¡Descarga construcción V paviemnts y más Apuntes en PDF de Construcción solo en Docsity!
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Mòdul IV
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Mòdul IV
REVESTIMENTS CONTINUS I DISCONTINUS DE
PARAMENTS VERTICALS, HORTIZONTALS I SOSTRES
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Mòdul IV
Sistemes d’acabats
Els elements constructius utilitzats per a la definició geomètrica dels espais
interiors (tant els que formen l’estructura horitzontal com l’estructura vertical i/o
envans) requereixen d’una última capa per a rebre l’aspecte final que suposarà
PAVIMENTS-ÍNDEX-
1. Concepte
2. Tipologia
envans) requereixen d una última capa per a rebre l aspecte final que suposarà
una textura i colors definitius.
Es distingeixen tres tipus d’acabats, cadascun amb les seves exigències i
funcions específiques: PAVIMENTS-PARETS -SOSTERS
Curs 2012- Quadrimestre tardor
3. Composició
4. Combinatòria tipològica
5. Descripció de tipus
6. Capes d’acabat i us
7. Errors d’execució
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
1. CONCEPTE.
Defineixen la superfície trepitjable, tant en interiors com en exteriors. En
conseqüència podem considerar els següents requeriments o exigències:
Exigències mecàniques: el tipus de paviment i la seva execució hauran de tenir la
resistència adequada als cops, compressió i flexió segons les càrregues que han
de rebre.
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Morter epoxidic resistent a les taques i al desgas, que utilitza agregats de cristalls reciclats en la superfície del sistema.
Paviment per a trànsit pesat i tractament de residus
Paviment XXX
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
1. CONCEPTE.
Exigències físiques: el paràmetres a tenir en compte són Porositat per les possibles
filtracions d’aigua i Geladicitat. En l’execució s’ha de tenir en compte les possibles
dilatacions i contraccions del conjunt, introduint les juntes necessàries (tant en
interiors com en exteriors))
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Exigències químiques: segons l’ús de la superfície a pavimentar, i sobretot en
aquells casos on es manegin productes químics agressius, s’haurà de cuidar la
resistència del paviment enfront a aquests productes o aplicar proteccions
superficials adequades.
Paviment impermeable Conseqüències de les gelades en el paviment discontinu i continu
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
1. CONCEPTE.
Exigències de confort
Exigències acústiques: condicionen la reverberació, i també els hem de
considerar com un possible mecanisme per a reduir o eliminar el soroll d’impacte.
Exigències visuals: condicionen l’ambient arquitectònic i la seva decoració, pel
que resulta necessari cuidar el seu disseny i composició en espais amb poc
mobiliari i gran superfície a pavimentar.
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
2. TIPOLOGIA.
Classifiquem els paviments en 4 tipus bàsics de paviments en funció de la solució
constructiva i dels materials emprats:
Paviments continus, tots aquells executats a base de morters i formigons aplicats
insitu, també s’inclouen les pintures.
Formigons-Morters-Pintures
- Paviments enrajolats, tots aquells executats mitjançant peces més o menys
regulars i amb un alt nivell d’acabat superficial.
Pedres naturals-Ceràmica-Fang-Vidriats-Morters-Mosaics hidràulics-Terrazo
- Paviments de làmines flexibles, tots aquells executats amb làmines plàstiques i
tèxtils. Requereixen d’un suport rígid i continu. Reflexen totes les discontinuïtats dels
suport al tractar-se de làmines amb poc espessor.
Plàstics-Tèxtils
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Plàstics Tèxtils
- Paviments de fusta, solucions a base d’elements llenyosos, lineals o superficials. La
seva unió al suport pot ser mitjançant clavar (sistema tradicional) o amb
coles(sistema més actual)
Tarima-Parquet-Taulell-Peces-Falça tarima
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
3. COMPOSICIÓ.
La tècnica dels paviments es basa en la realització de capes successives afegides
sobre l’estructura, cada vegada amb majors prestacions d’acabat.
En general, la darrera capa és la més densa, la de millor acabat, amb més
possibilitats estètiques de color o textura, i intentant sempre reduir el gruix de lesibilit t tèti d l t t i i t t t d i l i d l
successives capes.
Alguns paviments requereixen d’un acabat final per millorar l’aspecte i de posteriors
tasques de manteniment.
3.1 Concepte mediambiental.
Cal tenir en compte que els materials i tipologies constructives ens garanteixin les
prestacions anteriorment anomenades però consumint el mínim de recursos
possibles
Curs 2012- Quadrimestre tardor
possibles.
Criteris per a tenir en compte l’avaluació dels materials i processos constructius:
PRODUCCIÓ- TRANSPORT- POSTA EN OBRA-VIDA ÚTIL-DEMOLICIÓ, REUTILITZACIÓ,
TRANSPORT
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
4. COMBINATÒRIA TIPOLÒGICA.
4.1 Capes intermèdies
4.2 Capes d’acabat i ús.
Capes intermèdies
Amorfs arena, capa de morter, capa d’allisada, llosa flotant, capa per a instal·lacions
Petits elements terratzo de 3ª classe
Semiproductes soleres seques (guix laminat), làmines separadores
Components suports de sòls elevats
Capes d’acabat i ús
Amorfs Formigó millorat, terratzo insitu, morters de resines, pintures
Petits elements rajoles: pedra terratzo ceràmica
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Petits elements rajoles: pedra, terratzo, ceràmica
peces: fusta, suro, estratificats
Semiproductes laminats: linòleum, pvc, goma
Tèxtils: llana, fires sintètiques
Components Rajoles per a sols elevats
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Lloses flotants:
La complexitat d’aquestes operacions comporta que els fabricants ofereixin
alternatives i solucions diverses, com per exemple la solera seca de guix
laminat, que tot i proporcionar un bon aïllament tèrmic no té la mateixa
4.1 CAPES INTERMÈDIES.
, q p p
massa que una solera de formigó, i per tant enfront al soroll no té tan bon
comportament.
Als països europeus, on hi ha una tradició més estesa en aquest sentit, s’utilitzen
nous materials com l’anhidrita, que és autoanivellant i que presenta menys
problemes a l’hora de col·locar-la, però exigeix una instrumental més
tècnic i específic. Cal tenir en consideració totes les recomanacions del
fabricant
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Es autonivelante y ofrece una planimetría perfecta y unos acabados de calidad. El ecomortero autonivelante de Anhidrita es un producto nuevo en España, es desde hace décadas referente de calidad en Europa por sus ventajas medioambientales y técnicas. Anhivel , a diferencia de otros fabricantes de morteros, controla todas las fases del producto, desde la fabricación hasta la aplicación, con el objeto de garantizar la calidad final
del suelo. http://www.anhivel.es/video.html
http://www.youtube.com/watch?v=uJP8R7H3gJs&feature=related
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
4.2 CAPES D’ACABAT I ÚS.
Materials amorfs: terratzo in situ, paviments continus amb morters de resines
sintètiques
Petits elements: rajoles de pedra o terratzo, rajoles de ceràmica, paviments
de fusta
Semiproductes: paviments laminats, revestiments tèxtils
De totes aquests solucions, l’aïllament al soroll d’impacte és nul, amb algunes
excepcions de paviments laminats.
4.2.1 Materials amorfs. Terratzo in situ
Juntures, poliment, beurada, pedra de carborundum, àcid sàlic, durabilitat alta, retracció del morter, el suport
Curs 2012- Quadrimestre tardor
resines sintètiques
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
4.2 CAPES D’ACABAT I ÚS.
4.2.1 Materials amorfs. Paviments continus amb morters de resines
sintètiques
Molt utilitzat en edificis industrials o espais de grans dimensions. Homogeneïtat en la textura i cromatisme
Infinita gama cromàtica
Compost de resines sintètiques i àrids minerals Actuen com a pintures sobre la superfície de formigó
En rehabilitació el paviment continu evita enderroc i no genera sobrecàrrega.
Dificultat dels racons
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
4.2 CAPES D’ACABAT I ÚS.
Pedra
De 20x20 a 50x50 cm i entre 3 i 4 cm Material de fixació :ciment pòrtland i adhesius
4.2.1 Petits elements. Rajoles de pedra o terratzo
Material de fixació :ciment pòrtland i adhesius
Tipus de rajoles de pedra:
Granit, pissarra, marbre o calcària relació dimensió/gruix : flexió
Rajoles de terratzo:
Formigó escollit i molt elaborat (arena, marbre, àrids escollits, addicció de pigments)
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Capa base de morter de ciment
20x20, 50x50 cm i de 20/30 mm de gruix segons dimensió de l’àrid:
microgrà: 2,5 mm àrid fi: 6 mm gra mitjà: 15 mm gra gros: 20 mm
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
4.2 CAPES D’ACABAT I ÚS.
Per adequar les rajoles a un us o situació determinat, es fa necessari considerar, per una banda, el tipus de rajola i per l’altra, una sèrie de característiques referents a l'ús.
4.2.1 Petits elements. Rajoles de ceràmiques
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
4.2 CAPES D’ACABAT I ÚS.
Per a classificar les rajoles, la Guía de la Baldosa proposa un sistema de codificació basat en els tres identificadors combinant números i lletres.
4.2.1 Petits elements. Rajoles de ceràmiques
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
4.2 CAPES D’ACABAT I ÚS.
Essent un país de forta tradició ceràmica, és interessant disposar de les tipologies més usuals de rajoles ceràmiques.
4.2.1 Petits elements. Rajoles de ceràmiques
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
4.2 CAPES D’ACABAT I ÚS.
Característiques més importants dels materials de fixació.
4.2.1 Petits elements. Rajoles de ceràmiques
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
4.2 CAPES D’ACABAT I ÚS.
Revestiment de sols construït per elements de fusta amb diferents tipus de formats col·locats sobres estructura primària de la edificació (el forjat) o sobre capa de suport (normalment solera autonivellant)
4.2.1 Petits elements. Paviments de fusta
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
4.2 CAPES D’ACABAT I ÚS.
Condicions generals de d'instal·lació:
**1. Humitat dels materials de l’obra.
- Humitat relativa dels locals**
4.2.1 Petits elements. Paviments de fusta
**3. Temperatura
- Proves d’instal·lacions
- Planeitat local general
- Horitzontalitat
- Juntes perimetrals**
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
4.2 CAPES D’ACABAT I ÚS.
Propietats de la fusta massissa:
**1. Densitat
- Conductivitat tèrmica**
4.2.1 Petits elements. Paviments de fusta
**3. Aïllament acústic
- Reacció al foc
- Comportament front els agents biològics
- Conductivitat elèctrica
- Propietats estructurals**
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
4.2 CAPES D’ACABAT I ÚS.
Control de qualitat en la recepció del paviment de fusta
4.2.1 Petits elements. Paviments de fusta
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
5. ERRORS D’EXECUCIÓ.
Petits elements. Rajoles ceràmiques
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
5. ERRORS D’EXECUCIÓ.
Petits elements. Rajoles ceràmiques
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
5. ERRORS D’EXECUCIÓ.
Petits elements. Rajoles ceràmiques
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
5. ERRORS D’EXECUCIÓ.
Petits elements. Rajoles ceràmiques
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Error d’execució en la fase inicial de replanteig
