¡Descarga Comportament electoral y más Apuntes en PDF de Sistemas Políticos solo en Docsity!
Comportament electoral
La participació electoral constitueix la participació política dels ciutadans en democràcia. Reflexa el pluralisme polític i social per mitjà de l’elecció de representants del poble, els quals elegiran al -president- del Govern. La participació electoral es regeix per unes pautes identificables, de les quals depèn qui vota, quan vota, per què i amb quines conseqüències. I aquestes pautes generen una estabilitat pel que fa al vot i en definitiva a les eleccions i als seus resultats. Les eleccions són un dels processos polítics més importants, si no el més im- portant, dins els sistemes polítics democràtics. Mitjançant les eleccions, els ciutadans expressen les seves preferències per decidir la persona o persones que ocuparan càrrecs polítics representatius i executius. Les eleccions són en definitiva, mètodes d’agregació de les preferències d’un conjunt d’individus amb l’objectiu de seleccionar els ocupants de càrrecs polítics. L'elecció no és l'única manera de seleccionar càrrecs públics, sinó que es pot fer també per altres mecanismes com, per exemple: Per consens, com es fa en el cas de càrrecs en els quals es requereix un cert grau de neutralitat política com el de defensor del poble. Per sorteig, com en la Grècia clàssica. Per criteris d'antiguitat, com succeeix a vegades a l'hora de designar el president d'una comissió en l'àmbit universitari. Per herència, com succeeix amb els monarques. Per concurs oposició, com en el cas dels funcionaris. Per designació, com en el cas dels ministres o els consellers. Però la selecció per mitjà d'un procés electoral té una validesa, un reconeixement i una legitimitat democràtiques especials, ja que permet
que tots els ciutadans participin en la decisió per un procediment explícit i reconegut. En sistemes polítics democràtics les eleccions s'empren habitualment per a elegir representants (membres del parlament), presidents (caps d'estat en els sistemes presidencialistes) i autoritats locals (alcaldes i/o regidors), però l'àmbit de l'estat no és l'únic en què es desenvolupen processos electorals. Les eleccions en les societats democràtiques són un procediment habitual dins de moltes organitzacions socials (col·legis professionals, associacions, partits polítics, sindicats, universitats, etc.) per a seleccionar càrrecs representatius i executius. Els ciutadans poden influir en la política per tres canals: el tradicional, l'organitzatiu i l'electoral (Rokkan, 1961): Els vincles familiars (per a una minoria socialment ben situada) i els contactes amb els notables locals (les elits polítiques, socials i econòmiques més properes) constitueixen el canal tradicional. El canal organitzatiu es basa en l'acció col·lectiva des d'associacions funcionals (sindicats, organitzacions empresarials, grups d'interès) organitzades sobre diferents territoris. Amb el procés de democratització, la via d'influència formalment més important és el canal electoral, que es caracteritza per drets de participació formalitzats (recollits en la llei amb les garanties degudes) i regles estandarditzades (iguals per a tothom) de representació. La capacitat d'influir en política pel canal electoral té tres característiques:
- Universalitat d'accés. El sufragi universal implica que totes les persones adultes que gaudeixen de la nacionalitat del país i no han estat privades dels seus drets polítics poden votar.
- Igualtat d'influència. El principi d'"una persona, un vot, un valor" implica que cada vot emès compta com una unitat
Así, en noviembre de 2019, un total de 145.908 de electores en el exterior votaron en las elecciones generales según el Ministerio del Interior. Un dato superior a la tendencia de voto CERA que se venía registrando desde 2011. VOT SOL·LICITAT: el 2011 es va introduir una modificació electoral per minimitzar el frau electoral pel que fa el vot exterior. Abans d’aquesta, l’elector rebia per correu postal, d’ofici, les paperetes i els sobres per votar. Podia enviar el seu vot sense necessitat d’adjuntar cap còpia del DNI o passaport o el podia entregar-lo en una oficina consular. Des de llavors, per exemple a les eleccions municipals, no només ha d’enviar el vot sinó que ha d’emetre una còpia de la seva inscripció al CERA i una còpia del DNI o passaport i votar de forma presencial. EL PAS DEL SUFRAGI CENSATARI AL SUFRAGI UNIVERSAL i SUFRAGI ACTIU I SUFRAGI PASSIU En moments diferents i amb ritmes diferents, les democràcies de l'Europa occidental han anat passant a poc a poc d'una situació de sufragi censatari (restringit només a alguns ciutadans segons el seu nivell d'ingressos, impostos o pro- pietats) al sufragi universal (reconegut per a tots els ciutadans majors d'edat).
Per altra banda, hi ha sufragi actiu (dret a vot) sinó també sufragi passiu ( dret a presentar candidatures). Està relacionat amb el dret d’associació, es a dir, amb l’organització dels partits polítics per competir pel vot o accedir a càrrecs. ELECCIONS LLIURES I JUSTES La història de l'ampliació del dret al vot i, en general, la història de les eleccions, és també la història dels abusos i les persecucions que pretenien evitar que determinats grups socials votessin en llibertat accedissin al poder. Si la democracia representativa es basa en la lliure elección d’autoritats polítiques, és necessari que els ciutadans puguin formular i expresar les seves preferències amb llibertat i que aquestes siguin valorades de la mateixa manera pel govern. Respecte a la formulació de les preferències dels ciutadans, les eleccions han de ser lliures i competitives. Per a això, s'han de donar les circumstàncies següents: a) Els ciutadans han de disposar d'informació plural i independent sobre les diferents alternatives existents per a definir i formular les seves preferències. Els mitjans de comunicació exerceixen un paper fonamental com a transmissors d'informació i creadors d'opinió. Especialment durant les campanyes electorals, els partits i candidats transmeten de manera directa (per Internet, per carta, en mítings, entrevistes, etc.) o indirecta (des de la premsa, la ràdio, la televisió) informació sobre els seus projectes polítics. b) Qualsevol persona insatisfeta amb les opcions polítiques existents ha de poder proposar la seva alternativa. Això es pot fer tant mitjançant la llibertat d'oposició, expressió i crítica que ha de garantir tot sistema democràtic, com mitjançant la possibilitat de
individu- als dels electors. Els vots són anònims i, per tant, no podem relacionar les característiques dels votants amb l'orientació del seu vot a partir dels resultats electorals. Els factors conjunturals mantenen un pes notable en cada convocatòria electoral i la mobilització depèn de la capacitat dels partits polítics per moure ciutadans. La participació és més elevada en les eleccions de canvi de període, per exemple (1977 les primeres eleccions constituents), bé perquè hi ha un canvi de majoria en els governs (2004 i 2011) La participació electoral és un fenomen que es distribueix de forma desigual entre regions i províncies per causes econòmiques, polítiques, culturals etc. La participació també depèn de la posició i el poder de la institució representativa que s’ha d’elegir. Els ciutadans perceben amb claredat si una cambra parlamentaria disposa de major o menor capacitat de decisió en relació a les altres, així com els partits polítics, que també dediquen majors i menors esforços per assolir resultats. VOT ÚTIL. Què és? (pregunta per fer i debatre) El "voto útil" és una estratègia electoral on els votants decideixen donar suport a un candidat o partit que, tot i no ser la seva primera opció preferida, té més probabilitats de guanyar o d'aconseguir els seus objectius electorals. Aquesta decisió es pren amb l'objectiu de maximitzar l'impacte del vot en el resultat final de les eleccions. Les raons per adoptar la estratègia del vot útil poden variar. Alguns votants poden fer-ho per evitar que un partit o candidat considerat indesitjable guanyi les eleccions. Altres poden utilitzar el vot útil per donar suport al candidat que, tot i no ser la seva primera opció, està més a prop dels seus ideals polítics i té més possibilitats de tenir èxit. Aquesta estratègia sovint sorgeix en contextos on hi ha més de dos partits o candidats competitius, i els votants temen que el seu suport a opcions més petites o menys populars no sigui suficient per influir en el resultat.
Així, opten per donar suport al candidat o partit més viable, fins i tot si no és la seva elecció ideal, amb l'objectiu d'evitar un resultat menys favorable des de la seva perspectiva. EXEMPLES:
1. Elecciones Generales de 2015:
Contexto: Tras las elecciones generales de 2015, donde se produjo un resultado fragmentado con la entrada de nuevos partidos como Podemos y Ciudadanos. Desarrollo: Ante la fragmentación del voto entre varias opciones, algunos votantes consideraron la posibilidad de un voto útil para los partidos más consolidados (PP o PSOE) con el objetivo de evitar la inestabilidad política.
2. Elecciones Generales de 2019:
Contexto: Nuevamente, en las elecciones de 2019, España se enfrentó a un escenario político fragmentado con la irrupción de partidos emergentes. Desarrollo: El temor a un gobierno de coalición poco estable llevó a algunos votantes a optar por el voto útil, apoyando a los partidos tradicionales (PP o PSOE) con el fin de proporcionar una mayoría más clara y evitar la incertidumbre.
3. Elecciones Catalanas de 2017:
Contexto: Las elecciones autonómicas en Cataluña en 2017 se celebraron en un momento de gran tensión política debido al referéndum independentista. Desarrollo: Ante la polarización entre partidos independentistas y no independentistas, algunos votantes que no compartían la posición independentista consideraron un voto útil para fortalecer a los partidos no independentistas y su oposición a la secesión. PERÒ I QUAN LA GENT NO VA A VOTAR? Factores de abstencionismo:
o Manca de Coneixement: Un baix nivell d'educació o manca de coneixement polític pot contribuir a la manca de participació electoral.
- Situació Econòmica: o Desànim Econòmic: En períodes de crisi econòmica, alguns ciutadans podrien sentir-se desencoratjats i optar per no votar com a forma de protesta o descontentament.
- Complexitat del Sistema Electoral: o Falta de Comprensió: La percepció que el sistema electoral és complex o difícil de comprendre pot dissuadir la participació, especialment entre els votants menys informats.
- Protesta Política: o Abstenció com a Protesta: Algunes persones podrien veure l'abstenció com una manera de protestar contra el sistema polític o les opcions de vot disponibles.
- Falta de Alternatives Atractives: o Oferta Política No Atractiva: Quan els ciutadans perceben que les opcions polítiques disponibles no són atractives o no s'ajusten a les seves creences, poden optar per no votar.
- Problemes Logístics: o Problemes d'Accés: La manca d'accessibilitat als centres de vot, llargues cues o altres problemes logístics poden afectar la participació electoral.
- Aliènació Política: o Sentiment d'Alienació: Quan els ciutadans se senten alienats o marginats pel sistema polític, poden ser més propensos a l'abstenció.
