Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Continuada amb respostes, Ejercicios de Derecho de Hacienda Pública

Asignatura: Hisenda autonomica i local, Profesor: , Carrera: Economia, Universidad: UB

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 12/06/2018

danijodar
danijodar 🇪🇸

3.5

(10)

3 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Pràctica s/ Funcions i nivells de govern: dijous 8 de març
1. La heterogeneïtat entre les demandes dels individus pels béns públics és una condició
necessària i suficient perquè l’argument d’Oates (teorema de la descentralització) tingui sentit.
Veritable o fals. Fals, és una condició necessària però no suficient quant a les preferències, ja
que fa falta que les diferents jurisdiccions agrupin (dins) individus amb preferències
homogènies o similars. És el supòsit que sexpressa com el consum de cada bé està definit
per a subconjunts geogràfics del total de la població (pàg. 9 del dossier de fotocòpies)
2. El Teorema d’Oates pot ser vàlid per a serveis com “educació” o “sanitat” però no per a
serveis com el de “carreteres” o subministrament d’aigua”. Veritable o fals. Fals, ja que les
diferents jurisdiccions poden voler diferents demandes de carreteres o subministrament
daigua, perquè tenen unes necessitats diferents. Per exemple, les jurisdiccions tenen
diferents nivells dactivitat econòmica, diferents especialitzacions (jurisdicció agrícola, o
industrial, o turística, etc.) que poden traduir-se en diferents demandes dels serveis
esmentats.
3. Si el govern central fos capaç d’oferir nivells de provisió d’un públic diferenciats
territorialment, en resposta a les demandes diferenciades dels ciutadans residents a cada
jurisdicció, aleshores s’invalida la conclusió del Teorema d’Oates. Veritable o fals. Veritable, si el
GC pot atendre demandes diferenciades, ja no caldria proposar la descentralització per atendre
aquestes mateixes demandes.
4. Que no es compleixi el Principi d’equivalència fiscal:
a) Té efectes només sobre l’eficiència
b) Té efectes només sobre l’equitat
c) És independent de l’eficiència i de l’equitat
d) Pot ser un argument tant per centralitzar com per descentralitzar la funció assignativa
5. El concepte rellevant d'economies d'escala implica que el cost per ciutadà
disminueix quan:
a) Augmenta la grandària del grup consumidor del bé públic
b) Disminueix la grandària del grup consumidor del bé públic
c) Augmenten la grandària del grup consumidor del bé públic i el nivell de
l’output
d) Augmenta la grandària del grup consumidor del bé públic i es manté constant
el nivell de l’output
6.L’argument de Tieobut no es compleix si, per exemple, fos cert que les diferències fiscals en
IRPF entre comunitats autònomes estan causant la fuga de contribuents de Catalunya per
l’elevada pressió fiscal en aquesta comunitat. Veritable o fals. Veritable, perquè en aquest cas,
els individus es mourien només per intentar pagar menys IRPF. Però la mobilitat de Tiebout,
implica moures pel menú fiscal, és a dir, combinació de serveis públics i tributs a pagar.
7. En el context del model de Tiebout, suposa que el nivell de renda és l’únic factor que
determina les preferències dels individus pels béns públics. En aquest cas, el resultat del model
de Tiebout és una societat polaritzada. Veritable o fals. Veritable, els individus es mouen per
preferències a la jurisdicció que més el convé i sagruparan en funció daquestes preferències i
alhora, per nivell de renda (ja que aquest és lúnic factor que determina les preferències, segons
ens diu lenunciat).
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Continuada amb respostes y más Ejercicios en PDF de Derecho de Hacienda Pública solo en Docsity!

Pràctica s/ Funcions i nivells de govern: dijous 8 de març

  1. La heterogeneïtat entre les demandes dels individus pels béns públics és una condició necessària i suficient perquè l’argument d’Oates (teorema de la descentralització) tingui sentit. Veritable o fals. Fals, és una condició necessària però no suficient quant a les preferències, ja que fa falta que les diferents jurisdiccions agrupin (dins) individus amb preferències homogènies o similars. És el supòsit que s’expressa com “el consum de cada bé està definit per a subconjunts geogràfics del total de la població” (pàg. 9 del dossier de fotocòpies)
  2. El Teorema d’Oates pot ser vàlid per a serveis com “educació” o “sanitat” però no per a serveis com el de “carreteres” o subministrament d’aigua”. Veritable o fals. Fals, ja que les diferents jurisdiccions poden voler diferents demandes de carreteres o subministrament d’aigua, perquè tenen unes necessitats diferents. Per exemple, les jurisdiccions tenen diferents nivells d’activitat econòmica, diferents especialitzacions (jurisdicció agrícola, o industrial, o turística, etc.) que poden traduir-se en diferents demandes dels serveis esmentats.
  3. Si el govern central fos capaç d’oferir nivells de provisió d’un bé públic diferenciats territorialment, en resposta a les demandes diferenciades dels ciutadans residents a cada jurisdicció, aleshores s’invalida la conclusió del Teorema d’Oates. Veritable o fals. Veritable, si el GC pot atendre demandes diferenciades, ja no caldria proposar la descentralització per atendre aquestes mateixes demandes.
  4. Que no es compleixi el Principi d’equivalència fiscal: a) Té efectes només sobre l’eficiència b) Té efectes només sobre l’equitat c) És independent de l’eficiència i de l’equitat d) Pot ser un argument tant per centralitzar com per descentralitzar la funció assignativa
  5. El concepte rellevant d'economies d'escala implica que el cost per ciutadà disminueix quan: a) Augmenta la grandària del grup consumidor del bé públic b) Disminueix la grandària del grup consumidor del bé públic c) Augmenten la grandària del grup consumidor del bé públic i el nivell de l’output d) Augmenta la grandària del grup consumidor del bé públic i es manté constant el nivell de l’output 6.L’argument de Tieobut no es compleix si, per exemple, fos cert que les diferències fiscals en IRPF entre comunitats autònomes estan causant la fuga de contribuents de Catalunya per l’elevada pressió fiscal en aquesta comunitat. Veritable o fals. Veritable, perquè en aquest cas, els individus es mourien només per intentar pagar menys IRPF. Però la mobilitat de Tiebout, implica moure’s pel menú fiscal, és a dir, combinació de serveis públics i tributs a pagar.
  6. En el context del model de Tiebout, suposa que el nivell de renda és l’únic factor que determina les preferències dels individus pels béns públics. En aquest cas, el resultat del model de Tiebout és una societat polaritzada. Veritable o fals. Veritable, els individus es mouen per preferències a la jurisdicció que més el convé i s’agruparan en funció d’aquestes preferències i alhora, per nivell de renda (ja que aquest és l’únic factor que determina les preferències, segons ens diu l’enunciat).
  1. Des del punt de vista dels clàssics, la Seguretat Social mai es podria descentralitzar. Veritable o fals. Veritable, perquè la descentralització de la Seguretat Social implicaria diferències de tracte fiscal entre individus de diferents jurisdiccions, això provocaria la mobilitat (especialment dels rics per evitar pagar massa impostos), i el resultat seria la ineficàcia de la política redistributiva descentralitzada. Penseu que la Seguretat Social es refereix al pagament d’unes “cotitzacions socials” i a canvi rebre “prestacions com, per ex. la de jubilació”; i si això està descentralitzat, hi haurà diferències en el que es paga o es rep a cada jurisdicció.
  2. La redistribució es pot entendre com un bé públic local i en aquest cas: a) La redistribució no es pot descentralitzar b) La redistribució és rival i excloïble c) La redistribució es pot descentralitzar malgrat això generi mobilitat d) No es fa mai redistribució des dels ens locals
  3. S’anomena “residu fiscal” a la diferència entre la renda final (després de l’acció del govern subcentral a través d’impostos i transferències) i la renda inicial o de mercat obtinguda per l’individu en aquella jurisdicció. Per tant, la política redistributiva descentralitzada fa que hi hagi diferències en el residu fiscal que s’obté a cada jurisdicció. Veritable o fals. Veritable, perquè cada jurisdicció prendria les seves pròpies decisions fiscals si la política redistributiva fos descentralitzada.