¡Descarga sociolinguistica catalan y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity!
3. Llengües en contacte
3.1. El bilingüisme → L'ús alternatiu de dues llengües en un individu
Les societats no són bilingües, ho són els individus.
● Individual → capacitat d'una persona d'utilitzar dues llengües més o menys ● equilibradament. Pot ser: ○ Passiu (coneix ambdues llengües, però empra una) o actiu (coneix i empra les dues) ○ Simètric (domina pero igual les dues llengües) o asimètric ○ Instrumental : individu aprèn una llengua per raons laborals o econòmiques ○ Integratiu : s’aprèn una nova llengua per integrar-se a un nou grup (immigrants) ○ ● Social → ús de dues llengües en una societat, una pròpia i l'altra sobrevinguda. Sol ser unidireccional : els parlants de la llengua minoritzada han d'aprendre la ● dominant, però no a l'inrevés. ○ No hi ha cap societat que presenti un cas de bilingüisme generalitzat estable i neutre ○ ● Territorial → el territori es divideix en zones amb idiomes delimitats (ex: Bèlgica o Suïssa).
3.2. Bilingües vs. Bilingüistes
● Bilingüe → persona que és capaç d’usar dues llengües (concepte enriquidor). ● Bilingüista → persona que defensa el bilingüisme social, però vol continuar sent monolingüe en la llengua dominant.
3.3. Conflicte lingüístic → Situació on dues llengües competeixen en els
mateixos àmbits d'ús
● Interposició: quan la llengua dominant actua de filtre entre la minoritzada i la resta del món. ● Interferència: desviaments de la norma causats per la influència de la llengua dominant (ex: canvis de gènere com "el costum" o "el senyal").
4. Llengües subordinades i dominants
4.1. El procés de substitució lingüística
És el procés on una llengua desapareix en favor d'una altra a través de diverses etapes:
1. Monolingüisme en L1 i penetració de L. 2. Bilingüització de la L1 en L2 (etapa + llarga): la L2 ocupa les funcions formals i esdevé imprescindible per a l'ascens social. Diversos problemes: a. Autoodi: rebuig e la pròpia identitat b. Mitificació del bilingüisme c. Creació dels prejudicis lingüístics d. 3. Monolingüització en la L2: abandonament absolut de la llengua dominada i ús exclusiu de la llengua nova.
4.2. Llengües minoritàries vs. Minoritzades
● Minoritària: Criteri quantitatiu (nombre de parlants). El català té 10 milions de ● parlants i no es considera minoritària a Europa. Exemples: ○ Frisó, friüla, luxemburgués, finès, bretó i cors. ○ ● Minoritzada: Criteri polític/social. Pateix un retrocés en els seus usos i funcions en el seu propi territori. El català és una llengua minoritzada a l'estat espanyol. ● Exemples: ○ Bretó, cors, occità, basc, gallec, sard, caló…
4.3. Situació a Europa: Principis legislatius
Les llengües del món se solen classificar d'acord amb criteris lingüístics [classificació genètica (origen) i tipològica (estructura)] i criteris d’ús (estatus i vitalitat).
Llengües romàniques: gallec, portuguès, castellà català, francès, occità, italià, romanès i retoromànic.
L’Europa de les llengües no correspon amb l’Europa dels estats. A més a més, no tote les llengües d’Europa tenen el mateix estatus polític, jurídic i social. Hi ha:
1. Llengües oficials → italià a Itàlia 2. Llengües cooficials → euskera i castellà al País Basc 3. “ sense oficialitat reconeguda → cors a Còrsega 4. “ es fan servir per a la comunicació internacional → actualment l’anglès
Portugal, Albània i Islàndia → únics estats europeus en coincidir frontera lingüística i política
