacions de caràcter etern, generant
un llibre universal1. El text de l’obra de Gilmour posa de manifest el
pensament de Giuseppe di Lampedusa d’una forma clara. Es narra que la
societat italiana del s.XIX estava corrupta, entre d’altres coses, per aquest
1 Gilmour, David. El último Gatopardo. Madrid : Siruela, 1988. ISBN 97884784478 55
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comentari primer text Òpera y más Ejercicios en PDF de Sistemas Operativos solo en Docsity!

Aura Chavarria Soto NIUB 12857456 Comentari d’un text El text a comentar pertany al llibre El último Gatopardo , una biografia de la figura de Giuseppe Tomasi di Lampedusa (Palerm, 1896 – Roma, 1957) publicada per David Gilmour al 1988. El llibre aporta i reflexa l’extensa documentació que va ser custodiada per la seva vidua durant més de vint-i- cinc anys. Partint d’aquests documents i d’altres trobats al Palazzo Lampedusa i gràcies a testimonis directes del seu cercle, Gilmour elabora aquesta obra que descriu la vida de Giuseppe de Lampedusa des de la seva infantesa fins a la seva mort, esdevenint, no només, una biografia documentada sinó també, i com es fa palès en aquest text, també una crònica cultural de la Itàlia del moment. Giuseppe Tomasi di Lampedusa, dotzè duc de Palma di Motenchiaro, onzè Príncep de Lampedusa i Gran d’Espanya, va escriure tant sols aquesta novel·la. Encara que era un gran lector – essencialment de literatura anglesa i francesa – es va dedicar a escriure tan sols tres anys abans de la seva mort. Ambientada en el període de l’unificació italiana El Gatopardo té com a protagonista a Don Fabrizio, príncep de Salina i està ambientada en el desembarcament de Garibaldi a Marsala. El llibre va ser publicat post – mortem i és considerat una de les obres més importants de la literatura de la segona meitat del segle XX. Com ens explica al paràgraf final de la biografia, l’obra esdevé rellevant, a més de per la seva qualitat excepcional també perquè, no més va retratar temes d’actualitat, sinó que va tractar preocupacions de caràcter etern, generant un llibre universal^1. El text de l’obra de Gilmour posa de manifest el pensament de Giuseppe di Lampedusa d’una forma clara. Es narra que la societat italiana del s.XIX estava corrupta, entre d’altres coses, per aquest (^1) Gilmour, David. El último Gatopardo. Madrid : Siruela, 1988. ISBN 9788478447855

fervor que despertava l’òpera, que titlla de “ estupidez insondable ” que, a més, té la intenció de fer-se passar per art. Encara que l’òpera apareixes a finals del segle XVI, és cert que durant el segle XIX, amb l’assentament de la societat contemporània, l’òpera es va desenvolupar d’una manera important, desvinculant-se progressivament de la protecció de l’aristocràcia i l’ església, ara, el nou destinatari era el públic

  • essencialment la burgesia - , que pagava per a assistir a l’espectacle. Això va dotar a l’intèrpret d’una major independència creativa, però a la vegada, d’una major pressió. Amb l’aparició del Romanticisme, l’òpera va viure un moment daurat, va ser l’època del bel canto, i el lluïment de les veus. També les orquestres es van veure ampliades de forma important. Cal recordar també, que no obstant l’opinió del text, ens trobem a l’època de la gestació de grans peces operístiques i grans noms vinculats a ella, com Giuseppe Verdi (1813 –
  1. o Richard Wagner (1813 – 1883). La influència de la música romàntica va romandre quasi fins a inicis del s. XX i es va caracteritzar – com a la resta de les arts, doncs es va ser un moviment cultural que va abarcar-les totes – pel predomini del sentiment i la passió, l’emotivitat, i l’exaltació de músiques i temes nacionals. A Itàlia, el Romanticisme va tenir un component marcadament nacionalista i l’Òpera es va convertir un mitjà per la reivindicació política. Gilmour ens parla, que, un cop passada la febre per l’òpera, cap a 1910, res tornaria a ser igual : l’òpera havia penetrat en la societat i re-configurat els seus gustos i, segons ell, la vida intel·lectual es va veure afectada per aquest fet : “La vida intelectual italiana era como un campo por el que hubieran pasado las langostas durante cientos de años seguidos”. Menciona, també, un altre fenomen interessant, connectat amb aquest tema: el fet que la societat accedís a textos de la literatura universal com Victor Hugo, Shakespeare o Goethe a través de l’òpera els feia pensar que ja eren coneixedors d’aquests textos, pel qual l’ interès en la literatura va caure. La societat obvia – com critica el text – que en el procés d’adaptar aquests textos per a la realització de llibrets per a les peces operístiques, sovint es “vanalitzen” o simplifiquen, com passa en el present amb tants exemples contemporanis d’adaptacions de llibres al cinema, per exemple.