Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Comentario de texto 3, Ejercicios de Sociología Administrativa

Comentario de texto de sociologia

Tipo: Ejercicios

2023/2024

Subido el 02/04/2024

souhaila-mkhaiar-soleto
souhaila-mkhaiar-soleto 🇪🇸

1 documento

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Souhaila Mkhaiar Soleto A4
Comentari de text 3:
“Greenwashing: una aproximación crítica - Galletti, J. I. T. (2022)”
Resum del text
El text aborda el fenomen del "greenwashing", una pràctica en què empreses,
organitzacions governamentals i altres actors utilitzen estratègies de màrqueting verd de
manera enganyosa per millorar la seva imatge ambiental i obtenir beneficis, siguin tangibles
o no. El “greenwashing” es va tornar més prominent a mitjans de la dècada del 1960,
impulsat per la creixent consciència ambiental. El text destaca desastres ambientals
significatius que van portar empreses a recórrer a aquestes estratègies.
El terme "greenwashing" va ser introduït el 1986 per l'ambientalista Jay Westerveld, que va
observar pràctiques d'hotels que promovien l'estalvi de tovalloles no per motius ecològics,
sinó per interessos empresarials. Es defineix el “greenwashing” com una estratègia
propagandística que implica l'ús enganyós del màrqueting verd per promoure falses
percepcions sobre productes, serveis, objectius o marques, buscant generar beneficis en fer
creure que són respectuosos amb el medi ambient.
S’assenyala que encara que la literatura sobre “greenwashing” ha crescut, no hi ha una
definició universalment acceptada. Es categoritzen pràctiques de “greenwashing”, com ara
destacar aspectes positius d'un producte, fer afirmacions no verificables, fer servir paraules
vagues, destacar aspectes irrellevants i més. A més, s'examina el paper dels actors
governamentals al “greenwashing”, citant exemples com la Iniciativa de Cels Nets de
George Bush i la conducta d'Aràbia Saudita en relació amb el canvi climàtic.
S'identifiquen set pràctiques de “greenwashing” segons la consultora Terrachoice, i
s'amplien a tretze categories, incloent-hi pràctiques com generar falses esperances,
aprofitar la por i trencar promeses. Es destaca que el “greenwashing” pot brindar legitimitat
a les empreses, millorar-ne la reputació i augmentar la demanda de productes o serveis. No
obstant això, també hi ha el risc de ser descobert, cosa que podria soscavar la legitimitat i
enfrontar confrontacions amb ONG.
En les consideracions finals, es ressalta que el “greenwashing” ha augmentat a causa dels
mals exercicis ambientals i de la creixent comunicació positiva sobre aquestes actuacions.
Es proposa una anàlisi crítica del “greenwashing”, que busca definir i categoritzar la
pràctica, incloent-hi actors governamentals com a possibles perpetradors, i destaca la
importància de comprendre i abordar aquesta problemàtica a través de la col·laboració entre
governs, ONGs, corporacions i la societat.
Aplicació d’aquestes idees a l’àmbit de l’empresa
El text aborda el fenomen del “greenwashing”, que és l'ús enganyós del màrqueting verd per
part d'empreses, organitzacions governamentals i altres actors per millorar-ne la imatge i
obtenir beneficis. Algunes aplicacions raonades de les idees del text a l'àmbit de l'empresa
són les següents:
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comentario de texto 3 y más Ejercicios en PDF de Sociología Administrativa solo en Docsity!

Comentari de text 3:

“Greenwashing: una aproximación crítica - Galletti, J. I. T. (2022)”

Resum del text El text aborda el fenomen del "greenwashing", una pràctica en què empreses, organitzacions governamentals i altres actors utilitzen estratègies de màrqueting verd de manera enganyosa per millorar la seva imatge ambiental i obtenir beneficis, siguin tangibles o no. El “greenwashing” es va tornar més prominent a mitjans de la dècada del 1960, impulsat per la creixent consciència ambiental. El text destaca desastres ambientals significatius que van portar empreses a recórrer a aquestes estratègies. El terme "greenwashing" va ser introduït el 1986 per l'ambientalista Jay Westerveld, que va observar pràctiques d'hotels que promovien l'estalvi de tovalloles no per motius ecològics, sinó per interessos empresarials. Es defineix el “greenwashing” com una estratègia propagandística que implica l'ús enganyós del màrqueting verd per promoure falses percepcions sobre productes, serveis, objectius o marques, buscant generar beneficis en fer creure que són respectuosos amb el medi ambient. S’assenyala que encara que la literatura sobre “greenwashing” ha crescut, no hi ha una definició universalment acceptada. Es categoritzen pràctiques de “greenwashing”, com ara destacar aspectes positius d'un producte, fer afirmacions no verificables, fer servir paraules vagues, destacar aspectes irrellevants i més. A més, s'examina el paper dels actors governamentals al “greenwashing”, citant exemples com la Iniciativa de Cels Nets de George Bush i la conducta d'Aràbia Saudita en relació amb el canvi climàtic. S'identifiquen set pràctiques de “greenwashing” segons la consultora Terrachoice, i s'amplien a tretze categories, incloent-hi pràctiques com generar falses esperances, aprofitar la por i trencar promeses. Es destaca que el “greenwashing” pot brindar legitimitat a les empreses, millorar-ne la reputació i augmentar la demanda de productes o serveis. No obstant això, també hi ha el risc de ser descobert, cosa que podria soscavar la legitimitat i enfrontar confrontacions amb ONG. En les consideracions finals, es ressalta que el “greenwashing” ha augmentat a causa dels mals exercicis ambientals i de la creixent comunicació positiva sobre aquestes actuacions. Es proposa una anàlisi crítica del “greenwashing”, que busca definir i categoritzar la pràctica, incloent-hi actors governamentals com a possibles perpetradors, i destaca la importància de comprendre i abordar aquesta problemàtica a través de la col·laboració entre governs, ONGs, corporacions i la societat. Aplicació d’aquestes idees a l’àmbit de l’empresa El text aborda el fenomen del “greenwashing”, que és l'ús enganyós del màrqueting verd per part d'empreses, organitzacions governamentals i altres actors per millorar-ne la imatge i obtenir beneficis. Algunes aplicacions raonades de les idees del text a l'àmbit de l'empresa són les següents:

1. Transparència i verificació ambiental: Aplicació: Les empreses poden adoptar polítiques de transparència i verificació ambiental per evitar pràctiques de “greenwashing”. Això implica proporcionar informació detallada i verificable sobre les pràctiques ambientals, promovent l'autenticitat i la confiança del consumidor. 2. Certificacions ambientals legítimes: Aplicació: Les empreses poden cercar certificacions ambientals legítimes i reconegudes per autenticar els seus reclams ecològics. Utilitzar etiquetes i certificacions verificables ajuda a garantir que els consumidors puguin confiar en l'autenticitat de les afirmacions ambientals de l'empresa. 3. Responsabilitat Social Empresarial (RSE) Real: Aplicació: En lloc de centrar-se només en el màrqueting verd, les empreses es poden comprometre genuïnament amb pràctiques de Responsabilitat Social Empresarial. La RSE autèntica implica accions concretes que beneficien la societat i el medi ambient, i no només estratègies de relacions públiques. 4. Comunicació clara i específica: Aplicació: Les empreses han d'evitar l'ús de termes ganduls i genèrics en la comunicació ambiental. En lloc d'això, han de ser específiques en descriure les pràctiques ambientals per evitar malentesos i percepcions enganyoses. 5. Auditories ambientals independents: Aplicació: Les empreses poden sotmetre's a auditories ambientals independents per validar les pràctiques sostenibles. La participació en processos d’auditoria externa proporciona una avaluació objectiva i augmenta la credibilitat de les afirmacions ambientals. 6. Compromís genuí amb la cura ambiental: Aplicació: Les empreses poden adoptar mesures significatives per millorar-ne l'exercici ambiental. Això inclou la implementació de pràctiques ecològiques, la reducció d'emissions, la gestió responsable de recursos i les contribucions reals a la sostenibilitat. 7. Educació i conscientització del consumidor: Aplicació: Les empreses poden invertir en programes d'educació ambiental per als seus clients. Això ajuda a empoderar els consumidors perquè prenguin decisions informades i fomenta una comprensió més gran de les pràctiques empresarials sostenibles. 8. Col·laboració amb organitzacions ambientals: Aplicació: Les empreses poden col·laborar amb organitzacions ambientals per millorar-ne la credibilitat. L'associació amb grups respectats a l'àmbit ambiental pot proporcionar validació externa i demostrar un compromís genuí amb la sostenibilitat. En resum, les empreses poden aplicar aquestes estratègies per abordar el “greenwashing”, promoure pràctiques comercials sostenibles i construir una autèntica reputació en l'àmbit ambiental. Conclusions extretes El text proporciona una visió detallada del fenomen del “greenwashing”, destacant-ne els orígens, les formes de pràctica, les motivacions i els riscos associats. A continuació, es presenten algunes conclusions extretes del text: Oportunitats del “Greenwashing”: