¡Descarga Bio comportament y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!
TEMA 1 (SN i Comportament)
significat biològic del SN: recepció d’info i producció de respostes. Un SN + complex permet repertori conductual + ampli. L’evolució ha consistit sobretot, en l’addicció de noves estructures.
conductes innates: son pre-programades. Resposta ràpida xo poc modificable. conductes apreses: impliquen enfortir, debilitar, generar o eliminar determinades connexions. Requereixen temps i energia xo permeten una adaptació ràpida.
Les expressions ens haurien permès iniciar accions apropiades x a la situació que les desencadena. El COMPORTAMENT també influeix en l’estructura i funcionament cerebral. (canvis en SG i capacitat de modificar les connexions cerebrals (aprendre) plasticitat cerebral).
Conducta/Comportament: conjunt de manifestacions observables guiades x processos subjacents d’un organisme com un TOT, en resposta a estímuls interns o externs que permeten una adaptació activa i adaptativa amb el medi. (en tant que deriven de l’activitat neural de sistemes específics són objecte d’estudi de la psicobiologia. NO totes les conductes son adaptatives. NO totes les respostes a estímuls són conducta.
Funcions mentals: Són fenòmens cerebrals que controlen i regulen la conducta. Són resultat de l’activitat de circuits neurals específics. Es poden produir sense aparició de conducta. No observables directament.
ORGANITZACIÓ SN:
Dibuix organització SN
Diencèfal + hemisferis = CERVELL / cervell + troc(bulb raquidi i mesencèfal) + cerebel = ENCÈFAL
Hemisferis (TELENCÈFAL) còrtex, estructures profundes (ganglis, hipocamp, i amígdala) Diencèfal (Tàlem i Hipotàlem) Mesencèfal Substància grisa, àrea tegmental ventral,… Pont (protuberància) peduncles, colícles,… Cerebel hemisferis cerebel·losos. Bulb raquidi nuclis rafe, choreleus, Goll i Burdach, piràmides,… Medul·la substància gris dins, SB fora (banyes dorsals fins al final, banyes laterals, ventrals, columnes,…)
MIRAR APUNTS EIXOS
TEMA 2 (Neurones i Glia)
Estructura Bàsica NEURONES: (Tª cel·lular= tots els teixits estan formats x cèl·lules). SN 2 Tipus de cèl·lules: NEURONES: especialitzades en la comunicació intercel·lular (recepció, processament i transmissió info. GLIA: aïllament, suport i nodriment.
Avenços com Microscòpia afavoreixen l’estudi del SN i les neurones. Tenim 2 Tipus de tincions: NIssl: tenyeix el nucli i els orgànuls propers. Permet distingir neurones de glia i estudiar la citoarquitectura. Golgi: Tenyeix tota la neurona (distingim el SOMA i les NEURITES).
Parts de la neurona:
SOMA: forma piramidal o esfèrica. Conté els principals orgànuls.
nucli: esfèric, central i embolcallat. Conté el material genètic. RER: membranes amb estructures globulars (ribosomes) molt abundants en neurones (elevada expressió gènica). REL: sense ribosomes. Plegament de proteïnes, control de concentracions, síntesi de fosfolípids. Aparell de golgi (tractament químic post-traducció de proteïnes, determinar destinació. Mitocòndries: Respiració cel·lular x produir ATP.
DENDRITES: recepció d’informació (SINÀPSIS). Presència d’espines dendrítiques. Presència de receptors.
L’arquitectura de l’arbre dendrític reflecteix la complexitat de les connexions amb altres neurones. (relació amb retard mental i períodes crítics).
AXÓ: transmissió d’info. És exclusiu de les Neurones. Llargada i diàmetre molt variable segons l’espècie. S’inicia al
CON AXÒNIC (integració d’info. És qui decideix si una neurona s’activa o no.). Acaba en el BOTÓ TERMINAL (sinapsis) on NO hi arriben els microtúbuls, conté vesícules sinàptiques, conté moltes mitocòndries, cara interior rica en proteïnes.
LA SINÀPSI: Inclou un costat PRESINÀPTIC i un POSTCINÀTIC + un espai SINÀPTIC.
els tipus de sinapsi són: axo-dendrítiques (+++) / Axo-somàtiques (++) / axo-axòniques (+) la info es codifica en CODIS elèctric químic elèctric. el senyal químic és el NT (neurotransmissor), que es sintetitza al soma i es transporta fins al terminal emmagatzemat en vesícules sinàptiques.
MEMBRANA PLASMÀTICA: bicapa lipídica + proteïnes (mosaic fluid). Composició diferent en funció de la part de la cèl·lula. Clau x entendre el funcionament de les neurones. Permeabilitat selectiva. Proteïnes (tenen propietats específiques bombeig, receptors, canals, enzims,...)
CITOESQUELET: fibres de l’interior de la cèl·lula. FUNCIONS: mecàniques (contacte cel·lular), divisió cel·lular (microtúbuls en fus i anell contràctil), moviment intracel·lular (transport), moviment extracel·lular (locomoció), forma cel·lular (polaritat). microtúbuls (20nm diàmetre): llargs i buits. Fets de tubulina globular. S’estenen al llarg de les neurites (axons +dendrites). Acumulació de TAU i Alzheimer (proteïna TAU s’acumula en microtúbuls, s’hiperfosforila, perd la seva funció, i es va acumulant i enganxant-se a cabdells neurofibrilars. L’Axo acaba perdent els microtúbuls i no es pot fer el transport. Mor l’Axo i mor la neurona (degeneració cerebral amb pèrdua de memòria). Neurofilaments (10nm diàmetre): són intermitjos. Estan en totes les cèl·lules del cos. Embolcall nuclear, morfologia cel·lular, unions. Microfilaments (5nm diàmetre): abundants en neurites. Cadenes d’actina G. Anell contràctil, pseudopodis i unions.
TRANSPORT AXOPLASMÀTIC (transport de material a través de l’AXO). El classifiquem de 2 maneres: segons velocitat: lent 1-10mm/dia ràpid 1m/dia. (consum ATP). segons direcció: Anterògrad (SOMA TERMINAL. Amb prote CINESINA. Transport de vesícules, mitocòndries,...) o Retrògrad (TERMINAL SOMA. Prote DINEINA. Transport de material x eliminar o reciclar (protes velles, mitocòndries,... passar info ambiental al soma, també es poden colar virus en aquest sentit: herpes, ràbia, poleo). Totes 2 proteïnes actuen amb consum d’ATP (cinesina i dineina).
Principis del funcionament neuronal (RAMON i CAJAL) doctrina de la neurona: les neurones són unitats bàsiques de senyalització del SN. Principi de polarització dinàmica: recepció d’info x les dendrites o el soma i enviades de nou x l’Axo. Principi d’especificitat de connexions: no continuïtat citoplasma. La comunicació entre neurones NO aleatòria.
Interneurones inhabilitadores: neurones que donen la ordre de no actuar. (ex. X moure bíceps. Un axo estimula el bíceps, mentre una neurona inhabilitadora deshabilita el tríceps).
cadascun dels costats del cos es controla amb l’hemisferi contra lateral i es fa decussació (passar info a l’altre costat) els animals del medi aquàtic no tenen necessitat de decussar. Animals terrestres sempre. Ramon i cajal va proposar que això està relacionat amb la decussació de les vies visuals.
Criteris de classificació de les neurones: X Nombre de NEURITES: unipolars (cos i axo), bipolars (cos, axo i dendrites), pseudounipolars (cos i 2 axons) i multipolars (cos, axo i moltes dendrites: n’hi ha d motores, piramidals(hipocamp) o de purkinje (cerebel)). Forma: piramidals, estrellades, granulars, en cistella o horitzontals. Funció: Sensorials, motores (motoneurones) o interneurones. Llargada de l’AXO: de projecció (GOlGI 1. Quan l’axo surt de l’estructura. Ex. piramidals de l’escorça) i/o locals (GOLGI 2. Estrellades escorça). X Neurotransmissor (les neurones que empren un mateix NT s’organitzen formant els diferents sistemes de neurotransmissió): colinèrgiques (acetilcolina. Relacionades amb atenció i memòria)
característiques que tenen les cèl·lules ENDOTELIALS (astròcits formen els vasos sanguinis) del SNC. difusió H2O (aigua), O2 (oxigen), co2 (diòxid de carboni), anestèsics, etanol, nicotina, heroïna,... Transport glucosa i aminoàcids. (Òrgans circumventriculars=fora de la barrera)
TEMA 4 (SB i SG, medul·la, tronc, cerebel i diencèfal)
SUBSTÀNCIA GRISA (somes, dendrites i sinapsis) / SUBSTÀNCIA BLANCA (Axons). Fibres d’associació: connecten diferents parts d’un mateix hemisferi. Poden ser llargues o curtes. Fibres de projecció: connecten l’escorça amb parts inferiors de l’encèfal i amb la medul·la espinal (NO mateixa neurona). Fibres comissurals: connecten un hemisferi cerebral amb l’altre. (Ex. Cos callós, comissures anterior i posterior)
LA MÈDULA (SG interior / SB a l’exterior). llei de Bell-Magendie=fibres sensorials dorsal/fibres motores ventral funcions: rep, processa i canalitza a l’encèfal la informació sensorial (dolor, temperatura, tacte pressió, moviment músculs i articulacions), reflexos i executa ordres de l’encèfal. Segment medul·lar: part en que s’insereix un parell de nervis espinals. Ganglis: agrupació de cossos cel·lulars fora de SNC. És on estan tots els somes (pseudo-unipolars). -tot i ser una estructura contínua, es considera segmentada per les insercions dels nervis espinals. -Té un diàmetre variable (engruiximent cervical i lumbar x nervis de braços i cames=molts axons). -ocupa 2/3 de la columna. Protegida per vèrtebres, meninges i LCR.
- rep info EXTEROCEPTIVA (sensorial procedent exterior), PROPIOCEPTIVA (sensorial articular o motora) o INTEROCEPTIVA (procedent del medi intern) -dermatomes (tros de pell que innerva un nervi cada dermatoma està controlat x un nervi espinal diferenciar entre: BANYES VENTRAL I DORSAL, SOLC MIG ANTERIOR (+ obert), SOLC MIG POSTERIOR, CONDUCTE EPENDIMARI (mig), COLUMNA BLANCA LATERAL, DORSAL I VENTRAL, COMISSURA GRIS (uneix la part dreta amb l’esquerra) i ZONA INTERMEDIA (a un costat xo al mig de les banyes).
TIPUS DE NEURONES DE LA MÈDULA: interneurones: neurones locals, els axons de les quals no surten de la medul·la. SEGMENTALS el seu axo no surt del segment on tenen el soma. Algunes són comissurals. PROPIOESPINALS envien els seus axons a altres segments.
neurones de projecció: envien axons fora de la medul·la espinal. CENTRAL: envien informació a l’encèfal. PERIFÈRICA: envien info fora del SNC
4 categories funcionals: SENSORIALS VS. MOTORES SOMÀTIQUES VS. VISCERALS. està organitzada en 3 columnes: dorsal, lateral i ventral. conté axons de neurones: dels ganglis espinals, sensorials de la mateixa medul·la i descendents de l’encèfal. Que formen tractes i fascicles: ascendents (info a l’encèfal del SNP i la medul·la. + aviat a la part dorsal del tall), descendents (ordres de l’encèfal. + aviat a la part ventral) i propiespinals (interneurones de la medul·la).
Vies del tacte epicrític (sensibilitat propioceptiva conscient (moviment i posició del cos)
Columna dorsal: fibres aferents dels nervis espinals (sense sinapsi) 2 FASCICLES: de goll (prim o gràcil): Fibres que entren pels segments sacres, lumbars i toràcics inferiors i que porten informació de les parts inferiors del cos. Fascicle de Burdach (cuneïformes): fibres que entren pels segments toràcics i cervicals i que porten informació de les parts superiors del cos.
(tota la info sensorial quan arriba a l’encèfal, va primer de tot el TÀLEM, que és qui la enviarà al seu destí (excepte l’olfacte).
Les columnes lateral i ventral de la medul·la contenen tractes ascendents (porten informació del tronc i les
extremitats) i descendents (baixen info des de l’encèfal).
(les vies CORTICOESPINALS o PIRAMIDALS (moviment voluntari) tenen 2 tractes: directe o anterior: baixen fins les motoneurones corresponents i fan allà la decussació. tracte creuat o lateral (fan la decussació a les PIRÀMIDES BULBARS del bulb raquidi).
- Sinapsi sobre interneurones.
EL TRONC: de dalt a baix mesencèfal, protuberància i bulb raquidi. TALL=base, tagment i tacte. SG al mig envoltada de SB. SG molt parcel·lada formant nuclis. 2 components comuns a les 3 divisions:
- nuclis dels nervis cranials (12 parells cranials).
- Formació reticular
Funcions d’integració sensorial i motora:
- canalitza a l’encèfal la info que rep de tronc, extremitats i cara i les ordres motores procedents d’estructures superiors (control somàtic i visceral).
- comunicació entre cerebel i hemisferis cerebrals.
- reflexos motors (+ complexes que els medul·lars). regula les funcions com menjar i beure, respiració, temperatura corporal, son i vigília, etc...
Els nuclis dels diferents parells cranials es localitzen arreu del tronc encefàlic. -aquests 12 parells cranials s’insereixen en el tronc i innerven (principalment) el cap. N’hi ha de motors (moviment del coll, cap,...), de sensorials i de mixtes. MOLTA RELLEVÀNCIA EN EL DIAGNÒSTIC NEUROLÒGIC.
LES MOTONEURONES TENEN ELS SEUS SOMES AL SNC.
La FORMACIÓ RETICULAR estructura nerviosa en forma de feixos ascendents i descendents al llarg de tot el tronc de l'encèfal, des de la protuberància fins al diencèfal. Està formada per una barreja de nuclis i fibres que s’estructuren en forma de xarxa) activador de l’escorça≈ sistema activador reticular ascendent.
Estructures del bulb raquidi cara anterior (columnes ventrals: PIRÀMIDES BULBARS. Decussació) i cara posterior (columnes dorsals: fascicles de GOLL i BURDACH) oliva inferior: envia informació propioceptiva muscular al cerebel (fibres musculars). Nuclis del rafe: serotonina (funció + important. Relació amb estat d’ànim). Estat d’ànim i emocions. Modulació dolor. Estructures de la protuberància peduncles cerebel·losos, locus coeruleus i SG periaqüeductal. peduncles cerebel·losos: mantenen el cerebel unit a la protuberància. Locus coereleus: Noradrenalina. Innervació extensa a: escorça, tàlem, hipotàlem, cerebel, mesencèfal, medul·la,... regula l’atenció, arousal, cicles del son i vigília, aprenentatge i memòria, ansietat, dolor, estat d’ànim,... SG periaqüeductal: modulació del dolor (rafe. Banyes dorsals).
Estructures del mesencèfal peduncles cerebrals, col·lícles superiors (sistema visual) i inferiors (sistema auditiu), nucli roig, substància negra i àrea tegmental ventral. Peduncles cerebrals: columnes que comuniquen el que hi ha a sota amb el que hi ha a sobre. col·lícles: moviments d’orientació visual i auditiva. Nucli roig: control motor voluntari. Substància negra: dopamina. Control motor a través de projeccions als ganglis basals. Degeneració en el parkinson. Àrea tegmental ventral: Dopamina. Projeccions a l’escorça prefrontal i al sistema límbic. Memòria de treball, funcions executives, processament de recompenses. Alteració en l’esquizofrènia, TDAH i abús de substàncies. en imatges ho trobem així: tacte tubèrculs quadrigèmins o col·licles. / tegment aqüeducte de silvi, SG periaqüeductal i nuclis vermells. / base substància negra i àrea tegmental ventral. OJO PEDÚNCLES CEREBRALS fibres corticoespinals, corticoprotuberancials i corticobulbars.
MIRAR APUNTS TALLS DEL TRONC. IMPORTANT. bulb raquidi formació reticular caudal. Nuclis nervis cranials. Piràmides bulbars (decussació motora via piramidal).
circumvolucions (pre-central i post-central, les de cada lòbul i les circumvolucions orbitàries) i ojo també amb el BULB OLFACTIU.
LÒBUL DE L’ÍNSULA: (no és visible) en un tall coronal medial es veu perfectament en la cissura lateral. Processament de la informació gustativa (relacionat amb el fastig) i processament emocional (no està clar si processa totes les emocions o només algunes). Implicada també en el dolor visceral.
LÒBUL LÍMBIC: és l’anell que recobreix el cós callós. X sobre és la cingulada i x sota la prehipocàmpica (només memòria). Associat a la motivació, emocions, aprenentatge i memòria. circumvolució cingulada: sobre el cós callós. Participa en regular l’atenció, presa de decisions, aprenentatge,... circumvolució prehipocàmpica: a sota del cós callós. Memòria.
SISTEMA LÍMBIC: cossos mamil·lars (nuclis de dins l’hipocamp), fòrnix (conjunt d’axons que van des de l’hipocamp fins als cossos mamil·lars), hipocamp i amígdala. (motivació, emoció, aprenentatge i memòria).
Nuclis subcorticals:
hipocamp (si es lesiona=amnèsia) i amígdala (implicada en les emocions. es relaciona amb la por). Tota aquesta zona es troba situada al lòbul temporal medial. Ganglis Basals: caudat + putàmen=nucli estriat (processament de recompenses) / putàmen + pàl·lid=lenticular. (intervenen al control motor: supressió de moviments involuntaris, iniciació i terminació dels moviments, aprenentatges motors,... + funcions cognitives. Ex. Processament de recompenses). AFECTACIÓ EN PARKINSON I HUNTINGTON (provocada x un al·lel dominant q provoca moviment involuntari x afectació dels ganglis basals). el caudat sempre al costat de ventricle lateral.
TIPUS D’ESCORÇA CEREBRAL: diferenciar entre capes efectores (surten de l’escoça) i receptores (entra info de l’escorça). L’escorça s’organitza en 6 capes que es diferencien x tipus i densitats diferents. (ex. A l’escorça sensorial hi ha + desenvolupada la capa receptora i en la motora està + desenvolupada la efectora).
l’anatomista alemany K.BRODMANN va desenvolupar un mapa del cervell basat en les diferències en l’arquitectura cel·lular de diverses parts de l’escorça, les quals va numerar de la 1 a la 52. Totes les parts de l’escorça té 6 capes. (NO confondre amb funcions cerebrals).
Àrees sensorials primàries (1r pas dsxs del tàlem): parietal, temporal, occipital i ínsula (reben la informació del tàlem). Fan la representació topogràfica (representen a l’escorça el món extern o el rang de freqüències audibles. La representació a l’escorça d’una determinada funció depèn de la importància). N’hi ha de 3 TIPUS somestèsica, visual i auditiva. un cop representada l’experiència, passen a les àrees secundàries (o associació unimodal. nivell superior i propera a les primaries). Elaboren la info procedent del tàlem o de l’area primaria corresponent a un nivell + complex (les gnòsies) (agnòsies tàctils, visuals o audio = incapacitat de reconèixer un estímul).
Àrees motores (escorça motora, pre motora i motora suplementaria). execució de moviments. En àrea premotora i suplementaria planifiquem el moviment i dsxs passa a l’area motora primària on s’executa el moviment.
circuit info: ÀREES SENSO PRIMARIES SENSO 2ARIES ÀREES ASSOCIACIÓ PREMOTORA MOTORA PRIMARIA.
ÀREES D’ASSOCIACIÓ: -integren + d’una modalitat sensorial (reben info de diferents àrees sensorials d’associació. Ex. Color, gust, olor,...)
- planifiquen moviments escorça prefrontal (és el que marca la diferència amb la resta d’organismes).
- funcions exclusives com ara funcions cognitives superiors (llenguatge, escriptura, pensament abstracte, formació d’idees i raonaments complexos,...).
Associacions PARETO-OCCIPITO-TEMPORAL: intercalada entre àrees d’associació unimodal. Relacionada amb funcions sensorials superiors x tenir una percepció complexa (global) del que passa en el medi. Associacions PREFRONTALS: planificació i execució dels actes motors complexos. Selecció de l’acció adient i del moment de l’execució, reprimir conductes. Presa de decisions i planificació de respostes, inhibició conductual, anticipació de les conseqüències del comportament, canvi de temperament, funcions executives,... associació LIMBICA (situada en el cingulat, orbitofrontal i parahipocampal): memòria, emoció i motivació de la conducta. Connexions amb el prefrontal x prendre decisions a partir de les emocions.
Simultagnòsia (zona parietal i occipital): incapacitat de tenir una percepció simultània de 2 o + objectes (to see or not two see).
FIBRES DE CONEXIÓ:
Comissures o fibres dreta-esquerra (connecten regions homòlogues dels 2 hemisferis): CÓS CALLÓS I COMISSURES ANTERIOR I POSTERIOR. Fibres de projecció o dalt-baix (connecten escorça amb fibres de no escorça): corona radiata (on s’escampen els axons de les vies piramidals. Decussen a les piràmides info motora) i càpsula interna (conjunt d’axons que passen entre el TÀLEM I ELS GANGLIS BASALS (entre caudat i putàmen). Fibres d’associació o davant-darrera (connecten diferents parts de l’escorça d’un mateix hemisferi o occipital- frontal): cutes (connecten girus) i llargues (uncinat i arquejat).
TEMA 6: SNP i interacció amb SNC.
El sistema nerviós perifèric està format pel ganglis i nervis (raquidis i cranials) que entren i surten del SNC i permeten connectar-lo amb la resta del cos. les neurones que formen les fibres aferent (entrada) tenen el soma als ganglis de les arrels dorsals. Les que tenen fibres eferents tenen els somes al SNC. cada axo transmetrà informació somàtica o visceral.
SN Somàtic: Aferències (SNS sensorial): neurones que transmeten info del medi extern de l’organisme (exteroceptiva) i de l’estat muscular i la posició de les extremitats (propioceptiva). Somes als ganglis de les arrels dorsals. Eferències (SNS motor): neurones que transmeten ordres a la musculatura esquelètica per al control del moviment. soma al SNC i axó al SNP. És monosinàptic (acetilcolina).
SN autònom: regulació de l’ambient intern (homeòstasis) mitjançant l’ajustament de la resposta de glàndules, vasos sanguinis i òrgans interns. Aferències (SNA sensorial): info sobre l’estat dels òrgans interns. eferències (SNA motor): control musculatura llisa, cardíaca i glàndules. Surten del tronc i la medul·la. Sistema de resposta: glàndules salivals, sudorípares, lacrimals, suprarenals; cardiovascular i respiratòria; digestió i metabolisme gastrointestinal, fetge, pàncrees,..; bufeta i genitals. el sistema motor autònom és disinàptic (2 divisions principals – SIMPÀTIC I PARASIMPÀTIC – amb accions antagòniques i complementaries.
L’HIPOTALEM COORDINA ELS DIFERENTS SISTEMES: projeccions a:
