Llegiu el text següent i responeu les qüestions que es formulen
tot seguit:
La meva proposta es basa en la asimetria entre la verificabilitat i la
falsabilitat, asimetria que es desprèn de la forma lògica dels enunciats
universals. Aquests mai no són deduïbles d'enunciats singulars, però sí
que poden ser desmentits per aquests últims. Consegüentment, és
possible —per mitjà d'inferències purament deductives (i amb l'ajut
del modus tollens de la lògica clàssica)— d'argüir la falsedat d'enunciats
universals a partir de la veritat d'enunciats singulars. Tal argument a
favor de la falsedat d'enunciats universals és l'únic tipus estrictament
deductiu d'inferència que va, per dir-ho així, en la «direcció inductiva»,
és a dir, d'enunciats singulars a universals.
Popper, K., La lògica de la investigació científica.
Faci una comparació entre la concepció que tenen de la
ciència els neopositivistes i la que té Popper.
AJUDA PER FER L'ACTIVITAT:
En aquesta activitat no es tracta de explicar el contingut del fragment, sinó de respondre
una pregunta concreta, i és una pregunta de comparació. Al comparar la concepció que
de la ciència tenen els neopositivistes amb la concepció que té Popper hem de considerar
dos aspectes:
•El mètode que, cada un d'ells consideren adequat per fer ciència.
•El criteri de “demarcació” (el que permet “marcar” com a ciència un coneixement) que
cada corrent considera.
La concepció que tenien Popper i els neopositivistes és molt diferent i,
pràcticament, fan una contraposició de pensament en aquest sentit.
Tanmateix, l'ús de l'experiència en les seves teories és una similitud.
Per una banda, els neopositivistes pensaven que la ciència era l'única disciplina
que podia donar respostes certes, clares i universals. Per tant, era l'únic àmbit
amb valor. Això es deu al seu pensament, el qual va estar influenciat
pel Tractatus del primer Wittgenstein, on diu que el límit de la realitat que
podem expressar, es dóna quan no podem demostrar que el que diem és cert.
Seguint aquesta lògica, podem entendre que "la demostració" ha de veure amb
l'empirisme. És a dir, l'experimentació, i amb els seus resultats podem saber si
el que s'expressa o pensa és realment cert. L'empirisme ha de veure
directament amb la ciència, la qual va aconseguir demostrar moltes de les
seves teories com reals gràcies a l'experimentació o experiència. A més,
l'enfocament neopositivista era inductivista (generalització de les conclusions).
Així doncs, podem veure que els neopositivistes donen com vàlid i delimiten el
que és ciència, segons si és demostrable (utilitza'n l'experiència) i si donen
conclusions que poden generalitzar-se (respostes universals).
En canvi, Popper no pensava de la mateixa manera en cap dels casos. Popper
va donar la teoria del "falsacionisme", la qual rebutja la interpretació
inductivista de la ciència i per tant, dels neopositivistes. Aquesta teoria diu que
