THOMAS KUHN
L’autor Thomas Kuhn proposa un anàlisi de la ciència des de un enfocament historicista.
Segons aquest enfocament, ell considera la ciència com una activitat concreta que s’ha vingut donant al llarg
dels segles, i que en cada època històrica presenta peculiaritats i característiques pròpies.
Segons Kuhn, la ciència es desenvolupa seguin 5 fases dinàmiques:
1. ESTABLIMENT DEL PARADIGMA
En aquesta fase, l’autor considera els paradigmes com un marc o perspectiva en el qual s’analitzen
els problemes i es tracta de solucionar-los.
Per exemple, el moviment aparentment irregular dels planetes en el cel, es un problema concret.
I per tant, en aquest cas, la labor del científic es la de mostrar que la irregularitat dels planetes no es
tal i aclarir la causa d’aquesta aparença.
És a dir, que els paradigmes son macro-teoria que s’accepten de forma general per tota la comunitat
científica i que tracta de resoldre problemes de la realitat.
A partir dels paradigmes es realitza la investigació i aquest procés d’investigació basat en un
paradigma se l’anomena “ciència normal”.
2. CIÈNCIA NORMAL
És la segona fase del desenvolupament de la ciència; que implica investigació.
Kuhn descriu la “ciència normal” com una activitat de resoldre problemes.
Es considera que un fracàs en la resolució d’un problema es un fracàs de científic mes que una
insuficiència del paradigma.
3. CRISIS
La crisis es la condició prèvia i necessària per el naixement de noves teories i totes les crisis inicien
la confusió d’un paradigma.
Kuhn considera que no existeix la investigació sense exemples en contrari, per el que la transició de
un paradigma a un altre nou, a causa del rebuig d’un paradigma; esta lluny de ser un procés de
acumulació, sinó que es considera una reconstrucció de camp o una partida de nous fonaments, el
qual genera un enfrontament al enfocament formalista.
