Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Concepte del contracte., Apuntes de Derecho Contractual

Universitat Pompeu Fabra (UPF)Derecho Contractual

Tema 1 contractes universitat pompeu fabra

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 28/05/2019

ALBERTO7272
ALBERTO7272 🇪🇸

4

(1)

2 documentos

1 / 18

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
CONTRACTES)
!
Mail:![email protected]!
Despatx:!40.120!
!
0. Introducció:))
!
Textos!normatius!del!curs:!
• El!text!normatiu!de!referencia!durant!aquest!curs!serà!el!codi!civil!espanyol!
de!1889,!on!es!regulen!les!obligacions!contractuals!
• El! codi! de! comerç! (1885),! tracta! els! contractes! mercantils,! ja! que! quan!
s’aprova!aquest! encara! no!hi!ha!codi! civil! i!és!precís!regular! els!contractes!
mercantils!
• TRLGDCU! à! consumidors.! Es! parla! sobre! el! mercat,! els! consumidors…! ! i!
s’incorporen! aspectes! que! afecten! directament! a! la! contractació! quan! qui!
contracta! és! un! consumidor,! que! contracte! per! a! ell! mateix,! es! a! dir,!
consumidor!final!!
• Conveni! de! compravenda! internacional! de! mercaderies! (1980),! sempre!
entre! comerciants! situats! en! països!diferents! i! aquests! països!estiguin!
subjectes!a!la!convenció.!!
• Codi!civil!de!Catalunya,!llibre!VI!sobre!contractes.!S’ha!aprovat!una!primera!
regulació!del!llibre!recentment!!
!
A!Catalunya!tenim!competències!en!matèria!de!contractes!en!base!al!art.!149.1.!8ª!
CCE.! Tot! i! que! el! legislador! autonòmic! té! limitacions! ja! que! les! bases! generals!
contractuals! són! competència! de! l’Estat.! No! es! pot! inventar! noves! categories!
contractuals!ni! fer! noves! bases.!Aquest! límit! ha! causat!que! falti! una! matèria!per!
codificar!a!Catalunya.!Hi!ha!un!projecte!de!llibre!6è!(BOP!núm.,!72,!3.3.2016)!–!v.!Art.!
149.1.8!CCE.!!
Una! altra! eina! és! el! codi! mercantil,! 1885.! La! diferència! és! l’àmbit! subjectiu!
d’aplicació.! El! Codi! Mercantil! regula! uns! àmbits,! es! limita! a! les! relacions! entre!
empresaris.!I!el!Codi!Civil!Espanyol!es!centra!en!els!contractes!entre!particulars.!De!
consumidors!a!consumidors!o!de!consumidors!a!empresaris.!!
Del! CCE! s’ha! limitat! a! regular! les! relacions! entre! particulars.! La! regulació!
empresaris-consumidors! la! tracta! del! TRLGDCU.! Per! a! protegir! als! consumidors.!
També!hi!ha!lleis!internacionals,!com!el!conveni!de!les!nacions!unides,!Conveni!de!
Viena!de!1980.!Regula!els!contractes!de!mercaderies!entre!parts!internacionals.!No!
val!per! a!la!venta!de! bens!immobles.!Però!ens!pot!aportar!solucions! per!al!nostre!
dret.!En!tant!que!no!tingui!normes!concretes!pot!utilitzar!el!conveni,!un!país.!!
!
!
!
!
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Concepte del contracte. y más Apuntes en PDF de Derecho Contractual solo en Docsity!

CONTRACTES

Mail: [email protected] Despatx: 40.

0. Introducció:

Textos normatius del curs:

  • El text normatiu de referencia durant aquest curs serà el codi civil espanyol de 1889, on es regulen les obligacions contractuals
  • El codi de comerç (1885), tracta els contractes mercantils, ja que quan s’aprova aquest encara no hi ha codi civil i és precís regular els contractes mercantils
  • TRLGDCU à consumidors. Es parla sobre el mercat, els consumidors… i s’incorporen aspectes que afecten directament a la contractació quan qui contracta és un consumidor, que contracte per a ell mateix, es a dir, consumidor final
  • Conveni de compravenda internacional de mercaderies (1980), sempre entre comerciants situats en països diferents i aquests països estiguin subjectes a la convenció.
  • Codi civil de Catalunya, llibre VI sobre contractes. S’ha aprovat una primera regulació del llibre recentment A Catalunya tenim competències en matèria de contractes en base al art. 149.1. 8ª CCE. Tot i que el legislador autonòmic té limitacions ja que les bases generals contractuals són competència de l’Estat. No es pot inventar noves categories contractuals ni fer noves bases. Aquest límit ha causat que falti una matèria per codificar a Catalunya. Hi ha un projecte de llibre 6è (BOP núm., 72, 3.3.2016) – v. Art. 149.1.8 CCE. Una altra eina és el codi mercantil, 1885. La diferència és l’àmbit subjectiu d’aplicació. El Codi Mercantil regula uns àmbits, es limita a les relacions entre empresaris. I el Codi Civil Espanyol es centra en els contractes entre particulars. De consumidors a consumidors o de consumidors a empresaris. Del CCE s’ha limitat a regular les relacions entre particulars. La regulació empresaris-consumidors la tracta del TRLGDCU. Per a protegir als consumidors. També hi ha lleis internacionals, com el conveni de les nacions unides, Conveni de Viena de 1980. Regula els contractes de mercaderies entre parts internacionals. No val per a la venta de bens immobles. Però ens pot aportar solucions per al nostre dret. En tant que no tingui normes concretes pot utilitzar el conveni, un país.

Índex:

1.2. EFICÀCIA RELATIVA DEL CONTRACTE O MERAMENT PERSONAL (ART. 1257 CC):

  • CONSUM. TEMA 1. CONCEPTE DE CONTRACTE. FONTS. CLASSIFICACIONS. CONTRACTES DE
    • 1 CONCEPTE DE CONTRACTE:
      • 1.1. PACTA SUNT SERVANDA
      • 1.3. AUTONOMIA PRIVADA/ AUTONOMIA DE LA VOLUNTAT (ART. 1255 CC)
      • 1.4. VICIS DEL CONSENTIMENT (ART. 1265 CC)
      • 1.5. ELEMENTS DEFINITORIS D’UN CONTRACTE
      • 1.6. CARACTERÍSTIQUES DELS CONTRACTES:
      • 1.7. ELEMENTS ESSENCIALS DEL CONTRACTE (ART. 1261 CC)
      1. FONTS DEL CONTRACTE
      • 2.1. CONTRACTE COM A FONT D’OBLIGACIONS
      • 2.2. FONTS DE LA REGULACIÓ CONTRACTUAL
      1. CLASSIFICACIONS DELS CONTRACTES:
      • 3.1. CONTRACTES CONDICIONALS I ALEATORIS
      • 3.2. CONTRACTES INSTANTANIS, DURADOR I D’EXECUCIÓ PERIÓDICA
      • 3.3. CONTRACTES MERCANTILS O CIVILS
      • 3.4. CONTRACTES ONEROSOS I GRATUITS
      • 3.5. CONTRACTE D’ADMISSIÓ I D’ADHESIÓ
      • 3.6. CONTRACTES UNILATERALS, BILATERALS I PLURILATERALS
      • 3.7. CONTRACTES DE TRACTE ÚNIC I DE TRACTE SUCCESSIU
      • 3.8. CONTRACTES CONSENSUALS, REALS I FORMALS
      • 3.9. CONTRACTES TÍPICS I ATÍPICS
      1. CONTRACTES DE CONSUM
      • 4.1. DEFINICIÓ:
      • 4.2. RÈGIM JURÍDIC:
      • 4.3. CARACTERÍSTIQUES DELS CONTRACTES DE CONSUM
      • 4.4. DEFINICIÓ DE CONSUMIDOR:
      • DESISTIMENT 4.5. EL DRET DEL CONSUM COM EL NOU DRET DE LA CONTRACTACIÓ: EL DRET DE
      1. NOMENCLATURA I DEFINICIONS:
  • Prof. SALVADOR (Editorial revista InDret, 3/2018, www.indret.com) Un contracte, recitem el primer dia de classe, és un acord vinculant legalment, una promesa acceptada i justiciable, una tal l'incompliment permet a la part complidora acudir davant un tribunal per aconseguir un remei. Aquestes tres definicions són paradoxals perquè, immediatament a continuació, sempre hem hagut d'afegir que, en el tràfic jurídic, les parts d'un contracte ho celebren a l'esperança de no haver d'acudir a cap tribunal per exigir el compliment del que s'ha pactat o remeiar d'alguna altra manera les conseqüències de l'incompliment. Llavors els professors de dret privat ens sentim obligats a mantenir el contacte amb la realitat i assenyalem que els contractes funcionen bé en el mercat i mal al jutjat. Encara més, afirmem que cap sector de trànsit contractual pot operar raonablement si els incompliments contractuals superen un percentatge molt reduït dels contractes celebrats cada dia, cada mes o cada any. Els empresaris eviten contractar amb qui són incomplidors probables i els consumidors defugen als empresaris (que) no (semblen) fiables. La confiança en la paraula donada (trust) és crucial en la dinàmica contractual. I ho és tant o més que la justiciabilitat (enforcement) de les promeses incomplertes
  • Definició del llibre de Carrasco: “El contrato es el acuerdo alcanzado por dos o más persones que tiene por objeto crear, modificar o extinguir entre ellos una determinada relación jurídica cuyo conteniso consiste en el derecho a (y el correlativo deber de) exigir el cumplimiento de una o varias obligaciones determinades (de dar, hacer o no hacer) , a cargo de todos los contra tantes”. 1.1. PACTA SUNT SERVANDA Els pactes s’han de complir. Permet que el contracte no es desvinculi de manera unilateral. o Desistiment unilateral: existeix en els contractes de consum, no en tots els contractes. Existeix en els contractes telemàtics, alguns mercantils o alguns en els quals en el contracte s’especifica la idea de que es pot desistir (“si no funciona le devolvemos el dinero”) v “ Rebus sic standibus ”: sempre que les coses estiguin en el mateix estat que a l’hora de realitzar el contracte. Si es produeix una alteració greu sobrevinguda que alteri l’economia del contracte, ens obrirà una porta a la possibilitat de crear el pacte. Excepcions:
  • El testament mortis causa tot i que hi ha contractes que també poden afegir aquesta condició, com per exemple la donació mortis causa.
  • Els contractes tenen força de llei entre les parts. Si una de les parts no compleix pot ser demandada front els tribunals de justı́cia. Es bilateral. Són dues parts, o més les que s’autovinculen. La conseqüència és que el contracte és irrevocable.
  • El causant del testament el pot canviar sense més conseqüències, no s’incompleix res. Eus unilateral, només es vincula el causant. No hi ha un consentiment bilateral. No té força de llei entre les parts ja que no implica un consentiment bilateral

1.2. EFICÀCIA RELATIVA DEL CONTRACTE O MERAMENT PERSONAL

(ART. 1257 CC):

El contracte té força obligacional però només obliga a les parts que l’han contractat i, eventualment, les parts poden acordar que un tercer es beneficiï, però no li podem crear una obligació si no és part del contracte. D’altra banda, a part de tenir una obligació en les parts que l’han signat, també té una obligació en els hereus. Si els signants tenien un contracte i en aquest contracte hi havia deutes, l’hereu també assumeix els deutes a no ser que es negui a rebre l’herència. Per últim, encara que siguin dos persones les que signen un contracte, l’avalista també en forma part encara que no l’hagi signat.

  • El contracte no té eficàcia erga homes , com els drets fonamentals, tenen eficàcia relativa. 1.3. AUTONOMIA PRIVADA/ AUTONOMIA DE LA VOLUNTAT (ART. 1255 CC) Fonament principal del contracte. Llibertat per a contractar o no fer-ho, per escollir el tipus de contracte, etc. Les parts són lliures i estan en igualtat de posicions. Serveix per entrar, però no per sortir. Tu tens llibertat de contractació, però no per desvincular-te quan puguis. Pots sortir si extingeixes o incompleixes el contracte. Tot i que hi ha llibertat contractual, aquesta té límits:
  • No poden ser contraris a la llei , un contracte contrari a una llei imperativa no es pot considerar vàlid. També hi ha normes no imperatives que també produeixen la nul·litat.
  • A la moral , conjunt de conviccions d’ètica social imperants en un moment històric determinat. Tots els contractes relacionats amb el sexe i la prostitució. No hi ha una regulació ja que es considera contrari a la moral.
  • Al ordre públic. Aquells que vulneren normes de dret internacional. Als principis fonamentals i rectors de la comunitat plasmats en la CE. Més genèric i comú en una sèrie de països. El caràcter dispositiu de les normes contractuals: la majoria de les normes contractuals son dispositives, és a dir, son disponibles perquè les parts puguin excloure, modificar, substituir per altres que han sigut acordades. No obstant, també es contemplen normes imperatives (ius congens) que tenen primacia per sobre de la autonomia privada. Art. 1255 CC: los contratantes pueden establecer los pactos, cláusulas y condiciones que tengan por conveniente, siempre que no sean contrarios a las leyes, a la moral ni al orden público Art. 1257 CC: los contratos sólo producen efecto entre las partes que los otorgan y sus herederos; salvo, en cuanto a éstos, el caso en que los derechos y obligaciones que proceden del contrato no sean transmisibles, o por su naturaleza, o por pacto, o por disposición de la ley. Si el contrato contuviere alguna estipulación en favor de un tercer, éste podrá exigir su cumplimiento, siempre que hubiese hecho saber su aceptación al obligado antes de que haya sido aquella revocada.

1.5. ELEMENTS DEFINITORIS D’UN CONTRACTE

  • Art. 1089 CC: el contracte es font d’obligacions
  • Art. 1091 CC: el que es pacta té força de llei entre les parts i s’ha de complir segons allò pactat ( pacta sunt servanda )
  • Art. 1254 CC: un contracte existeix des de que les dos parts (o més) consenten en obligar-se. Neix un contracte quan dos persones mostren consentiment.
  • Art. 1255 CC: el contracte és una manifestació de l’autonomia privada i, en particular, de la llibertat de contractació sempre amb el mateix límit: el respecte a les lleis, a l’orde públic i a la moral. 1.6. CARACTERÍSTIQUES DELS CONTRACTES:
  • ACORD DE LES PARTS: ( art. 1254 CC ) les parts tenen la llibertat d’arribar a un acord i pactar, però sempre dins dels límits de la llei. o Hi ha atipicitat contractual, és a dir, no només hi ha contractes regulats pel codi civil. La llei permet que els particulars pactin el que vulguin, sempre que aquesta es respecti. o Si hi ha vicis del consentiment, el contracte és nul.
  • CONTINGUT PATRIMONIAL: lliurar alguna cosa o prestar algun servei a canvi d’alguna altra cosa (un contracte recíproc). Això ens genera la regulació de l’objecte del contracte i, a la vegada, ens imposa uns límits: l’objecte ha de ser lícit, possible i determinat o determinable (detallat en el punt següent)
  • OBLIGACIONAL: l’obligatorietat pressuposa que jo contracto amb algú i estic segur de que si no compleix el contracte, podré anar als tribunals. Pressuposa que, darrere del sistema jurídic, s’estableix la obligatorietat del contracte i existirà un tribunal que imposarà forçosament el compliment del contracte. o Multa coercitiva: s’imposa una multa per un valor del 50% de la prestació + el pagament total de la prestació si no es vol complir. o El contracte genera obligacions. Els efectes transmissius del contracte es produeixen amb el compliment del contracte, no amb la signatura del contracte. El contracte genera l’obligació de fer, el compliment del contracte produeix l’efecte transmissiu. El contracte en general es fonamenta en la igualtat entre les parts contractuals que pressuposa un procés de negociació. En els contractes de consum, normalment la part contractant es troba en una posició diferent al que contracta, per això la llei el sobreprotegeix (s’explica a l’apartat 4. Contractes de consum) Art. 1091 CC : Las obligaciones que nacen de los contratos tienen fuerza de ley entre las partes contratantes, y deben cumplirse a tenor de los mismos.

1.7. ELEMENTS ESSENCIALS DEL CONTRACTE (ART. 1261 CC)

Són elements essencials d’un contracte el consentiment, l’objecte i la causa (art. 1261 CC). La forma no és un requisit essencial, a no ser que s’hagi configurat com “ ad solemnitatem” Si el contracte no té algun dels elements essencials, serà nul, se li aplicarà el règim de nul·litat absoluta. a) CONSENTIMENT (ARTS. 1262 – 1270 CC) Per començar, el contracte es basa en la voluntat de les parts que consenten en obligar-se manifestant aquest consentiment com senyala l’article 1262 CC: El consentiment es divideix en tres fenòmens diferents:

  • Voluntat interna: i individual de cada contractant, en la que es pot valorar el simple voler i el propòsit empíric que la guia.
  • La declaració: es coneix la seva voluntat, tant l’altra part com tercers
  • Voluntat o intenció comú: és a dir, les dues declaracions coincideixen QUI TÉ CAPACITAT DE CONTRACTAR? El contracte celebrat sense capacitat per a contractar és anul·lable, per això l’article 1263 del CC ens assenyala quines persones no tenen capacitat per donar consentiment i obligar-se a contractar:
  • Menors emancipats: tenen capacitat per contractar però amb alguns complements de capacitat per a alguns supòsits, que són els de l’àmbit patrimonial. En aquests casos, necessitarà el consentiment dels pares o el/s tutor/s o un complement judicial que atorga la capacitat suficient per contractar. Art. 1261 CC: No hay contrato sino cuando concurren los requisitos siguientes:
  • Consentimiento de los contratantes
  • Objeto cierto que sea materia del contrato
  • Causa de la obligación que se establezca Art. 1262 CC: El consentimiento se manifiesta por el concurso de la oferta y de la aceptación sobre la cosa y la causa que han de constituir el contrato Hallándose en lugares distintos el que hizo la oferta y el que la aceptó, hay consentimiento desde que el oferente conoce la aceptación o desde que, habiéndosela remitido al aceptante, no pueda ignorarla sin faltar a la buena fe. El contrato, en tal caso, se presume celebrado en el lugar en que se hizo la oferta En los contratos celebrados mediante dispositivos automáticos, hay consentimiento desde que se manifiesta la aceptación. Art. 1263 CC: _No pueden prestar consentimiento:
  1. Los menores no emancipados, salvo en aquellos contratos que las leyes les permitan realizar por si mismos o con asistencia de sus representantes, y los relativos a bienes y servicios de la vida corriente propios de su edad de conformidad con los usos sociales
  2. Los que tienen su capacidad modificada judicialmente, en los términos señalados por la resolución judicial_

Quan l’article 1272 CC es refereix a coses impossibles, es refereix a un tipus d’impossibilitat originaria, total y duradora:

  • Originaria: la impossibilitat existia en el moment en el que es va celebrar el contracte. Quan es va celebrar el contracte, la cosa ja era impossible.
  • Total: ha d’afectar a tot l’objecte del contracte
  • Duradora: No pot tenir caràcter temporal o transitori
  • Licitud: (art. 1271 CC) Poden ser objecte de contracte totes es coses que estiguin fora del comerç dels homes i tots els serveis que siguin contraris a les lleis i bones costums. Això succeeix en els casos on parlem de bens de domini públic, com platges o rius o el cas de bens que no estiguin a la lliure disposició dels particulars (per exemple: en el nostre ordenament jurídic, la gestació subrogada considera a la dona com “un objecte de comerç”, la qual cosa converteix l’objecte del contracte en il·lícit.
  • Determinació (art. 1273 CC) L’objecte ha de ser cert, per tant, ha d’estar determinat en el moment de la perfecció del contracte o ser determinable, en el sentit de que la seva determinació pot ser posterior sense necessitat de fer un nou pacte entre les parts (art. 1273 CC). o Autosuficiència del contracte: no cal que les parts tornin a contractar si l’objecte es determina posteriorment dintre dels termes pactats. El contracte seria nul si l’objecte quedes indeterminat o no hi hagués un criteri de determinació del preu en el contracte. En aquest cas, tenim la normativa de Catalunya i d’Espanya: o Catalunya: si no es determina el preu no hi ha possibilitat de nul·litat del contracte. Es basarà en el preu usual pel mateix tipus d’objecte o Espanya: quan no es pot arribar a la determinació del preu que s’ha deixat a un tercer i no es fixa, s’arriba a la nul·litat del contracte. El contracte seria nul si l’objecte queda indeterminat, o no hi ha criteris de determinació de preu al contracte i el preu es defineix a posteriori. Tot el que hagués passat abans no formaria part estrictament del contracte. Distingir entre:
  • Tracte preliminar: no és vinculant, no es pot exigir responsabilitats davant d’un jutge amb ells.
  • Contracte: són vinculants, es poden demanar responsabilitats davant del jutge Elements essencials de l’objecte possible: (s’explica al tema 8 de contractes)
  • Cosa (art. 1273 i 1167 CC)
  • Preu (art. 1447-1449 CC). El pot establir una tercera persona per evitar que alguna de les parts surti beneficiada per aprofitar-se de l’altre part.
  • Durada: en els contractes de tracte successiu és important determinar el moment en el que es consuma el contracte.

c) CAUSA (ARTS. 1274 – 1277 CC) És l’element més abstracte. Perquè hi hagi un contracte necessitem el “per què”. És la motivació jurídica que el dret utilitza per donar sentit al contracte, és a dir, determina què mereix la condició de contracte i què no per donar seguretat jurídica. Es presumeix legalment l’existència de causa, però no hi ha cap part al contracte que es digui “causa”. La causa no es troba definida al codi civil espanyol. Tot i això, a l’article 1274 del CC es distingeixen 3 grans tipus de contractes i fixa la causa per cadascun d’ells:

  • Presumpció de que la causa existeix, és lícita i veraç ( art. 1277 CC ): tot i que la causa no s’expressi en el contracte, es presumeix que existeix i que aquesta és lícita mentre que el deutor no provi el contrari.
  • Nul·litat del contracte per causa il·lícita o falsa (art. 1275 i 1276 CC): hi ha dos problemes que afecten a la causa i porten a la nul·litat del contracte: o La causa és falsa quan no es correspon amb la realitat (per exemple, casos de simulació de contracte) o La causa és il·lícita quan és contraria a la llei (per exemple, frau de creditors) La causa en el nostre sistema és una causa objectiva i és la que respon als tipus contractuals, no pot ser una motivació subjectiva. Si no hi ha causa, el contracte és nul. d) FORMA DEL CONTRACTE Es defineix la forma com la manera en que s’exterioritza l’acord de voluntats. Aquesta forma pot ser verbal, escrita, amb gestos amb instruments informàtics, etc. Tot i que com a regla els contractes són vàlids en qualsevol de les seves formes (en ocasions es requereix una forma concreta, que constitueix un element essencial del contracte. Aquests són els casos de forma essencial ( ad solemnitatem) o contractes formals à no hi ha contracte fins que no s’adopti la forma prescrita.
    • Art. 1280 CC: contractes en els que s’exigeix una forma específica , ja sigui per garantir l’ànim de liberalitat (la donació, on el negoci és gratuït i hem d’estar segurs que les parts entenen la causa i no estan sotmesos a cap pressió) o per la seva transcendència vers a tercers (una hipoteca). o S’exigeix el contracte en document privat: § Donació de béns mobles de quantia superior a 9€. Art. 1274 CC:
  • En los contratos onerosos se entiende por causa, para cada parte contratante, la prestación o promesa de una cosa o servicio por la otra parte
  • En los contratos remuneratorios , el servicio o beneficio que se remunera
  • En los contratos de pura beneficencia , la mera liberalidad del bienhechor

2.2. FONTS DE LA REGULACIÓ CONTRACTUAL

Fonts: Codi Civil Espanyol, legislació Estatal, Dret mercantil, directives de la unió europea i legislació catalana Competència exclusiva sobre dret civil a l’Estat en els següents aspectes:

  • Forma de matrimoni: que tothom es casi sota les mateixes formes.
  • Bases de les obligacions contractuals: no són tot el dret contractual
  • Dret mercantil: codi de comerç i lleis especials
  • Dret de contractes al codi civil + lleis especials d’aplicació general + via europeïtzada de contractes amb consumidors. **el llibre sisè a Catalunya hauria de tenir 3 títols que no s’han regulat encara:
  • Part general de dret i obligacions
  • Regular tipus contractuals concrets
  • Obligacions no contractuals (responsabilitat civil) A nivell Europeu:
  • Reglaments i directius (tot i que no existeixen reglaments en aquesta matèria)
  • Convenció de Viena (1980)
  • Una directiva europea s’aplica directament? No, els Estats membres l’han de transposar a l’ordenament intern o nacional
  • Sobretot en l’àmbit de consumidors hi ha una regulació cada vegada més moderna: Quan el vici ocult que conte la cosa, el comprador tindrà tutela. Ex: l’objecte que compro no em funciona pel que el vull fer servir, i la funció que jo vull del objecte és la normal: Ø Llibre sisè incorpora el principi de conformitat i determinació de com es verifica aquesta conformitat i les noves accions. Sempre pensant que el consumidor triï la opció que millor li vagi. Ø Tradicionalment, en àmbit de codi civil espanyol, dues accions possibles, edilícies: o Reducció del preu: per ajustar el menys valor de la cosa. o Resolució del contracte : es soluciona el tema econòmic però no et soluciona el problema, segueixes necessitant un objecte per realitzar una funció que vols. El consumidor es queda al punt inicial. El venedor l’interessa aconseguir que el consumidor es quedi al punt final (si tot hagués anat be). S’estableixen dues accions previ al contracte: § Substitució de l’objecte § Reparació de l’objecte SOFT LAW: no és dret vigent tot i que ho sembla
  • Els principis europeus de dret contractual, per exemple, projectes inspirats per la UE però no aprovats pels Estats. No són vigents, només voluntaris. S’hi pot fer referència però no són obligatoris.

3. CLASSIFICACIONS DELS CONTRACTES:

3.1. CONTRACTES CONDICIONALS I ALEATORIS

Segons el tipus d’obligació:

  • Condicionals: depèn d’un succés incert o en un futur incert. El contracte es crea abans de que aquest futur o succés incert aparegui i generarà obligacions si aquest futur incert es produeix.
  • Aleatoris: també depèn d’un futur o succés incert com el en cas anterior. La diferencia amb l’anterior és que no existeix cap contracte que obligui o permeti exigir el que hi ha al contracte. Fins que no hi hagi aquest succés, no hi haurà contracte. 3.2. CONTRACTES INSTANTANIS, DURADOR I D’EXECUCIÓ PERIÓDICA Segons el període temporal propi de l’execució del contracte:
  • Instantanis: la completa execució del contracte es realitza en un acte temporal únic o en un breu lapse de temps.
  • Duradors: els contractes comporten una certa continuïtat temporal en la seva vigència i execució, establint un vincle que es prolonga durant un determinat termini temporal.
  • D’execució periòdica: contractes en els que almenys una de les parts ha de realitzar algunes prestacions amb una determinada regularitat temporal. Per exemple, pagar mensualment el lloguer. 3.3. CONTRACTES MERCANTILS O CIVILS Segons el marc jurídic al que pertany el contracte:
  • Mercantil: si una de les parts es un comerciant serà un contracte mercantil. El dret mercantil, engloba tot allò relatiu al comerç. Realment no són contractes diferents, simplement no estan dins del Codi Civil i estan incloses al codi mercantil.
  • Civil: si cap de les dues parts es comerciant, el contracte és civil. 3.4. CONTRACTES ONEROSOS I GRATUITS Segons la funció econòmico-social del contracte:
  • Contractes onerosos: contractes on la prestació d’una part troba raó de ser en la contraprestació de l’altre. Les dues parts son creditores i deutores en el mateix moment. Per exemple, una compravenda.
  • Contractes gratuïts: contractes on una de les parts s’enriqueix o obté un benefici a conseqüència del contracte, sense assumir càrrega o prestació alguna. El donant actua amb una finalitat altruista: beneficiar a un altre sense exigir res a canvi. Per exemple, una donació. 3.5. CONTRACTE D’ADMISSIÓ I D’ADHESIÓ
  • Admissió: les parts negocien les condicions del contracte.
  • Adhesió: no hi ha negociació. El contracte esta fet i l’altre part simplement l’accepta. (per exemple: un contracte de consumidors)

4. CONTRACTES DE CONSUM

4.1. DEFINICIÓ:

4.2. RÈGIM JURÍDIC:

  • Directiva 2011/83/UE, de 25 d’oct., sobre els drets dels consumidors à directiva “Els consumidors i usuaris tindran més garanties que la resta de contractes de consum quan el contracti se celebri fora de l’establiment mercantil o per via electrònica
  • Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya (CCons) aprovat per una llei. El legislador català no té competència en l’àmbit de consum, ja que el consumidor està protegir per la CE a tot el territori de forma igual. Però Catalunya pot protegir al consumidor amb certes normatives administratives, per a complementar la normativa estatal. Regula els drets lingüístics del consumidor. Són qüestions menors. Si hi ha una manca de conformitat, s’ha d’anar al TRLGDCU
  • RD-Lg 1/2007, de 16 de novembre, por el que se aprueba el TR de la LGDCU y otras leyes complementarias (TRLGDCU) o Protecció del CiU com a destinatari final d’un bé o servei ( art. 51 CE ) à compatible amb la llibertat d’empresa ( art. 38 CE ) o Drets bàsics dels CiU ( art. 8 TRLGDCU ) Els contractes de consum es regiran pel que està establert en la norma o lleis especials esmentades en aquest apartat. No obstant, si hi ha alguna disposició que no està establerta en aquestes lleis, s’utilitzarà el dret comú aplicable als contractes. El model clàssic de formació del contracte basat en el lliure consentiment i igualtat de les parts no correspon bé als fenòmens de contractació en massa. En aquest cas, s’elimina el procés negociador implícit al Codi Civil. No hi ha posició d’igualtat. Art. 8. Derechos básicos de los consumidores y usuarios Son derechos básicos de los consumidores y usuarios: a) La protección contra riesgos que puedan afectar su salud o seguridad. b) La protección de sus legítimos intereses económicos y sociales; en particular frente a las prácticas comerciales desleales y la inclusión de cláusulas abusivas de los contratos. c) La indemnización de los daños y la reparación de los perjuicios sufridos. d) La información correcta sobre los diferentes bienes o servicios y la educación o divulgación para facilitar el conocimiento sobre su adecuado uso, consumo y disfrute. e) La audiencia en consulta, la participación en el procedimiento de elaboración de las disposiciones generales que les afectan directamente y la representación de sus intereses, a través de las asociaciones, agrupaciones, federaciones o confederaciones de consumidores y usuarios legalmente constituidas. f) La protección de sus derechos mediante procedimientos eficaces, en especial ante situaciones de inferioridad, subordinación e indefensión. Art. 59.1 TRLGDCU: Son contratos con consumidores y usuarios los realizados entre un consumidor o un usuario y un empresario

4.3. CARACTERÍSTIQUES DELS CONTRACTES DE CONSUM

  • Drets irrenunciables à Diferencia important amb la resta de contractes: el consumidor MAI pot renunciar als seus drets.
  • Principi d’actuació a favor del consumidor
  • Garanties dels productes de consum
  • CGC i protecció enfront de clàusules abusives
  • Desistiment (explicat amb detall al punt 4.5) Els contractes de consum tenen una tutela especial ( art. 51 CE ), en diversos àmbits:
  • Protecció contra els riscos a la salut/seguretat i dels interessos legítims
  • Requisits de coneixement de les CGC i prevenció de l’ús abusiu
  • Informació, educació i formació (prevenció de la publicitat i promocions enganyoses)
  • Drets de participació i representació (associacions, organitzacions de CiU, ...)
  • Drets processals (accions individuals i col·lectives)
  • Dret a la compensació per béns o serveis defectuosos
  • Dret del desistiment (salt conceptual que trenca el model contractual bàsic) 4.4. DEFINICIÓ DE CONSUMIDOR:
  • (art. 3 i art. 2.1 de la UE): el consumidor o usuari és una persona física que actua amb un propòsit aliè a la seva activitat comercial, empresarial, ofici o professió / el consumidor o usuari és una persona jurídica o entitat sense personalitat jurídica que actua sense ànim de lucre amb un ànim aliè a la seva activitat comercial o empresarial (només finalitat d’ús, no de revendre)
  • Art. 621.1.2 CCC à propòsit aliè a l’activitat professional o comercial 4.5. EL DRET DEL CONSUM COM EL NOU DRET DE LA CONTRACTACIÓ: EL DRET DE DESISTIMENT El dret de consentiment és irrenunciable i lliure. Es regula al TRLGDCU art. 68 - 79.
  • Previsió del dret de desistiment en l’oferta, promoció publicitària i el propi contracte en la llei: o Comercialització a distancia de serveis destinats a consumidors, de contractes de crèdit al consum i d’alguns béns immobles
  • Termini més enllà de les accions d’incompliment i, en el seu cas, remeis: o Contracte a distancia o fora de l’establiment: 14 dies § Això només s’assegura en els contractes protegits pel TRLGDCU, la resta depèn del contracte § Si el producte es correcte es pot desistir? o Dies a quo: Comença des de la recepció del bé objecte del contracte
  • Aformal: enviament del document o devolució dels productes En cas de dubte, a favor del consumidor: Si trobem una clàusula obscura en un contracte de consum, sempre s’anirà a favor del consumidor. En cas de litigi, el tribunal al que s’haurà de recórrer és el tribunal del domicili del consumidor o usuari. Art. 68.1 TRLGDCU : És una facultat que té el CiU per deixar sense efecte determinats contractes notificant a l’altra part en el termini establert per a l’exercici d’aquest dret, sense necessitat de justificar