

















Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Construccio V, Profesor: , Carrera: Enginyeria d'Edificació, Universidad: UPC
Tipo: Apuntes
1 / 25
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


















Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Sobre el parament que serveix de suport, mitjançant un sistemap q p , j ç d’agafada variable i la interposició de capes intermèdies, s’estén l’acabat final.
Les condicions d’agafada depenen tant del suport com del revestiment. Exemple: guix sobre paraments ceràmics
b f i ó f t b f t tàl li
Curs 2012- Quadrimestre tardor
o sobre formigó fet amb encofrats metàl·lics
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Capes intermèdiesCapes intermèdies
Amorfs de guix de morter
Semiproductes pannells de guix laminat
Curs 2012- Quadrimestre tardor
tèxtils enllatats
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Amorfs pintures
arrebossats i estucs Petits elements de pedrap de ceràmica enllatats Semiproductes en rotlles paper
plàstic teixit f t
Curs 2012- Quadrimestre tardor
en peces fusta suro plàstic
metalls
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
L’estudi de tipus es pot completar amb tres classificacionsp p p dicotòmiques:
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Curs 2012- Quadrimestre tardor
(panells de formigó)
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
3.1 Adequació de l’ambient.q 3.1.1 Humitat
3.1.2 Comoditat acústica
3.1.3 Altres variables
3.2 Integritat
3.2.1 Dels usuaris
Curs 2012- Quadrimestre tardor
3.2.2 Del revestiment
3.3 Altres prestacions
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
3.1 Adequació de l’ambient. 3.1.1 Humitat Els revestiments de paraments poden tenir una influència rellevant
p p en la fixació dels valors de la humitat relativa de l’ambient interior.
A grans trets i des del punt de vista de la humitat, el revestiment é
Curs 2012- Quadrimestre tardor
més aconsellable per a l’interior dels edificis d’usos tals com l’habitatge, residencial, hospitalari i escolar sigui el revestiment de guix amb pintura transpirable.
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
3.1 Adequació de l’ambient 3.1.1 Humitat Els revestiments de paraments poden tenir una influència rellevant
La utilització de revestiments
p p en la fixació dels valors de la humitat relativa de l’ambient interior.
Curs 2012- Quadrimestre tardor
La utilització de revestiments impermeables com les rajoles de València, les pintures a l’esmalt, arrebossats o estucs de ciment pòrtland o calç, es justifiquen per la seva resistència a una humitat excessiva (locals humits).
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
En relació amb l’absorció del soroll els revestiments tèxtils són els
3.1 Adequació de l’ambient 3.1.2 Comoditat acústica
En relació amb l absorció del soroll, els revestiments tèxtils són els que poden aportar un coeficient d’absorció relativament elevat ( α = 0.2 / 0.5). Si es col·loquen damunt de mantes gruixudes de fibra de vidre, l’absorció pot augmentar fins a 0.8.
L’estesa de guix té unes qualitats d’absorció una mica més favorables ( α = 0.2) que els revestiments més durs, com els estucs llisos o els enrajolats ( α = 0.05) o els paraments de maó o f i ó
Curs 2012- Quadrimestre tardor
formigó.
Hi ha una forta tendència a sobrevalorar les característiques plàstiques dels paraments llisos i a ignorar els efectes de reverberació.
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
i h id i h t l
3.1 Adequació de l’ambient 3.1.3 Altres variables: INTERACCIÓ AMB LA SALUT
Hi ha unes consideracions noves que han aparegut en els darrers anys relacionades amb la “síndrome de l’edifici malalt” i que podem anomenar “contaminació”.
Els materials tradicionals no presenten cap mena de contraindicació, ja que tots han estat validats pel seu ús continuat al llarg dels anys.
Curs 2012- Quadrimestre tardor
En aquest sentit cal avaluar els nous materials o taulers, exigint la documentació relacionada amb els components químics i, tenint en compte, altres aspectes com el seu ús en zones altament “electritzades”.
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
L’OMS estima que la síndrome afecta
3.1 Adequació de l’ambient 3.1.3 Altres variables: INTERACCIÓ AMB LA SALUT
q entre un 10% i un 30% dels ocupants d’un 30% dels edificis moderns !!
Possibles causes: Es desconeixen amb seguretat i per tant només es poden recomanar mesures preventives. Es sospita que els factors causants del mal són de quatre tipus:
Curs 2012- Quadrimestre tardor
I està relacionat doncs amb la baixa qualitat de l’aire i els contaminants interns.
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
3.1 Adequació de l’ambient.q 3.1.1 Humitat
3.1.2 Comoditat acústica
3.1.3 Altres variables
3.2 Integritat
3.2.1 Dels usuaris
Curs 2012- Quadrimestre tardor
3.2.2 Del revestiment
3.3 Altres prestacions
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
3.2 Integritat 3.2.1 Integritat de l’usuari
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
3.1 Adequació de l’ambient.q 3.1.1 Humitat
3.1.2 Comoditat acústica
3.1.3 Altres variables
3.2 Integritat
3.2.1 Dels usuaris
Curs 2012- Quadrimestre tardor
3.2.2 Del revestiment
3.3 Altres prestacions
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Definició final de l’espai i conveniència estètica
Restaurant Les Cols Olot Catalunya RCR Arquitectes
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
3.3 Altres prestacions
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Bibliografia específica.
Tratado de construcción: Sistemas (2002)Boletín Oficial del Estado. Ed. Munilla‐Lería.
González, J.; Casas, A.; Falcones, A. Les claus per a construir l’arquitectura. Tom II. Barcelona. Ed.Gustavo Gili. Diverses edicions (2001‐2009).
Paricio Ansuátegui, I.(1995). La construcció de l’arquitectura. “Els elements”, “Les tècniques”. 4a. Edició. Barcelona: IT EC
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Loos, A. Dicho en el vacío (1984). Colegio oficial de arquitectos técnicos y Aparejadores de Murcia. El principio del revestimiento. Loos, A. Escritos I. Biblioteca de arquitectura. El croquis Editorial. Ornamento y delito.
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
VITRUVI. Arquitecte, enginyer. Autor del tractat més antic d’arquitectura. Opus albarium o marmoratum
Exposa l’estructura del revestiment:
Primer estat funcional. Trullisatio que representa la primera ma de l’arrebossat que prepara les parets.
S t t f i l
marmoratum Opus tectorium o arenatum
Base fracicaTrullistatione
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Segon estrat funcional. Opus Tectorium o Arenatum capa de morter ordinari de calç i sorra.
Tercer estrat funcional. Opus albarium o marmolatum: Estucat. capa de morter de calç i pols de marbre per l’acabat final.
34
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Primera capa necessària quan el suport és molt irregular. Ex: Fàbrica de mamposteria.
Procés que atorga la Resistència i la planeitat. Espessor: 15 mm-8 mm
Realització de mestres: cintes estretes de morter perfectament rectes i aplomades de manera que serveixen de guia per la resta del parament
Curs 2012- Quadrimestre tardor
parament.
Es forma l’arrebossat entre cada segment, sempre de baix cap a dalt. Durant el procés cal realitzar especial pressió al morter.
37
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Sobre la capa d’arrebossat es pot executar noves esteses de morter o un tractament d’acabat directe.
Curs 2012- Quadrimestre tardor
Arremolinat (fratasado) es mulla la superfície i es passa el fratàs. S’augmenta la compacitat de la capa. Lliscat (enlucido) nova capa molt fina de morter de ciment. Picat amb un raspall i aigua es fa desaparèixer el grà. Netejat amb un drap amb aigua s’elimina la vorada superficial.
38
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Primera capa que requereix molta adherènciaPrimera capa que requereix molta adherència Morter ciment 1:1Morter ciment 1:
La segona capa Morter ciment 1:
Morter de calç 1:1:
Morter de calç 1:2:
Curs 2012- Quadrimestre tardor^39
Enginyeria d’edificació Construcció V – Building Construction V
Representen l’estesa de més qualitat.
Vitruvi demanava en aquesta estesa tres capes, cada capa portava pols de marbre més fi.
Classificació: Hi ha dos classes d’estucs que es poden sobreposar a les esteses de morter de ciment.
Estuc en fred: son acabats mats, s’utilitzen per imitar pedres
Curs 2012- Quadrimestre tardor
p p Estuc en calent es caracteritza per passar la planxa de ferro calent prèvia ma de sabo per a donar brillantor.
40