Aura Chavarria
Soto
NIUB 12857456
Comentari d’un text
El text a comentar pertany al llibre El último Gatopardo, una biografia de la
figura de Giuseppe Tomasi di Lampedusa (Palerm, 1896 – Roma, 1957)
publicada per David Gilmour al 1988. El llibre aporta i reflexa l’extensa
documentació que va ser custodiada per la seva vidua durant més de vint-i-
cinc anys. Partint d’aquests documents i d’altres trobats al Palazzo
Lampedusa i gràcies a testimonis directes del seu cercle, Gilmour elabora
aquesta obra que descriu la vida de Giuseppe de Lampedusa des de la seva
infantesa fins a la seva mort, esdevenint, no només, una biografia
documentada sinó també, i com es fa palès en aquest text, també una
crònica cultural de la Itàlia del moment.
Giuseppe Tomasi di Lampedusa, dotzè duc de Palma di Motenchiaro, onzè
Príncep de Lampedusa i Gran d’Espanya, va escriure tant sols aquesta
novel·la. Encara que era un gran lector – essencialment de literatura
anglesa i francesa – es va dedicar a escriure tan sols tres anys abans de la
seva mort. Ambientada en el període de l’unificació italiana El Gatopardo té
com a protagonista a Don Fabrizio, príncep de Salina i està ambientada en
el desembarcament de Garibaldi a Marsala.
El llibre va ser publicat post – mortem i és considerat una de les obres més
importants de la literatura de la segona meitat del segle XX. Com ens
explica al paràgraf final de la biografia, l’obra esdevé rellevant, a més de
per la seva qualitat excepcional també perquè, no més va retratar temes
d’actualitat, sinó que va tractar preocupacions de caràcter etern, generant
un llibre universal1. El text de l’obra de Gilmour posa de manifest el
pensament de Giuseppe di Lampedusa d’una forma clara. Es narra que la
societat italiana del s.XIX estava corrupta, entre d’altres coses, per aquest
1 Gilmour, David. El último Gatopardo. Madrid : Siruela, 1988. ISBN 97884784478 55
