¡Descarga contractes Upf 2n de dret y más Apuntes en PDF de Derecho Contractual solo en Docsity!
TEMA 1: Concepte de contracte. Fonts, classificació,
contracte de consum
El codi civil espanyol té la regulació de la teoria general de contracte títol 2n del llibre 4t (art. 125 4 al 1314, si te lo sabes mejor) i la teoria de les obligacions (art. 1088 al 1230). A l’art. 1045? comença la regulació dels contractes en especial. El contracte matrimonial es regula entre els contractes. El codi civil no defineix el contracte però el 1254 ens diu que la idea de contracte existeix des de que una o diverses persones consisteixen en obligar-se respecte de una o unes altres persones. La idea central de contracte es que es un acord al que arribem SEMPRE A TRAVÉS DEL CONSENTIMENT. S’obliguen respecte d’altres a donar alguna cosa o prestar algun servei – ELEMENT PATRIMONIAL DEL CONTRACTE. El contracte es sempre un acord entre una o varies persones a donar alguna cosa o prestar un servei (una prestació – allò que s’ha de dur a terme). Amb la idea que aquesta obligació sempre neix del CONSENTIMENT MUTU d’aquells que han consentit en obligar-se i el contingut sempre es el conjunt de dret i obligacions que creen dirigit a realitzar la prestació que han acordat. El contingut concret i la seva regulació la veurem a la part especial. D’on sorgeix l’acord, quina es la figura que emprem per fer que un pugui reclamar envers un altre el contracte? L’autonomia privada, vostè ha utilitzat la seva autonomia per obligar-se envers un altre en els àmbits que la llei regula (1257 CC i noseque en el CCCat). Quan parlem estrictament de contracte les prestacions que s’especifiquen tenen sempre contingut PATRIMONIAL. Les obligacions derivades del contracte (Acord entre dos....) son obligacions contractuals. Art, 1089 del codi civil parla de les fonts de les obligacions, les dues grans fonts son:
- Obligacions legals: sorgeixen especificades per les lleis i nomes es donen si hi ha una llei que les imposa,
- Obligacions contractuals: sorgeixen dels contractes.
- Art. 1091 del Codi Civil: El contracte té força de llei pels particulars (el contracte es juridifica i si cal, es podrà imposar coactivament el seu compliment), dona una idea de la força que té el contracte per aquells als que obliga (sempre amb el seu consentiment). Ex: els desnonaments, si no pago la hipoteca s’imposa l’extinció del contracte per incompliment, la imposició coactiva fa que et facin fora. Hi ha figures jurídiques molt semblants als contractes però que no compten amb l’element fonamental del consentiment, les veurem a l’últim tema.
Hi ha figures que s’assemblen al contracte però no ho són. S’ha de distingir el contracte com a document al contracte com a acord. El contracte sol estar formalitzat en un document, però tots els contractes estan formalitzats? NO!! Al agafar el tren estàs realitzant un contracte, el contracto no es només el document, Principi de llibertat de forma de les obligacionsà els contractes verbals també son vàlids per exemple. Hem de tenir en compte:
- Per saber l’abast del contracte per a la seva interpretació haurem de tenir en compte l’actitud de les persones que han contractat (la seva conducta i actes).
- La integració del contracte a partir del principi general de bona fe (art. 7 del codi civil i 7 al CCCat), a més l’art. 1258 del Codi Civil Espanyol determina que la bona fe es un element d’integració del contingut, és a dir per a interpretar el contingut s’haurà de tenir en compte la bona fe. L’acord (el contracte) que genera jurídicament? La creació d’obligacions a partir del consentiment, i aquestes obligacions (art. 1091) son vinculants, tenen força de llei i se’n pot imposar el seu compliment jurídicament. PACTA SUNT SERVANDA à aforisme: els pactes s’han de complir, la paraula donada té un valor, i si no complim a través de l’administració de justícia podem iniciar els mecanismes de compliment forçós. En les relacions de compliment privat (entre particulars) no hi ha AUTOTUTELA. Jo et dec 1000 euros, tu no pots venir a casa meva i agafar-me la tele (si hi participa l’administració si hi ha, em pot posar una multa, embargar-me), entre particulars hem d’acudir a l’administració de justícia, fet que a vegades es insatisfactori. L’autonomia privada serveix per entrar al contracte (llibertat de contractació), però no serveix per sortir (no puc dir donde dije digo digo Diego, ara ja no vull jijiji), només podré sortir del contracte complint amb les obligacions i extingint-les o bé a través de l’incompliment, i llavors haurem d’aplicar el remei o mecanisme de tutela pertinent (s’ha de valorar quin és més adequat): Ø Compliment forçós : instar un procediment per obligar-la a complir: acció de compliment, indemnització... Ø Resolució del contracte: extingir el contracte, per exemple: si l’arrendatari no paga, m’interessa més fer-te fora i resoldre el contracte, no voldré insistir en que el contracte es continuï complint (tot i que et reclamaré els diners que deus. Si el treballador no va a treballar no l’imposaré que vagi i el denunciaré, sinó que el faré fora. El PACTA SUNT SERVANDA impedeix en el món contractual: § Que una de les parts es desvinculi del contracte de manera unilateral û Tot i que... hi ha actes d’autonomia privada – matrimoni (entren altres valors en joc), testament (perquè el testament al cap i a la fi el faig jo)...
- que permeten la revocació o desvinculació del contracte per una de les parts (sense haver de provar l’incompliment d’una de les parts). A nivell
Si no hi ha consentiment no hi ha contracte à contracte nul. Normalment es dona l’error en el consentiment, dono el consentiment sobre una informació que no es la correcta.
2. Contingut PATRIMONIAL (Art. 1255): Lliurar alguna cosa o prestar algun servei, en la majoria dels contractes sol ser una obligació reciproca, però a vegades es unilateral. Això genera la regulació de l’objecte del contracte (Art. 1271 CC) i S’estableixen uns límits sobre l’objecte concret que contracto: a. Lícit b. Possible c. Determinat o determinable Dins d’un contracte poden existir obligacions de contingut NO PATRIMONIAL, allò que no pot existir és un contracte el contingut del qual sigui únicament NO PATRIMONIAL. Ex: alquilo una habitació d’hotel, existeix (i pot existir) l’obligació no patrimonial de no fumar. 3. L’acord té FORÇA OBLIGACIONAL: jo contracto amb algú per assegurar-me que compleix, i si no compleix tinc mecanismes per obligar-lo a complir. Pressuposa que el poder públic i el sistema judicial tindrà força suficient per poder imposar i fer efectiu el poder del contracte. Em permet tenir tutela judicial. L’execució forçosa funciona correctament en les prestacions de donar i de no fer (fàcil de coercir), no funciona tant correctament en les obligacions de fer (difícil de coercir). a. Com es resol la coerció de fer? Indemnització. Però i en els casos que m’interessa que l’acció s’acabi executant? Multes coercitives b. Els efectes transmissius del contracte es produeixen amb el compliment de la prestació (traspàs de la possessió) no amb el perfeccionament del contracte (signar el contracte). i. El document de propietat en escriptura pública en el contracte de compra-venda (1462) equival al traspàs o lliurament de la possessió. Teoría Título y modo. La teoría del título y el modo es un sistema de transmisión de la propiedad de las cosas que requiere la celebración de un contrato y la posterior entrega de la cosa que se quiere transmitir, sin que sea suficiente cualquiera de las dos por separado. Es el sistema vigente en España en la actualidad. El contracte per tant serveix perquè els particulars puguin transmetre bens i serveis entre ells (vehicle jurídic). El contracte i la llibertat individual es basa en la igualtat entre les parts contractuals que pressuposa una negociació en el procés de contractar. Si no es dona, hem d’esperar que sigui la llei la que restitueixi en la mesura del possible la igualtat entre els parts. Exemple: contracte de consumidors. La igualtat entre les parts
en els contractes de consumidors no es dona (dona pas a l’abús, s’han de garantir els drets dels consumidors: desistiment unilateral...).
Novació
Un contracte és pot modificar à novació Problema: per modificar el contracte objectivament (sobre l’objecte) s’hauran de posar d’acord les dues parts que van signar el contracte. Pot ser que una part digui vull modificar, i l’altre digui PACTA SUNT SERVANDA (te jodes jijiji). Per tal de realitzar una novació subjectiva, les condicions son diverses. Si el que vull es canviar els termes del contracte, es produiria una renegociació (no existeix obligació legal de dur a terme aquesta renegociació dels termes (Es poden negar).
Artículo 1261
No hay contrato sino cuando concurren los requisitos siguientes: 1.º Consentimiento de los contratantes. 2.º (^) Objeto cierto que sea materia del contrato. 3.º Causa de la obligación que se establezca
1. Consentiment: a. S’ha d’arribar a una unió de consentiments – formació (art. 1262) b. Problemes de capacitat i. Menors no emancipats: art. 1263 prohibeix que contractin els menors no emancipats, no és una prohibició absoluta, un nen de 6 anys pot comprar chuches – contractes dins dels usos socials. ii. Els incapacitats judicialment – sempre atenent als àmbits d’incapacitació. iii. Alteració puntual de les capacitats (Estic drogat) el contracte serà nul per manca de consentiment. iv. Menor està emancipat, si podrà contractar, amb la necessitat en alguns casos (sobretot els de àmbit patrimonial) d’un complement de capacitat. Si es du a terme sense el complement de capacitat necessari, el contracte serà anul·lable. c. Prohibicions especials: i. Prohibicions per a jutges, fiscals i magistrats: es prohibiex que el jutge compri l’objecte del plet 1459 CC. No és un cas de manca de capacitat, els empleats públics no poden comprar els béns públics o privats que estan gestionant. ii. Inhabilitat successòria: no es pot declarar hereu al notari que m’està realitzant el testament.
De la causa de los contratos Artículo 1274 En los contratos onerosos se entiende por causa, para cada parte contratante, la prestación o promesa de una cosa o servicio por la otra parte; en los remuneratorios, el servicio o beneficio que se remunera, y en los de pura beneficencia, la mera liberalidad del bienhechor (la causa d’una donació és la liberalidad del que dona). à La causa de que jo vengui el meu ordinador? El preu que em pagaràs Artículo 1275 Los contratos sin causa, o con causa ilícita, no producen efecto alguno. Es ilícita la causa cuando se opone a las leyes o a la moral. à No hay un listado de causas ilícitas. Contrato sin causa o con causa ilícita da lugar a la nulidad Artículo 1276 La expresión de una causa falsa en los contratos dará lugar a la nulidad, si no se probase que estaban fundados en otra verdadera y lícita. à causa falsa da lugar a fraude de ley. El contracte disfressa (la causa falsa), serà nul, però el contracte amagat, pot continuar sent vàlid si compleix els requisits del contracte amagat. Ex: faig veure que es una compra-venda, no has pagat preu (s’està amagant que en realitat és una donació), la compra-venda és nul·la, però compleix els requisits per ser una donació. Pot continuar sent vàlid, i probablement em posin una multa per pillin. Artículo 1277 Aunque la causa no se exprese en el contrato, se presume que existe y que es lícita mientras el deudor no pruebe lo contrario. El sistema objectivitza la causa i la sobreentén pel tipus contractual que estem realitzant. La causa en el nostre sistema és objectiva , i es la que respon a cada tipus contractual. La causa NO és una motivació subjectiva. *L’error en els motius que m’han portat a celebrar el contracte són jurídicament irrellevants i per tant no son causa de nul·litat (me compro un coche para ligar, no ligo y quiero anular el contrato, jejeje tonto, te jodes). a. En alguns casos s’afegeix la forma com a element essencial (ha de ser escrit o en escriptura pública), en d’altres no es requereix. S’ha de distingit entre requisit (art. 1278 – 1280):
i. Validesa ii. eficàcia
Fonts de la regulació contractual
L’estat té competències exclusives en dret civil sobre 6 matèries:
- La forma del matrimoni.
- Les bases de les obligacions contractuals (que no equival a tot el dret contractual) A nivell Estatal
- Llibre 6è del Codi Civil Català o Títol 1r part general del dret d’obligacions (no molt complet) o Títol 2n o Títol 3er Obligacions no contractuals (responsabilitat civil)
- Codi civil espanyol (Llibre IV) o 1254 – 1314 part general/teoria general de contractes o 1445 comencen els contractes en especial
- Lleis especials A nivell europeu
- Directives: gran aportació europea en la matèria contractual. Sobretot en protecció de consumidors. És una norma comú mínima a tots els estats que no s’aplica directament. Els estats tenen l’obligació de crear lleis pròpies que apliquin la directiva (obligació de transposició). Hi ha casos on no cal la transposició perquè l’aplicació i l’existència d’aquests drets es clara.
- Reglaments: No hi ha reglaments d’aquesta matèria (nivell contractual). Els reglaments s’apliquen directament. A través de la interpretació de la transposició de la directiva i de considerar-se que no era suficientment acurada, cada cop s’ha anat desenvolupant més la matèria contractual a nivell estatal. *Remember: condicions generals – control de transparència i nul·litat de clàusules abusives. També per influencia del dret europeu alguna de les tuteles que han existit tradicionalment com a protecció dels consumidors, en el codi civil espanyol existeixen únicament per a la protecció de consumidors però en el llibre VI del Codi Civil Català s’han generalitzat per a qualsevol tipus de contracte de compravenda. Principi de conformitat i remeis específics per a la compravenda (1a aproximació, estudiarem la compravenda. Això acompanyat per un allargament de terminis.
lliurament de la cosa (i per tant un cop existeix el contracte), només sorgeixen obligacions a càrrec d’una de les parts.
3. Contractes Formals: Tots els contractes tenen forma (verbal, escrita, document públic, document privat). La forma es configura com un requisit de validesa del contracte à el contracte només existeix si es realitza sota la forma que especifica la llei (hipoteca, donació de bens immobles, capitulacions matrimonials, repudiació de l’herència, contractes a distància...). a. 1278 CC – principi de llibertat de forma: de manera general la forma no és requisit de validesa. A l’article 1280 s’enumeren els supòsits en els quals es requereix escriptura pública i/o document per escrit à Forma com a requisit d’eficàcia, no com a requisit de validesa!!!! o Trampa: alguns dels supòsits contemplats en el 1280 de a forma com a requisit d’eficàcia son regulats també a altres articles de forma com a requisit de validesa. És a dir el 1280 estableix forma com a requisit d’eficàcia, però alguns d’aquests casos son de validesa perquè així ho estableixen altres preceptes. Art. 1280. à Forma requisit d’eficàcia! Deberán constar en documento público: 1.º Los actos y contratos que tengan por objeto la creación, transmisión, modificación o extinción de derechos reales sobre bienes inmuebles. 2.º Los arrendamientos de estos mismos bienes por seis o más años, siempre que deban perjudicar a tercero. 3.º Las capitulaciones matrimoniales y la constitución y aumento de la dote, siempre que se intente hacerlos valer contra terceras personas. 4.º La cesión, repudiación y renuncia de los derechos hereditarios o de los de la sociedad conyugal. 5.º El poder para contraer matrimonio, el general para pleitos y los especiales que deban presentarse en juicio; el poder para administrar bienes, y de cualquier otro que tenga por objeto un acto redactado o que deba redactarse en escritura pública, o haya de perjudicar a tercero. 6.º La cesión de acciones o derechos procedentes de un acto consignado en escritura pública. También deberán hacerse constar por escrito, aunque sea privado, los demás contratos en que la cuantía de las prestaciones de uno o de los dos contratantes exceda de 1. pesetas. à Quina és la sanció si un contracte a distància no es celebra de forma escrita (requisit de forma per a aquest tipus de contracte)? En aquest cas no es considera requisit de validesa sinó que es una forma de protegir al consumidor per tal que pugui tenir constància del contracte. Si no es dona, ens trobem davant l’anul·labilitat a instància del consumidor. És diferent per tant dels altres supòsits.
2a classificació:
1. Unilateral: Algo falla. Un contracte és un acord, jo puc estar obligat jurídicament contra mi mateix? Quan una persona de manera sobrevinguda queda obligat amb si mateix la obligació s’extingeix. Els contractes unilaterals en si mateix no existeixen, quan es parla d’ells es fa referència a aquells que només generen obligacions a càrrec d’una de les parts (pocs). 2. Bilateral: Son els majoritaris (solen ser consensuals). Una obligació és la causa de l’altra i a la inversa. És un intercanvi de bens i/o serveis. Són dues parts (que no vol dir que siguin unipersonal) amb interessos contraposats. 3. Plurilateral: Com per exemple un contracte de societats. No son, a diferencia del bilateral, interessos contraposats, sinó que anem tots en un mateix camí. (Soc soci d’una societat, els nostres interessos estan en paral·lel). No són plurilaterals els casos on hi ha per exemple, 3 compradors i un venedor, ja que únicament son 2 parts. Plurilateral parlem de més de 2 parts (no més de 2 persones). **3a Classificació:
- Contractes de tracte únic:** existeix una única obligació, encara que estigui fraccionada o pugui durar un període de temps prolongat. Ex: contracte d’obra o contracte de compra-venta. 2. Contractes de tracte successiu: contracte continu que dura en el temps. Conté diverses obligacions (que sol ser la mateixa) que es van repetint en el temps. Ex: contracte de lloguer. *** no confondre contracte de tracte successiu amb el tracte successiu del registre** (que vol dir que els actes que inscric en el registre han de seguir una cadena, ej. Quan inscric la meva propietat en el registre, hauran de comprovar que la he comprat del seu anterior propietari. **4a classificació:
- Contracte onerosos:
- Contracte lucratiu/gratuït: 5a classificació
- Contracte cumulatiu:** Típic de la compravenda quan la prestació esta totalment determinada. 2. Contracte aleatori: La determinació d’alguna de les parts queda referenciada a alguna condició, o un fet futur incert. Introduim un fet atzarós. La loteria, jo compro un boleto, l’altre només em pagarà si me sonrie la suerte.
període de reflexió per al comprador que ja ha contractat. El desistiment és lliure dins del període legal. Tampoc s’aplica en tots els contractes amb consumidors. Ø Remeis específics en compra-venda: Allargament de terminis i les accions (substitució i reparació) que s’afegeix a les tradicionals (Reducció del preu i resolució). Al llibre VI del CCCat això ja es considera general de la compra-venda, no únicament de consumidors.
TEMA 2: TRACTES PRELIMINIARS I LA FORMACIÓ DEL
CONTRACTE
Formació del Contracte
Quan parlem de la formació del contracte parlem de que es considera necessari per tal de que el contracte existeixi. Si el contracte es un acord de voluntats destinat a la producció d’uns determinats efectes jurídics, entenem que ha d’existir acord. Un dels aspectes que busca la formació és saber quan i com es produeix aquest acordi el consentiment sobre la cosa i la causa que han de conformar el contracte. L’article 1262.1 està connectat amb el 1254 però ens dona regles per deixar clar quan es dona aquesta unió (concurso) de consentiments i així la suma de la oferta i la acceptació. Això pressuposa que hi ha tractes preliminars, és a dir, una certa negociació que donen lloc a la consumació del contracte. Pot donar-se que el contracte no es doni en un lloc on es trobin les dues parts per poder negociar, posar-se d’acord i signar. Hi ha contractació possible entre absents, però necessitem una norma especifica que ens digui en quin moment hi ha contracte. 3 tipus de contractes (amb normes diverses):
- Contracte entre presents: en el moment en que ambdós manifestin el seu consentiment. Si existeix requisit de forma (per escrit per exemple) ja tenim una mostra del consentiment. Si hi ha certa importància econòmica en joc, els contractes es perfeccionen en escrit per deixar clar l’acord.
- Contracte entre persones no es troben en el mateix lloc: Biaix temporal entre el moment en que un fa l’oferta, l’altre la rep, l’accepta... La norma en aquest cas es la de l’article 1262.2 (mateixa de l’article 54 codi comerç), des del moment en el que el que ha fet la oferta ha rebut l’acceptació i l’ha conegut, ja hi ha contracte. És a dir, acceptació coneguda pel qui ha fet la oferta equival a perfeccionament del contracte. o Teoria de la cognició: el que ha fet l’oferta coneix l’acceptació, peeeeeeeeeeeeeeero, el desconeixement de mala fe de l’acceptació suposa l’existència del contracte (si ha rebut l’acceptació i la desconeix porque le da la gana – teoria de la recepció ), ey pillin, mala suerte, hi ha contracte.
- Norma de la contractació celebrada mitjançant dispositius automàtics: compra celebrada a traves de màquines, no cal que el que ha fet l’oferta rebi i conegui l’acceptació sinó que des del moment en que la part manifesta l’acceptació, existeix contracte. Teoria del click.
Ø Quan es dona oferta + acceptació à contracte Ø Oferta + no acceptació d’alguns termes à no hi ha contracte, hi ha contraoferta. Si la formalització per escrit s’estableix com a requisit, no hi ha contracte si no és escrit. (forma com a requisit de validesa) Vigència de la oferta i la seva possible caducitat L’oferta és vigent fins que no hi hagi acceptació. Quan hi hagi acceptació, l’oferent quedarà vinculat.
- Rebuig de l’oferta: el potencial individu que podria realitzar l’acceptació, la rebutja. No l’interessa, no li ve de gust. Un cop rebutjada l’oferta, l’oferta és ineficaç. Si jo rebutjo una oferta, i després dic ay ara si vull, ja no seria una acceptació de l’oferta inicial, sinó que es tracta d’una nova oferta (em canviat les posicions, ara jo soc l’oferent). El rebuig pot ser: § Exprés: manifesto el meu rebuig. § Tàcit: Ignoro l’oferta. El barça envia una oferta a un jugador, aquest no respon però fitxa per un altre. *el silenci en dret no funciona amb la màxima “quien calla otorga”, excepte que hi hagi un deure previ de manifestació, sota el qual el silenci vol dir acceptació, si no dices me quiero dar de baja de netflix, sigues pagando *.
- Caducitat de l’oferta: quan finalitzi el termini, en cas de que aquest existeixi. Quan no hi hagi termini, no hi ha una norma clara (quan s’entengui pels usos del negoci). Normalment hi ha un termini a l’oferta. Cal recordar que si fixo el termini, aquest es converteix en vinculant i per tant irrevocable.
- Retirada de l’oferta: l’oferta es pot retirar. Però fins a quin moment? Fins al moment en que el potencial acceptant hagi rebut l’oferta, és a dir sempre que la retirada arribi abans que l’oferta. Si el potencial acceptant l’ha rebut, ja no me la poden retirar. La retirada intempestiva (fora de termini) esdevindrà una revocació.
- Revocació: es pot revocar l’oferta fins al moment en que l’acceptant hagi acceptat. Límits: § No es pot revocar dins del període que s’hagi fixat per a l’acceptació. § No es podrà revocar quan s’hagi fixat amb caràcter d’irrevocable. § Si l’acceptant ha acceptat l’oferta ja no es pot revocar.
No es constitueix com a acceptació els casos on es modifiqui els termes de l’oferta, es tracta de la contraoferta. o Llevat dels casos en els quals l’oferta contempli la possibilitat de modificar-ne els termes. No es considera acceptació el mer acus de rebut sense manifestar la voluntat contractual. Rebo una oferta i responc: he rebut correctament la seva oferta à no és acceptació. à Possible acceptació tàcita: a través de la preparació de les mercaderies que s’han adquirit, a través el pagament del preu de la cosa... Per tal que l’acceptació sigui efectiva ha d’haver-se produït dins el termini. Haurem de comprovar per tant si l’acceptació s’ha efectuat dins del termini (hi ha casos on no hi ha termini). Lloc: en essència de pacte on es considera que s’ha produït el contracte? (Art. 10.5 CC especifica el dret civil aplicable al contracte – veïnatge). En últim cas el dret civil aplicable al contracte es el dret del lloc de celebració del contracte. o Si no es diu res, s’entén que el lloc, que determinarà la llei aplicable al contracte, es el lloc des d’on l’oferent ha fet l’oferta. 1262. o En els casos del consumidors, és el lloc de residència habitual del consumidor. Compro unes patates a Zaragoza, jo sóc de BCN, guanyo un premi que hi havia a la bossa, no me’l volen pagar, denuncio a BCN. Artículo 1262. o Hallándose en lugares distintos el que hizo la oferta y el que la aceptó, hay consentimiento desde que el oferente conoce la aceptación o desde que, habiéndosela remitido el aceptante, no pueda ignorarla sin faltar a la buena fe. El contrato, en tal caso, se presume celebrado en el lugar en que se hizo la oferta.
Tractes Preliminars
En tot contracte hi ha una fase prèvia de negociació, es coneixen com a tractes preliminars (i no es donen en els contractes d’adhesió). Són un conjunt d’actes i celebracions que es poden realitzar de manera prèvia al fet de dir que si, al fet de contractar efectivament, però que es fan amb la intenció de contractar. Estan dirigits a la celebració del contracte, però el fet d’entrar a negociar no obliga a contractar. Ej: prometre’m en matrimoni no em vincula. Característiques:
1. Les parts potencialment contractants tenen llibertat per negociar. 2. Els tractes preliminars no generen el deure de contractar. 3. Les parts han d’actuar de bona fe i ser honestes, no crear falses expectatives.
societats...) o per la recerca de finançament (aquesta carta ens explica sobre quins punts hi ha acord, i podem provar que hi ha unes negociacions per tal que ens financin). No es considera precontracte ni contracte.
Precontractes
Només podem dir que hi ha precontracte quan hi ha un acord tancat de les part sobre els elements essencials del contracte. La concepció tradicional diu que el precontracte és un contracte l’objecte del qual és la celebració d’un futur contracte. Es considera per tant ja hi ha contracte, però auqest entra en vigor en un moment temporal posterior (ja l’hem acordat – 28 de setembre – però no entra en vigor fins al 1 de desembre à precontracte). És vinculant. En el fons és un contracte amb un horitzó temporal de vigència. Com ja hem dit, en el precontracte tots els elements essencials i necessaris del contracte han d’estar determinats. Les parts han de tenir la mateixa capacitat que s’exigeix per a celebrar un contracte. Els contractes d’opció no son precontractes, son contractes. Es deixa quelcom a opció i a arbitri d’una de les parts. És un contracte, el contingut del qual consisteix a que una de les parts pot escollir una opció. Ej: et dono l’opció de que compris el meu pis en un termini de 3 mesos. És vinculant L’acord pel qual les parts s’obliguen a obligar-se no és un contracte ni un precontracte. No té força obligacional. M’obligo a obligar-me, pues vale. Aquells casos en els quals quedin indeterminats els elements essencials no son precontractes (i per suposat tampoc contractes). Per exemple: m’obligo a que m’obligaré a negociar en el futur.
TEMA 3: EL COMPLIMENT
Concepte
Compliment i pagament son sinònims, tot i que tendim a utilitzar pagament per a aquelles obligacions pecuniàries. Tot acte d’exacta execució de la prestació deguda (subjectivament, objectivament i circumstancialment). Exacta execució es refereix a que el compliment ha de ser total:
1. Subjectivament: complim amb el subjecte corresponent.
- Creditor o acreedor: El creditor haurà de tenir capacitat i disponibilitat. § Capacitat pel cobrament: es rebaixa (el deutor ha de tenir capacitat per alienar), el creditor únicament ha de tenir capacitat suficient per a dur a termes actes d’administració. No cal capacitat per alienar. Artículo 1163. a) El pago hecho a una persona incapacitada para administrar sus bienes será válido en cuanto se hubiere convertido en su utilidad. b) También será válido el pago hecho a un tercero en cuanto se hubiere convertido en utilidad del acreedor. a) El pagament fet a una persona incapacitada no serà vàlid si no s’ha convertit en la seva utilitat, per tant seguiré obligat a pagar. Per tan com a deutors davant el dubte sobre la possible capacitat del creditor, val més no pagar al deutor, ja que i paguem i no es converteix en utilitat (perquè està incapacitat), HAUREM DE TORNAR A PAGAR, ja que el pagament serà invàlid. Com es protegeix el deutor davant d’aquesta possibilitat? Consignació en cas de dubte. Si el deutor ja té un representant, no cal. La consignació vol dir que en comptes de pagar al deutor, anem al jutjat i dipositem el pagament (paguem a través de l’administració de la justícia). Quan és amb diners, la consignació és molt fàcil. b) Creditor Aparent: El creditor ha de ser el creditor actual, la persona que té el dret a rebre la prestació es qui sigui el creditor d’aquella prestació, però sempre que ho continuï sent en el moment del compliment (el creditor pot haver transmès el dret de crèdit a una altra persona). El deutor ha de pagar al creditor actual. Pot succeir que el deutor pagui al creditor aparent (l’inicial) à problema. El creditor no ha de demanar el consentiment al deutor per vendre els seus drets de crèdit, es a dir, per canviar de creditor. Però d’acord amb l’art. 1527 el creditor té el deure de notificar el canvi al deutor. Si no l’hi notifica i el deutor paga al creditor inicial (creditor aparent), el pagament és vàlid (Serà problema d’ells passar-se el pagament). En canvi si l’hi notifica i tot i així paga a l’inicial à pagament invàlid. Pel canvi de deutor SI necessito el consentiment del creditor (Està en joc la solvència del deutor).
