Comunicació Audiovisual, Ejercicios de Comunicación Audiovisual

¡Descarga Comunicació Audiovisual y más Ejercicios en PDF de Comunicación Audiovisual solo en Docsity!

Comunicació audiovisuals | Mireia Batlle Pena

CARLA SUBIRANA

(2008 NEDAR

ÍNDEX

1. Tipus de documental ........................................................................................... 2
2. El text .................................................................................................................. 3
3. Que podem saber a partir de les imatges i de l’àudio? ...................................... 4

3.1. Els personatges 3.2. L’espai i l’entorn 3.3. El temps

4. El muntatge ......................................................................................................... 6
5. (^) El so ..................................................................................................................... 6
6. Les entrevistes .................................................................................................... 7
7. L’espectador davant el documental i visió del món que ofereix ....................... 8

En aquest documental, no hi ha un guió establert ja que és tracta de la vida de la Carla Subirana i de tot el que l’envolta. Concretament es centra en la recerca de tota la veritat que s’amaga en el seu avi, Joan Arroniz i de la seva avia, Leonor, tot i començar a presentar símptomes de demència és nega a parlar del seu passat i del seu home.

L’absència de guió és degut a la improvisació que hi ha en el diàleg al llarg de tot el documental. Cal destacar les entrevistes que fa la noia als testimonis, tot i que majoritàriament és una pel·lícula sense guió, prèviament ha fet una pluja d’idees i les porta més o menys a terme en les entrevistes.

Però quant et dediques a fer una pel·lícula sobre el passat històric d’una persona, és impossible basar-se en un guió preestablert perquè la gent a partir d’una pregunta té la necessitat de continuar-se desfogant lliurement sobre els fets que van passar i que van significar per la societat en aquell moment.

És per això que els actors socials (testimonis) que apareixen al llarg de tota la gravació es queden sense paraules o inclús podem observar algun silenci incòmode, perquè no es senten del tot a gust amb la conversació sobre el seu passat, en el qual, van tenir que deixar enrere una part important d’ells i de les seves vides.

En relació a com és narra, és narra en primera persona i en passat, ja que ho expliquen els testimonis, els que van viure en l’època de la Guerra Civil, per tan expliquen la seva vivència i els seus punts de vista de tot el que va succeir i inclús són capaços de comparar-ho amb l’actualitat de la societat.

No només són els testimonis que expliquen les seves vivències, sinó que la Carla Sobirana apareix moltes vegades en veu in-off explicant com és sent i en que pensa, en aquest moment l’espectador és posiciona dins del seu cap i s’endinsa dins dels seus pensaments més profunds sobre l’existència de la seva família.

QUE PODEM SABER A PARTIR DE LES IMATGES I DE

L’ÀUDIO?

A partir de les imatges podem observar l’estat físic de la persona i les seves reaccions envers a les diferents preguntes, això ens permet posar-nos a la pell del testimoni i imaginar-nos lo dura que havia de ser la vida en aquells temps.

Cal destacar que la majoria d’imatges és presenten en un pla detall, per poder veure i endinsar-nos més profundament en l’objecte o bé, la persona. També presenciem el primer pla, en el qual podem veure les expressions facials dels testimonis i de la Carla Subirana i finalment, també apareixen plans generals, per tal de situar-nos en l’espai dels fets i poder-nos fer una idea per general.

Si em de relacionar les imatges i el àudio, podríem dir que depèn de la situació, la música sona amb un to més fort i intens quan és parla, per exemple, de Arroniz. En canvi, quan és parla de l’avia Leonor, la música sona més fluixa i clàssica, per aquest motiu podem observar la duresa en la seva expressió facial i els seus moviments des ubicats i fora de lloc.

Els personatges

Quan parlem de personatges, en aquest ocasió només se’ns venen al cap els testimonis principals i la realitzadora que al mateix temps que la resta de testimonis venen a explicar la seva vivència personal i els fets.

• Carla Subirana : la realitzadora del documental, una noia curiosa amb objectius a la vida, preocupada i independent. S’endinsa a la recerca per trobar qui era el seu avi i perquè el van afusellar a la Guerra Civil, al costat de la seva mare que comença a patir un trastorn de demència i Alzheimer i al costat de la Leonor la seva avia que cada vegada recorda menys la seva fisonomia.
• Leonor : l’avia de la Carla, li diagnostiquen trastorns tròfics i dèficit cognitiu greu amb síndrome afàsica, apràxia, agnòsia, amnèsia important, és per aquest motiu que va perdent facultats molt ràpidament, de tal manera que casi bé no reconeix la família. És va quedar viuda i embarassada molt jove perquè el seu home Arroniz el van afusellar, des d’aquell moment, és nega a parlar del seu passat, i continua tirant endavant la família criant una criatura en plena Guerra Mundial sola, sense ajuda de ningú.
• Mare de Carla Subirana : una dona estancada en el passat i que li impedeix tirar endavant la seva vida, després de criar-se sola sense germans ni pare, quan

El pas del temps també significa la pèrdua d’identitat personal, com tots aquells que van formar part de la guerra han deixat enrere la seva pròpia identitat, i han adquirit una cuirassa en la qual no els hi permet recordar ni explicar res del que va passar, simplement viuen, potser no tan feliços com ho eren abans de la guerra però feliços per veure créixer la resta de la gent.

EL MUNTATGE

El muntatge és juxtaposat ja que és juxtaposen les diverses imatges a través d’un fil conductor, que en aquest cas seria la veu in-off de la realitzadora.

Un exemple clau és quan surten les imatges en blanc i negre referint-se al passat i van connectades a través d’una música o de la veu de la Carla descrivint la situació, més tard porta a l’espectador del passat al present.

EL SO

Pel que fa al so del documental, la veu de la Carla Subirana esta majoritàriament in-off, perquè no surt ella presencialment sinó que parla fora de la càmera, en canvi tots els testimonis que entrevista el seu so és real i en directe sense cap mena de trencaments.

La funció principal de la música és endinsar l’espectador plenament en el documental i que es senti un membre més.

La música que apareix, tendeix a ser musica over, ja que no forma part del rodatge sinó que està posada externament per damunt de les imatges, la qual cosa ajuda a l’espectador a posar-se dins la situació i el convida a reflexionar sobre els fets, tendeix a ser un tipus de musica tranquil·la sense necessitat de ser cantada, ja que ella mateixa ho diu tot sola.

Cal emfatitzar en un moment concret de la gravació en el qual surt un acordió, que és l’únic moment en el que la música és en directe, ho veig com una senyal de poder tocar els peus a terra i reflexionar envers els esdeveniments del passat.

LES ENTREVISTES

Les entrevistes solen ser entre la Carla Subirana, la realitzadora de tota la pel·lícula i els testimonis, sempre parla per separat, mai tots a la vegada. Tot i que intenta explicar dos

histories paral·leles, per una part intenta troba resposta de qui era el seu avi i quin aspecte tenia, per d’altra banda, explica la historia de la seva avia i de la seva maner.

La historia del seu avi és la base central del seu documental, ja que per ell busca i entrevista a molta gent, començant pel registre, allà on hi ha tota la informació sobre cada persona que va formar part de la Guerra Civil, a més a més busca gent especialitzada i que creu que pot conèixer com pensava el seu avi.

També parla amb una sèrie de testimonis que així com Arroniz, també van estar presents en aquesta catàstrofe, en concret parla amb un que va estar a la presó en els anys que Arroniz es dedicava a robar. El testimoni més important que de fet, a Carla li va servir per posar ordre a totes les seves idees sobre el seu avi, va ser la germana de Arroniz.

La relació de les entrevistes amb l’argument del documental és la presa de consciencia de la pèrdua d’identitat, que en aquest cas es mostra des de dos punts diferents: per una part és mostra el cas d’Arroniz, un home sense rostre del qual ni la seva dona ni la seva filla ni la seva neta saben la seva imatge, per tan pèrdua de la identitat social.

Per altra banda, la pèrdua d’identitat d’un mateix, com seria el cas de la Leonor i la mare de la Carla, perden la memòria degut a un impacte emocional fort i ja no son capaces ni de recordar-se a elles mateixes, una demència cognitiva progressiva, és a dir que al pas del temps van perdent facultats començant per la memòria, és per això que la realitzadora fa aquest documental, per tal de que la gent prengui consciencia de la realitat comuna d’aquesta situació actual.

L’ESPECTADOR DAVANT EL DOCUMENTAL I LA VISIÓ DEL

MÓN QUE OFEREIX

Com he anat citant en tot el treball, l’espectador davant el documental espera ser captivat i formar part interactivament del documental com si fos un membre més. Aquest mètode s’utilitza perquè el receptor pugui empatitzar amb les víctimes.

Pel que fa a la visió del món que ofereix, transmet una visió de record, de contextualitzar-te en l’època, d’empatia i de superació personal i social.