



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Aprendizaje y motivacion, Profesor: Jaume Jaume, Carrera: Psicologia, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Andrea rodriguez
Erik larrosa 16475620
Pau saez 16470904
EXERCICI 1. (5 punts)
Imagina el cas de dos nens, l’Enric i el Miquel, que són aficionats a col·leccionar cromos de futbol. Tots dos estan tenint problemes amb les notes aquest últim curs, així que les seves mares han decidit utilitzar l'afició dels nens per aconseguir que estudiïn més. La mare de l'Enric ha començat a comprar-li al seu fill un paquet de cromos cadascuna de les tardes que aquest fa la tasca que els professors han marcat per l'endemà. La mare del Miquel, en canvi, li compra cromos al seu fill només algunes tardes, aproximadament després que el Miquel hagi realitzat prèviament la tasca una mitjana de 4 tardes. Encara que cadascuna de les mares està duent a terme una estratègia lleugerament diferent, en el que sí són fermes és en no comprar mai cromos als seus fills si abans no han complert els requisits marcats per cadascuna d'elles. Després de vuit setmanes utilitzant aquesta estratègia, decideixen deixar de comprar cromos als seus fills durant quatre setmanes. Això provoca que els nens comencin a disminuir la freqüència amb la qual fan la tasca. A la gràfica es mostra la conducta de cada nen al llarg
de les dotze setmanes descrites.
1.- Identifica el procediment aplicat per les mares en el tercer mes. Justifica la teva resposta.
En el tercer mes les mares deixen de comprar cromos als seus fills, hi ha un canvi en el valor del reforçador, es produeix un contrast negatiu: quan empitjoren les condicions de recompensa, el subjectes redueixen excessivament la seva actuació com es veu clarament en la gràfica, responen a una velocitat inferior a la normal.
2.- Identifica quin nen es correspon amb cadascuna de les línies de la gràfica, tenint en compte el patró de resposta observat en cada
Nen A: el nen A fa més tasques per setmana que el nen B tal i com senyala la gràfica. El nen A és l’Enric ja que cada setmana augmenta el nombre de tasques per setmana per així ser més reforçat i al tercer mes quan la mare deixa de donar-li cromos es veu clarament com va baixant el nombre de tasques per setmana fins arribar a 0.
Nen B: el nen B segons la gràfica fa menys tasques per setmana que el nen A. El nen B és en Miquel ja que el que li interessa és fer una mitjana de 4 tasques per setmana per ser reforçat, i al tercer mes quan la seva mare deixa de donar-li cromos quan fa 4 tasques per setmana o més, es veu clarament com passar ràpidament a 0, a no fer ninguna tasca ja que si abans en feia 3, 2 o 1 tampoc era reforçat.
3.- Explica, utilitzant el concepte de contingència resposta–reforçador, la raó per la qual el nen A mostra un increment més ràpid en el nombre de respostes que el nen B durant els primers dos mesos. Per a això, calcula la contingència entre estudiar i els cromos per a cadascun dels nens.
El nen A mostra un increment més ràpid ja que per cada augment era més reforçat.
Contingència = p( Rf/R ) – p( Rf/noR )
Nen A: C=
4.- Sota quin programa de reforçament es troba cada nen? Justifica la teva resposta.
Nen A (Enric): està sota un programa de reforçament continu ja que l’ocurrència de la resposta instrumental (fer la tasca que els professors han marcat per l'endemà) provocarà el 100% de les vegades l’entrega del reforç(cromos).
Nen B (Miquel): està sota un programa de reforçament intermitent de raó variable ja que és recompensat després d’haver realitzat prèviament la tasca una mitjana de 4 tardes, el valor numèric del programa de raó variable indica el número promig de respostes requerides per aconseguir el reforç.
Condicionament clàssic, ja que el nen sap que en altres ocasions el fet de plorar li ha servit perquè el seu avi li comprés el que volia.
Condicionament instrumental, ja que el nen relaciona el soroll del timbre amb el pati, i això fa que la seva felicitat augmenti, ja que significa el final de les seves clases
2.- Indica quin programa de reforçament s'aplica en cadascuna de les següents situacions. Raona breument la teva resposta.
Reforçament intermitent-Raó variable: El nombre de respostes es distint al nombre de reforçament
Interval fix
Interval variable
EXERCICI 4. (1’5 punts)
En un experiment, dos grups de coloms van haver d'aprendre dues discriminacions de manera seqüencial. En la taula apareixen els dos grups i cadascuna de les discriminacions que van haver d'aprendre (com es pot observar, la segona discriminació era la mateixa per a tots dos grups).
Grup Discriminació 1 Discriminació 2 (comuna als dos grups, G i G2) G
Segons l'evidència que es presenta en el mòdul, quin dels dos grups creus que aprendrà millor la segona discriminació? Justifica la teva resposta.
Segons l’evidència el grup 1 aprendrà millor la segona discriminació ja que en ambdós grups son diferents figures en la discriminació 1 respecte a la discriminació 2, però en el grup 1 els estímuls es presenten en el mateix ordre en la discriminació 1 que en la 2.