Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Conflictes de competències, Apuntes de Derecho Civil

Asignatura: Dret civil ii, Profesor: , Carrera: Dret, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 03/08/2010

diana89-3
diana89-3 🇪🇸

4.1

(112)

22 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
TEMA6ELSCONFLICTESDECOMPETÈNCIES.
1. Introducció.
Lacomplexitatdelesreglesdedistribuciócompetencialielcaràcterpolíticdelspodersen
presencia‐produccióconflictesicontrovèrsiesenactuaciólegítimadecadapart.
CadaEstatcompostpreveumecanismesquepermetinresoldreaquestsconflictessense
posarenqüestiófuncionamentglobaldelsistema.
CEesconfiaaquestamissióalTC:intervéainstànciesdelapartquecreuquehanestat
vulneradeslessevescompetènciesatravésdelprocésdeconflictedecompetències.
Procediments:
o Elsdelsconflictespositius.
o Elsdelsconflictesnegatius.
CEiLOTCatorguenigualmentalgoverncentral1facultatespecialperacudiralTCifer
frontaactuacionsdeCAquecreguicontraCE.
RecentreformaLOTCatribueixaTCunacompetènciaperresoldreelsconflictesde
defensadelaautonomialocal.
2. Elsconflictespositius.
Quantelgoverndel’EstatoCAcreuque1CAoEstathanenvaïtelseuàmbitcompetencial
potiniciarelprocedimentdelsconflictespositiusdecompetència:previstengeneralen
art6.1CEiregulatenelsart62a67deLOTC.
2.1 Característiquesgeneralsdelsprocedimentsderesoluciódeconflictespositiusde
competències.
1) Pressupòsit:invasióperpartdeunainstànciagoverndelescompetènciesd’unaaltre.
o TChaexigitquel’instanciaqiniciaelprocedimentreivindiquéstbmexercirla
competènciacontrovertida.
o NormalmentTCadmetqueespromoguielconflictesimplementperquèes
consideraque1altreentitatdegovernhaenvaïtl’àmbitcompetencialpropi‐
sensenecessitatreivindicarexercici.
2) Subjecteslegitimats.Perapromoureconflictessónexclusivamentelsòrgans
collegiatsdegoverndecadainstància.
3) Elsactesimpugnablesqpodensuscitarelplantejamentdelconflictesón:
a. Disposicions.
b. Resolucions.
c. Actes
o EmanatstandelgoverncomdeCA.
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Conflictes de competències y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!

TEMA 6 ELS CONFLICTES DE COMPETÈNCIES.

1. Introducció.

 La complexitat de les regles de distribució competencial i el caràcter polític dels poders en presencia‐ producció conflictes i controvèrsies en actuació legítima de cada part.  Cada Estat compost preveu mecanismes que permetin resoldre aquests conflictes sense posar en qüestió funcionament global del sistema.  CE es confia aquesta missió al TC: intervé a instàncies de la part que creu que han estat vulnerades les seves competències a través del procés de conflicte de competències.  Procediments: o Els dels conflictes positius. o Els dels conflictes negatius.  CE i LOTC atorguen igualment al govern central 1 facultat especial per acudir al TC i fer front a actuacions de CA que cregui contra CE.  Recent reforma LOTC atribueix a TC una competència per resoldre els conflictes de defensa de la autonomia local.

2. Els conflictes positius.

 Quant el govern de l’Estat o CA creu que 1 CA o Estat han envaït el seu àmbit competencial pot iniciar el procediment dels conflictes positius de competència: previst en general en art 6.1 CE i regulat en els art 62 a 67 de LOTC. 2.1 Característiques generals dels procediments de resolució de conflictes positius de competències.

  1. Pressupòsit: invasió per part de una instància govern de les competències d’una altre. o TC ha exigit que l’instancia q inicia el procediment reivindiqués tbm exercir la competència controvertida. o Normalment TC admet que es promogui el conflicte simplement perquè es considera que 1 altre entitat de govern ha envaït^ l’àmbit^ competencial^ propi‐ sense necessitat reivindicar exercici.
  2. Subjectes legitimats. Per a promoure conflictes són exclusivament els òrgans col∙legiats de govern de cada instància.
  3. Els actes impugnables q poden suscitar el plantejament del conflicte són: a. Disposicions. b. Resolucions. c. Actes o Emanats tan del govern com de CA.

o Si actes envaidors competències tenen valor de llei el procediment per tramitar el conflicte no serà el propi dels conflictes de competència si no RECURS INCONSTITUCIONALITAT.

  1. Procediment del conflicte positiu s’inicia amb requeriment d’incompetència que és 1 tràmit previ al seu plantejament davant TC.  A través d’aquest requeriment que s’ha de presentar durant 2 mesos següents a la publicació o comunicació de l’acte q suscita conflicte.  El govern que considera que aquesta actuació envaeix les seves competències demana al govern de la instància de la qual prové aquest acte q el modifiqui o el derogui.  Presentació requeriment previ és obligatori per les CA però només potestatiu per a l’Estat que pot optar per: o Presentar requeriment. o Acudir directament al TC.  Si la part requerida actua d’acord amb el que se li demana atenent el requeriment: la controvèrsia queda resolta abans d’acudir TC. o Ocasió negociació conflicte.  Si el requeriment no es contesta en un mes‐ es contesta negativament per considerar‐lo no fonamentat: govern requeridor ja pot acudir al TC i promoure conflicte competencial.  TC obre un termini per formular al∙legacions i pot sol∙licitar a les parts aclariments i informacions que cregui convenients.
  2. Plantejat conflicte davant TC es pot sol∙licitar al TC la suspensió de l’acte impugnat.  Aquesta suspensió té un règim diferent segons si la demana el govern central o CA:  GOVERN CENTRAL: o N’hi ha prou amb invocar art 161.2 CE. o TC ha de concedir automàticament període de 5 mesos de suspensió. o Passat aquest termini decidirà aixecar‐la o mantenir‐la.  GOVERN CA: o TC pot acordar‐la, no necessàriament ni automàticament, si considera q pot causar perjudicis impossibles o difícils de reparar.
  3. La sentència: que posa fi a un conflicte de competències ha de declarar a qui pertany la titularitat de la competència controvertida i pot anul∙lar l’acte que resulta contrari a l’ordre constitucional de distribució de competències, encara que aquest efecte anul∙latiu no és automàtic ni és exigit inexcusablement per la LOTC.  Sobre les conseqüències o els efectes que hauria pogut crear l’acte viciat d’incompetència la LOTC deixa una llibertat absoluta a l’Alt Tribunal, que podrà disposar sobre les situacions que hagin estat creades, tant de fet com de dret, tot allò que sigui procedent.

5. Els conflictes en defensa de l’autonomia local.

 Nova competència que la llei orgànica 7/1999, de 21 abril, ha atorgat al TC en el marc d’un conjunt més ampli de mesures normatives en matèria local.  A través d’aquest nou procediment constitucional es pretén oferir una via d’accés al TC a les entitats locals, quan aquestes considerin q una llei estatal o bé autonòmica atenta contra l’autonomia que els garanteix la CE (art 140, 141).  Fins a aquesta llei, qualsevol vulneració de l’autonomia local feta a través de llei només podia ser impugnada directament pels òrgans legitimats per a interposar el recurs inconstitucionalitat.  O bé indirectament, a través de la qüestió inconstitucionalitat que pugui presentar un òrgan judicial al TC si considera que la llei q ha d’aplicar és contrària a la CE.  En aquesta nova via processal cal destacar els elements següents: o Els legitimats per a plantejar el conflicte són: art 75 LOTC  Entitat local (municipi o província) que sigui destinatària única de la llei.  Un nombre de municipis que suposin almenys 1/7 part dels existents en àmbit territorial d’aplicació de la llei, i que representin almenys 1/6 part de la població oficial d’aquest mateix territori.  Un nombre de províncies que sigui almenys la meitat de les existents en àmbit territorial d’aplicació de la llei i que representin almenys la meitat de la població oficial d’aquest territori. o Els actes impugnables són els actes amb valor de llei de l’Estat i de les CA que lesionin, en opinió fonamentada dels recurrents, l’autonomia local constitucionalment garantida. o El procediment contempla diverses fases:  Interposició o plantejament del conflicte , que ha de ser aprovat, en primer lloc, pels òrgans de les entitats afectades, per majoria absoluta. Un cop realitzada aquesta aprovació, s’ha de sol∙licitar un dictamen al Consell d’Estat o a l’òrgan consultiu corresponent de la Comunitat, dictamen que té caràcter perceptiu però no vinculant.  Admissió a tràmit pel Tribunal Constitucional una vegada formalitzat el conflicte, q ha d comprovar q es cumpleixin totes les condicions i requisits i q no és conflicte infundat. No requisits‐ TC inadmet posa fi procediment.  Al∙legacions : poden presentar Estat i el Parlament i govern CA q hagi dictat la llei en el seu cas. TC pot demanar informacions i aclariments.  Sentència: del TC amb què s’acaba el procediment i que ha de declarar si existeix o no vulneració de l’autonomia local constitucionalment garantida. Si s’escau ha de declarar a qui li correspon la titularitat de la competència objecte de controvèrsia.

 És imp assenyalar que STC no anul∙la la llei directament, si creu que vulnera l’autonomia local constitucionalment garantida.  La LOTC estableix q la declaració inconstitucionalitat de la llei només es podrà fer a través d’una nova sentència q TC dictarà si s’escau després d’haver‐se plantejat autoqüestió inconstitucionalitat.

6. El recurs d’inconstitucionalitat.

 Es un recurs directe davant TC “contra lleis i disposicions normatives amb rang de llei”.  Mitjançant aquest, s’insta al TC a realitzar un control adequació de una norma legal a la CE amb la pretensió de que aquell declari invàlida la norma i per tant nul∙la degut a la seva disconformitat amb la CE i en conseqüència disposi la seva inaplicabilitat.  Es un judici abstracte entre normes, un judici d’adequació entre normes amb independència de la seva aplicació a un cas concret. 6.1 Objecte del recurs.  Poden ser objecte del recurs d inconstitucionalitat tota llei o norma amb rang de llei del OJ amb l’objectiu de determinar la seva conformitat amb la CE.  El recurs té com a resultat la depuració de l’ordenament de les normes amb rang de llei de siguin invàlides.  Les normes amb un rang diferent al de la llei o els actes d’aplicació q no tinguin rang de llei no poden ser objecte recurs inconstitucionalitat.  El recurs pot basar‐se tan en la inconstitucionalitat material com en la inconstitucionalitat formal.  No seran objecte recurs les lleis derrogades que no formen part del OJ si no produeixen efectes.  La LOTC 27.2 enumera les normes susceptibles de recurs inconstitucionalitat: o Estatuts autonomia i demés lleis orgàniques. o Les demés lleis, les disposicions normatives amb rang de llei, i els actes de l’Estat amb força de llei. o Els tractats internacionals. o Els reglaments dels CD, S i CG. o Les lleis i disposicions normatives i actes amb força de llei de les CA. o Els reglaments de les Assemblees legislatives de les CA.  La jurisprudència no pot ser objecte de recurs inconstitucionalitat pk aquest només pot dirigir‐se contra les lleis i normes amb rang de llei.

6.5 Substantivament del recurs.  El TC ha de decidir sobre l’admissió a tràmit de la demanda.  Un cop admesa donarà trasllat d’aquesta al govern, al Congres, al Senat, i en cas que sigui una norma d’una comunitat autònoma, al seu consell executiu i a la seva assemblea legislativa, els quals en el termini de 15 dies poden personar‐se en el procediment i formular al∙legacions.  Posteriorment es pronunciarà: si creu que hi ha inconstitucionalitat la llei esdevindrà inconstitucional i derrogada per la STC que aquest emeti.  Si només són uns articles a la STC haurà d’especificar quins són per entendre’ls derrogats.

7 La impugnació de l’article 161.2 CE.

 Art 161.2 CE i art 76 i 77 LOTC preveuen una nova possibilitat intervenció TC però només a instàncies del govern central.  El govern central pot impugnar davant Alt Tribunal les normes reglamentàries i les resolucions i els actes emanats dels òrgans de les CCAA que consideri contràries a la CE.  Via processal per impugnar títol V de la LOTC té un caràcter molt especial perquè: o Només pot ser utilitzada pel govern central contra actuacions de les CCAA però no a la inversa. o Permet impugnar davant TC actes i resolucions sense valor de llei per vulneracions materials de la CE no per motius competencials sinó materials o generals quan en aquests casos la via ordinària i normal impugnació és davant justícia ordinària, especialment contenciòs‐adm.  Justícia ordinària és la via de les CCAA si pretenen impugnar una actuació estatal sense valor de llei per motius competencials.  Art 161.2 CE conté regla especial sobre suspensió de actes de les CCAA q siguin impugnats per l’Estat davant TC, per la qual cosa la mera impugnació de qualsevol acte i per qualsevol via produeix automàticament la seva suspensió mitjançant mera invocació d’aquesta disposició.  Suspensió automàtica dura 5 mesos – llevat q TC dicti STC abans‐ passats els quals el mateix TC decideix després escoltar al∙legacions de les parts si la manté o aixeca.

8. La ejecución forzosa

 El estado central tiene una serie de mecanismos para reconducir el sistema a la

unidad, uno de ellos es el mecanismo de ejecución forzosa.

 Este mecanismo, no empleado todavía, consiste en que el Art. 155 CE señala que

cuando una CCAA ejerciera desviadamente sus competencias, cuando esta misma

comunidad no las ejerciera de manera adecuada o cuando sus actuaciones fueran

contra el interés general, el gobierno central, previa autorización del senado, podrá

actuar ordenando al presidente de la CCAA para que adopte las decisiones que a

juicio del gobierno sean las más oportunas para reconducir la situación.

Características:

1. Excepcionalidad: atentar gravemente

2. Sustitución de la autoridad de la CCAA por el gobierno central

3. Intervención directa del senado en cuanto hipotética cámara de representación

territorial.

4. No se produce la suspensión del ejercicio de autonomía.

 Con esta previsión el gobierno se convierte en el garante del ejercicio correcto de

la autonomía pero en ningún caso ello supone la suspensión ni de la titularidad ni

del ejercicio de las competencias.

 Como consecuencia y pese al carácter excepcional, la ejecución forzosa no ha de

confundirse con los sistemas de suspensión de derechos o de protección

extraordinaria de la CE (declaración de estado de excepción, alarma o sitio).

 La ejecución forzosa es individualizada, se refiere a una sola CCAA, tiene que contar

con la aprobación por mayoría absoluta del senado; por supuesto debe ser

utilizada para un período concreto y específico, y será también el senado el que

decida la adecuación de las medidas tomadas por el gobierno para la reordenación

de la actuación de dicha CCAA.

 En esta actuación del gobierno seguirán estando vigentes todos los elementos

institucionales, la propia CCAA a través del parlamento podrá revocar la decisión

del estado central