¡Descarga Frenología: La Teoría Del Cerebro Y La Personalidad Según Franz Joseph Gall - Prof. 3680 y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!
NIUB: 16645510
INTRODUCCIÓ (màxim 3.000 caràcters):
A finals del segle XVII i a principis del segle XIX, quan la medicina començava a desarrollar-se, va nèixer l'interès, en l'àmbit científic, per la fisiognomia; teoria que afirma la relació que hi ha entre la forma del rostre d'una persona i el seu caràcter i personalitat. A part, encara no s'havia afirmat on residia el poder de la ment. En els primers anys del s.XIX va sorgir un nou plantajament totalment diferent. Franz Joseph Gall (1758-1828) es va llicenciar en medicina i va exercir com a tal aconseguint, ràpidament, una bona reputació. Al 1791 va publicar la seva primer obra i a durant el 1800 va tenir com a ajudant a John C. Spürzheim amb el que va fer alguns descobriments neuroanatòmics durant el 1800 (Domènech, 1977). Desprès de realitzar diferents estudis i experiments va publicar, a París entre 1810 i 1819, la seva obra més important; "Anatomie et physiologie du système nerveux en général, et du cerveau en particulier", on va determinar el paper de la substància grisa del cervell, les funcions dels nervis i dels ganglis. Va visitar asils, presons i escoles per realitzar estudis amb la fi d'establir una relació entre la forma del crani d’una persona i els seus caràcters. Així va desenvolupar la seva teoria anomenada frenologia. Va recórrer Europa dictant conferències, i en moltes ciutats europees i nord-americanes va obtenir gran popularitat, però tot i així no va ser plenament acceptat.
Comentari de text-1; Frank Joseph Gall
Història i Epistemologia de la Psicologia
RESUM (màxim 2.500 caràcters):
La frenologia afirma que el cervell és l'organ de la ment, el qual esta dividit per zones o àrees on, organitzadament, hi resideixen les qualitats morals i les facultats intel·lectuals d'una persona. Així que, aquestes disposicions, definides com innates, venen determinades per l'organització pròpia del cervell. També afirma que és possible determinar els trets de la personalitat i les facultats mentals, estudiant la forma del crani i las seves protuberàncies. Per tant, tenir un cervell més complex significa tenir més facultats. Aquesta teoria està reforçada per varis experiments o investigacions, com són les observacions de la forma del cap en diverses persones.
La frenologia és capaç d'explicar les causes de les diferents conductes entre els ésser vius o el perquè dels trastorns mentals, i explicar-los de manera científica. També ha influit en varies aplicacions de la medicina, l'educació, la filosofía i en la legislació.
troba en el centre de la parla, la part que permet a la persona articular allò que vol expressar. Aquest nou descobriment no encaixava amb la teoria de la frenologia, que deia que l'àrea del llenguatge es localitzava en el lòbuls anteriors del cervell, sota els ulls.
Per tant, el descobriment de Broca, va posar en dubte els estudis de la frenologia de Gall i també els de Flourens sobre el funcionament unitari dels hemisferis.
CONCLUSIONS (màxim 2.500 caràcters):
La frenologia, per molt d'haver estat confrontada i refutada al llarg de la història de la psicologia, contínua tenint certa importància en aquest àmbit, ja que va ser la primera doctrina en afrontar-se a l'estudi de la relació entre la ment i el cos. Gall va aportar la idea de que la ment humana podia ser estudiada empíricament, analitzan-la i mesurant-la, i això va ser un gran pas pel que fa a la psicologia actual, i a més a més, va introduir l’ús de noves tecnologies i estris per al possible anàlisis.
En conclusió, la frenologia és una doctrina, actualment desapareguda, reconeguda com a pseudociència, que es basa en les mesures de la forma del crani d'una persona, per determinar els diferents comportaments d'aquesta i que afirma que l'organ de la ment és, únicament, el cervell.
Personalment opino que una teoría que va ser, en la seva época, tant revolucionaria, innovadora i popular, és avui dia, poc reconeguda i valorada. Tot i així, era una teoría poc veridica ja que els experiments i proves realitzades no es podien considerar cent per cent objectives ja que no és pot globalitzar un fet en la societat; no tots sóm iguals, per tant no es pot afirmar una teoría globalitzada per a totes les persones. No podem estar segurs de que els resultats obtinguts en estudis sobre la forma del crani d'un individu coincideixin amb els d'altres.
