¡Descarga Condicionament tema 1 y más Ejercicios en PDF de Psicología Industrial y Organizacional solo en Docsity!
TEMA 1. CONCEPTES PREVIS
1. Concepte de definició d’aprenentatge
APRENENTATGTE:
Procés psicològic. Finalitat: facilitar l’adaptació al medi. Es manifesta a través de canvis en la conducta Implica FER O DEIXAR DE FER una conducta, ja que quan es deixa de fer alguna cosa que abans es feia, hi ha un canvi de conducta.
Els canvis en la conducta es poden donar a través de l’aprenentatge, però també es poden donar per mecanismes innats (REFLEX). EL REFLEX NO ÉS UN PROCÉS PSICOLÒGIC!!)
REFLEX REFLEX CONDICIONAT
Canvi relativament permanent
SÍ Si un nen sempre es
punxa, sempre retira la mà.
SÍ L’efecte de l’associació
entre la campana i la salivació del gos de Pavlov va durar un temps llarg.
Mecanismes de conducta NO SÍ
Resultat de l’experiència NO és innat, la primera
vegada que un nen es punxa el dit, aparta el dit de l’objecte punxant.
SÍ la situació de la
campana + menjar (gos de Pavlov) es va repetir diverses vegades, amb la qual cosa el gos va adquirir experiència.
Els canvis que es produeixen en la conducta d’una persona, són l’única manera que tenim de saber si hi ha hagut o no un aprenentatge. Tot i així, quan hi ha aprenentatge, es produeixen canvis en els mecanismes de conducta i no canvis directament sobre la conducta, ja que una conducta està determinada per molts factors a més de l’aprenentatge.
Els mecanismes de conducta són estructures psicològiques que permeten que una persona canviï la seva conducta per tal d’adaptar-se al medi. Aquests mecanismes canvien amb l’experiència, i generalment són estructures hipotètiques perquè no són observables. P.e: mapa mental, associació d’estímuls (gos Pavlov)...
L’ aprenentatge és un canvi relativament permanent en els mecanismes de
conducta, que són resultat de l’experiència amb esdeveniments ambientals.
APRENENTATGE
Procés psicològic
Facilita l’adaptació al medi ambient
A través de canvis en la conducta (fer o deixar de fer)
2. Aprenentatge i Execució (Conducta)
Execució = Conducta
Execució ≠ Aprenentatge moltes vegades, canvis en l’execució no sempre indiquen canvis en l’aprenentatge.
L’execució d’una resposta davant d’un estímul, com per exemple saltar a la piscina, està determinada per múltiples factors. El fet de saltar o no saltar depèn de la disponibilitat, la profunditat i la temperatura de l’aigua, la capacitat física per allunyar-se del límit de la piscina, etc. Per tant, un canvi en l’execució no sempre reflecteix automàticament un aprenentatge.
3. Aprenentatge i altres causes del canvi de conducta
L’execució (la conducta) pot canviar a causa de diversos factors, com són:
La fatiga o esforç físic poden produir una disminució gradual en la força d’una resposta com a conseqüència de l’esgotament de l’individu. Aquest canvi en la conducta es deu a l’experiència, però no es considera un cas d’aprenentatge perquè el deteriorament acaba desapareixent si es permet que l’individu descansi una estona. Qualsevol canvi en les condicions de l’estímul també poden fer modificar la conducta, però no es considera aprenentatge perquè és probable que, quan l’estímul torni a les seves condicions inicials (normals), l’individu actuï de la manera que ho fa sempre quan apareix aquest estímul. P.e: si en mig d’una pel·lícula al cine s’encenen els llums, és probable que la conducta dels espectadors canviï de manera notable, però quan els llums s’apaguin, la gent tornarà a veure la pel·lícula. Els canvis en l’estat fisiològic o motivacional de l’individu tampoc es consideren aprenentatge. La gana i la set indueixen respostes que no s’observen algunes vegades; les variacions de les hormones a nivell sexual ocasionen canvis en la resposta a estímuls sexuals; i l’ús de drogues psicoactives poden tenir efectes conductuals de curta duració, però en cap cas es tracta d’aprenentatge. La maduració també implica canvis persistents en la conducta, però aquests canvis es donen sense experiència amb esdeveniments ambientals.. P.e: un nen que no arriba a un prestatge alt fins que no creix, però en aquest cas el canvi de la conducta no és aprenentatge, ja que passa només amb el pas del temps. La maduració també pot produir la desaparició de certes respostes amb el pas del temps P.e: poc després del naixement, acariciar els peus a un nadó provoca que els dits del peu es despleguin com un ventall, o quan es pressiona el palmell de la mà, la reacció del nadó és tancar la mà. Ambdós reflexes desapareixen a mesura que el nen es fa gran.
EXPERIMENT:
L’experiment consistia en què les rates havien de sortir del laberint, al final del qual hi havia menjar. El que es mesurava era el nombre d’errors que les rates cometien.
4. Tipus d’aprenentatges (aprenentatges simples)
Reflex condicionat aprenentatge associatiu. Per entendre el reflex de salivació del gos, hem de saber que aquest és conseqüència de l’experiència amb esdeveniments previs, és a dir, una associació entre 2 estímuls (campana + menjar).
Hi ha 3 tipus d’aprenentatges simples:
No associatiu (T3): Habituació i sensibilització. Més senzill. Associatiu: o Condicionament clàssic (T4-T9): Associació Estímul-Estímul. o Condicionament instrumental (T10-T16): Associació Resposta-Conseqüència. Aprenentatge Discriminatiu: saber quan està vigent una relació entre 2 esdeveniments. Més complex. La gent amb retard mental té problemes amb aquest tipus d’aprenentatge (p.e: un nen amb síndrome de Down que és molt carinyós no sap que hi ha situacions en les que ho pot ser i situacions en les que no).
ANNEX: Hans, el cavall que sabia sumar (MOODLE)
Hans era un cavall molt famós a Alemanya a principis del segle XX. El cavall era capaç de reconèixer els nombres i sumar-los, donant les respostes a cops de peülla. Semblava que el cavall sumava. No obstant, es va observar que en Hans no encertava la resposta quan el seu amo no es trobava present. Una observació sistemàtica va permetre determinar que en Hans havia après a distingir uns senyals subtils que el seu amo emetia de manera involuntària. En Hans utilitzava la lleugera inclinació de cap que feia el seu amo quan acabava la pregunta per començar a donar coces. A mesura que el cavall s’aproximava a la resposta correcta, el seu amo tendia a tensar el cos i aquest era el senyal que utilitzava en Hans per parar de donar coces...i encertar la resposta. En Hans no sabia sumar, però era extraordinàriament bo en detectar lleugers canvis del comportament del seu amo.
