¡Descarga Apunts de Contractes y más Apuntes en PDF de Derecho Contractual solo en Docsity!
T1. CONCEPTE DE CONTRACTES
1. DEFINICIONS DE CONTRACTES
Els contractes es fonamenta sempre en l’autonomia privada. No és només el document en què es plasma l’acord. ● El document pot no contenir totes les característiques de l’acord. ● Es pot integrar el contingut derivant-se de la bona fe, i poden haver-hi normes dispositives. ● En altres casos, no hi ha document. ○ Ex. compravenda d’un llibre, no hi ha document contractual, però s’apliquen igual les normes contractuals.
Definició 1 Para el CC la figura del contrato es la fuente (la principal, las leyes también) de creación de obligaciones por medio del consentimiento bilateral (art. 1254). ● En les obligacions imposades per la llei, no hi ha consentiment. Mediante el contrato se transfieren bienes y servicios de unas manos a otras, procurando su empleo y aprovechamiento óptimo. El contrato asigna entre los particulares riesgos futuros, para evitar los cuales una parte está dispuesta a pagar a otra. El contrato asegura expectativas en las relaciones interpersonales, permitiendo esperar su cumplimiento por medio de la fuerza de ley que tiene la palabra dada. ● Contingut essencialment patrimonial. Quan no sigui contingut patrimonial, l’objecte potser no és vàlid i ja no es podria considerar un contracte. ● El consentiment fa que es pugui esperar el compliment de l’obligació. No pocas de estas funciones se desempeñan sin necesidad de afectar a la conducta de una u otra de las partes, pero sí es de esencia que los predicados lingüísticos que se crean por contratos sean «vinculantes». ● Insisteix en la idea de la vinculació del contracte.
Definició 2 (Salvador) Un contrato es un acuerdo vinculante legalmente , una promesa aceptada (consentiment) y justiciable, una tal cuyo incumplimiento permite a la parte cumplidora acudir ante un tribunal para conseguir un remedio. ● No sempre l'obligació de la part que incompleix es pot imposar forçosament. En aquest cas, se substitueix per un valor pecuniari, més la indemnització pels danys causats. Casos:
_1. Si el bé era específic i s’ha destruït
- Si eren obligacions personalíssimes.
- Persona esdevé insolvent_ Estas tres definiciones son paradójicas porque, inmediatamente a continuación, siempre hemos tenido que añadir que, en el tráfico jurídico, las partes de un contrato lo celebran en la esperanza de no tener que acudir a ningún tribunal para exigir el cumplimiento de lo pactado o remediar de algún otro modo las consecuencias del incumplimiento. Entonces los profesores de derecho privado nos sentimos obligados a mantener el contacto con la realidad y señalamos que los contratos funcionan bien en el mercado y mal en el juzgado. Aún más, afirmamos que ningún sector de tráfico contractual puede operar razonablemente si los incumplimientos contractuales superan un porcentaje muy reducido de los contratos celebrados cada día, cada mes o cada año. Los empresarios evitan contratar con quienes son incumplidores probables y los consumidores rehúyen a los empresarios (que) no (parecen) fiables. La confianza en la palabra dada (trust) es crucial en la dinámica contractual. Y lo es tanto o más que la justiciabilidad (enforcement) de las promesas incumplidas. 2. CARACTERÍSTIQUES DEL CONTRACTE
- Contracte és un acord, que implica consens, i per tant consentiment. ○ Consentiment prestat per una persona amb certa capacitat, de manera lliure i prou informada, per evitar vicis del consentiment.
- Contracte és un acord vinculant, per tant, obliga.
- És possible la imposició obligatòria, coactiva
- Ha de tenir contingut^1 patrimonial
- Contracte té eficàcia relativa, no absoluta ( erga omnes ). ○ Només vincula les parts que han consentit, eventualment els seus hereus si hi ha successió. Generen accions personals.
(^1) Contingut del contracte és el conjunt de drets i obligacions que crea, genera.
3. ELEMENTS ESSENCIALS DEL CONTRACTE
Art 1261 CC:
- Consentiment (de les parts)
- Objecte. Determinat o indeterminat.
- Causa.
- Forma. En alguns casos excepcionals.
a. Forma Tots els contractes són formals (requereixen algun tipus de forma) i hi ha llibertat de forma. Però els contractes formals són els que requereixen una forma específica per tenir validesa. ● Requereixen document públic: capitulacions matrimonials, donacions de béns immobles, societat mercantils, hipoteca.
b. Consentiment Problemes amb el consentiment: ● Cal tenir capacitat suficient per prestar el consentiment. Si la persona no disposa de capacitat suficient per poder efectuar el negoci jurídic, o que no pugui conèixer els seus efectes, entendre i voler l’acte… el negoci serà anul·lable.
Situació discapacitats ● Fins a la llei 8/2021 existia el procediment d'incapacitació i diferència entre capacitat d’obrar i capacitat jurídica, i hi havia la mesura de representació per efectuar els negocis de les persones que no tinguessin prou capacitat. ● La llei elimina incapacitacions, i la distinció entre capacitat jurídica i d’obrar. Estableix, en comptes de representació, mandats preventius, curatela o guardador de fet.
Casos: a. Discapacitat amb mesures de suport Pot prestar consentiment amb la mesura de suport establerta judicialment.
b. Discapacitat dona consentiment sense mesures de suport Hi ha mesura acordada, però dona consentiment sense ella. El contracte seria anul·lable.
c. Discapacitat sense mesures de suport acordades S’aplica la presumpció general que té capacitat, però s’haurà de provar la manca de capacitat natural en el moment de celebrar el contracte perquè aquest sigui nul. Serà més complicat que si ja estava declarat discapacitat.
Majoria d’edat Art. 246 CC presumeix la capacitat del major d’edat: ● El mayor de edad puede realizar todos los actos de la vida civil, salvo las excepciones establecidas en casos especiales por este Código.
Un menor emancipat necessita un complement de capacitat per realitzar els actes que tinguin especial transcendència en els seus interessos, generalment patrimonials.
Hi ha un marge en què els menors d’edat poden donar consentiment i el contracte no és nul. ● Art. 1263. Los menores de edad no emancipados podrán celebrar aquellos contratos que las leyes les permitan realizar por sí mismos o con asistencia de sus representantes y los relativos a bienes y servicios de la vida corriente propios de su edad de conformidad con los usos sociales. ● Ex. Comprar llaminadures.
En dret contractual, es busca que hi hagi capacitat d’alienar un bé, l’antiga capacitat d’obrar.
Supòsits amb prohibicions especials, prohibeixen comprar a: ● En certs casos, jutges i altres no poden comprar certs béns (per exemple, d’un cas) ● Liberalitats del tutelat pel tutor. Tutelat no li pot fer donacions al tutor mentre està sota la seva tutela.
Consentiment: a. Problemes per manca de capacitat b. Problemes per vici del consentiment c. Problemes d’abusivitat en contractes d’adhesió (condicions generals)
d. Causa Tots els contractes han de tenir una determinada causa perquè, si fos el cas, es pogués analitzar i declarar nul el contracte en cas que sigui il·lícita o falsa. La causa ha de ser a. Lícita b. Verdadera (existent i veritable). Si no, nul·litat del contracte per causa falsa.
En un sentit objectiu, mai subjectiu. ● El motiu pel que faig el contracte, la motivació subjectiva de la persona és irrellevant, no genera vici del consentiment (excepte que s’hagi pactat expressament que sí). ● En un contracte amb obligacions recíproques, la causa d’un és l’obligació/prestació de l’altre. ● En els contractes lucratius o gratuïts la causa és la liberalitat.
Art 1274. CC ● En los contratos onerosos se entiende por causa, para cada parte contratante, la prestación o promesa de una cosa o servicio por la otra parte; en los remuneratorios, el servicio o beneficio que se remunera, y en los de pura beneficencia, la mera liberalidad del bienhechor.
Limitació de preus és contrari a la llibertat de contractació, afecta l’autonomia privada. CE determina que com que l’autonomia privada és una de les bases reservades a la legislació estatal, no es pot determinar.
4. CLASSIFICACIÓ DE CONTRACTES
a. Consensuals, reals, i/o formals
Consensuals Actualment es considera que tots són consensuals: CC determina que els contractes es perfeccionen amb el consentiment. Una altra qüestió és que en determinats casos s’haurà de fer amb escriptura pública.
Artículo 1258. ■ Los contratos se perfeccionan por el mero consentimiento, y desde entonces obligan, no sólo al cumplimiento de lo expresamente pactado, sino también a todas las consecuencias que, según su naturaleza, sean conformes a la buena fe, al uso y a la ley.
Real El contracte es perfecciona quan, a més del consentiment, es realitza una prestació. ● Ex. Dipòsit. Quan es dipositen les coses l’altra part passa a tenir l’obligació de tenir cura.
Formals Aquells que tenen requisits de forma. (ex. hipoteca o donació) ● No és un requisit de validesa, sinó d’eficàcia. Es pot fer una donació amb un contracte oral, però perquè tingui validesa caldrà posar-ho en escriptura pública. ● Si el contracte estableix que la manca de forma implica nul·litat, en aquest cas sí que serà un requisit de validesa.
b. Bilaterals/plurilaterals (ex. contracte de societats), però no unilaterals. ● La majoria de contractes són bilaterals
c. Onerosos/lucratius (gratuït, ex. donació^4 ) ● Majoria onerosos.
d. Commutatiu: Les prestacions de les parts són equivalents i recíproques.
Aleatori (ex. contracte d’assegurança): El guany d’un és la pèrdua de l’altre
e. Típic/Atípic: Regulat o no per la llei, si no està tipificat és atípic.
f. Adhesió/Negociació
g. Civil/Mercantil. No hi ha criteri clar per distingir-los. Gran distinció és l’ànim de lucre en l’àmbit mercantil. Compravenda de consum no és mai mercantil, encara que una de les parts sigui una empresa. Compravenda d’immobles és sempre civil, per privilegiar-nos del dret del consumidor. Compravenda mercantil regulada al CComerç només quan són immobles per revendre'ls amb ànim de lucre.
5. CONTRACTES DE CONSUM
El dret contractual pressuposa la igualtat de les parts contractuals. Justifica la potència del dret dels consumidors. Hi ha un principi de protecció al consumidor en tots els àmbits. UE, CE… el protegeixen per l’asimetria entre les posicions contractuals. ● Els drets que es donen al consumidor són irrenunciables, són normes imperatives.
(^4) La doctrina discuteix si és realment un contracte
T2. CONTRACTES PRELIMINARS I FORMACIÓ DEL CONTRACTE
FORMACIÓ DEL CONTRACTE
Contracte: Acord de voluntats dirigit a la producció d’efectes jurídics. Què es considera necessari per formar un contracte, a partir de quin punt es pot afirmar que existeix l’acord, que se celebra el contracte? Art. 1254 CC ● El contrato existe desde que una o varias personas consienten en obligarse, respecto de otra u otras, a dar alguna cosa o prestar algún servicio.
Art. 1262 CC
1. El consentimiento se manifiesta por el concurso (que concorren) de la oferta y de la _aceptación sobre la cosa y la causa que han de constituir el contrato.
- Hallándose en lugares distintos el que hizo la oferta y el que la aceptó, hay consentimiento_ desde que el oferente conoce la aceptación o desde que, habiéndosela remitido el aceptante, no pueda ignorarla sin faltar a la buena fe (teoria de l’acceptació). El contrato, en tal caso, se _presume celebrado en el lugar en que se hizo la oferta
- En los contratos celebrados mediante dispositivos automáticos_ (contractació per internet) hay consentimiento desde que se manifiesta (emet) la aceptación (teoria del click ).
Oferta: Declaració de voluntat en què l’ofertant manifesta la intenció d’assolir la formació del contracte, i estableix els requisits necessari (identificació del bé, indicació expressa o implícita del preu, mitjà de pagament, quantitat…). ● L’oferta ha de ser completa, ha de tenir tots els elements necessaris de manera que l’acceptant, només manifestant el seu consentiment, es pugui entendre que s’ha format el contracte. ● Si no és completa (bàsicament falta el preu o el bé), llavors s’anomena invitacions a formular ofertes.
Quan l’oferta inclou més dades que les identificatives, té contingut més ampli, el Conveni de Viena, intenta posar fi a “la batalla dels formularis”, té la norma del mirall per dir que s’ha d’acceptar tot. ● Si no s’accepta, o es vol modificar alguna cosa, llavors és una contraoferta. Quan són elements accidentals, sí que es pot entendre format el contracte, sempre que es doni
l’acceptació amb algún canvi que no alteri substancialment l’oferta^5 , ja no seria contraoferta, seria acceptació vàlida.
Art. 19 Convenció de Viena
1. La respuesta a una oferta que pretenda ser una aceptación y que contenga adiciones, limitaciones u otras modificaciones, se considerará como rechazo de la oferta y constituirá _una contraoferta.
- No obstante, la respuesta a una oferta que pretenda ser una aceptación y que contenga_ elementos adicionales o diferentes que no alteren sustancialmente los de la oferta constituirá aceptación a menos que el oferente, sin demora injustificada, objete, verbalmente la discrepancia o envíe una comunicación en tal sentido. De no hacerlo así, los términos del _contrato serán los de la oferta con las modificaciones contenidas en la aceptación.
- Se considerará que los elementos adicionales o diferentes relativos, en particular, al precio,_ al pago, a la calidad y la cantidad de las mercaderías, al lugar y la fecha de la entrega, al grado de responsabilidad dc una parte con respecto a la otra o a la solución de las controversias alteran sustancialmente los elementos de la oferta.
L’oferta es pot revocar fins a la manifestació de l’acceptació. L’oferta es pot retirar (no = que revocar) quan pugui arribar abans que l’oferta.
Si es posa una oferta amb un termini per a la seva acceptació, llavors es fa vinculant. ● Mentre li dona el temps per acceptar, no es pot revocar ni modificar l'oferta. ● S’haurà d’acceptar o rebutjar l’oferta abans de termini. Si no hi ha termini establert, serà el que per ús sigui comú en el sector. ● Si passa el termini, i l’acceptant es passa del termini, l’ofertant no ha d’acceptar-ho, però pot decidir acceptar-ho intempestivament. ● Per evitar posar termini, per això els supermercats posen “fins a fi d’existències”.
L’acceptació pot ser expressa o tàcita. Excepte si en l’oferta s’ha predeterminat alguna forma determinada. ● El silenci no implica consentiment, excepte que en els usos del comerç concret, o les parts tinguin una relació continua o ho hagin establert, i funcionin d’aquesta manera. ● No compta com acceptació l’acusament de rebut.
(^5) Excepte que, sense mora injustificada, objecti una discrepància
L’incompliment contractual serveix per a la resolució del contracte. ● Ex. Impagament de lloguer certs mesos. Aquest incompliment provoca que el propietari pugui resoldre el contracte per incompliment. Llavors, queda determinar si haurà de pagar els mesos que quedaven del contracte (interès positiu) o només el que devia (interès negatiu). ● A la hipoteca l’incompliment implica que es reclami tot de cop.
Cartes d’intenció Acords o compromisos d’intencions entre parts que volen negociació en què deixen constància de l’inici de les negociacions, es posen d’acord sobre els temes que volen tractar, assenyales possibles preus, durades… però no tenen caràcter vinculant, no es consideren una oferta, ni precontracte. ● Serveixen per organitzar, delimitar o deixar constància de la negociació. ● A vegades pot servir per imposar-se obligacions de secret, de no concurrència. ● El fet que existeixin pot servir per justificar l’existència de responsabilitat precontractual. ● Ve del Common law.
Precontracte No regulat pel CC. Es crea per la jurisprudència basant-se en el principi de bona fe i en la responsabilitat per danys. Tècnicament, només ens podem referir a precontracte quan ja existeix un acord tancat entre les parts sobre els elements essencials del contracte, però la seva vigència no el fa efectiu fins a un determinat moment. Hi ha acords d’intencions, en què les parts poden definir les circumstàncies, condicions, que s’han de produir perquè en un futur hi hagi contracte. També es pot anomenar precontracte el contracte d’opció ● Hi ha una condició potestativa (es compleix només si es vol complir) ● Les parts contracten que, després d’un temps, si una de les parts vol, ho farà efectiu.
T3. COMPLIMENT DEL CONTRACTE I SUBROGATS DEL COMPLIMENT
1. COMPLIMENT O PAGAMENT
Extinció, satisfacció i funció alliberadora del deutor. Compliment/pagament: tot acte d’exacta execució de la prestació deguda serà El deutor que compleix s’allibera, i provoca l’extinció de l’obligació o del contracte (en funció si és de tracte únic o successiu). El pagament ha de ser tempestiu, s’ha de fer en el pacte pactat. ● Si es fa forma de temps, hi haurà mora o incompliment. ● Hi haurà mora si, complint-se després, satisfà l’interès del creditor.
Si el problema és el lloc, s’haurà de veure en una norma qui s’encarrega de les despeses del lloc on s’ha de complir.
a. Requisits objectius: integritat de la prestació, de la seva indivisibilitat (excepte que s’hagi pactat la divisió)^7 i de la seva identitat. b. Requisits subjectius: complir la prestació a qui s’havia establert.
S’han de complir els requisits objectius i subjectius. Si es fa alguna cosa diferent, hi ha incompliment.
Requisits objectius a. Identitat b. Indivisibilitat c. Integritat
a. Identitat de la prestació. El deutor no pot donar al creditor una prestació diferent encara que sigui d’un valor superior. (dació) ■ Art. 1166. El deudor de una cosa no puede obligar a su acreedor a que reciba otra diferente, aun cuando fuere de igual o mayor valor que la debida. Tampoco en las obligaciones de hacer podrá ser sustituido un hecho por otro contra la voluntad del acreedor. Excepte si el creditor dona el seu consentiment, llavors també s'extingeix l’obligació.
(^7) En aquest cas, no es compleix fins que es compleix l'última prestació.
Requisits subjectius Requisits que se li exigeixen als subjectes que intervenen en el contracte:
a. Part activa (subjecte que paga): La persona que compleix l'obligació o paga és el subjecte actiu del compliment o pagament, i pot ser-ho el mateix deutor o un tercer.
b. Part passiva (subjecte que rep el pagament): La persona que rep o a favor del qual realitza el compliment o pagament és el subjecte passiu, i pot ser-ho el propi creditor o un tercer.
El venedor i comprador són creditor i deutor a la vegada.
Requisits del subjecte actiu, el deutor ( solvens ):
Art. 1158 CC ■ Pot fer el pagament qualsevol persona, tingui o no interès en el compliment de l'obligació, ja ho conegui i ho aprovi, o ja ho ignori el deutor. Qui pagui per compte d'un altre podrà reclamar del deutor allò que hagués pagat, a no haver-ho fet contra la seva voluntat expressa. ■ En aquest cas només podrà repetir del deutor allò que li hagués estat útil el pagament. Si són prestacions de fet amb contingut personalíssim, no es podria aplicar.
Art. 1159 CC ■ Qui pagui en nom del deutor, ignorant-lo, no podrà compel·lir el creditor a subrogar-lo en els seus drets. Possibilitats pel tercer per reclamar al deutor: a. El tercer que paga amb coneixement i aprovació del deutor, o amb la seva aquiescència, es produeix cas de subrogació. El tercer es col·loca en la posició del creditor, com si adquirís el dret de crèdit, i li podrà demanar la totalitat del crèdit. Es mantenen totes les característiques del contracte (terminis, avantatges…). b. Si el deutor s’oposa, el tercer només tindrà acció d’enriquiment, només podrà demanar la part del pagament que ha resultat útil pel deutor.
- Ex. Si el tercer, en contra de la voluntat del deutor, paga un deute prescrit, no li resulta útil. c. Si el deutor ignora que el tercer anava a realitzar el pagament. No hi ha subrogació, el tercer no es fica en la posició del creditor. Quan el deutor s’adoni que el tercer ha pagat, el tercer tindrà una acció de reemborsament, pot exigir-li al deutor que li torni estrictament el que ha pagat
Deutor té el dret de demanar un rebut del pagament, i el creditor l’obligació de donar-li si li demana.
Les despeses ocasionades pel compliment són a càrrec del deutor. Art. 1168 ■ Les despeses extrajudicials que ocasioni el pagament seran a compte del deutor. ■ Respecte de les judicials, decidirà el Tribunal d'acord amb la Llei d'Enjudiciament Civil. Despeses de transport. ● Si el lloc del compliment és el domicili del deutor, les despeses de compliment van a càrrec del deutor. ● Fora del lloc de compliment, va a càrrec del creditor.
Si el deutor paga a una persona que no és el creditor, només es pot considerar el pagament correcte si hi ha utilitat. ● Ex. Pagar al creditor del creditor. Si no hi ha utilitat, el pagament està mal fet, i encara tindria l’obligació de fer-ho.
Art. 1160 CC ■ En les obligacions de donar no serà vàlid el pagament fet per qui no en tingui la lliure disposició de la cosa deguda i capacitat per alienar-la. Tot i això, si el pagament hi hagués consistit en una quantitat de diners o cosa fungible, no hi haurà repetició contra el creditor que l'hauria gastat o consumit de bona fe. ○ No tenen capacitat d’alienació els menors, els discapacitats sense les mesures de suport adoptades i els discapacitats sense mesures de suport declarades. Té la conseqüència del pagament no vàlid. ○ El problema sorgeix amb el tercer amb què es fa el negoci. Conseqüències dependran si el tercer actuava de bona fe (no coneixia la prohibició de disposar), i si la prohibició estava inscrita al Registre de la Propietat. ○ Si consta al registre, es presumeix que el tercer ho sabia, era la seva responsabilitat comprovar-ho, i per tant no es quedaria amb el bé. ○ Si no consta i no ho ha conegut, es quedaria amb l’immoble. ○ Disponibilitat. Casos en què el deutor, que és propietari d’un bé i el vol lliurar a una altra persona, però té, per exemple, prohibició per disposar. Ex. es fa una donació d’un pis. El que fa la donació pot imposar que no es pugui transmetre la propietat. ■ En les obligacions de fer i no fer també s’aplica però de manera més laxa.
El pagament serà vàlid i alliberarà al deutor si es compleixen dos requisits: a. Que el deutor actuï de bona fe b. Que el creditor aparent actuï com si fos el veritable creditor. El creditor aparent i el creditor real ja s’arreglaran. Art. 1527 ■ El deutor que abans de tenir coneixement de la cessió satisfaci el creditor quedarà lliure de l'obligació.
Imputació de pagaments
Quan una persona té diferents deutes amb la mateixa persona, i fa un pagament sense determinar quin dels deutes està pagant sorgeix la necessitat d’imputar el pagament = atribuir aquell acte de pagament a l’extinció d'una determinada obligació.
Aquest problema no existeix si el deutor imputa ell mateix el pagament que realitza. Si el deutor no ho fa, li caduca aquesta facultat que passa immediatament al creditor, que podrà imputar el pagament en el deute que consideri més convenient amb algun límit: deute no prescrit, deute sense vicis o sense amenaça de nul·litat... Perquè hi hagi aquest problema, han de ser sempre deutes que siguin tots exigibles , hi ha d’haver identitat entre deutor i creditor, i les prestacions a executar han de ser homogènies. No hi ha dubte si s’està pagant la quantia exacta.
Si cap dels dos fan la imputació, caduca. El codi ens dona tres regles subsidiàries:
- Accesorietat 1173 CC: Primer s'imputa el pagament als accessoris i no s'imputa el pagament al capital que té interessos quan aquests interessos no estiguin pagats = perquè primer s'imputen els interessos i si no queden interessos s'imputarà al capital.
- Onerositat 1174 CC: s'imputi aquell deute que sigui més onerós (major gravositat, major interès del deutor per extingir) = no deriva necessàriament del contingut de la prestació.
- Proporcionalitat 1174.2 CC: norma de la proporcionalitat fent una distribució mitjançant el prorrateig entre els diferents deutes. La prorrata és una distribució proporcional = això no vol dir que sigui distribució a parts iguals = és distribució proporcional que s'ha de fer la proporció de cada deute sobre el global.
Subrogats del compliment Són institucions que substitueixen el compliment o pagament i produeixen alguns dels seus efectes: a. Alliberen al deutor de la seva vinculació respecte del creditor. b. Comporten l’extinció de l’obligació, però mitjançant la realització d’una prestació diferent de la deguda. Aquests efectes s’aconsegueixen realitzant un comportament o complint amb quelcom diferent del que estava previst inicialment.
Dació en pagament La dació en pagament únic subrogat no regulat en el CC. El deutor, amb el consentiment del creditor, lliurarà una cosa diferent de la deguda en pagament d'un deute. ● Ex: A deu a B cent mil euros. Com A no té diners, B consent que A li lliuri un vaixell de valor equivalent a aquesta quantia. Requisits: a. Consentiment del creditor, autorització del creditor b. Realització de prestació diferent a la deguda (aliud pro alio) c. En pagament del deute d. Acte pro solut, mitjançant el lliurament d'una cosa diferent de la deguda i amb consentiment, s'extingeix el deute, extinció de l'obligació.
Pagament per cessió de béns (art 1175 CC) El deutor cedeix al creditor algun dels seus béns perquè els vengui i amb el producte d'aquesta venda pugui cobrar el deute.
És un acte pro solvendo (per a pagament) doncs, si el producte de la venda dels béns no cobreix tot el deute, aquesta subsisteix en la part no coberta. És a dir, el pagament no necessàriament extingeix el deute; només s'extingiria si la venda de dit bé cobrís el pagament.
Si mitjançant la venda del bé el creditor obté una quantitat superior a la que li devia el deutor, aquesta diferència s'ha de retornar al deutor.
Compensació (1176 CC) Quan una li dec a una persona i ella també em deu a mi. Extinció del deute en la quantitat concurrent. S'extingeix l'obligació perquè es compensen els crèdits i els deutes de l’un i l’altre.
