¡Descarga Derecho Constitucional I y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
LLEI ORGÀNICA: Conforme l’art 81, relatives als drets, estatuts d’autonomia, règim electoral, etc. Requereix aprovació per les Corts amb majoria absoluta. (=Matèries que per la seva importància, es necessita majoria absoluta que garanteixi que les Corts o la majoria de diputats, hi estan d’acord o hi hagi un cert concents). LLEI ORDINÀRIA: Normes que provenen del Parlament però que per determinades matèries, hi ha una reserva de llei orgànica (majoria simple).
BLOC I – TEORIA I PRINCIPIS CONSTITUCIONALS
Tema 1: INTRODUCCIÓ A LA CONSTITUCIÓ
Des del punt de vista del pensament liberal pre-revolucionari, la constitució era la plasmació escrita d’un contracte entre homes lliures i iguals que senten posseir un poder suficient per a la creació d’un estat com a forma d’organització política de la societat. Però els titulars d’aquesta propietat únicament eren els propietaris.
El principi de la separació de poders, venia a significar el repartiment de funcions estatals entre òrgans diferents amb la finalitat de que cap d’ells acumulés tot el poder.
Els drets dels ciutadans
Havien de formar part d’aquest contracte el qual la constitució donaria forma. Tanmateix, les constitucions liberals oferien models diferents:
- Assegurança jurídica de pertànyer a la pròpia constitució (EE.UU)
- Deixar-los a l’acció del poder legislatiu (França) No obstant, sempre s’articulava al voltant dels anomenats drets de llibertat de l’individu que els garantia una certa immunitat (per o no actuar) on els poders públics no podien entrar o només podien fer-ho amb determinades condicions.
Ex.: Prohibició de detenció il·legal, inviolabilitat del domicili, drets del detingut...
1. Evolució Constitucionalisme i concepte de Constitució:
La Constitució suposa un trencament i fa que al segle XVIII emergeixi el Constitucionalisme. Aquest moviment, pretén aconseguir la submissió del poder, al dret establert per la societat i per la Constitució. Per això estableix un procés polític lliure i democràtic, que exclogui la legitimitat de la força com a resolució de conflictes.
- Separació de poders
- Consideració de que hi ha d’haver una norma, un lloc on la societat quan es funda estableixi les normes del joc (contracte social que si es trenca, dóna dret a reacció)
- El contracte social s’ha d’explicitar a un text (posteriorment a norma)
- Incorporació de drets individuals (són obligacions de l’estat) Tot dret d’algú és una obligació d’algú altre
Separació poders Drets Individuals Contracte Social Text Narratiu Constitució
No emergeixen al segle XVIII, hi ha antecedents de la separació de poders en textos medievals o inclús a l’època de Plató amb la República.
Els drets individuals no es descobreixen al s. XIX, la llibertat o tolerància religiosa va ser dels primers drets individuals fonamentals dos segles abans amb les guerres de religió. Al segle XVIII emergeix la idea de recopilar tots els drets que ja existien prèviament fruit del racionalisme i de la il·lustració.
L’absolutisme , canvia les formes de dominació política. El poder està concentrat en un monarca que justifica el seu poder en l’origen diví. A part, augmenta també el poder de la noblesa i de l’església.
L’estat liberal, és l’únic model d’estat que es manté amb major acceptació. Aquest sistema polític, es va implantar gràcies a l’ascens de la burgesia amb el desplegament industrial i mercantil a les ciutats. L’absolutisme era un impediment pel desenvolupament, però gràcies a les revolucions burgeses, van anar aconseguint la fi del sistema estamental.
En els primers estats liberals (EE.UU, França i Anglaterra), es va crear una nova forma d’exercir el poder en els estats, mitjançant la sobirania nacional i la divisió dels 3 poders. Es pretenia un pacte social que donés lloc a una constitució i una societat política creada per la voluntat dels homes i plasmada en un document escrit que defensés la llibertat, igualtat i propietat.
La Constitució garanteix uns drets i alhora investeix a diverses institucions perquè s’encarreguin de complir aquesta.
Drets naturals: només per ser éssers humans, ja som titulars d’uns drets. Al ser previs a la constitució, podem apropar-nos molt intuïtivament a ells però el problema és la seva concreció. L’alternativa seria el dret positiu (escrit).No hi ha drets si no estan escrits o codificats
Hanz Kelsen: Per sobre del legislador, hi ha la Constitució
Tribunal Constitucional: és l’únic qui té el monopoli de la constitució, qui la protegeix.
Els models constitucionals:
Aquest model es va basar en un pacte desigual entre noblesa i burgesia amb les institucions representatives de l’estat (Parlament i rei, i més tard, Parlament, govern i rei). No prové d’una constitució escrita, sinó d’un conjunt de textos, de tradicions i de pràctiques. Tanmateix, presenta una notable essència liberal (divisió de poders, drets d’igualtat entre els ciutadans, llibertat i propietat).
Aquest model considerava que els homes neixen lliures i iguals en drets. I l’Estat, té com a finalitat, la conservació d’aquests drets naturals.
És la norma que converteix una societat en una organització jurídica- política.
Estableix l’àmbit de poder de l’Estat en la seva totalitat i organitza jurídicament la potestat estatal. Parteix del principi de divisió de poders establint els òrgans a través dels quals, actua l’Estat i atribuint-lis funcions estats i àmbits d’actuació.
Des del punt de vista jurídic , la funció és aconseguir la unitat del sistema jurídic. Des del punt de vista polític , vol distribuir el poder en diverses institucions i actors polítics d’acord amb les normes. Des del punt de vista sociològic , la funció és integrar la societat en un conjunt de valors civils que permetin la canalització de conflictes.
1.1.3. Garanties de la Constitució:
- Caràcter rígid: Des del punt de vista constitucional, té uns mecanismes específics de reforma. La seva modificació està subjecta a uns procediments de reforma constitucionals complexos. El mecanisme de reforma té dificultat perquè si la constitució pretén ser un contracte social, es necessita una estabilitat social.
El procediment de modificació ordinari de normes està escrit a la Constitució. La separació de poders es plasma en les institucions de l’estat. La constitució ens diu que les Corts faran les lleis.
La seva funció és ser la font de les fonts del dret. Quan hi ha canvis de règims, és bon moment pel procés constituent.
Com de rígid ha de ser el procés de reforma d’una Cons�tució? Ha de seguir com a mínim, el mateix consens que quan es va crear la primera reforma i també ha de seguir uns mecanismes específics de reforma. Per què tenen caràcter rígid? Per evitar canvis circumstancials. Però no reflecteix la realitat del moment, i no s’incen�va la reforma del procés cons�tuent, la evolució cons�tucional. Quan es produeix un procés cons�tuent? Un procés cons�tuent, s’ha de produir amb un canvi de règim però si no hi ha, si es volen fer reformes s’ha de seguir el procés de reforma.
3 criteris de modificació de normes ordinàries: Lleis del mateix rang (cronològic) : llei posterior deroga llei anterior (llei divorci 2010>1982) perquè la seva legitimitat és més propera en el temps. Un legislador anterior no pot condicionar a un posterior. Lleis de diferent rang (principi de jerarquia normativa): (llei>reglament): mai un reglament pot estar en contradicció a una llei perquè jeràrquicament està per sota (principi de jerarquia) Què passa entre una llei de l’estat i un reglament català? (Principi de competència) = no és una jerarquia perquè són ordenaments diferents. l’estat ha atorgat unes competències a les autonomies.
La Cons�tució del 1978, es va aprovar per una majoria amplia que no venien condicionades i per referèndum. Diu que per modificar-la, necessiten unes condicions més complicades que les ja existents.
- Justícia constitucional: És l’altre element que garanteix la Constitució. Models:
- Nord americà (meitats segle XIX)
- Continental europeu (Kelsen) (principis s. XX)
La finalitat és garantir la superioritat de la Constitució. Per garantir aquesta superioritat normativa, en el cas europeu es necessita el Tribunal Constitucional.
La principal funció implica el control de la llei des del segle XVIII = que el legislador no es salti la Constitució. Amb l’evolució, la justícia constitucional també s’encarrega d’altres coses: països federals (conflictes de competències. 3r pas: degut a dèficits estructurals o històrics en la protecció dels drets, es diu que el constitucional també és garant (que garanteix) dels drets fonamentals. Introduir el recurs d’emparament, significava evitar les inèrcies del passat.
Tema 2: CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978
1. Antecedents històrics
La primera constitució espanyola va ser la de Cadis (1812). Té una declaració de drets. En reconèixer aquests drets, ja se la va considerar un text constitucional nou.
Característiques Constitució de Cadis (1812)
- El rei era el titular del poder executiu
- Divisió de poders
- Sistema electoral on no participaven les dones
- Es rígida (ex. Prohibia la seva reforma durant els seus 8 anys de vigència encara que a penes va arribar als 6 anys de vigència)
- Suposadament havia representació de totes les colònies o territoris envaïts
- Text bastant ampli (384 articles)
El segon període conegut després d'aquest, va ser el conegut Període Isabelí. En aquest, hi ha tres textos que entren en discussió de si són o no constitucions.
- Estatut reial (1834) : Se suposa que és un text moderat que tracta d'avançar però no hi ha certesa. Les Corts estaven dividides en dues càmeres (pròcers: l'elit del moment i procuradors: arribaven a les Corts a partir d'un cens). Per primera vegada, apareix el president del consell de ministres que encara funciona avui dia. És un text bastant elitista. - Constitució (1837): és el cas contrari amb el que passava amb la de Cadis, hi ha un capítol especial en què es reconeixen drets dels espanyols. Hi ha una separació de poders entre Senat i Congrés. L'executiu està dividit entre el rei i uns ministres (per primera vegada es redueix la força que tenia el rei com a únic titular de l'executiu). Primer text constitucional que organitza les regions i municipis (part nova). Es considera un text progressista que va buscar avançar. - Constitució (1845): es considera més conservadora que l'anterior. El primer problema és que redueix els drets (ex. Elimina la llibertat d'impremta, torna a donar-li pes a la
El 31 d'octubre s'aprova la Constitució i el 6 de desembre se celebra el referèndum. El 27 de desembre es promulga. Van votar el 67% de la ciutadania la qual podia votar. Però dins d'aquest percentatge, el 88% va votar sí a favor. La constitució recull la monarquia parlamentària, és aconfessional, recull temes de les autonomies. També és rígida perquè té un procés de reforma difícil de seguir. Es diu que és inacabada perquè té molts termes jurídics molt oberts que són de doble interpretació.
Espanya en els anys seixanta era un país políticament aïllat per ser una de les darreres dictadures d’Europa. Juntament amb Portugal i Grècia, obertament eren anticomunistes, feixistes i falangistes. Tot i ser aïllats políticament, eren importants per la lluita entre el bloc occidental i el soviètic (Guerra Freda).
L’opinió d’Occident amb la mor de Franco va ser que era necessària alguna transició a Espanya. El partit comunista és un dels partits que més ha aguantat la repressió del règim; els socialistes fins els anys 70, van tenir poca representació. Felipe González fa un canvi ideològic: de socialisme marxista a un socialisme alemany Els partits nacionalistes (basc, català i els convergents) van ser oposició. Estan connectats amb partits internacionals. Espanya era un mercat interessant pels socis europeus però no agradava el model autàrquic. La mà d’obra era molt més barata. Per tant, els capitalistes europeus veien amb bons ulls invertir en el sud. Són països amb un nivell de benestar molt més alt que el nostre. Els anys setanta, l’economia espanyola s’havia obert però tenia un alt nivell de corrupció i era molt proteccionista. L’apertura permet portar divises amb el turisme però no és l’únic, a part, implica circulació de gent que porten idees de llibertat (xoc cultural). En aquest sentit, es va produir també una apertura cultural de l’espanya tancada dels anys cinquanta amb Franco, de l’inici d’apertura als anys seixanta fins els setanta. A més a més, els mitjans de comunicació evolucionen perquè l’opinió pública vol donar la seva visió crítica = el món de la cultura proposa d’una forma més agosarada, la premsa és crítica amb el règim... ja es denoten visions diferents. El propi règim es suavitza perquè sap que la resposta duríssima dels anys 50-60, ja no pot ser la mateixa. No obstant, segueix sent dur. Canvia mètodes però apareixen elements ultres (moviments que abracen les armes com ETA, els GRAPO, Terra Lliure). Ponència : esborrany de la CE. A la Comissió Constitucional es va aprovar i després en el referèndum va sortir el sí (80%). Al dia següent de la publicació al BOE, entra en vigor la constitució.
Aspectes problemàtics : model territorial, relació església-estat/exèrcit, drets i llibertats (social), monarquia?, organització del poder judicial
Drets i llibertats: hi ha gent que ha patit limitació de drets. En la CE és nota molt aquesta petjada en l’elaboració dels drets i llibertats. Per exemple en les garanties del procés judicial. Hi ha algun dret social entre els fonamentals (l’educació).
Model de descentralització: hi ha 9 homes (AP, PSUC, UCID) que s’han de posar d’acord (la dreta amb l’esquerra) amb totes aquestes qüestions (la seva mentalitat en referència als drets era molt diferent). PSOE i Partit Comunista opten per un model territorial i els bascs i els catalans també.
Exèrcit: Supeditació al govern civil amb el cap de l’estat com a cap de les forces armades encara que d’una forma simbòlica perquè qui pren les decisions són el ministre de defensa i en última instància, el president (principi de jerarquia).
Podem considerar que una constitució que no té tribunal constitucional, és una veritable constitució? No. Un dels poders o algun òrgan ha de ser el guardià de la constitució. Ha d’haver un mecanisme per assegurar en tot cas, que ningú es salta la constitució.
- Solució austríaca: crear un òrgan nou separat
- Solució americana: amb l’òrgan judicial ja hi ha suficient
- Solució anglesa: tenen una càmera amb lords jutges que quan es planteja un conflicte interpretatiu respecte les lleis britàniques que pugui tenir transcendència constitucional, el resolen ells. En tot cas, la constitució per ser norma, ha de tenir mecanismes que assegurin la seva superioritat normativa.
1.2.3. Estructura i contingut de la Constitució Espanyola:
La característica general de la Constitució de 1978 és la de regular un estat d’estructura democràtica. És molt extensa, presenta:
Parts orgàniques Parts dogmàtiques Preàmbul: amb intenció de fixar-se uns objec�us. La nación española Títol preliminar elements generals (qüestions generals com el model de govern, elements simbòlics, la bandera, un himne, la llengua, les forces armades, els sindicats, els partits polítics, etc.) Títol I: los derechos y deberes fundamentales (llista de drets) Títol II: la Corona, funcions del rei, etc. (Títol I i II reforma súper rígida) Títol III: les Corts generals, les càmeres, funcionament legislatiu (com s’elaboren les lleis) Títol IV: el govern i l’administració Títol V: relacions entre les corts i el govern Títol VI: Poder judicial Títol VII: economia i hisenda Títol VIII: Organització territorial de l’estat (on es regulen les CCAA) Títol IX: el tribunal constitucional Títol X: la reforma constitucional Disposicions (normes que conté la CE o una llei però que al posar-les al final d’un text normatiu, poden complir diferents finalitats en relació a la inserció en el text) addicionals, derogatòries, transitòries i finals
Hi ha 3 disposicions derogatòries (suprimeix expressament les següents normes) Disposició derogatòria 3: quedan derogades cuantas disposicions se opongan a lo dicho en la CE = totes les lleis prèvies contràries a la CE
Es deroguen les disposicions o lleis prèvies que contradiguin la Cons�tució. Qualsevol llei aprovada després de la Cons�tució gaudeix de la presumpció de cons�tucionalitat, és a dir, el legislador respecta la Cons�tució i si algú sosté el contrari ha d’anar al TRIBUNAL CONSTITUCIONAL i si aquest creu que no es cons�tucional, NO es deroga sinó que es declara incons�tucional.
Derogació: (objecte) la llei es pre-cons�tucional (anterior a 1978). Qui deroga? El Jutge, però si dubta pot preguntar al TC (Cues�ón de incons�tucionalidad); com el TC ajuda i declara derogada la llei (en cas de ser contraria a la cons�tució), i la sentencia serà coneguda per tothom. El efecte es des de 1978. Els mo�us són materials, ja que s’ignora que van estar aprovades; el procés no es té en compte ja que d’aquesta manera totes les lleis serien contràries al procediment.
- Art. 168: Només s’aplica per modificacions del règim de la corona, els drets fonamentals o revisió total. Mitjançant 2/3 del congrés i del Senat (66%). Dissolució de les cambres, eleccions i amb les noves cambres, calen 2/3 i 2/ dels nous parlamentaris. I després, referèndum obligatori.
Tema 3: PRINCIPIS CONSTITUCIONALS
- La separació de poders
- Principi de legalitat
- Principi d’interdicció en l’arbitrarietat (no en funció dels elements objectius)
Els hi diem principis perquè són normes diferents a les altres. La diferència és que tenen un cert automatisme i són aplicables directament per resoldre conflictes. Les normes, tenen un àmbit d’aplicació tancat. En canvi els principis són orientacions de l’acció del poder de l’estat, tracen línies d’acció però tenen caràcter obert, per això no solucionen un cas concret. Els principis es projecten sobre la resta de normes, per interpretar-les adequadament en línia amb l’objectiu inserit. Principi: orientar l’aplicació de les normes. = la constitució conté prescripció o normes molt concretes però també conté principis que serveixen per interpretar les normes de tot l’ordenament.
Els principis d’alguna manera, també donen una major concessió a quelcom de la constitució com els valors (són elements fonamentadors de l’ordre constitucional de caràcter totalment transversal de pau social, de cohesió, etc).
Els grans principis constitucionals que de tots els models d’organització política, ens permeten acatar quin model d’organització política abraça a la constitució política:
1. Estat social, democràtic i de dret
No és neutre. Cada ordenament utilitza conceptes que estan impregnats de tradició anterior. En termes jurídics, estem apel·lant a tot un seguit que històricament construeixen l’estat de dret.
ESTAT
Serà una construcció fictícia i jurídica amb una finalitat: articular i ordenar la societat = és un instrument potent (històricament té el monopoli de la força/coacció legítima). Les màfies són organitzacions que emergeixen en absència de l’estat. Un estat de veritat no permet l’existència d’aquestes organitzacions socials (delictives) que busquen reconstruir la societat amb altres paràmetres.
DRET
Estats que evolucionen al S.XVII-XVIII, i estan sotmesos als ciutadans i no al sobirà. La seva voluntat es sotmet a unes normes, a dret. Es divideix en dos models: el francès revolucionari, i el prussià. El príncep de Prússia, posa les bases d’un estat de dret encara que sigui sota les bases d’un sobirà (comença la racionalitat i l’administració; és el salt de l’absolutisme de Lluís XIV a la monarquia __ de Frederic de Prússia que va crear una certa administració professionalitzada i l’embrió del poder judicial) = un estat que comença a funcionar amb capacitat pròpia i que podrà ser autònom del seu cap. Els revolucionaris franceses arriben amb la separació de poders (Napoleó organitza tot això amb una administració i un exèrcit
que s’ha d’enfrontar amb els prussians). Ja no hi ha monarca. La llei la fa un cos legisla�u. A la administració francesa apareix la idea de la seguretat pública, la policia polí�ca, ... consten d’un poder execu�u i una administració potents.
DEMOCRÀTIC
El model francès es qui establirà les bases de l’estat democrà�c. A mitjans de segle XIX els par�ts obrers aspiren a arribar al poder, i amb els moviments sufragistes i socialistes, evoluciona la idea del vot universal. Hi ha d’haver un dret fonamental a par�cipar, el dret a vot. Sorgeixen els par�ts polí�cs que tenen una base ideològica organitzada i es comencen a organitzar en el parlament. Al parlar d’un estat democrà�c parlem de sufragi però també d’un instrument per a aquest fi que són els par�ts polí�cs.
SOCIAL
A partir de 1848. Des del comunisme, no voldran un estat democràtic, voldran un altre model (el comunisme posa l’accent encara més en la intervenció de l’estat). En canvi, en el model capitalista res d’això. Els governants proposen modificacions de l’estat. Deixa d’estar vist com el leviatan que amenaça les llibertats, i passa a considerar-se un aliat de canvi social (és més eficient que les fraternitats obreres) amb una seguretat social conjunta. És un aliat per la redistribució de la riquesa (qui més té, ha de donar més) = els impostos augmenten per fornir serveis socials com l’educació. És un agent de multiplicació de les nostres oportunitats. Aquesta visió sobre l’estat, comença a expandir-se des d’Alemanya. Les constitucions agafen aquests avenços. Amb el crack del 29, EE.UU, assumeix que ha d’entrar en polítiques socials i s’adopten les polítiques econòmiques keynesianes.
2. Sobirania popular
La CE, entén la sobirania popular com a sobirania representativa. Vol dir que la sobirania és del poble però que aquesta es manifesta a partir de l’elecció d’uns partits polítics en unes cambres i que cada quatre anys es va votar. Desconfia en altres formes de manifestació de sobirania popular. Per exemple: amb els referèndum (el permet però el rodeja amb unes limitacions molt estrictes).
La sobirania popular es representa mitjançant la teoria representativa que és molt eficaç però té problemes... Hi ha eleccions cada 4 anys amb l’elecció d’uns par�ts polí�cs que s’escullen en unes cambres. Les consultes o par�cipacions es deixen a disposició de la llei però no son vinculants. La teoria representa�va és eficaç però consta d’una sèrie de problemes: “som sobirans una estona cada quatre anys”, és a dir, tenim l’opció de sufragi en moments específics i es limita la capacitat de control dels representants escollits. No tot es pot resoldre amb consultes al poble, hi ha una part de negociació i al poble no es pot traspassar aquesta negociació. La teoria de representació compleix amb això unes altres funcions.
Hi ha altres maneres: formes de democràcia participativa: Instruments de la democràcia directa:
- Referèndum regulat a la CE, art. 92 i a una llei orgànica 2/80 que estableix diversos tipus de referèndum:
Entitats Locals Consell municipal^ Alcalde^ Tribunals ordinaris
La segona dimensió, és la capacitat d’autogovern, aquesta autonomia política ha de fer possible legislar i executar amb capacitat de legislar de manera diferent pels ciutadans: segons l’organització territorial, etc. En el títol VIII, art. 1 y art. 2 de la CE, estan regulades les competències de l’estat i els municipis són diferents, és un dels requisits d’aquest principi (s’han de mirar els estatuts).
La tercera dimensió és l’estat autonòmic o el principi d’autonomia, és col·laboració però també conflicte. La CE i algunes lleis, regulen els mecanismes de col·laboració entre estats, CA i entitats locals.
L’autonomia és política però també és financera, tenir un finançament autònom és millor que adquirir moltes competències. Hi ha uns límits en el seu exercici dins l’autonomia que poden posar en qüestió si s’ha de fer de forma lleial o no en relació als altres.
4. Principi d’integració europea
El constituent no era aliè a la necessitat d’articular algun mecanisme, el sí de la Constitució que permetés imbricar l’ordre jurídic espanyol amb un ordre jurídic europeu. Per què? Perquè l’ordenament jurídic europeu existeix des dels anys 50. Espanya estava aïllada per culpa de Franco.
El constituent a l’any 77, és conscient de l’existència del marc europeu i els partits polítics, són conscients i volen entrar. Consideren que seria beneficiós per l’economia espanyola a part de que significaria entrar al club de les economies més evolucionades d’Europa. Per tant, en aquest marc, aquests països tenen economies integrades i homologades a països amb democràcia avançada (com Alemanya de l’oest).
Significaria una reestructuració econòmica, progressiva apertura a l’exterior però encara hi ha un sosteniment fonamentat en taxar els productes de fora de tal manera, que no siguin tan competitius com serien si entressin al mercat espanyol. Per tant, es considera que l’entrada a les comunitats europees significarà modernitzar l’economia espanyola, inversions aquí, esforç de les empreses d’aquí per internacionalitzar-se, etc.
La Constitució posa unes bases perquè sigui un sistema homologable amb l’exterior. El sistema democràtic es reforça, s’acaben les possibilitats d’involució, es consolida un model democràtic... L’entrada dels socialistes al govern espanyol, no va fer témer als europeus, sinó que els van acceptar molt més que la UCD. “abracen al socialisme espanyol”.
Conscients de que Espanya volia entrar a Europa, la Unió Europea no introdueixen cap clàusula que parli de la comunitat econòmica europea. Sí que hi ha un article (93) on de manera genèrica, se’n diu que mitjançant una llei orgànica, es podran aprovar tractats internacionals on Espanya cedeixi sobirania a una organització internacional. Aquesta és la única previsió constitucional en relació a l’encaix d’Espanya en organitzacions de caràcter supranacional. Però darrera d’aquesta previsió, efectivament hi ha la idea o aspiració que aquesta llei orgànica que aprova l’adhesió a les comunitats europees.
Jurídicament significa que una llei orgànica és el mecanisme per aprovar a nivell intern, un tractat internacional. Normalment està negociat pel govern.
Què són i com s’aproven els tractats internacionals? És un acord entre un o més països regit pel dret internacional. Només els estats i les organitzacions internacionals són considerats subjectes que poden tenir una voluntat (sobirania) pròpia i capacitat per obligar-se davant d’altres.
Els individus no són subjectes de dret internacional. Per tant, un acord internacional serà aquell acord de voluntat entre estats o organitzacions, acordant mútuament compromisos. És un contracte entre estats i organitzacions internacionals.
Potser bilateral o multilateral.
A nivell general un tractat internacional té naturalesa jurídica. El tractat, és l’expressió d’aquest acord normalment per escrit. Les condicions perquè un tractat tingui naturalesa jurídica, han d’estar convingudes al Conveni de Viena de 1863 (sobre el dret dels tractats; norma internacional de referència que regula com interpretem els tractats o quan són vàlids). Tots els estats que s’adhereixen a aquest conveni, estan dient a la resta d’estats, que hi ha un marc comú de relacions.
La Constitució ens diu que a Espanya, els tractats internacionals vàlidament celebrats i publicats al BOE, despleguen efectes (són vigents i efectius (art. 96)). Per ser un TI vàlid dins de l’ordenament jurídic intern, s’ha d’haver celebrat conforme les disposicions 93-96 CE. Sinó, no genera obligacions cap als individus ja que no es coneix i es trenca el principi de publicitat de les normes. A més a més, aquests estan subordinats a la Constitució a no ser que aquesta no declari de forma directa el rang d’infraconstitucionalitat.
Si està publicat, té efectes interns perquè el Conveni De Viena diu que els acords internacionals, són vàlids des del moment en que es dipositi l’instrument de ratificació per part dels estats, amb independència de que les parts verifiquin que s’ha adoptat conforme els ordenaments interns.
Alguna cosa pot ser interessant a nivell internacional però no a nivell intern perquè no s’ha publicat. En tot cas, el conveni de Viena exigiria al país que no ho ha complit, a que indemnitzi a l’altre part de l’acord.
Tipus de tractats internacionals:
- 93 de la CE: són els tractats més importants mitjançant els quals, Espanya cedeix sobirania a una organització internacional. Està cedint competències o facultats pròpies de l’estat, atribuït a una organització internacional.
El cas més extrem de cedir sobirania: La OTAN és un tractat internacional pel qual, davant l’amenaça antiga del bloc soviètic i ara altres, s’alien i fan una sèrie d’acord per defensar-se mútuament. Hi ha un article que diu que s’entra en guerra si algú ataca a qualsevol estat membre de l’organització (art. 5 de defensa mútua).
- 94.1 de la CE: menys cessió de sobirania. Serà necessària l’aprovació pel congrés dels diputats i el senat (Les Corts) però ja no és llei orgànica, per tant, a partir de majoria simple. Seran tractats de caràcter públic, militar, que afectin la integritat territorial, que generin deutes per la hisenda pública i convenis que suposin la necessitat de modificar o derogar una llei.
Aquesta CE, té la vocació d’imposar normes als estats. Fins els anys 80, no van entrar els països mediterranis (que tret d’Itàlia, Grècia, Portugal i Espanya eren dictadures). Espanya s’incorpora a l’any 86. Entre el 1950 i 1986, ha passat molt de temps. Això suposa que ja és un club molt integrat econòmicament. Com incorpora Espanya totes les normes aprovades en el seu ordenament intern? Mitjançant l’article 93CE (adhesió d’Espanya a la UE). Implica: que Espanya accepta l’ordenament jurídic comunitari amb lo qual Espanya està obrint- se a l’ordenament europeu.
Com és el seu ordenament jurídic?
1989: Caiguda del mur de Berlin + 1990: Caiguda del bloc soviètic = canvi social perquè Alemanya es vol unificar, s’obra l’est i de sobte, tots els països que eren una amenaça, ara són un repte per integrar a la democràcia. Moment de transformació (modernització, nous mercats i reptes grans) 1992: el centre d’Europa ja no es discuteix si Alemanya i França es poden asseure a dialogar. Desapareix el problema de 1945 és el moment de construir una unió política perquè ja tenim la unió econòmica (s’adopta el TRACTAT D’UNIÓ EUROPEA) Aproximació monetària. Es crea llavors la nova ciutadania, l’europea amb drets. Parlar de drets, es parlar de ciutadania i de política. Així com la PESC (política exterior i de seguretat comuna) i la JAI (Assumptes d’Interior i de Justícia). No només tindrem política de seguretat exterior sinó que a nivell intern, també (jutges i policies es coordinaran a nivell europeu).
1990: Schenguen: tractat pel qual es proposa el mecanisme pel qual es col·labora aplicant norma�ves d’altres països com a pròpies.
Tota aquesta massa normativa que fa que hi hagi cada dia un diari oficial de la UE, elaborades pels ministres en el parlament, com les encaixem en el nostre sistema normatiu? A partir de 3 principis:
- Principi d’atribució: la UE només pot exercir les competències que li hagin atorgat pels tractats (els estats)
- Principi de primacia: si tot això ha de funcionar, cal que les normes europees s’imposin sempre a les normes nacionals. A través del Tractat d’Adhesió del 93, Espanya acceptava que les directives o els reglaments, s’aplicaven abans que les lleis espanyoles.
- Principi d’efecte directe: La comissió europea és incapaç ella sola, d’imposar a tots els estats membres el compliment de les normes. Qualsevol beneficiari d’una norma comunitària, pot anar a un tribunal nacional i demanar-li que apliqui la norma comunitària i el tribuna ho haurà de fer. Si en aquest conflicte se li nega, es passarà al principi de primacia.
La pregunta per Espanya és com incorporar tots els tractats de la unió en el seu ordenament jurídic, ho fa per l’ar�cle 93. Implica que Espanya accepta l’ordenament jurídic comunitari s’obre a l’ordenament jurídic europeu. Seguint la piràmide de Kelsen: (tractats cons�tu�us + tractats d’adhesió de cada estat + les reformes dels tractats cons�tu�us) a dalt de tot.
BLOC II – ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE L’ESTAT
Tema 1: MONARQUIA PARLAMENTARIA I CAP DE L’ESTAT
2.1. Monarquia parlamentaria i cap de l’Estat
La monarquia va patir diferents fases i la parlamentaria, és l’última d’elles. Es caracteritza per la modificació de la posició del rei en l’estat i sobretot, de la forma d’exercir els seus poders.
La Corona és una institució constitucional (art. 65). El rei és el cap d’estat i d’acord amb l’article 66, és un símbol de la unitat i permanència d’Espanya.
A més a més, es considera inviolable (no pot ser atacat o vulnerat de cap forma. Per això en el codi penal hi ha un tema dedicat a les injúries de la corona). A part, no té responsabilitat en els seus actes perquè no pot adoptar decisions amb efecte jurídic. Per garantir aquesta no responsabilitat, tots els actes del rei, necessiten ser ratificats ( refrendo ) per una autoritat o òrgan que assumeixi aquelles responsabilitats. Els encarregats són els membres del Govern o el president del Congrés dels Diputats).
El rei, segueix sent el màxim representant de la unitat de l’Estat però no determina ni l’estructura ni el funcionament d’aquest. Per tant, els seus poders són assumits de forma efectiva, per altres òrgans (principalment el Parlament i el Govern) i el seu poder és simbòlic.
Funcions principals de la corona: Arbitrar i moderar el funcionament de les institucions, assumir el càrrec més alt de l’estat espanyol.
Article 57: s’estableixen les regles generals per les quals s’explica com es duu a terme la successió. D’acord amb la CE, la successió es fa: primerament el primogènit (preferència cap l’home) i si fossin només dones, es prefereix la major que no la menor. Per antecedents històrics, sempre s’ha donat aquesta idea (a la CE no ho explicita tal qual). Un altre punt que a la CE es parla del príncep hereu que d’acord amb la CE, és el príncep d’Astúries (ja es limita la línia de successió).
Quan hi ha problemes de successió o la línia no és clara, les Corts Generals són qui farien la designació, d’acord amb “els interessos d’Espanya”.
L’absència de responsabilitat del rei, té dos mecanismes o mitjans pels quals s’exerceix les seves funcions. La infraestructura orgànica i material al dona suport, esta al servei de la corona:
- La casa reial: Garanteix la independència de la Corona, és l’òrgan auxiliar de recolzament administra�u. Aquest òrgan no s’insereix dins les administracions públiques i, per això, gaudeix d’una independència de la seva ges�ó i administració. Tots els actes del rei han de ser referendats però també gran part d’ells, es duen a terme mitjançant la casa reial. Hi ha un cap d’estat, una secretaria general, una caserna militar i una guarda reial. El cap d’estat de la casa reial s’encarrega de la funció administra�va i civil.
El rei ha de respectar la CE però no és el responsable de que es garanteixi el respecte cap a ella, és funció del TC.
PARTITS POLÍTICS
Un par�t polí�c és una associació de persones amb voluntat de permanència, amb una organització estable, amb una ideologia determinada, i que té com a objec�u guanyar l’accés al poder, exercir-lo i aplicar el seu programa polí�c. Segons l’ar�cle 6 CE els par�ts polí�cs representen el pluralisme polí�c, són una manifestació de la voluntat popular i són un instrument fonamental per a la par�cipació polí�ca. Tant en la seva estructura interna com a l’externa han de ser democrà�cs. Hi ha una desorientació doctrinal a l’hora d’enquadrar-los jurídicament ja que són organitzacions privades que es regeixen per normes del dret privat però exerceixen funcions públiques. El finançament pot ser públic per despeses electorals, subvencions, despeses de funcionament, per campanyes; i privada que es forma de quotes i aportacions dels afiliats, bens propis, donacions, préstecs i herències.
Art 9.2, Ac�vidad-ilegalización (LO 6/2002): Un par�do polí�co será declarado ilegal cuando su ac�vidad vulnere los principios democrá�cos. El ar�culo consta de dos elementos, la ac�vidad del par�do que conduce a un fin, vulnerar los principios democrá�cos o destruir o deteriorar las libertades o el sistema democrá�co. Entonces, esto se traduce mediante alguna de las siguientes conductas: a) promover, jus�ficar o exculpar atentados, o exclusión o persecución de personas por raza, religión, sexo, ideología… b) fomentar, propiciar o legi�mar la violencia como método polí�co. C) apoyar o complementar polí�camente las acciones de organizaciones terroristas, tratando de someter a un clima de terror a los poderes públicos, personas, o contribuir a mul�plicar los efectos de la violencia terrorista. Estas conductas propician la ilegalización de un par�do.
Visto esto, ¿cómo se ilegaliza? El ar�culo 10. Disolución o suspensión de par�dos (ilegalización civil). Cuando se cumplen las conductas del ar�culo 9 (El ar�culo 9 de la Ley de Par�dos es�pula que los par�dos polí�cos, pueden ejercer sus ac�vidades con libertad, pero siempre respetando a la Cons�tución y por tanto, a los derechos humanos. Pero, si de forma habitual, se jus�fica un atentado, indirectamente se está dando apoyo al terrorismo. Por tanto, ese par�do polí�co estará vulnerando los derechos fundamentales)
TEMA 2 2.2. Les Corts
El Parlament, a Espanya, rep el nom de Corts Generals les quals estan formades pel Congrés dels Diputats i el Senat. Són un òrgan constitucional i per tant, un poder constitutiu subjecte a la Constitució. Les Corts, són les encarregades de la funció legislativa.
Molt abans de la instauració de mecanismes democràtics, existien representacions dels estaments que representessin als grups influents de ciutadans (a l’Alta Edat Mitjana) anomenats Parlaments encara que no són com els coneixem ara.
Agrupacions de gremis o de nobles que es reuneixen amb el rei a Anglaterra i que el rei és un primus inter partes. És l’època en la que els reis no tenen suficients ingressos i si han de recaptar més impostos, han de negociar amb els nobles. Aquesta necessitat de
negociar per part d’un monarca amb els nobles, el clergat, gremis i més endavant el poble, és l’embrió dels Parlaments. (=Necessitat del poder executiu de consensuar diferents matèries que estan més enllà del seu poder).
Els representants a les Corts començaran a fer pe�cions al monarca, negociaran al parlament, faran propostes, etc. Són parlamentaris sense legi�mitat democrà�ca, només son representants dels seus gremis. Es podia revocar el seu mandat no representava bé la seva funció ja que havia de representar el gremi.
A alguns països el monarca compar�rà aquest poder (model de compar�ció de poder, monarca dèbil, Lluís XIII) a Holanda, Catalunya, Anglaterra (on s’aniran consolidant aquestes cambres (la reina asseguda al parlament):poder co-legisla�u... Però a altres el monarca absolut serà més restric�u. EX. Monarca absolut: Lluís XIV.
Aquesta correlació de forces anirà canviant.
- Corona Castella: cada cop més forts per aliança amb noblesa.
- Corona Aragó no és així, Pere IV negocia amb els nobles i es recolzarà amb els burgesos per imposar-se davant dels nobles.
- A Holanda (i a Catalunya), el monarca té menys pes que no pas un monarca absolut (inici de compartir poder amb els altres estaments = funcionament dels parlaments perquè ja no es reuneixen únicament quan el rei vol
Magna Carta (1215): Disposicions on els representants estamentals, els nobles, extreuen del poder una sèrie de privilegis: el monarca ha de respectar el seu status quan es reuneixen en representació dels estaments o reunir-se quan ells ho demanin (inici del procés on el rei comparteix el poder = monarca dèbil). L’habeas corpus sorgeix d’aquí.
Anglaterra ens dóna els models més clars de compartició del poder (co-legislar) Cal esperar fins finals del segle XVIII, quan a Anglaterra, els reis ja estan co-legislant amb el parlament2 habitualment, ens trobem que aquesta funció d’anar al parlament cada cop a negociar, és feixuc (temes més complexos) i el rei té menys interès amb la política diària perquè ho fan els ministres. Arriba un rei estranger, i li diu al seu primer ministre que despatxi ell els assumptes (sorgeix la 2a funció dels parlaments, LEGISLATIVA : el control parlamentari dels governs. Mentre el monarca formalment dirigia el govern, controlar al monarca era difícil. Però quan ell es separa de la direcció diària dels assumptes, llavors el parlament ja no té l’obligació de respectar al primer ministre com el rei ( 3a funció : Control del Govern Ja podem qüestionar al ministre, representant del monarca).
2.2.1. Estructura bicameral:
El sistema parlamentari espanyol: El sistema bicameral és més habitual per la desconfiança en la cambra baixa (representació poble).
Segle XIX: El model espanyol era parlamentarista on el legislador comparteix el poder legislatiu amb el monarca o la monarca regent. Serà un co- legislador. És freqüent el sistema bicameral, a causa de la desconfiança a la cambra baixa (Congrés de diputats) per part de la cambra alta (Senat) que sempre ha estat una d’autoritats, més propera al monarca
2 Emergeixen com a contrapesos per assegurar que el monarca pot recol·lectar ingressos Funció Pressupostària
