Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Comentari de text : tema, Apuntes de Valenciano

Comentari de text, com escriure el tema

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 08/04/2021

yaspaces
yaspaces 🇪🇸

4

(7)

10 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
2n Batxillerat
COMENTARI DE TEXT
1. ENUNCIAC DEL TEMA D’UN TEXT
En la nostra comunicació diària, enunciem de forma espontània el tema de diversos
textos orals i escrits. Observa els enunciats següents:
a) Què han preguntat en l’examen de Biologia? – Han preguntat la cèl·lula i
l’herència genètica.
b) De què va eixa novel·la? Dels conflictes socials durant la revolta de les
Germanies.
c) De què et parlava en la carta? De l’enyorança del seu poble.
d) Redacteu el tema següent: “La substitució lingüística”.
e) Què estudia l’apartat I de la unitat 2? –La coherència semàntica.
Per tant, el tema és el contingut del text reduït i sintetitzat al màxim. Si volem formular
el tema haurem de buscar un enunciat breu que condense el contingut del text i el
reduïsca als conceptes fonamentals. Així, fixem l’assumpte de què es parla. Hi podem
seguir les vies següents:
1. Podem deduir el tema basant-nos en la informació global que dóna el text.
2. També podem reconéixer paraules que ens servisquen per a reconstruir el
tema del text, ja que en sintetitzen la idea central (mots temàtics)
3. Els títols solen aportar molta informació sobre el tema o, fins i tot, el formulen
directament. Ara bé, no hem de confondre el tema amb el títol del text, ja que
en el títol poden ressaltar-se aspectes cridaners però parcials. Per això cal
distingir entre títols temàtics (que ens ofereixen la clau a l’hora d’establir el
tema) i títols remàtics o no temàtics (que no donen compte del significat
global del text i, per tant, no serveixen per a establir el tema)
4. Tesi (identificació de la postura de l’autor respecte al tema, principalment en
els textos argumentatius i expositius).
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comentari de text : tema y más Apuntes en PDF de Valenciano solo en Docsity!

2 n^ Batxillerat

COMENTARI DE TEXT

1. ENUNCIACIÓ DEL TEMA D’UN TEXT

En la nostra comunicació diària, enunciem de forma espontània el tema de diversos textos orals i escrits. Observa els enunciats següents: a) Què han preguntat en l’examen de Biologia? – Han preguntat la cèl·lula i l’herència genètica. b) De què va eixa novel·la? – Dels conflictes socials durant la revolta de les Germanies. c) De què et parlava en la carta? – De l’enyorança del seu poble. d) Redacteu el tema següent: “La substitució lingüística ”. e) Què estudia l’apartat I de la unitat 2? – La coherència semàntica. Per tant, el tema és el contingut del text reduït i sintetitzat al màxim. Si volem formular el tema haurem de buscar un enunciat breu que condense el contingut del text i el reduïsca als conceptes fonamentals. Així, fixem l’assumpte de què es parla. Hi podem seguir les vies següents:

  1. Podem deduir el tema basant-nos en la informació global que dóna el text. 2. També podem reconéixer paraules que ens servisquen per a reconstruir el tema del text, ja que en sintetitzen la idea central (mots temàtics) 3. Els títols solen aportar molta informació sobre el tema o, fins i tot, el formulen directament. Ara bé, no hem de confondre el tema amb el títol del text, ja que en el títol poden ressaltar-se aspectes cridaners però parcials. Per això cal distingir entre títols temàtics (que ens ofereixen la clau a l’hora d’establir el tema) i títols remàtics o no temàtics (que no donen compte del significat global del text i, per tant, no serveixen per a establir el tema) 4. Tesi (identificació de la postura de l’autor respecte al tema, principalment en els textos argumentatius i expositius).

ACTIVITAT 1. Llig el fragment següent: Si es tracta d’ensenyar o de persuadir el lector amb alguna idea, és clar que cal que el text siga senzill i clar per tal que s’entenga, en la primera lectura, el seu contingut. AADD, Tram 3 , Barcelona, Ed. Teide, 1993, p. 126

  1. Digues quin enunciat, entre els següents, s’ajusta a la formulació del tema. a) Necessitat de senzillesa i claredat en els textos didàctics i argumentatius. b) Cal entendre els textos a la primera lectura c) El contingut dels textos serveix per a ensenyar i persuadir
  2. Quina via s’ha seguit en la formulació del tema? a) Significat global del text b) Mots temàtics ACTIVITAT 2. Llig el text següent i contesta les preguntes de més avall. El 6 de novembre els musulmans van començar el Ramadà, nové mes del seu calendari, en què recorden la “recitació” (l’Alcorà) que Déu va fer al profeta Mahoma. L’Alcorà és format per 114 sures o capítols que inspiren la vida del creient. Mentre dura el Ramadà els musulmans es concentren en l’oració, dediquen més poc temps als afers quotidians i practiquen especialment la solidaritat amb els més desvalguts. És un moment de pregària i de contemplació. A més d’aquestes normes de caràcter general, hi ha tot un seguit de preceptes que s’han d’acomplir. Per exemple, des de l’alba fins al crepuscle, el creient ha de dejunar i abstindre’s de fumar i de qualsevol impuls passional. El Ramadà és un dels cinc pilars bàsics de la religió islàmica. La creença en un Déu totpoderós, el pelegrinatge a la Meca, la pràctica de l’almoina i la pregària són els altres quatre. El capvespre del dia 27 d’aquest mes sagrat se celebra “la Nit del Poder”, perquè és en aquest moment que Mahoma va rebre la revelació de l’Alcorà i, segons l’Alcorà, Déu determina els destins del món de l’any vinent. Publicat a Vilaweb, Diari de l’escola

ACTIVITAT 3. Llig el text següent: Solidaris amb nosaltres mateixos És lògic que el consumidor busqui els productes que, mantenint una mínima qualitat, li permeten estalviar. Però també és lògic que l’estalvi no es calculi només amb el preu de les coses, sinó amb el benefici general que ens pot proporcionar comprar un producte o un altre. Si fem els comptes bé, sembla que els productes que es venen en l’àmbit de l’anomenat comerç just són els més barats. No quant a preu però sí en molts aspectes més. Són més rendibles perquè el seu objectiu és que els camperols, ramaders i la resta de treballadors dels països en desenvolupament rebin una remuneració més d’acord amb la seva feina. No es tracta només de parlar de solidaritat, que en si ja seria un valor a tenir en compte. És probable que molta gent estigui poc disposada a gastar una mica més en productes quotidians si és per fer simplement un acte humanitari. Deixem de banda, doncs, l’argument solidari, tot i la seua importància. Com que molta gent només la convencen fent comptes monetaris, podem esmentar uns simples exemples. Una retribució justa a camperols dels països en desenvolupament evitaria que molts haguessin de recórrer al conreu de coca com a últim recurs. I això disminuiria la producció de droga i els seus efectes nocius. Una retribució més justa a treballadors de països en desenvolupament evitaria que milions d’ells es veiessin obligats a emigrar (de forma legal o clandestina) als països desenvolupats. I com que hi ha gent tan sensible als problemes que, segons ells, causa la immigració, aquí podríem trobar també un camí per a convèncer-los sobre els beneficis del comerç just. D’altra banda, els sous mínims, la manca de legislació laboral i ambiental i unes condicions de treball que semblen copiades de l’inici de la revolució industrial afavoreixen uns productes amb preus molt baixos, que competeixen amb els que fabriquem a Occident. I això significa menys vendes i menys llocs de treball. I, finalment, si els productes que es venen a les botigues de comerç just han estat respectuosos amb el medi afavorim la nostra salut, i també la del planeta. Es tracta d’avantatges que algú podrà titllar d’egoistes o fins i tot una mica hipòcrites. Però és que en una societat acostumada a fer comptes directes en pessetes (o francs o euros o dòlars, tant se val) sobre els beneficis, cal anar-hi amb un llenguatge semblant. Això sí, fent els comptes bé i tenint en compte tots els aspectes. No fa gaire, la reunió mundial sobre bioseguretat ha demostrat que els països capdavanters (encara que tinguin un ecologista de vicepresident) són poc sensibles a totes aquestes consideracions. El que volen no és el comerç just, sinó el comerç lliure: només consideren el balanç de resultats a curt termini. Però malgrat el poder de les multinacionals i d’alguns governs, hem de creure que és possible canviar les coses. Un primer pas és dedicar part del pressupost domèstic als productes de comerç just. Encara que només sigui per ser solidaris amb nosaltres mateixos. Xavier Duran, El temps ambiental , 39, març del 1999

  1. Quin és el tema d’aquest text?
  2. Quina via has seguit en la informació del tema? a) Significat global del text. b) Mots temàtics.
  3. Compara el tema amb el títol del fragment. a) Quin criteri has usat per a definir el tema? b) Quin criteri s’ha seguit en l’elecció del títol?
  4. Resumeix de manera esquemàtica les idees principals del text.