¡Descarga Introducció Comunicació Audiovisual y más Apuntes en PDF de Historia del Cine solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ A LA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL
Audiovisual i relat
Comunicació Audiovisual Narració Relat Ficció Entreteniment (...)
Relat
Relat: Forma concreta que pren aquella història en un producte determinat. Exemple: 10segons. Narració: El que s’explica, és a dir, l’argument. És el fet d’explicar. Exemple: 2hores.
Espai Temps Acció
Història: Contingut. Exemple: Algú ho explica.
Relat audiovisual
- Banda d’imatge
- Banda de so
Realitat Realitat filmada Cinema
Afílmic Profílmic (gravant) Fílmic (gravat i editat) Rodatge/ Producció Exhibició/ Consum
Versemblança
Comunicació Audiovisual
Realitat Audiovisual (En un relat audiovisual el que ens interessa no és la veritat sinó la versemblança) Versemblança: Aparença de real encara que l’espectador sap que no ho és. L’Espectador suspèn la incredulitat, es creu el que li expliquen per gaudir. Per fer-ho utilitza:
- (^) Context cultural: Exemple: Musical, Juego de tronos , etc. Tot i així a vegades els musicals perden versemblança. (Musicals posats a classe : Melodías de Brodway (1953) i Everybody says I Love you (Woody Allen), aquesta última afegeix humor per no perdre versemblança.
- Gènere: Exemple: Terror, humor, etc.
- Funcionament intern del relat o estructura: Exemple: Coverfield El relat justifica el tema de la càmera. El protagonista té una càmera i va gravant tot el que passa, la pel·lícula està enfocada des d’aquesta càmera. Es justifica que la càmera es mogui, que la llum no sigui bona, el codi de la data; tot això dóna versemblança. A la pel·lícula han d’anar a una festa d’aniversari i per això graven tota l’estona.
Espai fílmic
Constitueixen l’espai fílmic:
- Muntatge: Continuïtat (Espais que estan junts. Ex: classe i passadís) o Discontinuïtat (Ex: classe i bar). Idèntics (Ex: diferents punts de vista de la classe).
- Enquadrament o espai fílmic: Proporciona ubiqüitat a l’espectador. Mirada ubiqua: Fet d’estar a tot arreu (l’espai fílmic m’ho proporciona). Sensació que té l’espectador de tenir més o menys informació.
- Moviment de càmera: Més aproximació de la realitat.
Exemples a classe: La mujer pantera (1942) , Harry el sucio (1971) i Sed del mal (1958).
Temps fílmic Temps del relat
Tota narració té una doble temporalitat Temps de la història
Comunicació Audiovisual
e va a l’infern i torna.
Punt de vista
Personatge que des del seu punt de vista porta endavant l’acció. S’organitza la narració a través del punt de vista. Exemple d’un tractament impecable del punt de vista és Mother!.
- (^) MOSTRACIÓ: Relació entre el que veu i sent l’espectador i el que veu i sent el personatge. Mostració zero: El que veiem i sentim no té relació amb el. peronatge.
Mostració interna: El que veiem té relació amb el personatge. ▲ Primària: Exactament el mateix que veu i sent el personatge. ▲ Secundària: No és exactament el que veu i sent el personatge. Exemple: Senda tenebrosa: (Davis) Anys 40: Es grava tot el que li passa al protagonista com si fossin els ulls del personatge. També s’escolta el que pensa. MOSTRACIÓ INTERNA PRIMÀRIA. Salvar al soldado Ryan (Spielberg): Ens situem en la narració mitjançant la MOSTRACIÓ INTERNA. En tot moment estem a dintre les barques dels soldats americans, i quan arriben a la platja també. Va alternant la PRIMÀRIA amb la SECUNDÀRIA. La càmera és molt pròxima a la mirada dels personatges. MOSTRACIÓ INTERNA SECUNDÀRIA.
- FOCALITZACIÓ: Relació entre el que sap (què sap i quan ho sap) l’espectador i el que sap el personatge. Espectatorial: L’espectador sap més i abans que el personatge
Comunicació Audiovisual
Interna: L’espectador sap igual i alhora que el personatge.
Externa: L’espectador sap menys i després que el personatge.
Atonement Primer punt de vista Cecília (germana gran)
Robert (jardiner) Segon punt de vista Briony (nena)
Les dues germanes tenen un interès amorós per Robert. Una té un amor adolescent i l’altre més madur. Diferent classe social entre les noies i el jardiner. Nena: Veu com la seva germana es despulla davant del noi que li agrada i no sabem ni ella ni l’espectador el perquè. Noia: Veiem tot el que passa. Se’ls hi cau un tros de gerro al estany, ella s’enfada i es tira a recuperar-los. El problema és que després el vestit es transparenta.
Focalització interna
- Fixa: Una focalització d’un únic personatge.
- Variable: Va canviant de punt de vista però la narració avança.
- Múltiple: Una mateixa narració es repeteix amb diferents punts de vista.
Nivell narratiu
Narrador: Persona qui narra i, per tant, qui ens explica el relat. Pot ser: A. EXTRADIAGÈTIC: Està fóra de la diegesi o història i la crea des de fóra. B. INTRADIAGÈTIC: Narrador que està dintre de la història del narrador A.
Comunicació Audiovisual
Organidrama: 20 o 30 idees narratives que sempre es van repetint. S’utilitzen per crear el seu argument ja que no poden escapar d’aquests arguments. Tot i que dues trames siguin del mateix argument universal, són totalment diferents.
Estructures narratives (I): Anàlisi estructural del relat
Pla: Fragment continu de la forma audiovisual i es considera la unitat mínima bàsica d’imatge. Escena: Pla o conjunt de plans en un mateix ambient sense el·lipsi. Seqüència: Pla o escena o conjunt de plans o escenes amb una certa unitat dramàtica o d’acció, sense continuïtat de temps i/o espai. Pla-seqüència: Una seqüència en un pla únic.
Estructures narratives (II): Identificació de l’espectador
Estructura narrativa: L’objectiu de l’estructura narrativa és crear expectatives per tal de despertar l’interès de l’espectador i que s’impliqui.
- Característiques de l’estructura Clàssica: -Causalitat: Uns acció provoca següent. Allò que s’explica a l’espectador té una lògica. -Linealitat: Única línia (important) narrativa. -Clausura: El relat acaba d’una manera clara. -Motivacions externes dels personatges -Narració omniscient: Tendeix a explicar-nos-ho tot. L’espectador té molta informació.
Estructura narrativa en tres actes (paradigma esquemàtic): Tècnica per esbrinar com la narrativa està construïda. (Inici, nus i desenllaç).
- Eix Bàsic: Única línia que marca el ritme de la narració. Moments estructurals.
- Punts de gir
- Subtrames Detonant: Alteració de l’equilibri. Inicia trama. 1r punt de gir: Complicació acció. No punt
Comunicació Audiovisual
de retorn. Peripèsies estructurals 2n punt de gir: Inicia la resolució del conflicte però no es gens clara
Climax: Moment en què es resol l’alteració de l’equilibri. Si pot ser de manera espectacular.
Exemple: Rapunzel Trama principal: Veure les llums. Seqüència elaborada: Conjunt de plans molt curts per explicar un moment, sovint es posa música. DETONANT: El punt d’equilibri s’aconsegueix quan ella viu a la torre i creu que la seva mare real és la dolenta. PRIMER PUNT DE GIR: Just quan surt de la torre i toca la gespa. En aquest acte hi ha una anagnòrisi, moment de coneixement. La seva relació amb el noi canvia i comença tenir importància la subtrama romàntica. SEGON PUNT DE GIR: Rapunzel té la visió de què és la princesa. Comença quan està a la torre. Se’n adona que ella és la princesa i la vella és dolenta i no la seva mare. CLIMAX: Ell arriba a la torre. Sembla que es vagin a soluciona les coses però es compliquen més (anticlímax). Finalment, es soluciona quan ell reviu. Fan coincidir la trama principal amb la subtrama romàntica.
Estructures narratives ficció TV
INDÚSTRIA
La televisió és la forma d’entreteniment més important a nivell de consum d’hores. S’estructura per canals depenen del territori tindrem uns canals o una altres.
ESPANYA
Comunicació Audiovisual
Per què l’estat s’ha de gastar diners en la indústria
audiovisual?
Perquè és cultura. És un servei públic i, per tant, un bé comú per la societat. Tres moments del mercat audiovisual: Producció, distribució i consum.
Nou Hollywood: A partir dels any 70 apareix el Nou Hollywood i als anys 90 la digitalització. Trastoquen el mercat cinematogràfic i clàssic: Reducció de costos en la producció i distribució i hi ha una millor qualitat. El Nou Hollywood és una nova manera de fer cine en què les històries són molt simples però amb molts alts i baixos a nivell d’estructura de la trama, és molt més emocionant que una pel·lícula clàssica. A més, les pel·lícules són franquícies, és a dir, no només es ven la pel·lícula sinó que se’n fan joguines, samarretes i molts altres productes darrere.
Classificació des del punt de vista mercantil:
- Blockbuster: Pel·lícula amb molta financiació al darrera amb l’objevtiu de vendre moltes entrades (no significa que es vengui, és a dir no és sinònim de taquillazo). Característiques: -Argument simple i fàcil d’entendre -Públic objectiu universal -Estructura de l’argument molt clara amb un final molt concloent -Visualment, molt impactant -Molt de ritme però fàcil de seguir -Molta publicitat i màrqueting darrere
- Mainstream: Menys pressupost que Blockbuster, menys efectes especials. L’argument ja no és tan simple. Acostumen a tenir un argument d’interès social, com per exemple de parelles. Interessen a un públic més gran i no tant als joves. Igualment, el públic segueix sent molt ampli.
- Gènere: (Baix pressupost). Pel·lícules que segueixen clarament un gènere concret. No busquen cap altra aspiració ni ambició cultural.
Comunicació Audiovisual
- Autor: Baix pressupost. Busquen fer cultura. Ex: Boyhood, Paterson, The Square.
Models de representació audiovisual: Crisi i cinema contemporani
A partir de 1977, però sobretot els últims 20 anys, amb el cinema digital als anys 90 arrenca el cinema contemporani. Característiques:
- Pastix i referencialitat: El cinema contemporani molt sovint fa referència a altres produccions més que a la realitat. Abans el cinema parlava de realitat, ara d’altra cinema. Exemple: Rebobine, por favor: Els dos protagonistes intenten recrear la pel·lícula de Cazafantasmas dels anys 80.
- Excessiu, formal temàticament: Tenen la idea de què cada pel·lícula ha d’oferir més (del que sigui). Per exemple, si una pel·lícula té violència, la següent tindrà més. Exemple: Moulin Rouge: Referent de la cançó de Madonna, molt irònic i passat de voltes (molt excessiu). El castell gòtic recorda al de Dràcula.
- Hiperrealisme digital: Molta força en les imatges gràcies al digital. Sembla que el que passa estigui passant realment. Exemple: El dia de mañana: Tsunami a NY. Sembla una onada real i la impressió al cinema és espectacular. El digital com a imatge dóna una qualitat mai vista.
- Ambigüitat pel que fa al contingut: Sovint la imatge contemporània és molt ambigua respecte el que veiem. El que ens expliquen és real o ficció? Quin sentit té? Exemple: Zapruder: Imatges de la mort de Kennedy reals amb la combinació d’imatges gravades a posterior amb dos actors i guió.
- Fragmentació narrativa (relat impossible): Exemple: Carretera perdida: Sensació de no saber que passa. L’espectador li posa el sentit a la pel·lícula. El protagonista és dos actors diferents i no se sap perquè.
Com sabem si una pel·lícula és bona?
- Criteri de l’èxit.
- Estructura/ relat-història. FORMAL
- Original (que ens deixa impactats)
Comunicació Audiovisual
NEOTELEVISIÓ, PALEOTELEVISIÓ I POSTELEVISIÓ
A Espanya dels anys 60, però altres llocs als anys 40 és el període de Paleotelevisió. A partir dels anys 80 una sèrie de canvis dóna lloc a la Neotelevisió (forma predominant encara a la societat). Al voltant de 2004 apareixen les xarxes socials i s’inicia una altra manera de veure la televisió: Postelevisió. PALEOTELEVISIÓ: Model més públic de la televisió. Sentit de la televisió com a Servei Públic. Els hi preocupa menys tenir audiència. L’objectiu de la paleotelevisió és informar, formar i entretenir. És un objectiu molt educatiu. Si hi ha publicitat està molt diferenciada del programa. NEOTELEVISIÓ: Espectacular, molt entretingut, fàcil de veure, simplificació. De una subtil frontera entre realitat i ficció. Un exemple clar de neotelevisió són els realities, tant poden ser com de cuina, de cantar, de moda... POSTELEVISIÓ: Audiència fragmentada que no sabem molt bé com contar. Fragmentació de públic i continguts. Puc veure els continguts a la televisió o a qualsevol altre dispositiu (mòbil, orde, etc.). El fenomen postelevisió no és que pugui canviar de canal i només vegi el que estan emeten en aquell moment. Sinó que puc veure el que vulgui, QUAN vulgui i ON vulgui. Es pot començar a interactuar amb el que fan a la televisió. Exemple: Docugame, pots participar en el documental. Transmedia: Utilitzen altres mitjans.
Comunicació Audiovisual
