¡Descarga comentaris Modernisme y más Ejercicios en PDF de Valenciano solo en Docsity!
Comentaris de text. Modernisme
Data:
ACTIVITAT 1. POESIA MODERNISTA
LA VACA CEGA. Joan Maragall Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no; ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, el silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentres pasturen l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada… Però torna, i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil.lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.
Comentaris de text. Modernisme
Data: Vocabulari: D’esma. De rutina Ans. Abans Coma. Vall, fondalada Afrontat. Ofès, molest. Esquellot. Campanada que les vaques porten penjada al coll Pica. Peça de pedra buida que conté aigua, abeurador. Testa. Cap Parpelleja. Mou les parpelles. Nina. Nineta dels ull, pupil·la. Brandant. Movent. Llànquidament. Sense gaire força. Respon:
- Quines són les causes que provoquen la ceguesa de la vaca? Són totes dues causes naturals?
- Quins són els versos especialment tràgics? Marca’ls al poema.
- Explica què pot representar l’aïllament i la soledat de la vaca cega per a un artista modernista.
- Quins d’aquests sentiments, estats o emocions veu el poeta en la figura de la vaca cega? la soledat la companyia la fortalesa la fragilitat la vacil·lació la seguretat la resignació el desig de veure-hi
- Mètrica, rima i ritme. Marca’ls al poema
Comentaris de text. Modernisme
Data: per la seva duresa. Una pintura, aquesta, potser amb regust de Delacroix, i que revela una dona segura de si mateixa, d’un caràcter amb zones misterioses, de voluntat ferrenya, d’una actitud interior, fonda, bullent. Ara, Víctor Català no deixa endevinar res d’això al seu rostre, potser a causa de l’edat, però jo diria que també a conseqüència d’un constant autodomini. La senyora Albert té quasi sempre el bust mig incorporat. Vesteix una camisa de dormir de roba de fil, excel·lent, amb un voraviu de randa. Porta a sobre un pentinador. Tot blanc, nítid, com el tapall del llit. En entrar i en acomiadar-se, em dóna la mà: la pell és fina, suau, acurada. El color de cara, també.” La màscara que per a Caterina Albert és Víctor Català es defineix a si mateixa en els pròlegs, defensant la seva estètica amb contundència primer, amb modèstia després i excusant-se en els darrers llibres. La ràbia, la inseguretat, les tensions socials que pateix l’escriptora són darrere la màscara de Víctor Català. La condescendència, la captació de benevolència de Víctor Català, és la disfressa de la còlera, da la ira, de la ràbia, de l’esforç de Caterina Albert.”
Respon:
- Depura les idees principals que exposen cadascun dels crítics.
Comentaris de text. Modernisme
Data:
ACTIVITAT 3. EL TEATRE MODERNISTA
A Aigües encantades, el conflicte de Cecília amb la seva família és un exponent de l’aparició del feminisme en els primers anys del segle XX. Vegem: CECÍLIA: Sí… veieu…? La mare ja tremola veient-vos enfadat. En lloc d’inspirar amor, feu por… aquesta és l’autoritat dels homes, dins de casa. Però la mare no em donarà la raó a mi… no pot. L’heu dominada, l’heu reduïda a res… Una dona no és res amb homes com vosaltres… Ens mateu l’ànima, sinó ja no ens voleu, som dolentes… JULIANA: Filla, no ens diguis aquestes coses… No ens vinguis a donar lliçons… nosaltres… CECÍLIA: Vosaltres, tant el pare com vós, me creieu dolenta. Esteu previnguts contra mi perquè vull viure a la meva manera… perquè quan veig la raó la dic. No compreneu que la dona pugui arribar un dia a ser alguna cosa… Les dones sou les primeres en anar contra vosaltres amb la vostra submissió a pares i marits… MOSSÈN: Calli, Cecília, les seves idees són dolentes. CECÍLIA: No n’hi ha, d’idees dolentes! AMAT: Calla! No repliquis al senyor Rector… Amb mi i la teva mare passi… però què saps tu, al costat de Mossèn Gregori? MOSSÈN (amb ironia): No… la vostra filla sap molt… però molt de dolent. JULIANA: No et fa vergonya això? On ho has après? AMAT: I de què coneixes aquest home? Parla. És que potser ha estat el teu…? JULIANA: No… Pere! Calla! AMAT: Per què corries darrere d’ell com una gossa? JULIANA: Això no, Pere! No està bé de dir això a una filla! CECÍLIA: Deixeu-me parlar! MOSSÈN: No, com més parleu, més us exciteu tots junts. Els uns i els altres us heu de respectar…
