Comunicació no verbal, Apuntes de Psicología

¡Descarga Comunicació no verbal y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

CAPÍTOL. 1 5 1 1 3pr : La naturalesa i l'abast de la : : .. 3 comunicació no verbal Més que Paraules - os > a Ll Poder de la Comunicació No Verbal $ de Tila L. Pallevcon (2010) : o 5 Béí per sentic nos saristets al llarg de les nostres vides. La co- £ ímunicació proporciona els mitjans per satisfer les necessitats E básiques quan ens telacionem amb els altres. Tor i que la co- municació verbal, en forma. de HNenguatee, és un poderós vehi- a cle per a la transmissió d'informació específica sobre les perso- e nes, els objectes, els esdeveniments i les idees —passats, pte- 2 sents i futurs—, la comunicació no verbal sol tenir un major + impacte, fins 1 tot en el curs de les interaccións verbals, Á més, A no tan sols es limita a les interaccions cara a cara; alrres mitjans a cotn la televisió ¡ Internet també són vehicles pet a aquest tipus de comunicació. la El propósit d'aquest llibre és proporcionar una visió 2 general del poder i lomnipreséncia de la comunicació no verbal * en la vida quotidiana. No obstant alxó, no hi cerqucu comenta- s ris d'anecdotes interessants, sinó que, més aviat, hi trobareu 19 explicacions sobre el com i el per qué. Partint de lextensa re- cerca sobre aquest tema, faig servir una aprozimació funcional que analitza la utilitat de la comunicació no verbal al servei dels objectius interpersonals. Els quatre primers capítols proporci- onen les bases per tal d'analitzac-ne les seves funcions especíb- ques. Els cinc capitols segúents (del cinc al nou) se centren en les seves funcions primáries ¡ en el paper fonamental que té en el nostre món social. Finalment, en el darrer capítol es. desen IBLIOTECA DE LA LNIVERSITA MN HA 1 5: alisar volupa, a partir del material anterior, un mate conceptual per comptendre el subtil estira-i-arronsa del vessant no verbal de les interaccions. On es parla de ltenguatge corporal? «Llenguatge corporal» és un terme soviut utilitzar per referirse a la comunicació mo verbal en libres i revistes no especialitzats o en alguns mitjans de comunicació. No és casua- litat que jo no Thagi utilirzat a la introducció d'aquest llibre; així que permeteu-me explicar el per qué i corregir, de pas, un ertor forga gencralitzat. Llenguatge corporal és un terme d'ús fre- qúent en lavaluació tant de Pestat d'ánim com de la motivació dels individus. Quan un equip está sent vengut de forma con tundent pel seu adversari, els comentaristes ens diuen que «es pot veure en el seu llenguatge corporal». Si la tendencia canvia, i Fequip que perdía es recupera i comenga a dominar el partit, aquesta evolució dels esdcveniments també es veu reflectida en el llenguatge corporal dels jugadors. En el cas dels polítics o «d'altres personatges coneguts, també els examinem amb detal quan comparcixen públicament per veure qué ens indica el seu llenguatge corporal sobre la seva inotivació o la seva sinceritat. Les revistes dentreteniment, per cxemple, destaquen la impor tncia del llenguatge corporal per trobar la parcila adequada o per descobtir si aquesta ens enganya. Un recurs habitual en Jes pel lícules 1 des telenovellles és recórter a Uhabilitat del prota- gonista per detectar els senyals d'engany del personatge dolent, Per descomptat que Paparenca fisica, la postura, el mo- viment i lexpressió poden ser indicadors dels sentiments tant en les persones com en els animals, peró aisó no és el «llen- guatge corporal». Por aclarit-ho, fem una breu ullada al llen- guatge. Els components básics del llenguatge —les paraules— són. signes atbitraris que tenen teferents específics, ja siguin objectes, accions, persones o idees. Així, quan algú fa servir la paraula «arre», tenim una idea bastant clata de lobjecte refe- rent. També és possible argumentar que hi ha diferents tipus 16 d'arbres, peró poques vegades confonem el teferent d'vatbre» amb. el d«ocell, encara que sovint es trobin mol 4 prop un de Taltre. En canvi, quin diricu que és el significar d'un somriure específic? És obvi que significa alguna cosa per al receptor, peró, qué exactament Pot ser que la persona estigui contenta, peró també pot estar-nos indicant que vol cooperar o, senzi llament, que s'está divertiat mentre veu com passen vergonya davant dels altres. Tret d'algunes excepcions, el significat d'una conducta no verbal específica és condicional; aizxó vol dir que depén del context social i conductual. Així, llevat d'unes po- ques excepcions, a difuréncia del que passa en el llenguatos verbal, en el Jenguatoe no verbal no Li ha expressions Hzes per ac % conductes no verbals especifiques. Encara que la” conducta no verbal sens dnbre té signiói- cat, el scu missatge implica intencions i estats personals i/o interpersonals. La meva conducta, per exemple, pot indicar que estic content de veutet, petó no serveix per indicar que estic content de veure algú perqué he estat malalt a casa durant dues setmanes. No obstant alxo, el llenguarge va molt més enlla de la semántica. En el e ha una s sintaxi taxi que | Petras es paraules, ja siguin pidades e o escrites, sualitzén en un A Side determinat. Existeix, per descotnptat, una forma d'enviar informa- ció sobre un. contingut determinar sense paraules parlades o escrites. Per exemple, la llengua de signes americana és un len- guatge no parlar que vé un vocabulari amb.signes que tenen un Saint espero pas si sintaxi. Així dones, a de la tna- Tiza" manera que un llenguatge verbal, tot i i que Tobjectin consegucial gesticulant ¿no pas amb. PS La similitud entte la llengua de signes i el llenguatge verbal és fins i tot evi dent en els aspectes neurológics: tant la lengua de sipnes com diverses llengiúes poden fer de la comunicació entre cultures (ja sigui verbal o escrita) una tasca complicada, no cal traducció per a la major part d'imatges. Un bon exemple són les imatges dels atemplats terroristes de 111-S als Estats Units, lany 2001, que van provocar d'immediat la compassió i el suport del món sencer i un afany de solidaritar cap a les víclimes i cap als Es- tats Units, en general. La primavera de 2004, en canvi, les foto- grafies dels abusos comesos pel personal civil i milirar america contra els presoners iraquians, van despertar una teacció molt diferent tant als Estats Units com arreu del món. Tus imatges del cinema, de la televisió i 'Intermet acos- tumen a ser més poderoses que les imatges fixes, La televisió és un imita fonamental, no només per a la difusió d'informació 1 Tentreteniment, sinó també pet a la publicitat. Els anuncis prio- titzen clarament Taparenga sobre el contingut i la majoria ens dóna poca informació sobre els productes própizment dits. Ln lloc d'aixó, ens presenten gent guapa i feliz gaudint de la vida mentre conducixcn un Cadillac, beuen una cervesa dghl o Muci- xen modelets de Tommy Hilfiger. En altres ocasions, la publi- citat utilitza lestratégia contrária consistent en provocar amb imatges inquietants de possible rebuig, pérdua o dany. En altres paraules, si no comprem el producte o contractem el servei, ens pot passar alguna cosa dolenta a nosalires o a les nostres famílies. Encara que molts d'aquests anuncis sassemblen mole poc a la realitat, les empreses hi inverteixen una gran quantitat de diners ja que acaben cridani-nos Patenció i influint en les hostres eleccions. A més, els organismes públics, les campanyes políti- ques, les institucions religioses i les organitzacions benéfiques, confien en el podet de les imatges per mobilitzar los seves au- diéncies potencials, 1 hi ha bones taons per fer ho. Normal ment, no solem sospesar la qualitat 'un missatgc amb atenció ni tampoc arribem a conclusions lógiques a través de cap pro- cediment. Més aviat, estem molt més influñis pel sentiment que ens provoca un producte o un missatge determinats i, aquesl, 20 _Pie on 1 durant els esdeveniments socials 1 que, € és facilment manipular per les imatges, Cal afegir que aquestes imatges són molt més fácils de processat que els missatges ver- bads 1 triguen molt poc temps en fer el seu efecte. En el cas de la publicitat televisiva, on el temps són diners, les imatges són més efectives que la «información Per descomptat que Tafirmació anterior pressuposa que la informació sobre el pro- ducte es pot obtenir a partir dels que lanuncien. Els trets característics de la comunicació no verbal Encara que la comunicació no verbal estigui present en diversos formats de mitjans de comunicació, com la televisió o Intetnet, és especialment potent en les interaccions cara a cara. T és en aquests contacts que el contrast amb la comunicació verbal és especialment evident. Fixem-nos detingudament en algunes de les diferéncies entre aquestes dues modalitats de comunicació. La comunicació verbal és un esdeveniment in- termirent regulat per unes regles. Diem que és intermitent per- que, Ánis 1 tot enmig d'animades converses, el canal verbal de vegades está tancat, És a dir, que hi ha intervals en que ningú parla. Á més, en el curs d'algunes aclivitar: ls, com ara els ápats o les estones de repós davant la relevisió amb la família, hi ha sovint llazgs periodes sense prácticament cap conversa. Aixo vol dir que fins i tot durant les interaccions socials, hi ha molts moments de ben poca activitat al canal verbal D'altea banda, dtrem que la comunicació verbal está regulada per-totas de _Parla que fu funcionen | de fon Forma alterada entre els patlanis. Tlévat d'algunes excepcións, quan ducs persones tración de parlar al matiz temps; mormalment, el procés no acaba d'anar bé. Ea canvi, podem dir que una. caractorística fonamental de la comunicació no verbal és que el canal no verbal está sez sem- ch: produeixin canvís en la “conducta d'una persona, toman obert eñ la mesura que puguem percebre algun tipus dinformació visual, auditiva, táctil o olfaciiva. Així, algú que romangui im- Mobil durant un periode de temps, segueix presentant informa- ció a través de laparenca física i la postura. Obviament, encara que el canal no verbal estigui sempre obert, aixó no vol dir que processem tot el gue passa al nostre cntozn social. 1.a nostra atenció és selectiva i nomás percebem els csdeveniments que ens interessen i ens aporten benestar. Per exemple, les persones preocupades per produir una impressió favorable en una entre- vista de feina o en una primera cita, són sensibles als senyals sub- úils d'aprovació o desaprovació per part de laltre. Per contra, canvis de conducta similats en un dependent del McDonalds els poden passar inadvertits. Una segona característica de la comunicació no verbal en les interaccions cara a cata, es desprén directament de la primera. En contrast amb la comunicació verbal, 'enviament i recepció de senyals no verbals ocorre simultániamens; al mateiz temps que enviem informació a altres persones mitjangant la nostra aparenga 1 comportament no verbal, també assimilem informació de Paparenga i el comportament dels que ens envol- ten. Direm que aquests procossos patablels d'enviament 1 xe- cepció poden funcionar i funcionen a la vegada. De tet, és ha- bitual i efectin per coordinar els nostres contacies amb els al- tres ¡ es dóna, fins i tot, en les interaccions asiméniques, on un individu protagonitza la major putt de la conversa i els altres estan simplement escoltant. El que passa a Taula ens pol servir per ilustrar ho. Durant les imeves classes, per exemple, csi clarament més centrat en el costat emissor de la comunicació que en el receptor. 'lLanmatelx, també cal tenir en compte el costat receptor, ja que és important controlar les reaccions dels estudiants, pet saber si realment estan atents i entenen el que dic. En canvi, els alumnes es troben presumibloment en el cos- tat receptor (o almenys, alxó espero), aixó no obstant, han dajustar una mica la seva conducta. Un exemple interessant diaizó és Vús, cada vegada més freqúent, de teléfons móbils i de dispositius Blackberry a Taula, malgrar saber que aquest ús viola les normes de la classe. Doncs bé, un petil percentatge «d'estudiants seguete utilirzant los 1 aisó cls obliga a comportar-se en certa manera com a emissors per oculta: aquest ús i fer veu- fe que estan atents, Així dones, fins i tot en aquestes inseraccions asimétriques, l'enviatnent i la recepció simultánia de la comuni- cació no verbal actua tant per als professors com per als estu- diants. Per contra, lenviament i la recepció simultánia de llen- guatge verbal entre professors i cstudiants seria molt dificil de gestia mat. Una tercera característica de la comunicació no verbal és que gran part de Tenviament ¡ recepció dels missatges es producix de forma automática i sense ser-ne conscienis. En la majoria dels casos, no «pensen» en la part no verbal de los nostres interaccions. Simplement es manifesta la conducta i les impressions es formen rápidament, Aquests esdeveniments els sentim com a immediats i veritables i no requereizen cap retle- xió. En canvi, la comunicació vetbal requereiz una mica d'atenció, tant en Verviament com en la recepció d'informació. Fins i tot les converses tés informals i relaxades regucreixen algun graú d'atenció per tal de fer un seguiment d'alló que es- tem dient i d'escoltar linrerlocutor. En el cas de converses més complexes o quan escoltem algú amb un accent estranger molt marcat, és probable que calgui un esforg cognitiu considerable per tal de comprendre el continguz verbal, Per contra, lenvia- ment i la recepció en la comunicació no verbal es produeixen, normalment, sense cap tipus de control deliberat. Des d'un punt de vista funcional, aixó té sentit. Per qué hem diesforcar nos per gestionar la conducta o per prendre decisions si aquestes tasques no tequereizen cap esforg? Alxó teflecteix una quarta característica de la comunicació no verbal: és cognitivament eficient. Aixó és una sort, perque la majoria de nosaltres som «avars cognitlus» i, generalment, evitem els esforgos cognitíus innecessaris i, de vegades, fins i tot, els ne- ccssaris a lhora de fer judicis 1 gestionar la nostra conducta. Com a resultat, els recursos cognitius es poden dedicar a altres Pteocupacións més exigents. Aixi, mentre estem realitzant una tasca al lloc de treball o fent una feina doméstica, estem enviant ta CAPÍTOL 2 Com estudiem la comunicació no verbal? Imagineu que en lloc d'escriurc sobre comunicació no «verbal, estigués escrivint sobre la narutalesa de l'univers. Supo- seu, a més, que no he mirat mai per un telescopi i que no estic al dia de la recerca actual en astronomía peró que, tor 1 alxí, estic fermamenr convengut que les estrelles han anat desaparel- xent del cel, perque avui día en velg menys que fa cinquanta anys. Per mok que defensi la meva experiencia amb gran ve- heméncia, el lector s'hauria de mostrar escéptic. De fer, de ta- ons per explicar perque he arribar a aquesta conclusió no en falten: porser els records d'adolescent són erronis; també po- diría ser que la poca contamninació que hi havia a la zona de la greaja on vaig cróizer, a trenta milles de Chicago, em dejxós veure millor el cel que no pas avui dia des dels afores de Saint 4 Lois; el mivell de llum ambiental procedent de cases, indústties o carreteres també eta molt baix i, a més, la meva vista potser ja no és el que era fa cinquanta anys. Així, tot i que jo pugui estar molt conveacut de la meva experiéncia personal, aquesta 2 fñiwés hable. Aquest no seria el cas del tema «ducuest llibre. Al cap 12 la fi, la comunicació no verbal és «cosa» de la vida quotidiana 1, a més, tampoc no necessitem aparells tan sofisticats per obser- sarla. Les inreraccions cara a cara són prescnis arreú 1 estan répides- per la comunicació no verbal Tots expetimentem aguests tipus J'esdevenimenis, peró, creicu que la immediatesa de la nostra experióncia personal és suficient per entendre com fanciona la comunicació no verbal? La resposta és no. Ánem a veute per qué, tot comencant pol costat emissor. . Ti ha persones que podrien dit que es concixen tant a elles malelxes que saben petfectament com es comporter 1 que, per aixó, són capaces de comprendre com el seu comporta- ment influeiz en els altres. De fet, els individus que tenen pua- tuacions clevades en la dimensió de personalitat d'antomonito- tació tenen una bona percepció de los seves accions i són há bils en la gestió de la própia conducta per tal dinfluir en els altres. Així mateix, tenen faciliral per canviar la seva conducta amb l'objectin diadaptar se a les demandes duna situació, Els bons polítics, actors 1 venedoxs, sovint tenen una gran capacilal ¿'automonitoració peró aquest tipus de sensibilitat no significa que tinguin consciéncia dels detalls de les própics expressions facials, ni del temps que Sesran mirant Jinterlocutor o de la manera com fan un gest i el moment concret en qué el fan. Al cap i ala £i, la majoria de nosaltres veiens poca cosa de la nostra conducta. | sinó, penseu quan va ser la darrera vegada que, sense mirar-vos en un mitall o en una cinta de vídeo, us váteu. veure sotmtient. A vegades, la diferencia entre alló que pensem que es- tem fent i el que realment fem es fa evident quan tracicra de dissimular les nostres reaccions vertadores. Per exemple, po- dem provar d'amagar tna decepció amb un. somriute convin- cent, peró la gent que realment ens coneix sol adonar5e que hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar i, malgrat que intenten fingir, és possible que ens preguntin qué ens passa. Com que, en el millor dels casos, només podem fer-nos una idea molt general dels senyals que envien als altres, la nostra experiéncia no por proporcionar nos els detalls específics de la part emis- sora de la comunicació 1o verbal. Refar-se únicament de lexperiéncia personal pet en- tendre el costat receptor també ús inadequat. Tor i així, creleu que una persona especialment sensible ¡ perspicas seria capas de descriure com elabora les impressions dels altres? Un bon exemple podría ser el personatge de ficció inventar per Arthur Conan Doyle, Sherlock Tlolmes, que resol els crims més des conccrtants grácics a la bona capacitat d'observació l a la seva fina perspicacia. Nosaltres, els lectors, igual que el personatge del Dr. Watson, ens sotprenem quan veien com els detalls més insignificants apunten directament al culpable, de forma lógica i inevitable. En el món real, peró, la majoria dels judicis sobre els altres no són el resultai d'análisis massa deliberades ni refle- xives com en el cas de Sherlock Holmes. De fer, no solem fi- xar-nos en els petits detalls de la conducta i de laparenga física dels altres, combinar els fragments d'informació, sospesat-ne la importáncia relativa i, després, fer un judici acurat. Aquesta seria la ruta conscient de Velaboració de judicis que en comuni- cació no verbal és molt menys habitual que la tuta no consci ent. Per exemple, quan coneixei un nou veí, no apliquem una escala mental d'avaluació sobre les seves caracte: triques físi- ques i conductuals i després combinem la informació de forma lógiea- por tal d'emetre un judici, Més aviat, la majoria dimpres- sions es formen tápidament sense, o amb molt poc, estorg. “Com que aixó passa de forma més o menys automática i fora de la nostra consciéncia, no és accessible a una análisi lógica. En altres paraules, si la comunicació no verbal es producix sense que en siguem conscients, com hem d'analitzar? Així doncs, no podem refiat-nos únicament de les ex pericncios personals per comprendre ni la part emissora ni la receptora. Áixó no obstant, el tractament del llengnatge corpo- tabals llibres i 2 les revistes no especialirzats se sol basar més en Texperiéncia personal i le: anécdotes que no en Fevidéncia pro- cedent de la recerca. Encara que els autors siguin professionals qualificats —psiquiatres, psicólegs, especialistes o altres ex- peris— també estan intluifs pels matenxos processos automa que tothom. Alguns experts podrien rebatre aquesta afirmació dient que la seva experióncia professional els permet tenir co- ment conscient d'aquests processos i que alló que fou iatnént automátic es pot fer conscient i, aleshores, dispo- 2 sarl invertic temps, energia i dincts per demostrar-ho. Pero, potser, ús més necessari del que sembla. Vegem un exemple interessant dun experiment sobre una técnica quirúrgica que, Obviamnent, ajudava als pacients. En conctet, aquest experiment tractava sobre lefectivitat de la cirurgia artroscópica com 2 tractament per a osteoartritis de genoll. Després de soumeiras a aquesta cirurpja, la majoria dels pacients van informar duna millora en els símplomes. Per qué shantia de fer un experi ment, si ja sabem que els pacients troben beneficiosa aquesta intervenció? Sembla obvi que, en aquest cas, la intervenció quirúrgica acompleix els seus objectms. Potser sí, peró quina és la causa de la millora? Í encara més important, una millora comparada amb qué? Per abordar aquestes dues questions, Moseley i un equip diovestigadors médics van reclutar 180 pacients amb osteoartritis de genoll per participar en un expe- fiment amb tres condicions. Préviament, els participants van ser informais amb tota clarcdar que existia un terg de probabili- fats de rebre una intervenció placeho. Els individus que van acceptar de participar en experiment van ser assignals aleatótia- ment a una de les tres condicions: des tipus d'intervenció qui- rúrgica (técnicament anomenats rentada o desbridament) i una intervenció placebo. Els pacients sota la condició placebo van ser preparate de la matcixa tnanera que els pacients de la condi ció desbridament i, en cas que no tinguessin anestésia total dutant Poperació, també es van replicar els procediments i el so de la cirurgia de desbridament. Sels van fer trés petites incisions al genoll, peró sense inscritlos cap instrument. Els pacients van romandee a la sala operacions durant un període compa- table al de la cirurgia real 1 van passat la nit a Uhospital. El per- sonal d'infermeria no sabia la condició del tractament dels pacients. En resum, totes les circumstáncies que acompanya- ven les operacions van ser comparables entre les condicions de intervenció teal i les de placebo. : Durant un període de 24 mesos es van anar zecollint de tots els pacients mesures d'autoinforme i d'activitat o funció. 2 Els resultats van mostrar que no hi havia diferéncies entre les condicions ni en el grau de dolot, ni en la funció de moviment real. Així doncs, Fevidéncia anecdótica dels beneficis de la in- tervenció artroscópica per losteoartritis del genoll era senzilla- ment errónia, En el moment en qué es va dur a terme aquest estudi, més de 300,000 americans eren sormesos a aquesta ci- rutgia cada any. Ámb un cost aproximat de 5000 dolats per operació, ara fa deu anys, aixó representa un total de més de 1.500 milions de dólars larry, per a una técnica quirúrgica que no produeis un benefici real Aquesta podría ser una bona £aó per fer un experiment sobre una intervenció que tothom «sap» que és beneficiosa. Aquest exemple, posa també de manifest el poder del imétode experimental a Phora d'abordar les qúestivns de causali- tat. Com la major part de la recerca experimental en ciéncies naturals, els estudis experimentals sobre la comunicació no verbal es realitzen normalment en laboratoris on es poden ma- nipular les condicions amb precisió 1 també mosurar mimucio- sament la conducta. Estudiar la conducta humana al laboratori és: molt diferent d'estudiar-bi les reaccions bioquímiques o el tall la unió de gens. Els compostos químics 1 els gens no rcac- cionen de manera diferent perqué algú els estigui observant, petó-en canvi, aixó no passa amb els éssers humans, Com que los persones tenen la capacitat de pensar en la seva experióncia al-laboratori, poden modificar la seva conducta, de forma no prevista per l'experimentador. A: més, en la mesura que el labo- tatori-és diferent dels entoras habituals dels individus (la llar, Téscola-o la feina), pot ser que la seva conducta no sigui repre- sentativa d'alló que passa en aquests entoras. Així, els resultats dun experiment de laboratori controlat amb precisió, no sem- Pte-cs poden generalitzar al món real que tractem de compren- De fet, aquesta tensió entre mantenir el control i esta elacions causals (validesa interna), d'una banda, i parantir ¿e tepresentativitat dels resultats (validesa externa), de Valera, de y vegades us fa evident en les diferincies pel que fa a les estraté- pies de recerca contre disciplines diferents. Als psicólegs 1 als estudiosos de la comunicació els preocupa més el control i la precisió quan pretenen determinar relacions de causa-efecte, que no si els resultats es poden generalizar 1, pet aixó, tenen més tendéncia a realitzar experiments al laboratori. Kn cafivi, els antropólegs i els sociólegs se solen fixar més en aquest dar- rer aspecte que en els de precisió i control. En conseqúéncia, tendeisen a emprar la simple observació d'interaccions que ocorren de forma natutal per després buscar patrons de con- ducta diferenciables. AJ principi de la meva carrcra, er va ocórrer una anéc- dora que evidencia aquestes dues perspectives tan oposades. Lany 1967, estava fent la tesi doctoral en psicología, a la Uni- vessitat de Northwestem, quan el distingit antropóleg Edwatd E. Hall, un dels pioners de la investigació moderna en conducta espacial, es va incorporar a la facultat de la Northwestera. Dos dels seus llibres, The Silent Language (El Hengwatge silenciós) 1 The 1lidden Dimension (La dimensió ocuóta), són classics. Tot i que la seva experiéncia va sor relevant per a la meva tecerca sobre Tespaí en les interaccions socials, vaig decidir no demanar-li que formáés part de la comissió de scgutment de la tesi. Errat o no, vaig pensar que, si ell formava part de la comissió, la dife- róncia entre les nostres disciplines no em permctria tealitzar el tipus d'estudi que jo vola fer. Lin cop acabada la tesi i quan vaig tenir el meu primer article acceptar per. publicar, em vaig omplit de cotatge 1 vaig posar-me en contacte amb Hall, L vaíg enviar un dels meus articles i li vaig preguntar si el podíemn co- mentar. Rll, encara va ser prou amable de llegir-lo i acceptar la meva petició de vcure'ns. Tanmatetx, la seva teacció no va ser massa delicada; va dir=me que l'article era intercssant peró que els experiments eren irrelleyants. Va ser a partir d'aqnell mo- ment, que em vaig refugiar en la seguretat: del departament de psicologia, on hi havia una actitud més amable cap a la recerca expetimental. Aixó no obstant, existeixen mitjans d'equilibrar els avantatges del laboratori amb els de lobscrvació natural, en el món real. Per exemple, alguns investigadors realitzen- experi- ments en entorms de camp, els llocs teals on es desenvolhypen les interaccions en la vida quotidiana. Álgunes de les meves ptimeres investigacions estudiaven la reacció de la gent davant de persones desconegudes (cómplices) que sells acostaven a una distáncia mol propera. Aquests estudis sobre la imvasió espacial es van realitzar tant al laboratori com en entorns reals. En el darrer cas, es va realitzar, fins i tot, un experiment en una biblioteca universitária. Vam escollir unes franges horánes al voltant de l'hora dels ápats, justament quan hi havia poes estu- diants, i vam fixar-nos en els individus que estaven tots sols assoguts en una taula. Aleshores, un dels nostres ajudants sSacostava a les taules ¡ sasseia a diferents distáncies de Yestudiant solitari: al primer, al segon o al tercer scient just al costat o al de davant. Un segon ajudant sasscia dues o tres taules més enlla per observar i registrar les reaccions a la pre- séncia de lintrús. Els resultats van mostrar que els individus que eren a les dues condicions més properes, (just al seient del costat o al del davant), se sentien sovint incómodes. En molts casos, giraven el cos donant lesquena a lintrús o bé feien servi£ el btac per amagar-se'n. Un altre exemple d'aquesta classe d'investigacions és el nóstre treball recent sobre els encontres entre vianants. El que fninteressa és veure com la conducta no verbal facilita els nos- tres encontres efimers amb desconeguts als llocs públics. Per áixó, vaig decidir cstudiar les reaccions subtils que tenen els vianants desconeguts quan s'aprozimen ies creuen cls uns amb cisvalrres a la vorcra. Áquests esdeveniments transcorren, lite talmént, en un parell de segons, peró tanmateix ens obren una finestea a les nostres normes socials ia la manera com les per- sones .ens relacione amb desconeguts. Durant els experi- ments, un primer ajudant (cómplice) inicia una de les tres con- dicions (evitació, només mirar O ímirar i somudure) envers un 35 tueixen el sistema; també es fixa especialment en com es com- binen el senyals individuals i la conducta per tal de formar pa- trons més generals, que donen significat a la comunicació no vetbal. 38 CAPÍTOL 3 Components i patrons de la comunicació no verbal El sistema no verbal inciou una ámplia vatietat d'clements, 'hi ha uns que són relativament invariables i uns de més dinámics, que són de tipus conductual. Així doncs, al- guns components són establos a curt termini, mentre que d'altres són forga variables. in aquest capitol sidenzifiquen i sanalitzen breument cadascun dels components, aixó no obs- tant, és important senyalar que aquests poques vegades es pte senten de forma aillada, ja que formen part d'un sisterma molt més ampli í complex. En conseqúéncia, limpacte i el significar dela comunicació no verbal es troba més aviat en els patrons i no: en els components xillats. Per exemple, el significat duna mirada concreta depén de Pexpressió facial que lacompanyi, de li distáncia a que es faci, de la postuta i del moviment. Per tant, cál tenir en compre com la combinació de tots aquests ele hients contribueix a un patró més ampli. A más, la relació entre elisindividus i les caractetístiques de la própia situació també influeixen en el significa dels patrons de comunicació no ver bal. : Veutem en primer lloc els components i les caracterís- hiques fixes del sistema no verbal que, tot 1 ser relalivament estables, poden ser susceptibles a modificacions al llarg del temps. Per exemple, el conjunt de mobles i la seva disposició en un despatx no canvien en el curs duna interacció, peró pot qué'amb el tomps sí que ho facin. Á continuació, ens fixa éls components dinámics, és a dir, en les conductes ndes-que són essencials per a lestira i-arronsa de les interac- cions. Finalment, veurem com es combinen aquests elements per donar lloc a parrons més amplis que determinen el signifi- cat i la influencia de la comunicació no verbal en els entoras socials. Les característiques fixes El disseny i la disposició de lespaí Tota interacció cara a cara es produeix en un conext particular. Tes característiques fisiquos i la disposició del mobi- Tíari a les cases, als llocs de treball i en molts espais públics tes tringeixen, literalment, els patrons de comunicació. Una cosa tan simple com disposa les cadires més aviat separades luna de lalrra, probablement obligara a la gent a parlar més alt ia mantenir més contacte visual per tal de compensar una major sepatació física. Com que cl disseny i la disposició dels mobles poden facilitar o inhibir la comunicació, les decisions sobre com estructuremn els nostres entoms són importants. Tn el món de Tempresa, almenys pel que fa a Occident, el cárrec i el poder dias un organiteació determinen, habitual- ment, la grandária i la ubicació de lespai de treball. Normal- ment, els alts exccutius tenen els despatxos més grans 1 més desitjables, amb finesteals amplis i amb vistes panorámiques. En canvi, els treballadors de ran més baix solen tenir senzi- Hlament una taula en un petit espai o bé esten ubicats en una ¡tea de treball compartida. El tipus de mobiliari i lá manera com esta collocat també indica poder i estatus. Una taula gran i imponent mantindrá als subordinats a una major distáncia del cap, especialment si la cadira del visitant es troba just enfront a Taltre costat de la taula. Aquesta disposició cata a cata també és Imenys amistosa que una disposició en diagonal en un dels cos- tats de la taula. De vegades, el cul de la cadira del visitant és més baix de manera que el subordinat ha «d'algar la mirada» per parlar amb el cap. Aquesta bé podria ser una táctica deliberada, dissenyada especialment per donar una mica més dinfluéncia al cap alhora de tractar amb els subordinats. Pa moles anys, quan vaig comengar un períodu com a cap del nostre departament, vaig decidir conscientment de can- víar la disposició dels mobles que hi havia fins aleshores al des- patx. Panterior cap hi tenia una gran taula de fusta, situada molt a prop de la paret posterior del despatx, paral-lela a les parets de davant i de dasrere. La cadira de les visites estava just enfront de la del cap, a Paltre costat de la taula. Vaig decidir .moute la taula per situar-la en un angle entre les parets laterals, de manera que quedés lloc per a una cadira per a les visites a un costat de la taula, a més duna altra collocada just davant de la meva. Á més, vaig afegir una taula rodona, mitjana, amb quatre cadires a l'alire extrem del despaix. A la página segúent es mos- twren los disposicions del despatx, abans 1 després de fer-ne els canvis, Amb la nova disposició, si jo estava assegut a la meva taula el visitant podía triar si preferia asseure's en una cadira en diagonal a la meva o en una just al davant 1 més important encara, també tema lopció de convidar als visitants a assente's a la taula rodona. Áixo eta especialment práctic quan hi havia més d'un visitant o quan havíem de compartir el material. La disposició de les zones d'estar de les cases particulars també afecta a la comunicació. Dins de casa, es poden fet ser- vit diverses sales per a activitats socials í aquesta tria influcix cn lafacilitat i en la formalitat de la interacció. Hi ha qui prefereiz un ambient informal al voltant de la taula de la cuina, mentre que altres S'estimen més un ambient més formal com el de la saladlcstar. A más poden utibitzar espais diferents segons el tipus.de convidats; la sala J'estar 1 el menjador es fan setvir més áviat.per rebre els visitants importanis, mentre que la cuina e alttos-halvitacions més informals es poden reservar pex ala fa- milia'i:.els amics més propers. ias i tot abans d'una trohada cátrasa-cara, lentorn imposa limitacions fisiques i genera expec- tárives sobre el carácter de la interacció imminent. + cirurgia plástica solta scr cosa exclusivament dels más tics, ata, en canvi, és molt més habitual. Així mateix, es poden «plantan» cabels en caps pelats i aspirar el greiz amb una liposucció. Grácies al Botox ia les noves iócniques de láser, podem elim- nar arrugues antiestétiques i fer que la gent sembli més jove. El temps, lesforg i cls diners que sinverteizen actualment per millorar aparenca fisica són una clara evidencia de la impor- táncia que es dona a latractiu físic. Pot ser que la bellesa només sigui superficial, peró el preu d'aquesta capa externa és molt alt. Les conductes dinámiques Les caractorístiques fixes estahleixen el contest per a la interacció i generen expectatives sobre el cuts dels esdeveni- ments propers. La interacció fluida que es produeix entre les persones en els ambients socials és, tanmateix, el resultal «duna série de conductes més dinámiques. Ja es tracti duna larga conversa entre bons amics o d'un viatge de pocs segons, en silenci, dins d'un ascensor amb un desconegut, la comunicació no verbal és fonamental. L'emissió i la recepció de mt no verbals són processos tápids i adaptatius que regulen el con- tacte i que estan al servei dels objecttus personals, Aizó no vol dir que els resultats concrets siguin sempre satisfactoris. Abd com la precisió, en la comunicació verbal, no garanteix que les persones Sentenguin ni que es posin d'acord en els temes, la claredat en la comunicació no verbal, no garanteix que les per- sones es caiguin bé entre elles i cooperin. El que está clar és que lordre, la predictibilitat i Peficiencia en els nostres imbits socials necessiten la comunicació no verbal. tges La distancia i Porientació Los catacterístiques de disseny i de disposició comenta- des anteriorment afecten, sens dubre, les distáncies i la disposi- ció dels individus. L'espaí disponible, el disseny d'un entorn ¿la col locació dels mobles, litniten les nostres opcions de situar- nos en relació als altres. No obstant aixo, també fem adaptacions momentánies pel que fa a les distáncies i a la orientació. Aquest és especialment el cas en les interaccions en que estem dem- peus, on són habituals els canvis fuids de conducta. La distán cia l la orientació tenen un efecte directe sobre alites conductos no verbals. Per exemple, si pretenem tocar a una alera persona sense toclinar=nos ni estrar-nos, haurem d'estar a una distáncia molt propera (menys dun metre) o encara més (uns quinze centímerres) sí tenim la intenció d' escoltar un xiuxiueig. Per contra, com imés augimenta la distáncia entre dues persones que patlen, la parla va pojant de Lo, les oricnracions són imés cara a cara i la mirada també s'incrementa. De fet aquests canvis con ductuals es produeixen per tal de compensar Pincrement de la distancia. El concepte espai personal és un terme que aparekx amb tieqúencia quan es parla de comunicació no vetbal, sovint, sha comparat amb. una bombolla proteciora que ens manté a una distáncia cómoda dels altres. En realitat, no hi ha ni espai per- sonal mi una bombolla protectora que ens separi dels altres. Més aviat, els nostres espais són ¿nferpersonals, es negocien súbtilment amb les altres persones i varion entre els diferents interlocutors i situacions. També és important destacar que Testabilitat aparent que ens dóna el fet de tenir un espai perso- sal; És simplement errónia. Quan interactuem amb els altres, no tenim una Única preferéncia espacial constant. Les distáncies qué: preferim varien al llarg de la interacció ¡ de la situació en particular. Á més, la distáncia és només un component d'un sistema tmós ampli que reflecteix la implicació interpersonal. orientació del cos, la mirada, el contacte corporal i lexpres- Sivitat-es combinen amb la distáncia per determinar el grau dimplicació amb els que ens envolten. cotiducta viril ha conducta visual afecta la comunicació de diverses telófon. En aquest últim cas, no hi ha expressions facials, ges- tos, ni senyals de la postura que adopta Taltra persona o de la tensió corporal. Com a resultat, cs perd una gran part de la subtilesa en la comunicació. Ea segon lloc, els canvis en la mi- rada poden modificar el significa ¡ limpacte d'un missatge. De fet, si sostenim la mirada cap a uma altra persona augmenta Texcitació fisiológica. Per tant, la mirada intensifica el significat dun missatge. Ja es iracti de paraules d'amor o duna amenaca, una mirada directa augmenta limpacte de la comunicació. Per descomptat, de vegades, el missatge és completament no verbal i quan la mirada directa forma part del missalge aquest és erica- ra tnés intens. En tercer lloc, la mirada és crucial per facilitar lestirad axronsa propi de les converses. La coordinació dels toms de para i el fredback que es dóna en les converses depenen de la informació visual En quert lloc, la mirada en les interacciots pot indicar tnotivació i interés entre les persones. Així, la fre- qiiéncia ¡la quantitat de mitades cap a altre són components importants en latracció, lamor, la dominancia, la desaprovació i, fins 1 tot, en lagressió, El significat d'una mirada concteta, peró, no només el dóna la durada o la freqiencia que pugui tenir, Per exemple, mirades duna durada comparable poden indicar reaccions molt diferents en funció de les expressions facials que les emmarquin. Una mirada d'amor i una mirada d'odi inxpliquen expressions facials molt diferents i, per form- na, la majoria de nosaltres en podem advertir la diferencia, Ti nalment, la dilatació de la pupil la senyala interés i atracció cap a un objectiu visual, ja sigui una persona atractiva O una pedra preciosa. Ilexpressió facial La cara és la font més important d'informació 10 ver bal, No només ens fizem minuciosament cn les expressions fa- cials dels altres, sinó que, en el cas de nosaltras matelxos, aquest seguiment i control també és major que el que fem ca relació a altres tipus de conductes. Décades de recerca semblea apuntar cap q una conclusió simple 1 les són, principalment, Tizada per Paul Ekman ¿els seus colllegues, suggereixz que aquests pateons expressius són el resultat de la selecció natural durant el curs de Tevolució, en altres paraules que estan pe- aramados perque lemissió i la recepció acurada d'estats emocionals era adaptativa per a la supervivencia i la reprodue- CO. z Tanmaleix existeix una visió diferent sobre el significat ia importancia de les expressions facials. Alan Fridlund pro- posa que aquestes no són indicadors d'emocions sinó, més aviat, d' intencions; és a dir, que ens informen dalló que és vobable que faci algú. Alxí doncs, una expressió dira no ne- sariament és el reflex dira, sinó més aviat d'amenaga. Un sómiiuro no reflecteis Talegría sinó la predisposició de coope- ser amables. la visió ecologica de la conducta de Fridlund sobre les expressions facials, proposa que lemissió ¡la recepció dexpressions d'intencions va evolucionar perque comunicar los intéricions era fonamental per a la supervivencia. En altres pa- Ss, sra molt més important enviar i rebre intencions que no emocions. Reprendré aquest tema més endavant en el capi c que tracta sobre com ptopotcionem i rebem taformació. ¿Les expressions facials també emfasitzen-i-marisen ol ulge. Per exemple, un comentari entusiasta pot ser qiiestionada. Al mateix temps, les teaccions qui escolta proporcionen feedback a lemissor; sovint, va interpretar aquest gest com un insult intencionat peró, en qualsevol cas, era una mostra de la ignoráncia de Nixon respeo- te la cultura que lacollia. Una segona categoria de gestos són els 21 lestradoes que estan vinculats a la parla i mostren alló que siesta descrivint verbalment. Per exemple, pot ser que una persona dibuixi a laire un itinctari per anar a un lloc determinat mentre dóna explicacions de torma verbal. La gent també fa servir els il-lustradors quan es refereix verbalment a la posició d'un ab- jccte. Ab, aquests gestos Us poden considerar complements de les preposicions. Per exernple, una persona está explicant que el seu gat s'ha amagat a dalt de la vitrina 1, al mateix temps que diu «a dalt», aixeca la.má cap amunt. Hinalment, tenim els ges- tos seguladors que estan sinculats al ritme dels comentaris de quí está parlant o bé a lenumeració d'una série diaparats. Ajxí, una persona que está parlant podría abaixar una má, que prévia- ment havia aixecal, mentre diu «el primer punt...» i després fer un gest similar quan diu «el segon punt...» De fer, els gestos reguladors ajuden a les persones que paden a organitzar el qué han de dir. Quan aquests movimenis de les mans es veuen Tes- tringits, pot ser que la fluidesa del discurs es vegi també inter rompuda. Cotn que els gestos reguladors segmenten la infor- mació en unitats menors, els oients ho tenen més fácil per emmagatzomar i retenir la informació, Els-geslos tenen, un paper fonatnental si voleím parlar en públic de maneta efectiva. Genesament, els oradors són: jutjats com a més Romici si fan. servir gestos apropiats en el moment precís. En canvi, un persona que tarament gesticula, da Veuela com sida i “mexpressiva. Ds geésios no només Inflvenó ns dels ciénts sinó que, fins 1 tot, ajuden als oradors a recuperar la informació 'memoritzada i faciliten la fluidesa del discuts. El contacte corporal El contacte corporal és una forma básica de comuni ció que exetcels una infhiéncia molt rellevant en tot tipus de 5u telacions. L'estiimlació táctil és fonamental per al benestar físic i el desenvolupament saludable dels infants. Á més, els nivells elevats de contacte contribucixcn a lestabliment de la vincula- ció afectiva entre pares i fills. El fet de tenir cura dels nostres nadons, donar-los de menjar, canviar-los, banyaz-los, reconfor- tacos o jugar amb ells, els proporciona la major part d'estimu- Ixció táctil que necesiten. El contacte corporal és també im- portant per mostrar afecte, suport i consol 1 en tot el que repre- senti tenir cura de les necessitats dels altres. El tipus de contac- te (per exemple, carícies, abragades, copets i cops de puny), la localitració del contacte i la relació entre els individus afecten el seu significat i el scu impacte. La forma de tocar també reflec- tejx la proximitat de la relació. Quan veiem dues petsones ca- minant agafades del brag o de la má, automáticament donem per fet que són una parella, El contacte corporal és també important en les saluta- cionis i en els acotuiadaments. Quan els vinlgers arriben o se'n yan d'un acroport, sovint els veiem abragar als seus amics o fainiliars. Si estenera la má obetta a algú que acabem de conti ser, voldrá die que tenim la intenció d'establir cesta amistat 1 cooperació. Cot al contrari, si ens hi neguem és un clar senyal de tebuig o de menyspreu. Com que l'ús que fem del contacte, com també passa amb els gestos, varia segons la cultura, un contacte inadequal podria set un insult i donar lloc a impresst os mok negatives. Així doncs, les persones que viatgen a pai- sos estrangess haurien de ser sensibles a les normes locals pel al contacte corporal, especialment, als contactos que són jats per un foraster. EN Tinalment, el contacte «irigit envers nosaltres mateizos pot seflectir estris y ansietat. Així, les persones que estan ner- oses són més propenses a retorgar les mans, gratar-se o fre- gabse el coll o a estirar-se la roba, que no pas els individus que 1 més relaxats. No tot el contacte dirigit cap a nosaltres os és ladicatiu d'un estat d'ánim negatiu, De vegades, 89 i pleguem cls bragos al voltant de la part superior del cos. Les — ' enles altres llengúes també fou superior al que es podia esperar persones que perden la concentració, tendeixen a fer contactes +? peratrar. dirigits envers ells mateizos com ara fer tirabuíxons amb un * El sarcasme és un altre exemple que demostra la impor- floc de cabells o donar-se copets amb els dis. Un amic mea táncia de la conducta vocal Ln aquest cas, si canviesm la mane- tenia el costuin fer tirabuixons amb els cabells, mentre eta as- 2 ta de dir la proposició, el significar de Penuncial. sarcástic és just segut i llegint a la seva taula. Quan sortia del despatx, després Toposat al que indica el contingut verbal. Finalment, cal asse- d'un d'aquests incidents, tenia una ondulació del cabell molt nyalar que la ven influeix en Parracció cap als altres, especial- muent en la formació de les primeres impressions. Tots hem experimentat la importáncia de la veu en les primeres impressi ens, quan el nostre primer contacte atab una persona és una conversa telefónica. Més tard, quan ens trobem cata a cara és possible que ens sorprenguem quan veiem com és tealment aquest individu. Áixó significa que, encata que la veu influeix en: les nostres impressions, Paparenga 1 la conducta són indica- dors més fiables de les caracteristiques vertaderes de la persona. diferent de la resta a la part posterior del cap, pet cert sense gaires cabells. Les comductes vucals La comunicació verbal está vinculada al contingut o al significat del discurs, pero les vocalitzacions són molt més que semántica. Les condúctes vocals no es refercixen a alló que es diu sinó a com cs día. Per tant, hi intervenen aspectes cota el to, el volunz, Témfasi i el tempo del discurs. Els etroxs i les pauses també són catacterístiques vocals que poden indicar alguna cosa sobre cls que pailen ¿els seus tmissarges. T/accent sovint ens dona informació sobre el lloc d'origen. La ven també pot reflectir sentimen:s i reaccions interpersonals, De vegades, un canvi en la veu, ens permet detectar algun conflicte entre dues persones. La part ofesa pot, fins 1 tot, contrarestar amb un co- mentati com «no cm parlis en aquest to». Generalment, em- prem an to de veu molt més fort quan estetn. discutint que no si consolem algú, que parlem d'una forma molt més suau. De fet, tot just amb el to de veu i la inflexió en tentn prou per identificar acuradament Testar emocional dels quí parlen. Kn ua experiment que va realitzar Pell ¿ els seus col legues, un grup de parlants monolingúes d'espanyol argentí van escoltar mostres de discues emocional en alemany, en anglés, en árab 1 també expressions emocionals sense sentit en espanyol. la seva tasca consistia en identificar els estats emocionals dels que parlaven a partir de les diverses mostres de veu. Tot i que els subjectes foren millors idenfificant correctament les emocions (ra, fastic, por, tnstesa i alegría) en els fragments d'expressións sense sen- tit en espanyol, cl grau d'identificació de les mateixes enocions EX sempals ofjactins La importáncia de Polfacte en situacions interpersonals es fa evident en els milers de milions de dólaxs que es gasten ¿ada any on sabons, desodoranls, petfums, colónics £ colluto- sis. Per descomprat, que les olors naturals que aquests produc- tes pretenen substituir, solen ser considerades ofensives. Algu nés- olors natutals procedents de les feromones, detectades sénse.ser-ne conscientes, poden influir en Patracció sexual + pot- set, fins i tot, en la por. Diferents tipus d'olors poden influir en el nostre estat d'ánim i també en els nostres judicis. Les fragán- Cies “agtadables com ara una leugeta olor de limona poden ajúdar a millorar el rendiment en tasques mentals. Aquell que tingui un gat o un gos és conscient de la im- acia que té el senút de lolfacte pet a la comprensió del ión:que els envolta. Tlls nostres ancestres llunyans, abans de ¿acinat