LA VACA CEGA
Joan Maragall i Gorines va ser un poeta català. La seva poesia passa per dues etapes o corrents, la
vitalista i la decadentista. La seva temàtica es molt variada. Publicada al
El poema del que parlarem, tracta sobre la natura. El poeta veia en la natura la posibilitat de vida, de
salut, de regeneració i d’energia vital.
Mètrica: versos decasíl·labs d’art major amb rima asonant. 23 versos.
Figures retòriques:
Enumeració: per exemple a la quarta estrofa, “Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci
dels prats i en la ribera”
nombrosos encavalcaments,
Personificació: “l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i
se’n torna”
En la primera estrofa ens presenta al personatge, una vaca, un animal irracional però aquí amb
cateoria humana i les paraules que utilitza el autor són curtes per reproduir l’imatge de la vaca
caminant lentament. A la segona estrofa ens explica la causa de la situació tràgica: en la tercera
estrofa, l’autor mira d’intensificar la situació tant tràgica evocant o recordant moments passat amb el
present. A la quarta estrofa, ens torna a situar en la tragèdia. I per últim la cinquena estrofa,que es pot
dividir en tres moments. Una característica del poema es que desapareix el jo narrador, i ens descriu el
paissatge i el que veu com un espectador de l’escena.
La conclusió que podem treure del poema és que l’autor ens intenta transmetre la bellesa del paissatge
a partir de la personificació de la vaca com a ésser representatiu de la natura i la té en compte com si
poguès sentir les emocions que les persones sentim.
