Comentari de text: Martin Heidegger: Ésser i Temps
El fragment que se’ns presenta pertany al llibre de Martin Heidegger: Ésser i Temps” (1927).
Concretament aquest fragment es troba al capítol IV, a la part “27. El ser sí mismo cotidiano y el
uno”. L’autor, com s’ha esmentat abans, és Martin Heidegger, fllsof alemany que estudià teologia
catllica, ciències naturals i flosofa a la Universitat de Friburg de Brisglvia. És una de les fgures
protagonistes de la flosofa contemporània: fou un dels primers pensadors en plantejar que
s’havien de trencar les estructures del pensament erigides per la Metafísica (que domina l’home
occidental), i plantejà que “el problema de la flosofa no és la veritat sinó el llenguatge”.
En l’obra Ésser i temps es planteja una gran pregunta, la qual inicia el llibre i la qual ell es qüestiona:
“Què és el que signifca “ésser”?” Ell mateix contesta que no ho sabem i que tot i no saber-ho, no ens
preocupem per aixl. La paraula “ésser” té un sentit, perl no tenim cap idea d’aixl. A partir d’aquí
comença la crítica total a la flosofa i a tota la cultura anterior. Heidegger diu que al llarg de la
flosofa hi hagut intents de parlar sobre aixl, perl que hi hagut equivocacions ja que s’ha volgut
respondre què és l’Ésser (dimensió ontollgica) i s’ha tractat com un ésser petit (dimensió lntica).
Després de fer la crítica proposa la seva manera d’entendre aquest Ésser i proposa una manera
d’indagar-lo, perl mai de defnir-lo. Diu que no l’hem de defnir, perl al menys intentar pensar-lo.
Heidegger proposarà una metodologia determinada, una investigació fenomenollgica-existencial.
En aquest fragment Heidegger ens parla del Dasein. El Dasein és un tipus d’ésser que està en un món
(ésser-en-el-món) i aquest ésser no es pot entendre ell mateix si no és per una relació amb el món.
És a dir, ell no està com un observador, ell està formant part d’aquesta realitat, està immers. El
Dasein es relaciona amb altres Daseins. Trobar-se en el món, formar part d’aquest… implica estar
amb altres (Mitdasein). Perl el fet de viure amb altres té connotacions potencialment negatives ja
que fa que aparegui una mena d’instància neutra: “el uno” “hom” (la cultura, l’educació…) que
funciona com a error, com a criteri per veure què és correcte i què no. El problema és que viure en
societat implica que es generin unes pautes de conducta indeterminades, neutres (la dictadura del
