Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Comunicación Terapèutica, Apuntes de Comunicación Profesional

Apuntes de segundo EUI Sant Pau sobre la comunicación terapèutica

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 27/10/2021

nathalia-fotos
nathalia-fotos 🇪🇸

4.5

(2)

3 documentos

1 / 16

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
CO MU NI CA CIÓ T ERA UT IC A
FI LO SO FIA C OM A PU NT D E PA RTI DA . 13 AL 1 7 SE TEM BR E
PARADIGMES DISCIPLINARIS
Paradigma categorització (1900-1950)
oOrientació salut pública i la malaltia
oFenòmens divisibles
Paradigma integració (1950-1975)
oOrientació a la persona. Un tot, una suma de les parts. (necessitats)
Paradigma transformació (1970- act)
oOrientació al món. Més que la suma de les parts. (cultura,
fenomenologia, espiritualitat)
En el paradigma de transformació apareixen nous enfocaments o focus d’atenció
els quals es treballen: parlem de les interaccions, del tenir cura de les persones, de
l’experiència viscuda.
VALORS DE JEAN WATSON (1988)
–/Respecte pels misteris de la vida, es refereix a la complexitat de la vida
–/Reconeixement de la persona:
- del creixement i de les capacitats de canvi (potencialitats). No tothom creix
al mateix ritme
- de l’autonomia i de la llibertat.
- de la dimensió espiritual i de l’esfera subjectiva (vivència).
– Acompanyament.
–/Infermera com a co-participant en el procés de cura. No es una relació jeràrquica
–/Relació infermera-persona FILOSOFIA
TREBALL OPTATIU PROFESORA Moment en relació infermera-persona en el qual
es produeix aspectes fenomenològics, s’estableix un vincle, moment especial.
Exemple: pcte espera transplant i anava molt just de temps i la infermera el va
abraçar = connexió
ELEMENTS DE LA TEORIA DE LA CURA HUMANA DE WATSON
–/El moment caring i el camp fenomenològic.
–/Factors caratifs (carative factors).
–/Relació de caring transpersonal.
*Relacionat amb la comunicació terapèutica Cara i O’Reilly, 2008
BASE FILOSÒFICA
–/Valors humanistes
- Respecte a la dignitat de la persona i família
- Col·laboració Enfocament humanista i
relacional
- Unicitat
“La infermeria ha perdut la seva essència amb la pràctica mèdica i les tècniques
basades en l’evidència, que necessitem, però que sense la dimensió humana poden
ser perjudicials per els éssers humans.
És fonamental pel sosteniment de la humanitat i per a re situar la cura, en el nostre
sistema de salut "
“La cura infermera avui permet afirmar la nostra identitat professional en un
context on els valors humanistes són, de manera freqüent i intensament
qüestionats i desplaçats” Duquette i Cara, 2000
Això vol dir que a vegades no es dona l’atenció als pctes que deuríem.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comunicación Terapèutica y más Apuntes en PDF de Comunicación Profesional solo en Docsity!

COMUNICACIÓ TERAPÈUTICA

FILOSOFIA COM A PUNT DE PARTIDA. 13 AL 17 SETEMBRE

PARADIGMES DISCIPLINARIS

 Paradigma categorització (1900-1950) o Orientació salut pública i la malaltia o Fenòmens divisibles  Paradigma integració (1950-1975) o Orientació a la persona. Un tot, una suma de les parts. (necessitats)  Paradigma transformació (1970- act) o Orientació al món. Més que la suma de les parts. (cultura, fenomenologia, espiritualitat) En el paradigma de transformació apareixen nous enfocaments o focus d’atenció els quals es treballen: parlem de les interaccions, del tenir cura de les persones, de l’experiència viscuda. VALORS DE JEAN WATSON (1988)

  • Respecte pels misteris de la vida, es refereix a la complexitat de la vida
  • Reconeixement de la persona:
    • del creixement i de les capacitats de canvi (potencialitats). No tothom creix al mateix ritme
    • de l’autonomia i de la llibertat.
    • de la dimensió espiritual i de l’esfera subjectiva (vivència).
  • Acompanyament.
  • Infermera com a co-participant en el procés de cura. No es una relació jeràrquica
  • Relació infermera-persona FILOSOFIA TREBALL OPTATIU PROFESORA Moment en relació infermera-persona en el qual es produeix aspectes fenomenològics, s’estableix un vincle, moment especial. Exemple: pcte espera transplant i anava molt just de temps i la infermera el va abraçar = connexió ELEMENTS DE LA TEORIA DE LA CURA HUMANA DE WATSON
  • El moment caring i el camp fenomenològic.
  • Factors caratifs (carative factors).
  • Relació de carin g transpersonal. *Relacionat amb la comunicació terapèutica Cara i O’Reilly, 2008 BASE FILOSÒFICA
  • Valors humanistes
    • Respecte a la dignitat de la persona i família
    • Col·laboració Enfocament humanista i relacional
    • Unicitat “La infermeria ha perdut la seva essència amb la pràctica mèdica i les tècniques basades en l’evidència, que necessitem, però que sense la dimensió humana poden ser perjudicials per els éssers humans. És fonamental pel sosteniment de la humanitat i per a re situar la cura, en el nostre sistema de salut " “La cura infermera avui permet afirmar la nostra identitat professional en un context on els valors humanistes són, de manera freqüent i intensament qüestionats i desplaçats” Duquette i Cara, 2000 Això vol dir que a vegades no es dona l’atenció als pctes que deuríem.

PUNTS DE PARTIDA (J.WATSON)

  • La cura ha existit en totes les societats
  • Les cures infermeres adquireixen un sentit amb la professionalització i amb la recerca.
  • Aquest sentit ha estat compromès pels avenços tecnològics i de desenvolupament.
  • Sovint hi ha una divergència entre la teoria i la pràctica o entre aspectes científics i els artístics de la cura, en part degut a la divisió que hi ha entre els valors científics i els humanístics.
  • La sensibilitat en un encontre interpersonal és una de les principals eines terapèutiques que disposa la infermera.
  • Un pacient és susceptible de tenir confiança i creure en les cures infermeres, quan percep que la infermera identifica les seves necessitats i problemes i que s’interessa de debò per ell. Per tant, podrà parlar de temes, delicats amb ella quan rebi una resposta cuidadora sincera (actitud cuidadora).
  • Els pacients no són objectes. La infermera ha de considerar l’altra persona com un ésser humà que té emocions, valors.
  • La congruència (autentica) és la principal variable de la relació d’ajuda i de la confiança.
  • Per la infermera, la congruència es fonamenta en la concordança entre el com és ella, i el que dóna a conèixer als altres. La congruència és similar a la sinceritat i a la autenticitat
  • La infermera conscient o no de la pròpia filosofia, influeix en el comportament cuidador
  • La introspecció permet desenvolupar els valors humanistes i l’actitud cuidadora
  • Les experiències viscudes , l ’estudi i la introspecció ajuden a instaurar comportaments envers els altres i a comprendre els seus processos.
  • La gestió equilibrada dels estats emotius és la base de l’empatia
  • L’empatia té a veure amb la facultat de la infermera de viure els sentiments i el món d’una altra persona i de comunicar-li una part significativa d’aquesta comprensió.
  • Una comunicació no terapèutica és aquella que ignora o nega els sentiments.
  • Reconeixent les pròpies emocions, acceptant-les i explorant-les, és possible reconèixer i acceptar les de l’Altre.
  • Les infermeres han de tenir en compte la importància dels sentiments , de les creences i de l’ esperança en el procés cuidador.
  • La infermera ha de respectar el sistema de creences i esperança del pacient per ajudar-lo a iniciar comportaments pel manteniment de una vida saludable.
  • La confiança , en una relació, es construeix amb la demostració de que s’ escolta de manera activa i terapèutica
  • L’escolta activa implica la suspensió dels propis judicis i la resistència a les distraccions i als obstacles que interfereixen en la comunicació.
  • No sempre les persones utilitzen el seu propi potencial. Hi ha la tendència a buscar les oportunitats a l’exterior d’elles mateixes. La introspecció és una manera de començar i de desenvolupar un cert grau de consciència dels propis estats emotius.
  • La introspecció pot generar por degut a la consciència de les pròpies limitacions o imperfeccions
  • El sofriment, la mort i l’agonia són alguns dels esdeveniments que s’hi troba regularment
  • L’única manera de desenvolupar sensibilitat cap a un mateix i cap als altres és la de reconèixer les pròpies emocions així com autoritzar-se a experimentar-les, siguin agradables o no. A TALL DE CONCLUSIÓ ‘’Disease is the professional’s view of the patient’s condition, and is often understood in terms of physiological changes and expressed in biomedical terms.’’ ‘’Illness is the person’s experience of his condition, and these are often very concrete experiences connected to how the illness intervenes in individual’s life,
  • És una relació que ajuda a la persona a viure experiències difícils de manera positiva i que permet que se senti preparat per afrontar altres situacions Parla de creure = que Watson - La relació infermera - client és inherent i intrínseca a les cures infermeres. Parla de client.
  • Tant una com l'altra contribueixen a la relació que pot ser terapèutica Carl Rogers (1902-1978)
  • Tota relació en la que al menys una de les parts, intenta promoure en l’altre el creixement , el desenvolupament , la maduresa i la capacitat de funcionar millor i afrontar la vida de manera més adequada. Relació d’equitat, parla de creixement personal a través d’experiències del pacients.
  • Relació que intenta millorar la vida d’una altra persona. Valverde també deia que havia de millorar la qualitat de vida de les persones Patterson i Zderad, 70’s (1924-act. I 1919-act)
  • La cura és un procés interactiu entre una persona que expressa una necessitat d’ajuda i la resposta de una altra que vol i és capaç d’ajudar-la. Que vol = intencionalitat, hem de millorar la practica amb coneixement + pràctica
  • Per a poder tenir una comunicació terapèutica, la infermera ha de clarificar els seus valors , implicar-se de manera terapèutica i comprometre’s amb la cura Introspecció
  • Les cures infermeres inclouen dos éssers humans que entren en una relació existencial.
  • Cada encontre és un encontre obert, profund i íntim, amb una influència humana entre ambdós.
  • Els éssers humans són lliures i responsables de la seva implicació en les seves cures i en la presa de decisions.
  • Les accions infermeres influeixen en la qualitat de vida i de la mort de la persona de la qual en tenen cura. En funció com actuem dependent la qualitat de vida o de mort de la persona
  • Les infermeres i els clients co-existeixen: són alhora independents i interdependents. Necessiten un de l’altre. Robert Carkuff (1934-act)
  • Aprenentatge interpersonal
  • Una persona és més experta en un tema i l’altre menys; aquesta darrera millora el seu funcionament en aquest àmbit No diu qui es l’expert, diu que tots dos saben del tema Jacques Chalifour, 1994
  • Interacció particular entre dues persones, la infermera i el client, contribuint cada una personalment a la cerca i a la satisfacció d’una necessitat d’ajuda present en el client.
  • La infermera que viu aquesta relació adopta una forma d’estar i de comunicació segons uns objectius. Aquests es troben vinculats a la demanda del client i a la comprensió que la infermera te del seu rol. Objectius concrets, la comunicació terapèutica ha d’estar planejada Luís Cinabal, 2000
  • Intercanvi humà entre dues persones on el cuidador capta les necessitats de l’altre amb la finalitat d’ajudar-lo a descobrir altres possibilitats de percebre, acceptar i fer front a la seva situació actual. Estem en constant canvi
  • Propòsit: facilitat el creixement personal i el descobriment de recursos ocults de la persona en conflicte Clara Valverde, 2000’s

La comunicació terapèutica és més que comunicar-se amb el client dins del rol professional: és la b ase de la infermeria. Per a qualsevol cura o intervenció el principal és establir i mantenir una relació d’ajuda que sigui eficaç i terapèutica en tot moment.

  • El centre és el pacient:
    • la seva narrativa: el que diu el pacient, com ho diu, perquè repeteix, etc.
    • la seva experiència
    • els seus significats
    • El seu objectiu: augmentar la qualitat de vida. Jean Watson, 1979
  • El tenir cura és relacional.
  • El cultiu de la sensibilitat cap a un mateix i cap a altres, més enllà del ego, és una apertura als demés amb sensibilitat i compassió.
  • El tenir cura de la relació humana es converteix un desenvolupament i manteniment d’una autèntica relació d’ajuda , a través d’una relació de confiança.
  • La relació de cura està basada en la creença que la persona, és única i és capaç d’exercir la seva llibertat i la seva autonomia , en diferents graus. LA COMUNICACIÓ TERAPÈUTICA
  • Visió humanista
  • Relació amb objectius
  • Relació de confiança
  • Intercanvi
  • Compartir
  • Presència
  • Ajuda concreta
  • Creixement personal
  • Reconeixement de recursos interns
  • Aprenentatge
  • Procés de comunicació
  • Reconeixement de l’altre
  • Base infermera PACIENT: Persona que rep atenció i cures d’una infermera des d’una perspectiva d’agent actiu i participatiu en el seu procés en una relació de confiança, des d’una vessant d’equitat i no jeràrquica La comunicació construeix la relació TIPUS DE COMUNICACIÓ: Cognitiva i afectiva: què vol dir? Què diu? Relació terapèutica vs social ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ TERAPÈUTICA (VALVERDE, 2007)
  • El pensament terapèutic
  • L’empatia
  • L’escolta receptiva i reflexiva
  • L’atenció a les emocions
  • L’acompanyament del pacient en la reflexió Ajudar al manteniment de la dignitat
  • Autoreflexió i auto-observació LA COMUNICACIÓ

Reacció exagerada? Comprenc el patiment perquè 1) no l’ha deixat mai sol i 2) creu que no cobreix el rol matern (abandonament) Accepto l’emoció del pacient, sense judici, i li expresso (retorn) perquè sigui terapèutic

  • Por, ràbia, incertesa, angoixa... (Reflex, creença, sentiments...)
  • No confrontar, acompanyem la seva reflexió Demostrar interès, conèixer a fons les característiques (idees, prejudicis, pors, emocions i sentiments) que mouen els pensaments i actituds del pacients, i entendre les seves necessitats Fer-li saber que l’hem entès, dedicar-li temps. Tenis disponibilitat per escoltar-lo i contestar preguntes utilitzant un llenguatge comprensible- TRANSFERÈNCIA/CONTRATRANSFERÈNCIA Transferència: Projecció d’idees i sentiments relacionats amb vincles amb persones del passat, cap a una altra persona. Recreació d’experiències amb impacte emocional relacionades amb algun vincle. Poden ser inconscients i afloren en el present Contratransferència: idees i sentiments que el professional projecta sobre els pacients a partir d’experiències emotives passades, no sempre conscients (Freud) Conjunt d’actituds, sentiments i pensaments que experimenta el professional, en relació amb el pacient (Florenzano) Segons freus, el professionals som humans. El no reconeixement de la pròpia influència vital por tenir efecte en la relació terapèutica amb els pacients amb ‘’conseqüències imprevisibles’’ Per tant, seria la manera en com reacciona davant les transferències del pacient.
  • Si no sóc conscient del meu món intern i del camí transitat puc confondre el que realment diu el pacient amb el que jo he viscut COMPASSIÓ
  • Connexió amb el patiment de l’altre i la motivació per ajudar alleugerir el dolor
  • Ser compassiu significa oferir la teva comprensió i bondat als altres quan ho passen malament, sense jugar-los, aporta acció
  • La compassió implica sentir-nos solidaris. Expressa el desig d’apropar-nos a l’altre per comprendre’l i expressa-li afecte sincer. Per tan, la compassió és empatia activa i es basa en un ple desig de connexió amb altres per respondre a les seves necessitat (H. Gomà)
  • La compassió en ajuda a connectar amb altres persones i respondre al patiment. Té que veure amb acceptat l’altre més enllà de l’esfera superficial; comprendre el fons, la situació, la seva experiència i els factors que l’han pogut conduí a la situació actual.
  • La compassió igual que l’esperança és un factor transformador.
  • És fonamental per una relació de cura efectiva. Implica compromís, entrega, sensibilitat, solidaritat i responsabilitat cap a les persones i cap a la cura.
  • La compassió implica genuïna i franca consideració cap els altres, no es tracta d’influir en el propi benefici o el de l’organització
  • Implica ajudar als demes en el seu procés de canvi i superació de manera sostinguda quan aquells desitgin canviar, per recolzar-los i ajudar-los a adquirir els seus objectius. Es aquí quan el professional ha de centrar-se menys en si mateix.
  • Ser compassiu significa literalment ‘’patir amb l’altre’’. Segons els investigadors de l’emoció la compassió es defineix com un sentiment que apareix quan t’exposes al patiment de l’altre i et sents motivat a alleugerir el dolor COMPASIÓ NO ES LLASTIMA
  • La llàstima és un sentiment de malestar davant el patiment dels demés. Això és similar a la compassió, però la llàstima es relaciona amb actituds paternalistes i condescendents
  • De alguna manera ens distanciem de la situació, veien la persona que pateix com inferior. No hi ha un desig real de treure-la de la situació
  • El senzill acte d’escoltar amb tota la presència pot ser un dels actes més compassius que puguis oferir.
  • Malauradament, l’escolta compassiva s’ofereix poc, ja que la tecnologia i les vides atrafegades poden distraure l’atenció EMPATIA VS COMPASSIÓ
  • El sentir empatia i compassió por afectar el benestar general si no hi ha auto- coneixement i una correcta gestió emocional
  • Patir sovint el dolor d’un altre, pot produir un gran molestar. Aquest es un problema freqüent entre els professionals i els cuidadors informals i se l’ha etiquetat com fatiga per compassió. Treball optatiu
  • Fatiga per compassió inclou: burnout (agotament, frustració, enuig i depressió) (Stamm, 2010), i estrès posttraumàtic secundari al treball
  • La compassió però, és un recurs renovable. Tenir la capacitat de sentir empatia per una altra persona, hi ha menys probabilitats de bornout
  • La investigació indica que la compassió i l’empatia utilitzen diferents regions del cervell i que la compassió empàtica pot combatre la angoixa
  • l’autoconeixement, el treball personal, l’actitud, la intencionalitat, la identitat professional, són protectors
  • L’empatia permet captar l’estat intern de l’altre en un moment determinat. La nostra estructura neuronal ens permet ‘’sentir’’ el que està sentit l’altre i comprendre el que li està passant Falten coses power!
  • La compassió és un sentir preocupació empàtica i voler intervenir per sostenir el patiment de l’altre.

FATIGA PER COMPASSIÓ VS BURNOUT. 20 AL 24 SETEMBRE

Context Antecedents personals: pressió laboral Adaptació: pressió assistencial Resiliència: proximitat sostinguda patiment i emocions Conflictes de rol: risc salut física-psicològica Relacions no sanes Situació personal: responsabilitat ètica legislativa Fatiga per compassió: interacció entre el professional i el pacient Burnout: interacció entre el personal i l’entorn laboral BURNOUT

  • Síndrome: conjunt de manifestacions que només estan catalogades en aquest 3 eixos:
    • Esgotament emocional: físic o psíquic, per sobreexposició amb insuficients recursos físics i emocionals
    • Despersonalització: respostes (-), insensibles, fredes, indiferents a diferents aspectes i companys del treball. Mecanisme de distància
      • Baixa realització personal: sentiments d’incompetència i resultat per sota requeriments laborals
  • Interaccions companys de l’àmbit laboral.
  • Percepcions de:
    • Cansaments i fatiga (físic/mental)
    • Feblesa emocional
  • Estratègies d’estats mentals positius (amor, bondat, empatia, compassió CONCLUSIÓ
  • Mantenir un equilibri en les àrees vitals
  • Mantenir organització personal
  • Diagnòstic precoç
  • Demanar ajuda

ESCOLTA ACTIVA. 27 SETEMBRE AL 1 OCTUBRE

CONCEPTE – ESCOLTA ACTIVA

  • Acte intencional que té com objectiu, comprendre l’altre ( Torralba, 2006 )
  • Capacitat d’utilitzar els sentits, els ulls, la cara, les orelles, les mans i tot el cos. Atenció a totes les expressions corporals, facials i vocals de la persona amb qui conversem ( Serrano, 2003 )
  • Metodologia de treball on la infermera es responsable, parlant i poc i estant receptiva al que diu el pacient, intenta comprendre i segueix el fil conductor de la seva història i els esdeveniments importants per ell ( Valverde, 2007 )
  • L’escolta activa és un procés a traves de diferents tècniques que consisteix en utilitzar el qüestionament i la reformulació amb la finalitat d’assegurar la comprensió del missatge de l’altre i de demostrar-li. (Carl Rogers) El professional parla ‘’ al ’’ pacient El professional parla ‘’ amb ’’ el pacient (Valverde, 2007) RESPONSABILITAT ESCOLTA ACTIVA COMUNICACIÓ SOCIAL COMUNICACIÓ TERAPÈUTICA La qualitat és de: La qualitat és de: Interlocutor A Infermera Interlocutor B Metodologia de treball BENEFICIS
  • Establiment relació confiança i respecte
  • Aproximació al pacient
  • Expressió del pacient i percepció acompanyament
  • Prendre consciència , com a pacient, de les emocions
  • Aproximació a l’experiència del pacient
  • Conèixer les opinions del pacient sobre els tractaments i problemes
  • Permet al pacient la narrativa del ser procés de salut QUÈ ESCOLTEM? Símptomes i tractaments? / Experiència de salut Com veu la seva malaltia / com la viu , quina influència té a la seva vida , en la seva família , quins esdeveniments vinculats a la malaltia són importants per ell/a, quina és la seva experiència amb els tractaments, cures, hospitalització, interacció professionals, quins són els seus significats ... Conèixer l’impacte emocional que té, pel pacient, la malaltia ajuda a la infermera a comprendre el per què, per a què i com es té cura EL RELAT DEL PACIENT
  • Aporta informació rellevant per les cures
  • Permet, al pacient, adonar-se de la situació personal i comprendre’s

Testimoni empàtic Observació Presència infermera Actitud acompanyament Estructura històrica Abordatge realitat Reajustaments vida

  • Una escolta empàtica facilita l’expressió del procés de salut Proporciona identificar:
    • Resistències al canvi
    • Pors als tractaments
    • Reaccions emocionals a diferents aspectes
    • Impactes de la malaltia en la seva família
    • Significats de cada millora o empitjorament INFERMERIA COM A TESTIMONI EMPÀTIC Fa que el pacient pugui estructura la seva història Per a que el pacient pugui donar resposta ha de ser conscient, i nosaltres hem d’agafar consciència, hem d’endreçar les idees. EL RELAT PERMANENT
  • Planificar les cures infermeres
  • Ajudar al pacient
  • Proporcionar cures infermeres de qualitat PREGUNTES OBERTES
  • Formular de manera que l’altre s’expliqui a la seva manera
  • Permet explorar un àrea o tema
  • Dona espai per la reflexió
    • Com li va amb la nova medicació?
    • Com es troba?
    • Quines opcions veu?
    • Què opina d’aquest informe?
    • Expliqui’m...
    • Com se sent davant la intervenció de demà?  PREGUNTES OBERTES PAUTA
  • Formular-les de manera neutra, sense opinió ni judici
  • No van dirigides a donar consells ni solucions
  • Orientades a clarificar una situació, pensar possibles opcions, prendre temps per decidir o avaluar com ha anat
  • Si són inefectives, passa a múltiples opcions (a, b, c)
  • Limitacions amb idioma, autisme, afàsia... CLARIFICACIÓ
  • Demanar al pacient que clarifiqui el significat d’un missatge ambigu o no clar.
    • Que vol dir? Posi un exemple
    • A què es refereix?
    • Ho pot explicar amb altres paraules?  CLARIFICACIÓ PAUTA
  • Permet conèixer el significat a través del pacient
  • Si el pacient no clarifica es poden utilitzar preguntes tancades
  • Si no vol clarificar, valorar proposar el tema
  • En un primer relat, evitar interrompre sovint, deixar parlar
  • Hi està d’acord?
  • Vol afegir alguna cosa més?
  • És així?

COMUNICACIÓ TERAPÈUTICA EN ESCENARIS COMPLEXES. 27-01 OCTUBRE

PACIENT DIFÍCIL

Aquell que mostra un comportament que el que genera és estrès per el professional sanitari, de manera recurrent i sistemàtica COMPORTAMENTS MÉS HABITUALS

1. Manifestació regressiva Conductes infantils allunyades de l’expectativa d’un comportament adult 2. Manifestacions agressiva Mostra d’ira/enuig cap el professional. Pot haver-hi agressió verbal, crítica àcida o increpació cap el professional 3. Manifestació d’obstinació Negació d’atenció sanitària o de l’eficàcia del tractament proposat 4. Manifestació de desmotivació Mostren una actitud passiva i apàtica davant el tractament però sense mostrar agressivitat ni enuig 5. Manifestació de no curació Demostren recaigudes freqüents, queixosos i semblen interessats en mantenir els seus símptomes i en no obtenir la curació 6. Manifestació de dependència Verbalització d’insatisfacció si el professional no està pendent d’ells, de manera continuada, reclamen atenció. No volen curar-se si no ‘’que els curin’’. PUNTS CLAU PREVIS

  • Diferenciar entre el ‘’pacient difícil’’ del que presenta comportaments inadequats o disruptiu ocasionals
  • Valoració des de el pensament terapèutic
  • Evitar etiquetar a pacients amb manifestacions puntuals d’enuig, por, angoixa, desmotivació
  • Verificar si el comportament observat és secundari a un problema
  • Psicològic, depressió, tts personalitat..., físic, dany cerebral, abstinència, efectes 2is a fàrmacs
  • Actuar des de l’enfocament humanista
  • Mantenir conducta assertiva. La irritació o l’enuig com resposta, afavoreix el manteniment de la resposta disruptiva.
  • No interpretar el comportament inapropiat com una reacció personal cap el professional.
  • Permet mantenir posició objectiva, realista
  • Protegeix de l’estrès i sentiments de frustració en el compliment del rol 1. MANIFESTACIONS REGRESSIVES
  • Àmbit hospitalari afavoreix (tractament infantil)
  • Ajuda per NNBB
  • Gemecs, plor, enrabiades o mostres de silenci o vergonya
  • Actuació des de l calma i comprensió. No paternalisme
  • No reforçar la conducta amb més atenció
  • Tractament com a adult
  • Permetre un progressiu control sobre la seva vida
  • Explicar-li clarament els terminis previstos per recuperar autonomia
  • informació sobre tots els procediments, desplaçaments, horaris...
  • Reforçar verbalment comportaments que es desviïn de la regressió. 2. MANIFESTACIONS AGRESSIVES
  • L’atac directe al professional que vol ajudar pot generar-li frustració
  • Objectiu: establir la relació terapèutica amb límits apropiats
  • No posar-se a la defensiva ni enfadar-se
  • En cap moment, respondre amb ira o agressivitat
  • Valorar ajuda d’un altre professional
  • No permetre el comportament pujat del pacient
  • Intervenir de manera immediata, amb fermesa, assertivitat i objectivitat. També serenitat i SENSE emotivitat
  • Recórrer a preguntes obertes per aclarir la situació
  • Informar-li que no entrarem a discutir
  • Reforçar qualsevol manifestació de cordialitat que pot demostrar a l’estar més calmat 3. MANIFESTACIONS D’OBSTINACIÓ
  • El pacient pot negar que pateixi una malaltia i la no necessitat de rebre tractament
  • El pacient pot mostrar dubte dels tractaments farmacològics o altres
  • En general, la negació i el dubte pot anar disminuint amb el mestratge del professional
  • En general, són susceptibles a comentaris rebuts
  • Mostrar actitud serena i comprensiva
  • Explorar si el motiu està relacionat amb alguna experiència anterior
  • Plantejar-li que té llibertar per escollir entre presentar el malestar o curar-se conjuntament amb conseqüències i alternatives sobre la vida
  • Donar temps per pensar
  • Tenir cura de les nostres paraules i de la qualitat de la informació 4. MANIFESTACIONS DE DESMOTIVACIÓ
  • Descarta trastorn depressiu o de la personalitat
  • El pacient mostra apatia i poca reacció
  • Mostrar actitud serena i comprensiva
  • Convidar a participar, a parlar
  • Res a veure a que és gandul o no vol curar-se
  • Valorar el tractament de base si no evoluciona 5. MANIFESTACIONS DE NO CURACIÓ
  • Poden presentar allargament del procés alhora que empitjorament
  • El pacient expressa (o no) negació a curar-se
  • Pot haver-hi: evasió de responsabilitats, mantenir l’atenció d’algú, somatitzacions
  • Mostrar actitud serena i comprensiva
  • Valorar el perquè es vol mantenir la simptomatologia
  • Res a veure a que és gandul o no vol curar-se
  • Valorar el tractament de base si no evoluciona
  • Valorar consulta amb professional de psicologia 6. MANIFESTACIONS DE DEPENDÈNCIA
  • Observem reclam d’atenció constant
  • Exigència serveis sanitaris, i de cuidadors personals
  • Mostrar actitud serena i comprensiva
  • Establiment de límits raonables i ferms
  • Informació clara amb llenguatge adaptat
  • Valorar situació amb altres companys TREBALL OPTATIU: Anàlisi de comunicacions comunicatives en el meu entorn

a. Mirar el mòbil, veure clips b. Assistir a una xerrada, conferencia interessant SISTEMA DE REPRESENTACIÓ VISUAL Persones que tenen un sistema més enfocat a rebre estímuls des de la vista. Els experts diuen que es creen imatges internes a partir de visualitzacions, fantasies i imaginacions. Les imatges representen idees. Alternen els pensaments sense seqüència. Definicions molt relacionades amb els colors: “La vida és de color de rosa” “Fa un dia gris”. Trastornen el que veuen, els estímuls, en colors o fotogrames.

  • Van drets, erguidos
  • Parlen i escriuen ràpid
  • Fan omissions, es salten paraules
  • Veu alta.
  • Procés d’informació el trastornen en paraules SISTEMA DE REPRESENTACIÓ AUDITIVA Recorden la música o la veu dels altres. parlen amb un mateix i integren la veu amb altres sols, no els molesta que estiguin parlant i hi hagi altres sons. Idees endreçades i en profunditat. No fan més d’una cosa alhora, centren en el que fan i ho acaben. Paraules adients. Expressions per dir el que ells volen veure. Pregunten, criden, escolten. Digui’m com és, t’ho explico, escolta’m, qui calla ho consent, molt renou i poca llana. Certa inclinació lateral. Relació amb escoltar més, per parar atenció. Procés endreçat de les idees. S’escolten a si mateixos. SISTEMA DE REPRESENTACIÓ KINESTÈSIC Recorden l’olor, els gustos. De seguida identifiquen olors (amb situacions viscudes). Li agrada saber de què està format cada element (tocar) Pensament dirigit segons el que senten, son perceptius per sensació. Es motiven participant amb les seves accions i opinions. Perceben fàcilment els seus estats interns.
  • Son molt perceptius.
  • No criden.
  • El nostre pensament és fruit de la integració de tots els sistemes L’interessant és tenir un equilibri òptim entre els 3 sentits.