¡Descarga comunicacio no verbal y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!
UF3: IMMOBILITZACIÓ
Material Immobilització ______________________
Quan ens trobem amb un pacient politraumàtic cal extremar les precaucions a l’hora de mobilitzar-lo perquè una maniobra inadequada, pot suposar un agreujament de les lesions. Per mobilitzar-lo en bloc, sempre respectant l’eix cap-coll-tronc-pelvis i evitar així una lesió a la columna medul·lar, ens podem ajudar d’una sèrie de materials dissenyats per immobilitzar el cos en fraccions o en la seva totalitat. Recordar sempre la premissa:
“Tot pacient traumàtic té una lesió vertebral fins que no es
demostri el contrari”
Característiques ideals del material d’immobilització:
- Han de ser fàcils i còmodes d’aplicar
- Han de permetre el maneig de la via aèria o la realització de tècniques de reanimació
- Fàcil emmagatzematge
- De fàcil neteja i reutilitzable
- De material hipoal.lergènic
- Transparents per RX i compatibles amb RNM
- S’han de poder acomodar a pacients adults i pediàtrics
- Econòmic
Objectius
Abans de col·locar el material d’immobilització a un pacient cal tenir present:
- Les mesures de valoració i estabilització han de ser prioritàries a qualsevol mobilització excepte quan la permanència en el lloc de l’accident suposi un perill evident pel pacient i l’equip assistencial. Si el malalt no ha estat estabilitzat, els propis materials de immobilització poden dificultar o impedir les mesures de suport vital. Haver de retirar elements de immobilització, a més d’una pèrdua de temps, suposarà exposar al pacient a mobilitzacions innecessàries.
- Tots els moviments es realitzaran en bloc, amb un líder definit com a membre de l’equip assistencial sanitari més expert que realitzarà el control i coordinarà cadascun dels moviments. Valorar sempre el treball coordinat juntament amb l’equip de rescat.
- En cas de ferides i/o fractures obertes es realitzarà una neteja ràpida amb SF, el col·locarà unes gasses humides a sobre i posteriorment es realitzarà un embenat. La col·locació de la fèrula no haurà de comprimir en excés ni la circulació ni el teixit nerviós. Un cop realitzada la immobilització del membre es comprovarà el pols distal, la temperatura i la sensibilitat.
Material
Immobilitzador cervical
Inicialment el control cervical es realitza manualment col·locant el cap del pacient en posició neutre. Per tant, un membre de l’equip assistencial quedarà dedicat només a això.
Posteriorment, quan ja s’ha realitzat el suport vital al pacient, es procedeix a la col·locació del collaret cervical. Cal recordar sempre que aquest només impedeix la flexió i extensió del cap, però la lateralització o rotació segueixen sent possibles. Per tant, per la correcta immobilització cervical caldrà disposar també d’un antirotatori.
Fins que no sigui possible la seva aplicació, algun membre de l’equip assistencial seguirà fent el control cervical
Aquest collaret cervical ha de ser:
- Rígid
- Recolzament mentonià
- Tenir un orifici anterior que permeti l’accés per valorar el pols carotidi, o realitzar una traqueotomia d’urgència,...
Existeixen diferents models i/o marques al mercat, i disposarem d’una o una altra depenent de l’empresa de subministrament que tinguem, però totes han de complir les característiques abans esmentades. El que si és important, és disposar de diferents talles, generalment disposem de 4 mides per adults i 2 per nens. Quan procedim a la seva col·locació primerament s’haurà realitzat l’estabilització manual de la columna cervical, amb una immobilització bimanual
S’utilitza per l’extracció i la immobilització de pacients traumàtics amb sospita de lesió de columna vertebral formant un pla rígid sota el pacient. Aquest dispositiu té com objectiu però, la immobilització del pacient fins la llitera de trasllat.
Durant el trasllat o transport sanitari s’ha d’optar per altres materials d’immobilització que siguin capaços de minimitzar els efectes nocius del transport com ara les vibracions,... (Matalàs de buit)
Existeix algun model curt per immobilitzar cap-coll-tronc i facilitar l’extracció de víctimes atrapades.
Fèrula de Kendrick
Inicialment s’usava per l’extracció de persones que es trobaven assegudes en un vehicle. Complementa la funció del collaret cervical, tant en els moviments de flexoextensió com en els de lateroflexió i rotació. La seva rigidesa vertical manté estable la posició del cos i la columna cervicotoràcica. La seva utilització va en detriment per ser un dispositiu de gran complexitat en la seva correcta col·locació i precisar molt temps.
Té una gran utilitat però per la immobilització de pelvis i EEII col·locada al revés.
Tècnica de col·locació:
- Primerament es col·loca correctament el collaret cervical i es manté el cap en posició neutra amb una immobilització bimanual.
- La fèrula ha de dur les cintes de les cuixes enganxades cap amunt i les cintes del tòrax plegades en zig-zag.
- Es col·loca entre l’esquena de la víctima i el respatler del seient del vehicle, assegurant-nos que arriba fins el fons del seient
- Les primeres cintes a muntar són les que passaran per les cuixes, sense pressionar els genitals, en forma d’arnes.
- Es passen les ales del tronc, deixant els braços fora.
- Després es col·loquen les cintes del tronc tenint present de no comprometre la respiració del pacient. Sempre en sentit de abaix cap amunt, cadascuna amb el seu color corresponent.
- Per últim es col·loquen les ales superiors als costats de la cara. Cal valorar que la zona cervical quedi en posició neutre, alguns pacients precisen un petit coixí per neutralitzar la zona.
- Es corden les cintes frontal i mentoniana.
- Si els membres inferiors no estan atrapats, s’inicia la maniobra d’extracció a través de les manetes que hi ha als costats de la fèrula per la seva mobilització.
Matalàs de buit
Matalàs ple de boles de poliespan (material sintètic lleuger i aïllant) amb una vàlvula d’apertura i tancament a la que se connecta una bomba o l’aspirador per tal de realitzar el buit a tot el matalàs. Permet realitzar un motlle de tot el pacient perquè s’adapta perfectament a totes les curvatures fisiològiques i patològiques.
Es el sistema més adequat d’immobilització per trasllat terrestre o aeri perquè absorbeix gran part de les vibracions, aïlla al pacient i immobilitza les lesions en la posició que es realitza el buit.
Indicacions: Pacient que precisa immobilització
Trajecte superior a 10' Condicions conducció (Camí rural, badens, estat paviment...)
Fèrules d’immobilització d’EE
La immobilització de les lesions de extremitats es secundària al tractament de les lesions que constitueixen un risc vital i només es realitza quan el pacient està estable. Cal tenir present que el pacient immobilitzat en un matalàs de buit té les quatre EE immobilitzades.
Si el pacient està estable, una correcta immobilització de les fractures evita lesions secundàries i redueix el dolor. Existeixen diferents tipus:
- Fèrules de kramer : metàl·liques que permeten l’adaptació a qualsevol extremitat tant en longitud com a l’angle adequat per la immobilització. S’utilitzen només per la immobilització provisional de lesions osteoarticulars tant en membres superior com inferiors. Ocupen poc espai, però sempre s’han de preparar primerament i encoixinar-les per tal d’evitar una compressió excessiva sobre el membre fracturat. Es col·loca amb una vena de crepe o elàstica.
- Fèrules de buit: utilitzen el mateix sistema que el matalàs de buit. Com que pots moldejar la seva forma mentre es realitza el buit, permeten augmentar la pressió en els punts de sagnat.
- Fèrules neumàtiques : de materials plàstics. Tenen vàries càmeres que realitzen una compressió no circular evitant la isquèmia del membre. Existeixen en diferents formes segons les extremitats a immobilitzar.
