La Constitución y el Derecho: Normas y Niveles de Poder Político - Prof. López Bofill, Apuntes de Derecho Constitucional

¡Descarga La Constitución y el Derecho: Normas y Niveles de Poder Político - Prof. López Bofill y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

ORGANITZACIO CONSTITUCIONAL DE

L’ESTAT I FONTS DEL DRET

PART I

TEMA

Els fonaments teorics del constitucionalisme

1.1.Significat del constitucionalisme Entenem per constitucionalisme el moviment politic i ideologic que vinculat al liberalisme s’oposa al absolutisme. La seva forma d’organitzacio del poder politic pretén assegurar la llibertat i els drets individuals. La idea central de constitucionalisme és la vinculacio de l’odre politic a la llibertat, l’Estat és considerat constitucional quan la seva organitzacio té com a finalitat garantir la llibertat dels ciutadans. Ho destaquem en la Declaracio dels Drets de l’Home i del Ciutadà aprovada per l’Assemblea Nacional francesa. Per aconseguir els seus objectius, el constitucionalisme defensa uns principis i unes tecniques destinades a posar limits i controls al poder arbitrari: -separacio de poders -declaracions de drets -govern representatiu -sobirania nacional NOMÉS TÉ ORGANITZACIO L’ORGANTZACIO DEL QUAL RESPON ALS PRINCIPIS LIBERALS. Es proposa la limitacio del poder politic mitjançant el Dret, i es concreta en l’ordenacio sistematica d’una comunitat politica en un document escrit, expressio d’un pacte social i politic anomenat Constitucio. Aquesta conté les normes juridiques fonamentals que creen els poders de l’Estat i els organitzen de tal manera que es garanteix una esfera de llibertat i uns drets als individus. El constitucionalisme és un moviment garantista ja que cerca la manera d’assegurar mitjançant mecanismes juridics una esfera de seguretat i de llibertat enfront de la força. És la tècnica juridica de la llibertat. Els primers moments del constitucionalisme van ser durant les revolucions liberals francesa i americana. La seva pretensio era la creacio en una norma que regeixi el funiconament dels poders publics i reguli les relacions entre l’Estat i els ciutadans. Però no es va expressar igual a Europa que a Amèrica. En el constitucionalisme americà, l’objectiu garantista s’assoleix a través d’una Constitucio escrita que conté normes juridiques superior a totes les altres pel fet de ser expressio directa de la voluntat popular. D’aqui sorgeixen les lleis del Parlament, expressio d’una volubtat imediata del poble, no poden contradir les normes constitucionals. En el constitucionalisme europeu, la resistencia de les forces monarquiqus van dificultar el canvi i el triumf de les idees constitucionals, per tant els documents de la època no son vertaderes constitucions sino que sino cartes atorgades pels monarques o pactes entre el Rei i el Parlament. Eren documents sense ple valor juridic. Amb el triumf progressiu de les forces liberals, es consagra a Europa el principi de « sobirania del Parlament » que és el representant de la Nacio com poder absolut i per tant que no pot ser sotmés a cap norma. La jorma que prové del Parlament (la Llei) s’entendrà com a manifestacio com la manifestacio d’una

El liberalisme és un moviment politic i econòmic que va acompanyar d’un moviment d’idees, el racionalisme. Aquest contrastava amb el pensament medieval ja que situava a l’home com a centre de l’univers i la rao com a element clau per comprendre i conformar el mon. Es va expressar amb la Il.lustracio que popugnava la llibertat de pensament i d’expressio per dur a terme una activitat intelectual independent. El racionalisme serveix de fonament al constitucionalisme en dos sentits: 1.La rao condueix a la llibertat i igualtat, objectius principals del constitucionalisme 2.El Dret, com a producte de la rao, tindria la capacitat de crear i ordenar una comunitat politica. Per tant la Constitucio es la que crea el poder, conforma i racionalitza l’ordre politic. Per això el constitucionalisme representa l’intent de de racionalitzacio de l’ordre politic mitjançant la juridificacio del poder public. El constitucionalisme manté que només el Dret pot superar l’arbitrarietat que comporta el poder. És més segur que la Constitucio sigui un document escrit (un codi politic) ja que es mes segur que els usos i els costums. El constitucionalisme propugna la racionalitzacio de les relacions de dominacio politica mitjançant el Dret aixi es pot garantir la llibertat. 1.5. La supremacia normativa La Cons titucio té antecedents remots a l’Imperi romà, a l’edat mitjana, i el Renaixement. Però és la tradicio anglesa del common law la que va influir més en el constitucionalisme. Està format per un conjunt de principis, regles no escrites, costums i precedents que s’entenen com a superior que les lleis del Parlament. Durant un temps es va defensar que els jutges poguessin anul.lar les lleis contràries a aquells principis. El caràcter suprem de la norma constitucional deriva del seu origen, del fet de provenir d’un poder (l’anomenat poder constituent) que és superior a tots els poders creats per la Constitucio (poders constituents). Desde un punt de vista juridic, la supremacia normativa de la Constitucio significa que aquesta és la norma normarum ( la norma de les normes). Aquesta és la norma que regula la creacio de totes les altres i fonamenta la seva validesa. 1.6. L’origen del poder: la democràcia L’origen del poder eradica en la col.lectivitat dels ciutadans, els quals participen en el seu exercici. Aquest radica en la comunitat. La concepcio democràtica del poder permet distingir dues conceptes: el de poder constituent i de poders constituits. El poble, exercint la seva voluntat sobirana, és qui té el poder d’elaborar i aprovar una Constitucio (poder constituent): la Constitucio, al seu torn, és la que crea i limita els poders de l’estat (poders constituits), que estan sotmesos a la norma constitucional.

Evolucio històrica del constitucionalisme

Els principis essencials del constitucionalisme apareixen històricament a Anglaterra. Posteriorment, les revolucions liberals americana i francesa suposaran l’arrancada i l’extensio del moviment constitucional, encara que la Restauracio va suposar un moviment recessiu pel constitucionalisme.

2.1. Els origens: Anglaterra, Amèrica, França 2.1.1 Anglaterra La majoria dels principis i dels conceptes es van elaborar a Anglaterra en el segle XVII. Es va transformar l’ordre feudal i va pasar a una organitzacio politica estatal. Els canvis que s’han de destacar son els següents:

• (^) Transformacio de l’ordre politic estamental en un Estat liberal
• (^) La concentracio del poder de l’Estat es realitza en el Parlament, que va obtenir un poder extraordinari enfront del rei. Es va reflectir en dos documents constitucionals bàsics: Bill of Rights (1689, configura el Parlament com a representant de la unitat politica d’Anglaterra) i l’Act of Settlement (1701; imposa condicions al Rei per a governar i estableix la independència dels jutges). Aqui les caracteristiques del constitucionalisme britànic: 2.1.1.1. Equilibri de poders i soberania del Parlament L’ordenacio dels poders de l’Estat es basa en la idea d’equilibri politic. El constitucionalisme anglès evolucionarà al s.XVIII cap a la creacio del règim parlementari: el Gabinet (el govern del Rei) es va separar poc a poc de l’orbità del Monarca i es va apropar al Parlament. Això vol dir que el Govern sorgeix de la majoria parlementària i serà responsable politicament davant del Parlament. Poc poc també destaquem la figura del Primer Ministre com a director d’un govern homogeni i lider parlementari. Aquesta organitzacio és inseparable dels drets dels ciutadans. L’estructura anglesa es basa en el principi de sobirania del Parlament, els drets individuals i el rule of law. 2.1.1.2. Els drets individuals La majoria son resultats de decisions judicials mitjançant les quals s’han anat definint les « llibertats ». 2.1.1.3. El rule of law El constitucionalisme britànic expressa la idea de subjeccio del poder al Dret a través del principi de rule of law, és a dir, el govern o imperi de la llei enfront del poder arbitrari. Significa també la igual subjeccio de totes les classes a la llei ordinària del pais, administrada pels tribunals ordinaris. El model constitucional anglès conté el predomini del Parlament. Però rau principalment en dues caracteristiques: a)La inexistència d’un text constitucional Anglaterra no ha tingut mai un text constitucional escrit. Les fonts del Dret constitucional anglèsson diverses: -La legislacio (statue law): lleis constitucionals en sentit material que s’han anat aprovant al llarg de la història. Entre aquests destaquem la Carta Magna, la Petition of Rights, l’Habeas Corpus Amendment Act, el Bill of Rights, l’Art of Settlement, les Parliament Acts. -El Dret judicial (case law): derivat de les decisions judicials, el qual comprén el common law, el dret i els costums del regne que han obtingut reconeixement judicial i la interpretacio de la legislacio.

2.1.2.4. La democràcia 2.1.3. França El constitucionalisme liberal té com a referència la Revolucio Francesa que posa fi a l’Antic Règim. El fet desencadenant va ser la convocatòria dels Estats Generals per part de Louis XVI. La força de la burgesia liberal va convertir aquells Estats Generals en una Assemblea Nacional. El primer text que va aprovar l’Assemblea va ser la Declaracio dels Drets de l’Home i del Ciutadà, que va establir els principis politics del liberalisme. El segon document que va aprovar l’Assemblea fou la Constitucio del 1791 que contenia una organitzacio detallada dels poders publics. Va ser la primera Constitucio liberal escrita. Els principis del primer constitucionalisme liberal francés son els seguents: 2.1.3.1. Les llibertats publiques La teoria de les llibertats publiques va ser un dels primers intents històrics de positivitzacio dels drets naturals. 2.1.3.2. La sobirania nacional El triomf de la Revolucio va implantar el principi de la sobirania, unica, indivisible i inalienable, residia en la Nacio i no en el Monarca. 2.1.3.3. L’imperi de la llei Això significa el govern de les lleis i no dels homes. => Idea de règne de la loi i establiment del principi de legalitat: subjeccio de l’Administracio a la llei com a expressio de la voluntat general. 2.2. El segle XIX a Europa: recessio i represa del constitucionalisme Començament del s.XIX: reaccio monarquica que elimina gairebé totes les Constitucions i pretén retornar als principis legitimadors de l’Antic Règim, la Restauracio, intent de restablir el principi monarquic com a principi legitimador del poder. Això implica la substitucio de les Constitucions per: -les Cartes atorgades: el Rei accepta unes limitacions de les seves prerrogatives -les Constitucions pactades entre el Rei i el Parlament: manifestacio de la sobirania compartida (accords) La Restauracio suposa una Monarquia limitada/constitucional. El text que a Europa va servir de model va ser la Carta Constitucional de Luis XVIII. En els anys 30 del segle XIX es va iniciar un moviment de parlementaritzacio i de democratitzacio del constitucionalisme.: basat en la força creixent de la burgesia contra el Rei.

La Constitucio que va iniciar el procés de democratitzacio va ser la francesa de 1848 (el Rei va abdicar i es va proclamar la II Republica). Text progresista, amb amplia gama de drets individuals, socials, i politics, disseny organic basta en la separacio de poders que dona origen a un regim presidencialista. Alemanya: unificacio nacional amb la Constitucio imperial del 1871, cnvercio de l’imperi alemany en una monarquia constitucional d’equilibri entre el Kaiser i el Reichtag: es combinen del principi monàrquic, que reserven a l’Emperador importants ambits de poders, amb elements propis de la sobirania nacional. Es un mig cami entre un Estat absolut i un estat liberal. Anglaterra: l’evolucio a través de les lentes transformacions de les institucions tradicionals. L’evolucio més destacable va ser el desplaçament de poder del Parlament cap al Gabinet, i cap al Primer Ministre, que s’ha convertit en la figura central del sistema politic britànic. 2.3. El segle XX: democratitzacio i extensio del constitucionalisme. Els corrents democratitzadors posteriors a la I i II Guerra Mundial. El constitucionalisme democràtic de la primera postguerra és consequència de les profundes transformacions econòmiques i socials que s’han produït al continent: aparicio dels partits politics, creacio de nous Estats nacionals, substitucio de la Monarquia per la Republica, ect. El moviment constitucioal que es produeix a Europa després de la II Guerra Mundial i la derrota dels règims autoritaris recupera bona part dels principis del constitucionalisme liberal, però assumeix les conquestes del constitucionalisme democràtic, al qual incorpora nous elements de l’Estat social. Les Constitucions europees posteriors a la II Guerra Mundial presenten moltes simillituds pel fet de respondre als principis del constitucionalisme de l’Estat social i democràtic del Dret. 2.3.1. La normativitat constitucional La idea de supremacia constitucional només apareix germinalment en els primers moments del constitucionaisme , però no arriba a reeixir durant el segle XIX. En el s.XX s’instauraran els Tribunals Constitucionals amb la missio principal de controlr la constitucionalitat de les lleis. 2.3.2. La sobirania popular El segle XX consolida definitivament la legitimacio exclusivament democràtica del poder i els textos constitucionals proclamen com a principi de l’ordre juridico-politic que la sobirania resideix en el poble (per poble entenem un col.lectiu de persones reals que pertanyen a un Estat i tenen el mateix dret a participar en la formacio de les decisions publiques). 2.3.3. El pluralisme El pluralisme com a principi que regeix la vida politica, social i cultural. 2.3.4. L’Estat social Les noves constitucions pretenen regular l’Estat i la societat. Contenen mandats perquè l’Estat intervingui en la societat amb l’objectiu de fer reals la llibertat i la igualtat. Les clàusules reguladores de la intervencio

Les Corts son unicamerals i el càrrec de diputat és incompatible amb el de ministre. Es crea una Diputacio permanent de les Corts, la qual missio era exercir les funcions publiques de la Cambra quan aquesta no es trobava reunida. El Rei és el cap de l’executiu i expedeix els decrets, nomena i separa lliurement els Secretaris de l’Estat i de Despatx (equivalent al càrrec de ministre). Té facultats de tipus militar i no estava sotmés a cap responsabilitat, la seva persona era sagrada i inviolable. L’administracio de justicia corresponia als Tribunals i l’organ principal era el Tribunal Suprem. Es basa en els principis d’inviolabilitat, responsabilitat dels jutges, exclusivitat i unitat de jurisdiccio. 3.1.1.2. Vigència de la Constitucio del 1812 La Constitucio de Cadiz va ser vigent poc temps i no amb continuitat. Al tornar de la guerra Ferran VII la va abolir i va reinstaurar l’Antic Règim. Va tornar a ser vigent durant el trienni iberal i amb el moviment de la Granja. Va estar vigent a zones d’Italia i a Portugal. A és a més la seva influència es va estendre per tot Europa 3.1.2. Constitucionalisme moderat i progressita sota el regnat d’Isabel II Durant el regne d’Isabel, van surgir tres textos nous: -Estatut Reial -Constitucio del 1837 -Constitucio del 1845 En aquest periode es va consagrar totalment el fet consitucional. 3.1.2.1. L’estatut Reial (1834) Va ser na convocatòria de Corts feta per la Reina Regent. Fa referència a l’organitzacio i el funcionament de les Cambres, però no inclou res de declaracio de drets i llibertats. Tracta més d’una carta atorgada que d’una Constitucio. Aquest document cedeix algunes potestatsa unes Corts bicamerals concebudes com a auxiliars de la Corona. Però el Rei manté importants atribucions de direccio politica: el lliure nominament i cessament dels ministres, la convocatòria, suspensio i dissolucio de les Corts, designacio dels titulars deks òrgans de govern de les Cambres. En aquesta època destaquem el desenvolupament del Consell de Ministres format per ministres i un President. 3.1.2.2. Constitucio del 1837 Després de Moti de la Granja, Les Corts van redactar una nova Constitucio. Introdueix el principi de la sobirania compartida entre el Rei i unes Corts bicamerals, però també afirma la sobirania nacional. El Rei i les Corts comparteixen el poder legislatiu i constituent. Això vol dir que es constitua una monarquia constitucional en el que el Rei manté facultats de direccio politica i importants prerrogatives. En el titol I trobem una declaracio de drets de tendència liberal, s’introdueix el principi de tolerància religiosa i el sufragi directe però censetari. El Poder Judicial no canvia de la Constitucio del 1812. S’estableix el caràcter electiu dels Ajuntaments i les Diputacions. 3.1.2.3. La Constitucio del 1845 Va ser aprovada quan Isabel II va arribar a la majoria d’edat. És una època de domini dels moderats i aquesta Constitucio és una reforma de la del 1837.

Els principis defensats son la sobirania compartida entre el Rei i les Corts (liberalisme doctrinari), però s’incrementen els poders de la Corona. Els drets i les llibertats soon regulats més restrictivament i es torna a la confessionalitat catòlica de l’Estat. La decada moderada acaba amb un projecte constitucional que no va prosperar. Durant el bienni progresista es redacta una Constitucio que al final no va se promulgada. Aquesta Consittucio va ser mantinguda vigent durant anys. 3.1.3. El periode revolucionari El setembre del 1868 va triumfar la revolucio democràtica i Isabel II va marxar del pais. Despress d’un govern provisional es van convocar les Corts constituents. A les eleccions van guanyar els progressistes i la Unio Liberal. Al juny del 1869 es va promulgar una nova Constitucio que conté influència d’altres textes constitucionals. S’estableix: -sobirania nacional -dret de sufragi universal masculi -ampli declaracio dels drets humans amb recoceixement de llibertats. -llibertat religiosa encara que es manté l’Esglèsia Catòlica. S’estableix una monarquia parlementària. El legislatiu està en forma de bicameralisme igual amb facultats plenament legislatives, i es suprimeix el dret de veto reial. El Rei és el cap de l’executiu però els membres del Govern el « vigilen ». Queda establert un règim parlementari amb tècniques parlementàries de control de Govern. El Poder Judicial s’independentitza i s’estableix esponsabilitat dels jutges per infraccio a la llei. El 1870 s’estableix la LOPJ (que encara és vigent a Espanya). En la I Republica va ser impossible establir un text constitucional amb l’oposicio dels carlins, borbònics i federalistes. 3.1.4. La Restauracio borbònica Desprès del cop d’estat de Martinez Campos es va produir la Restauracio borbònica amb Alfons XIII. La nova Constitucio del 1875 va ser de tendència conservadora molt influida per Canovas del Castillo. En aquesta existeix una Constitucio interna recollida en la Constitucio escrita. Els elements d’aquesta son la Monarquia i les Corts, això vol dir que el poder està compartit entre el Rei i les Corts, seguint el « liberalisme doctrinari ». S’instaura una Monarquia constitucional inspirada en la britànica i en la tradicio. El Rei té importants poders, sobretot durant el regne d’Alfons XIII. No obstant, els ministres tenen la resposnabilitat dels actes del Rei. Es destaca la figura del President de Consell de Ministres. Les Corts son bicamarals, formaades pel Congrés diputats i del Senat, aquest integrat per senadors nats i altres designats pel Rei. Hi han dos grans partits: el liberal i el conservador. A la Cosntitucio es recull una carta de drets i llibertats. El règim entra en crisi amb el cop d’estat de Primo de Rivera i l’instauracio d’un directori militar. 3.1.5. La II Republica Amb el triomf de les forces republicanes, el 14 d’abril de 1931 es declara la II Republica. El 9 de desembre es va promulgar la nova Constitucio. Aquesta proclama la sobirania popular i el sufragi universal, àmplia declaracio de drets i lliberats econòmiques i i socials amb recurs d’ampar per garantir-los.

També realment mai hi ha hagut un sistema constitucional de drets i llibertats. 3.2.5. El problema monàrquic La història constitucional d’Espanya ha estat marcada pel predomini del Rei que era el centre del sistema politic. La concepcio espanyola de la Monarquia impedeix l’implatacio de les teories plenament constitucionals. El Rei sempre va tenir importants prerrogatives de direccio politica. Es dificil conjuntar Monarquia i democràcia. 3.2.6. La qüestio nacional Als diferents textos constitucionals espanyols domina una concepcio centralista i uniformista de l’Estat, però ignora la realitat plurinacional d’Espanya. Fins la Constitucio del 1978, només el periode de la II Republica va tenir en compte aquest problema i va intetar d’establir un model d’organitzacio territorial de l4estat basat en la decentralitzacio politica. 3.3. El franquisme La victòria del general Franco a la guerra civil va portar la instauracio d’un règim autoritari. L’Estat franquista es basa en la negacio dels principis constitucionals: concentracio de poders en el Dictador, conculacio dels drets fonamentals i les llibertats, eliminacio del pluralisme politic, manca de legitimacio democràtica. Es va formar el « Movimiento Nacional » al qual donaven suport l’exercit, l’esglèsia. El règim franquista mai es va dotar d’un text constitucional. Juridicament es vertebra amb les Lleis fonamentals que regulaven l’organitzacio de l’Estat. -Fuero del Trabajo -Ley Constitucional de las Cortes -Fuero de los Españoles -Ley de Referendum Nacional -Ley de Sucesion en la Jefatura del Estado -Ley de Principios Fundamentales del Movimiento Nacional -Ley Organica del Estado Desde el punt de vista institucional el règim franquista adopta una forma similar als règims totalitaris sorgits despres de la II Guerra Mundial: El general Franco és el cap d’Estat i concentra tots els poders inclus la potesta legislativa ja que les Corts son un òrgan auxiliar. L’Administracio de Justicia resta intervinguda pel poder executiu i sovintegen les jurisdiccions especials. Al principi de la decàda dels setenta, el règim entra en una crisi que s’agreuja amb la mort del General Franco. El Rei Juan Carlos I que Franco havia pronunciat com a succesor va prnuncia el Missatge de la corona que mostra una voluntat d’obertura. Aquesta es produirà en el 1976 després del fracàs d’Arias Navarro, amb el nomenament d’Adolfo Suarez com a cap d’Estat, que dirigirà el procés dereforma de les institucions franquistes i iniciarà la « transicio politica ». 3.4. La transicio politica És el procés a través del qual es produeix el canvi de règim totalitari del general Franco a un Estat social i democràtic instaurat per la Constitucio del 1978. Aquest es va fer desde la mateixa legalitat franquista. El primer pas va ser l’aprovament per les Corts franquistes de la Llei per a la Reforma Politica que es va sotmetre a referèndum i va obtenir gairebé la totalitat de la majoria de vots a favor. La LRP s’incorprava com a Llei fonamental del franquisme encara que entrava en directa oposicio amb els principis del Règim. Es proclamava la sobirania popular , la supremacia de la llei com a expressio de voluntat popular, el sufragi universal, la inviolabilitat dels drets fonamentls, el sufragi universal i el reconeixement del pluralisme politic.

Això va preparar les eleccions generals democàtiques després del franquisme. En quant a les institucions, la LRP torna a establir una Parlamnt bicameral, Congrés dels Diputats i Senat. Els seus mandats eren de quatre anys, el Congrés era elegit pel sistema proporcional i el Senat pel majoritari. El Rei com a cap de l’Estat mantenia els poderrs que li otorgava la Llei Orgànica de l’Estati a més se li atorgaven les facultats de nomenament de President de Govern segons els resultats electorals, nomenament d’una cinquena part dels senadors, potestat de sotmetre a referèndum qüestions d’interés nacional, dissolucio de les Corts i convocatòria de noves eleccions. Es mantenien el Consejo de Regencia i el Consejo del Reino, el president del qual era el de les diferents Corts. En compliment de la LRP es van convocar noves eleccions generals que van tenir lloc el 15 de juny de 1977. Amb anterioritat, el govern d’Adolfo Suarez havia impulsat una sèrie de reformes legislatives en sentit democratitzador: -Reforma de la Llei d’Associacions per fer possible la legalitzacio dels partits politics -Aprovacio del Decret-Llei sobre normes electorals Aquesta normativa electoral establia formules diferents per a cada Cambra: a) Pel Congrés dels Diputats, es fixava un sistema proporcional corregit mitjançant la llei d’Hondt; barrera minima de 3% de vots a cada provincia , que era la circumscripcio electoral, establint dos diputats com a minim i un esco més per cada 144.500 habitants o fraccio de 70.000 habitants; les llistes electorals eren tancades i bloquejades. b) Pel Senat, s’estableix un sistema majoritari amb llistes obertes amb 4 senadors per provincia a més de 42 senadors designats pel Rei. Amb aquesta normativa s’afavoria la representacio de les provincies menys poblades en perjudici de les més poblades. A les eleccions del juny del 1977 es van presentar 10 coalicions d’àmbit estatal, 12 coalicions regionals i 156 partits politics. El ventall d’opcions politica va ser ampli. Els resultats electorals no van donar majoria absoluta a cap partit al Congrés, però al Senat va ser per la UCD. Aquests van permetre que la UCD formés el govern i el president Adolfo Suarez va ser confirmat en el càrrec pel Rei. A partir d’aquest moment s’iniciava el cami que portava a l’aprovacio de la Constitucio Espanyola del 1978 i s’obria un nou pèriode en la hostòria del constitucionalisme espanyol.

El concepte de Constitucio

4.1. Pluralitat de conceptes Constitucio té diversos significats. A vegades designa el conjunt d’elements essencials d’alguna cosa; altres descriula manera de com està format un grup o una entitat; acte d’estabir juridicament quelcom(ex.dot o societat anònima); conjunt de normes que regeixen un institucio (constitucio d’un estat). El concepte modern de Constitucio pareix en el segle XVIII i començament del s.XIX amb el triomf de les revolucions liberals. Però altres conceptes van establirse en el mon grec o bé a l’Edat Mitjana com per exemple els pactes entre el Rei i els estrangers. 4.1.1.El concepte racional-normatiu 1)La Constitucio és un sistema de normes juridiques que creen i ordenen una comunitat politica.

És la matèria constitucional, l’organitzacio del poder politic i la consagracio i garantia d’uns drets i llibertats que defineixen la posicio juridica de l’individu. De la mateixa manera, es pot sostenir que no totes les normes contingudes en la Constitucio formal son « materialment » constitucionals. 4.3. El concepte de Constitucio a l’ordenament espanyol No existeix un concepte unic de Constitucio i tampec existeix un concepte genèric de Constitucio que sigui vàlid per a qualsevol temps i qualsevol pais. a)La Constitucio té un caràcter normatiu i esta vinculada juridicament, això es manifesta amb amb la seva Disposicio Derogatòria, segons la qual entra en vigor de la norma constitucional « queden derrogades totes les disposicions que s’oposin al que estableix aquesta Constitucio ». b)La CE és una norma juridica més de l’ordenament sino precisament la norma suprema qe se situa jeràrquicament per sobre de totes les altres, incloent-hi les lleis. Es tracta d’una caracteritisca que no comparteix amb cap altre norma, en aquest sentit, les normes constitucionals son qualitativament uniques. La previsio de la jurisdiccio constitucional i la rigidesa son consequències de la superlegalitat o supremacia formal de la CE. c) La supremacia formal de la CE no es pot desvincular del seu contingut politic: les regles que fonamenten l’ordre estatal. Que la Constitucio sigui una norma fonamental significa que conté un « marc bàsic de principis i valors » que han de servir de fonament de l’ordre juridico-politic. Aquests principis constitueixen elements bàsics indisponibles per als poders publics i operen com a limits a la seva actuacio que no pot ser contrària a aquests. En aquest sentit es parla de supremacia material de la Constitucio: la validesa de les normes, de l’actuacio dels poders politics depèn de la seva compatibilitat amb el contingut de les normes constitucionals. e) La Constitucio és el resultat d’un acte d’autodeterminacio democràtica. La seva legitimitat es troba en el principi democràtic expressat no tan sols en el moment de la seva elaboracio, sino contingut en la mateixa Constitucio, que situa el poble com a titular unic de la sobirania, és a dir, del poder constituent. f)La Constitucio espanyola té un contingut ampli i variat. La CE és la norma que ha dut a terme la funcio de crear la forma politica en què s’organitza la societat espanyola d’accord amb la seva voluntat. Conté principis relatius a la manera de ser del poder: la definicio de la forma d’Estat, de la forma de govern, i de l’organitzacio territorial del poder. Cal no confondre la Constitucio amb el Dret constitucional. 4.4. Tipus de Constitucio a)Criteri de l ’evolucio històrica : es distingeix entre les Constitucions atorgades , pactades, i populars. b)Punt de vista de la forma : Constitucions escrites i no escrites. c)Per a la reforma, Constitucions flexibles i rigides. d) Grau d’eficàcia a l’hora de regular la vida politica, Constitucions: -normatives: identificacio substancial entre el text i la realitat del procés politic -nominals: text conté previsions d’un Estat constitucional però la pràctica s’allunya d’elles. -semàntics: si no hi hagués la Constitucio, el desenvolupament fàctic del procés politic no seria diferent, perquè la Constitucio és aqui una simple disfressa.

Funcions, contingut i estructura de la Constitucio

6.1. Les funcions de la Constitucio La Constitucio és una norma amb una finalitat politica que està determinada a complir unes funcions. La Constitucio acompleix les funcions següents: 6.1.1. Funcio de creacio de l’organitzacio estatal La Constitucio és la norma que converteix una societat en una organitzacio juridico-politica, per això el dret delimita els elements constitius del grup estatal: el poder, el poble, el territori. 6.1.2. Funcio legitimadora del poder La idea de Constitucio introdueix una legitimacio racional del poder politic pel fet que aquest no deriva de la força. El poder només pot ser exercit pels aquells òrgans creats per la Constitucio. 6.1.3. Funcio de limitacio i racionalitzacio dels poders El constitucionalisme va nèixer amb l’objectiu de limitar juridicament el poder de ‘Estat i organitzar-lo de manera que garanteixi la llibertat. Per això la missio principal de l’Estat es organitzar l’estat. Lo que fa és establir l’ambit de poder de l’Estat en la seva totalitat i organitza juridicament la potestat estatal partint del principi de divisio de poders, establex els òrgans a través dels quals actua l’estat, en fixa l’estructura, determina qui son els seus titulars i disposa com s’han de seleccionar. També estableix les relacions entre els òrgans i els controls que cadascun pot exercir sobre els altres. 6.1.4. Funcio d’ordenacio de la produccio juridica La Constitucio és la norma que regula els modes de produccio del Dret en un Estat. Conté preceptes que disciplines la creacio i relacio de les normes de l’ordenament juridic de l’Estat, les quals deriven de l’ordre juridic. És per això que que ella és el fonament de tot l’ordenament juridic. Tamé ordena la produccio juridica i estableix els subjectes que disposen de poders normatius limitats, els procediments per crear normes. Però evidenment aquesta no regula tot: existeixen altres lleis o bé el Codi Civil per exemple. 6.1.5. Funcio fonamentadora La norma contitucional incorpora un sistema de valors essencials que constitueixen el fonament de l’orde estatal. Aquests inserits a la Constitucio son fonamentadors dels actes publics, un marc bàsic de principis i valors que actuen com a limit. Aquesta part es troba a la part dogmàtica i en les declaracions de drets. 6.1.6. Funcio programadora La Constitucio actua com un programa transformador de la societat. Per això la Constitucio conté preceptes finalistes i mandats d’intervencio en relacions. Les Constitucions actuals son instruments formals i procesals de garantia i programes de realitzacio de fins estatals. Una Constitucio-procés és una que es limita a establir regles procedimentals per garantir un procés politic obert a la pluralitat d’opcions socials.

f) També és una Constitucio inacabada perquè conté una regulacio incompleta de bona part dels drets i institucions i en remet el desenvolupament al legislador. La norma suprema espanyola no crea un model definit d’organitzacio territorial de l’Estat. g) Escassa originalitat pel fet de ser un text influït directament pel Dret constitucional. Les principals fonts d’inspiracio de la Constitucio de 1978 han estat:

1. La Llei fonamental de Bonn del 1949, la Republica Federal d’Alemanya.
2. La Constitucio italiana del 1947
3. La Constitucio portuguesa del 1976
4. Les Constitucions de les monarquies nòrdiques
5. La Constitucio francesa del 1958 Els redactors dela Constitucio s’inspiraren també en les prncipals declaracions internacionals de drets. h)També s’hi troben la influència d’alguns textos de la història constitucional espanyola. 6.4.2. Estructura de la Constitucio El text de la Constitucio espanyola s’estructura en un apart inicial( Preàmbul), l’articulat (169 articles) i la part final amb diversos disposicions. El Preàmbul de la Constitucio és breu i té un caràter solemne. Hi queden reflectits el fonament democràtic de la Constitucio i els objectius politics i socials que es proposa, els quals revelen la voluntat de ruptura amb l’etapa anterior. L’articulat conté onze titols, que es subdivideixen en Capitols, i aquests en Seccions. Cada Titol té una numeracio romana i una intitulacio, excepte el Titol Preliminar. El Titol preliminar fa referència als principis constitucionals relatius a la forma d’Estat, la forma de govern, la sobirania, l’organitzacio territorial, les llengües oficials, la bandera els partits politics, els sndicats i les forces armades. El Titol I « Dels drets i dels deures fonamentals» i està integrat per cinc capitols. El catàleg de drets es troba al Capitol II. El Capitol I tratcta de la nacionalitat i a la posicio dels estrangers, el IV estableix les garanties i el V la suspensio dls drets. El Capitol III conté « els principis rectors de la politica social i econòmica ». Dels Titols II i IX es desplega la part orgànica de la Constitucio. S’inicia amb la Corona (II), les Corts Generals (III), el Govern i l’Administracio (IV), les relacions entre el Govern i les Corts Generals (V), el Poder Judicial (VI), l’organitzacio territorial (VIII), i el Tribunal Constitucional (IX). El darrer Titol de la Constitucio conté els procediments de reforma constitucional (X). La part final de la Constitucio està integrada per quatre disposicions addicionals; nou disposicions transitòries que fan referència a diferents qüestions per a posar en marxa les previsions constitucionals; una disposicio derogatòria, dividida en tres apartats, i una disposicio final, que estableix l’entrada en vigor de la Constitucio el mateix dia de la seva publicacio oficial.

Tema 2

La forma d’Estat: L’Estat del Dret

8.1. L’Estat del Dret: concepte El primer article de la Constitucio disposa que Espanya es constitueix en un Estat de Dret. Les formulacions teòriques originàries sobre l’Estat de Dret es situen en el primer liberalisme alemany del s.XVIII i el s.XIX, que té arrels en pensadors com Kant, Fitche o Von Humbolt. En aquest context, l’Estat de Dret era un concepte politic de lluita contra l’Estat absolut que propugnava la subjeccio del poder public al Dret i una organitzacio estatak basada en la rao que garantis la llibertat i la dignitat de l’home. Es una concepcio basada en principis i crrences liberals. a) La supremacia de la llei entesa com a expressio de la voluntat general. b) La proclamacio i la garantia d’uns drets i llibertats que pertanyen a tots els homes per igual. c) La separacio de poders com a principi d’organitzacio de l’Estat. L’Estat de Dret és la subjeccio a un Dret que té un determinat contingut perquè respon a certes conviccions, valors i principis politics. Per això la idea es desenvolupa en el context de les revolucions liberals. En altres paraules, l’Estat de dret es fonamentava en una concepcio de la vida politica segons la qual s’entenia que era possible limitar racionalment el poder estatal mitjançant el Dret, a fi de respectar un ordre valoratiu, la dignitat, la llibertat i la igualtat. Calia equilibrar els poders publics escollint-ne un popularment, el Parlament que farà la llei i que serà superior a les decisions dels altres poders estatals. El concepte formal de l’Estat de Dret redueix la subjeccio tan sols a la forma d’exercir el poder, que ha d’estar determinada pel Dret. Tot Estat que actua a través del dret és un Estat de Dret Els seus principis i tècniques segueixen amb plena vigència. Es desplega un sèrie de principis: a) El principi de juridicitat i seguretat juridica b) La separacio de poders c) La garantia de drets fonamentals 8.2. La subjeccio dels poders publics al Dret: el principi de juridicitat La Constitucio es concreta en el principi de juridicitat que es desplega en dos principis: el de constitucionalitat i el de legalitat. 8.2.1. El principi de constitucionalitat El principi de constitucionalitat significa la subjeccio dels poders de l’Estat a la Constitucio com a norma suprema. S’expressa amb la vinculacio del poder legislatiu a la Constitucio. El legislador resta vinculat a les normes constitucionals i en cas que no s’observessin, implicaria la seva inconstitucionalitat. La subjeccio del legislador es garanteix mitjançant els processos d’insconstitucionalitat que segueixen davant el TC.