Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


construcción V revestiments, Apuntes de Construcción

Asignatura: Construccio V, Profesor: , Carrera: Enginyeria d'Edificació, Universidad: UPC

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 24/10/2013

pablopablobarce
pablopablobarce 🇪🇸

3.3

(19)

6 documentos

1 / 25

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
06/11/2012
1
Enginyeria d’edificació
Construcció V – Building Construction V
Mòdul IV
Curs 2012-2013
Quadrimestre tardor
Mòdul IV
REVESTIMENTS CONTINUS I DISCONTINUS DE
PARAMENTS VERTICALS, HORTIZONTALS I SOSTRES
Enginyeria d’edificació
Construcció V – Building Construction V
Mòdul IV
REVESTIMENTS CONTINUS I DISCONTINUS DE PARAMENTS VERTICALS,
HORTIZONTALS I SOSTRES
ÍNDEX
1. Composició
2. Combinatòria tipològica
3. Prestacions i criteris d’elecció
4. Descripció de tipus
Curs 2012-2013
Quadrimestre tardor
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19

Vista previa parcial del texto

¡Descarga construcción V revestiments y más Apuntes en PDF de Construcción solo en Docsity!

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

Mòdul IV

Curs 2012- Quadrimestre tardor

Mòdul IV

REVESTIMENTS CONTINUS I DISCONTINUS DE

PARAMENTS VERTICALS, HORTIZONTALS I SOSTRES

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

Mòdul IV

REVESTIMENTS CONTINUS I DISCONTINUS DE PARAMENTS VERTICALS,

HORTIZONTALS I SOSTRES

ÍNDEX

  1. Composició
  2. Combinatòria tipològica
  3. Prestacions i criteris d’elecció
  4. Descripció de tipus

Curs 2012- Quadrimestre tardor

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

Mòdul IV

REVESTIMENTS CONTINUS I DISCONTINUS DE PARAMENTS VERTICALS,

HORTIZONTALS I SOSTRES

ÍNDEX

  1. Composició
  2. Combinatòria tipològica
  3. Prestacions i criteris d’elecció
  4. Descripció de tipus

Curs 2012- Quadrimestre tardor

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

1. COMPOSICIÓ.

Sobre el parament que serveix de suport, mitjançant un sistemap q p , j ç d’agafada variable i la interposició de capes intermèdies, s’estén l’acabat final.

Les condicions d’agafada depenen tant del suport com del revestiment. Exemple: guix sobre paraments ceràmics

b f i ó f t b f t tàl li

Curs 2012- Quadrimestre tardor

o sobre formigó fet amb encofrats metàl·lics

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

2. COMBINATÒRIA TIPOLÒGICA.

Capes intermèdiesCapes intermèdies

Amorfs de guix de morter

Semiproductes pannells de guix laminat

Curs 2012- Quadrimestre tardor

tèxtils enllatats

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

Capes d’acabat

Amorfs pintures

arrebossats i estucs Petits elements de pedrap de ceràmica enllatats Semiproductes en rotlles paper

plàstic teixit f t

Curs 2012- Quadrimestre tardor

en peces fusta suro plàstic

metalls

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

2. COMBINATÒRIA TIPOLÒGICA

L’estudi de tipus es pot completar amb tres classificacionsp p p dicotòmiques:

  • Segons el pes, els revestiments es poden dividir entre lleugers i pesants
  • Segons el gruix, es divideixen en prims i gruixuts
  • Segons la presència d’aigua en la seva posada en obra , en humits i secs

Curs 2012- Quadrimestre tardor

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

2. COMBINATÒRIA TIPOLÒGICA.

  • UsualmentUsualment necessitennecessiten capacapa intermèdiaintermèdia:: elsels envansenvans ii lesles paretsparets realitzades amb petits elements (maons i blocs); l’intradós dels sostres de bigues i revoltons o els reticulars amb casetons.
  • Poden no necessitar capa intermèdia (depèn de la capacitat de recobriment de l’acabat): els envans o parets realitzats amb amorfs, petits elements (maons gran format, maons semiacabats, plaques d’escaiola), semiproductes (panells de guix laminat), o components

Curs 2012- Quadrimestre tardor

(panells de formigó)

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

3. PRESTACIONS I CRITERIS D’ELECCIÓ.

3.1 Adequació de l’ambient.q 3.1.1 Humitat

3.1.2 Comoditat acústica

3.1.3 Altres variables

3.2 Integritat

3.2.1 Dels usuaris

Curs 2012- Quadrimestre tardor

3.2.2 Del revestiment

3.3 Altres prestacions

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

3.1 Adequació de l’ambient. 3.1.1 Humitat Els revestiments de paraments poden tenir una influència rellevant

3. PRESTACIONS I CRITERIS D’ELECCIÓ.

p p en la fixació dels valors de la humitat relativa de l’ambient interior.

A grans trets i des del punt de vista de la humitat, el revestiment é

Curs 2012- Quadrimestre tardor

més aconsellable per a l’interior dels edificis d’usos tals com l’habitatge, residencial, hospitalari i escolar sigui el revestiment de guix amb pintura transpirable.

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

3.1 Adequació de l’ambient 3.1.1 Humitat Els revestiments de paraments poden tenir una influència rellevant

3. PRESTACIONS I CRITERIS D’ELECCIÓ.

La utilització de revestiments

p p en la fixació dels valors de la humitat relativa de l’ambient interior.

Curs 2012- Quadrimestre tardor

La utilització de revestiments impermeables com les rajoles de València, les pintures a l’esmalt, arrebossats o estucs de ciment pòrtland o calç, es justifiquen per la seva resistència a una humitat excessiva (locals humits).

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

En relació amb l’absorció del soroll els revestiments tèxtils són els

3.1 Adequació de l’ambient 3.1.2 Comoditat acústica

3. PRESTACIONS I CRITERIS D’ELECCIÓ.

En relació amb l absorció del soroll, els revestiments tèxtils són els que poden aportar un coeficient d’absorció relativament elevat ( α = 0.2 / 0.5). Si es col·loquen damunt de mantes gruixudes de fibra de vidre, l’absorció pot augmentar fins a 0.8.

L’estesa de guix té unes qualitats d’absorció una mica més favorables ( α = 0.2) que els revestiments més durs, com els estucs llisos o els enrajolats ( α = 0.05) o els paraments de maó o f i ó

Curs 2012- Quadrimestre tardor

formigó.

Hi ha una forta tendència a sobrevalorar les característiques plàstiques dels paraments llisos i a ignorar els efectes de reverberació.

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

i h id i h t l

3.1 Adequació de l’ambient 3.1.3 Altres variables: INTERACCIÓ AMB LA SALUT

3. PRESTACIONS I CRITERIS D’ELECCIÓ.

Hi ha unes consideracions noves que han aparegut en els darrers anys relacionades amb la “síndrome de l’edifici malalt” i que podem anomenar “contaminació”.

Els materials tradicionals no presenten cap mena de contraindicació, ja que tots han estat validats pel seu ús continuat al llarg dels anys.

Curs 2012- Quadrimestre tardor

En aquest sentit cal avaluar els nous materials o taulers, exigint la documentació relacionada amb els components químics i, tenint en compte, altres aspectes com el seu ús en zones altament “electritzades”.

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

L’OMS estima que la síndrome afecta

3.1 Adequació de l’ambient 3.1.3 Altres variables: INTERACCIÓ AMB LA SALUT

3. PRESTACIONS I CRITERIS D’ELECCIÓ.

q entre un 10% i un 30% dels ocupants d’un 30% dels edificis moderns !!

Possibles causes: Es desconeixen amb seguretat i per tant només es poden recomanar mesures preventives. Es sospita que els factors causants del mal són de quatre tipus:

  • Químics

Curs 2012- Quadrimestre tardor

  • Químics
  • Biològics
  • Psicosocials
  • Físics: il·luminació,soroll, vibracions,temperatura, humitat relativa, ventilació.

I està relacionat doncs amb la baixa qualitat de l’aire i els contaminants interns.

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

3. PRESTACIONS I CRITERIS D’ELECCIÓ.

3.1 Adequació de l’ambient.q 3.1.1 Humitat

3.1.2 Comoditat acústica

3.1.3 Altres variables

3.2 Integritat

3.2.1 Dels usuaris

Curs 2012- Quadrimestre tardor

3.2.2 Del revestiment

3.3 Altres prestacions

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

3.2 Integritat 3.2.1 Integritat de l’usuari

3. PRESTACIONS I CRITERIS D’ELECCIÓ.

La protecció enfront el foc és una prestació important. Tot

i que la integritat dels sistemes es garanteix pels elements

de suport (parets i sostres), els revestiments clàssics

aporten més minuts de resistència:

Paret de maó de 15 EI

arrebossada per les dues cares EI

Curs 2012- Quadrimestre tardor

arrebossada per les dues cares EI 180

revestida de guix EI

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

3. PRESTACIONS I CRITERIS D’ELECCIÓ.

3.1 Adequació de l’ambient.q 3.1.1 Humitat

3.1.2 Comoditat acústica

3.1.3 Altres variables

3.2 Integritat

3.2.1 Dels usuaris

Curs 2012- Quadrimestre tardor

3.2.2 Del revestiment

3.3 Altres prestacions

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

3. PRESTACIONS I CRITERIS D’ELECCIÓ.

3.3 Altres prestacions

Definició final de l’espai i conveniència estètica

Restaurant Les Cols Olot Catalunya RCR Arquitectes

Curs 2012- Quadrimestre tardor

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

ESTUDI DEL PROCÉS Æ PROJECTE - EXECUCIÓ - MANTENIMENT

À

3. PRESTACIONS I CRITERIS D’ELECCIÓ.

REQUERIMENTS BÀSICS:

SEGURETAT I FUNCIONALITAT HABITABILITAT

DB SI

S

DB HE

DB HR

Curs 2012- Quadrimestre tardor

DB SUA

DB HR

DB HS

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

3.3 Altres prestacions

3. PRESTACIONS I CRITERIS D’ELECCIÓ.

  • Generalment l’enguixat és la solució més econòmica
  • Els revestiments de parets requereixen, sovint un

manteniment més elevat que altres parts de l’edifici (repintar

cada 3-4 anys).

  • O la qüestió dels junts, que és una exigència estètica.

Curs 2012- Quadrimestre tardor

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

Bibliografia específica.

Tratado de construcción: Sistemas (2002)Boletín Oficial del Estado. Ed. Munilla‐Lería.

González, J.; Casas, A.; Falcones, A. Les claus per a construir l’arquitectura. Tom II. Barcelona. Ed.Gustavo Gili. Diverses edicions (2001‐2009).

Paricio Ansuátegui, I.(1995). La construcció de l’arquitectura. “Els elements”, “Les tècniques”. 4a. Edició. Barcelona: IT EC

Curs 2012- Quadrimestre tardor

Loos, A. Dicho en el vacío (1984). Colegio oficial de arquitectos técnicos y Aparejadores de Murcia. El principio del revestimiento. Loos, A. Escritos I. Biblioteca de arquitectura. El croquis Editorial. Ornamento y delito.

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

Mòdul IV

Curs 2012- Quadrimestre tardor

Mòdul IV

REVESTIMENTS CONTINUS I DISCONTINUS DE

PARAMENTS VERTICALS, HORTIZONTALS I SOSTRES

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

Mòdul IV

REVESTIMENTS CONTINUS

ÍNDEX

  1. Introducció històrica
  2. Les cinc exigències
  3. Lèxic.
  4. Tècnica de l’estesa de morters de ciment.
  5. Concepte de Monocapa 6 Casos pràctics

Curs 2012- Quadrimestre tardor

  1. Casos pràctics

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

1.INTRODUCCIÓ HISTÒRICA.

VITRUVI. Arquitecte, enginyer. Autor del tractat més antic d’arquitectura. Opus albarium o marmoratum

Exposa l’estructura del revestiment:

Primer estat funcional. Trullisatio que representa la primera ma de l’arrebossat que prepara les parets.

S t t f i l

marmoratum Opus tectorium o arenatum

Base fracicaTrullistatione

Curs 2012- Quadrimestre tardor

Segon estrat funcional. Opus Tectorium o Arenatum capa de morter ordinari de calç i sorra.

Tercer estrat funcional. Opus albarium o marmolatum: Estucat. capa de morter de calç i pols de marbre per l’acabat final.

34

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

4. TÈCNICA DE L’ESTESA DE MORTERS DE CIMENT.

PREPARACIÓ DEL SUPORT I PRIMERA ESTESA.

Primera capa necessària quan el suport és molt irregular. Ex: Fàbrica de mamposteria.

L’ESTESA DE L’ARREBOSSAT

Procés que atorga la Resistència i la planeitat. Espessor: 15 mm-8 mm

Realització de mestres: cintes estretes de morter perfectament rectes i aplomades de manera que serveixen de guia per la resta del parament

Curs 2012- Quadrimestre tardor

parament.

Es forma l’arrebossat entre cada segment, sempre de baix cap a dalt. Durant el procés cal realitzar especial pressió al morter.

37

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

4. TÈCNICA DE L’ESTESA DE MORTERS DE CIMENT.

L’ACABAT DE L’ESTESA DEL MORTER DE CIMENT

Sobre la capa d’arrebossat es pot executar noves esteses de morter o un tractament d’acabat directe.

Curs 2012- Quadrimestre tardor

Arremolinat (fratasado) es mulla la superfície i es passa el fratàs. S’augmenta la compacitat de la capa. Lliscat (enlucido) nova capa molt fina de morter de ciment. Picat amb un raspall i aigua es fa desaparèixer el grà. Netejat amb un drap amb aigua s’elimina la vorada superficial.

38

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

4. TÈCNICA DE L’ESTESA DE MORTERS DE CIMENT.

DOSIFICACIONS

Primera capa que requereix molta adherènciaPrimera capa que requereix molta adherència Morter ciment 1:1Morter ciment 1:

La segona capa Morter ciment 1:

Morter de calç 1:1:

Morter de calç 1:2:

Curs 2012- Quadrimestre tardor^39

Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V

4. TÈCNICA DE L’ESTESA DE MORTERS DE CIMENT.

ESTUCS

Representen l’estesa de més qualitat.

Vitruvi demanava en aquesta estesa tres capes, cada capa portava pols de marbre més fi.

Classificació: Hi ha dos classes d’estucs que es poden sobreposar a les esteses de morter de ciment.

Estuc en fred: son acabats mats, s’utilitzen per imitar pedres

Curs 2012- Quadrimestre tardor

p p Estuc en calent es caracteritza per passar la planxa de ferro calent prèvia ma de sabo per a donar brillantor.

40