1rA Batx 04/12/2020
COMENTARI DE TEXT- PLATÓ
a) Resumeix les idees principals del text (4 punts)
Aquest és un fragment de l'Al·legoria de la Caverna. Aquí Plató exposa la seves idees sobre
el món intel·ligible i el sensible amb una història. Aquesta explica que n’hi han homes
encadenats dintre una cova on només poden mirar en una direcció (una pared) on es
reflecten ombres d’objectes. Amb això, Plató, diu que per aquests homes les ombres seran
la seva realitat d’aquests objectes (món sensible), ja que mai han pogut veure la realitat
(món intel·ligible). Considero com a idea fonamental d'aquest fragment, la que mostra la
superioritat de la Idea de Bé com a causa de totes les coses i principi de veritat i
intel·ligència. La raó d'això és que el fragment està encaminat a mostrar aquesta conclusió.
La idea de Bé no apareix en aquest text - 3,25 p
b) Quin sentit té aquest text en la teoria de Plató? Per respondre aquesta
pregunta has d’explicar (6 p):
- La Metafísica: el món sensible i el món intel·ligible i les seves
característiques (2 p)
- Què és la dialèctica (1 p)
- Què vol dir Plató amb la frase “conèixer és recordar”? (2 p)
El text ens mostra la realitat des d'una perspectiva dual. D'una banda hi ha el que captem
pels sentits, és el que Plató anomena món sensible, i d'altra banda el que captem mitjançant
el intel·lecte o món intel·ligible.
La terminologia utilitzada per Plató, món sensible i món intel·ligible, ens dóna peu per
afirmar que la seva Teoria de les Idees té una doble dimensió, és a dir, es refereix tant a la
realitat com a la formes de coneixement sobre la mateixa . Al dividir, Plató, la realitat en dos
mons simultàniament fa referència a dues formes diferents de coneixement. Per tant,
aquests dos aspectes són inseparables en la teoria platònica de les idees.
Quan parla del que veuen els homes dintre de la cova, és a dir, les ombres dels objectes, fa
referència al món sensible. Aquest món és d’entitats imperfectes i canviants que captem
amb els sentits. Aquest tipus de realitats no ho són plenament, ja que són per si, són còpies
imperfectes de la veritable realitat.
Pel que fa al món intel·ligible, en el text li fa referència quan parla de l’exterior i la realitat de
les ombres dels objectes. L’intel·ligible és un món d'entitats perfectes, inmutables i eternes
que construeixen l’essència de les coses visibles. Aquest món no es pot conèixer mitjançant
els sentits i es troba separat de les coses, fora del món sensible.
La dialèctica (idea de bé) al text, apareix al final del fragment quan parla del coneixement
autèntic d’aquestes ombres. Tot depèn d’aquesta idea, perquè tot hi participa. Per tant la
Idea de Bé és causa de tota la realitat, però aquesta causació cal entendre-la en la mesura
que és l'essència de tota la realitat, ja que pel seu caràcter de immaterialitat no pot actuar
com a causa material , ni com a causa eficient, al no tenir contacte amb la resta de les idees
i de les coses. D'altra banda, el fet que sigui la idea de Bé la qual ens il·lumini, fa que
aquesta sigui principi suprem de coneixement. La dialèctica en Plató fa referència al
coneixement de les idees, i a l’ascens del món sensible al món intel·ligible
